Want to make interactive content? It’s easy in Genially!

Over 30 million people build interactive content in Genially.

Check out what others have designed:

Transcript

VOCALISME

VOCALISME

Quantes vocals té el valencià?

Quants sons vocàlics?

5 a e i o u

vocalisme en valencià

tancades
obertes

ɔ́

ɛ́

/ɪ/ "sit", "fish", "bit" /ʊ/ "put", "book", "foot"/e/ "bed", "red", "head"/æ/ "cat", "hat", "man"/ʌ/ "cup", "sun", "fun"/ɒ/ "lot", "not", "hot" (britànic)

/iː/ "see", "tree", "green" /uː/ "food", "blue", "moon"/ɑː/ "car", "father", "start"/ɔː/ "door", "law", "caught" (britànic) /ɜː/ "bird", "her", "nurse" (britànic)/ə/ "sofa", "about", "problem"

Quants sons vocàlics té l'anglés?

L'anglés té un nombre gran de sons vocàlics en comparació amb altres idiomes, que varia segons el dialecte (passa el mateix amb el castellà i el valencià), però en anglés estàndard (com el britànic o el nord-americà), normalment es considera que hi ha entre 12 i 20 sons vocàlics.

La majoria de les esdrúixoles porten e oberta com ciència, potència, gènesi, presència, molècula, però hi ha excepcions: església, llémena, Dénia, Énguera, séquia, Sénia).

La e oberta sempre ha d'estar en posició tònica (esquerra: eskɛ́ra), però això no vol dir que totes les tòniques siguen obertes: pes / res / creu.

Sempre és /e/ tancada en posició àtona: taronges / especial

[ ɛ ]

la e oberta

-R- seguida de consontant: verd, cert perdre, perla, hivern, perxa, verge

davant de RR esquerra, ferro, serra, terra

davant de L o L·L anhel, cel , mel, parcel·la, novel·la

terminacions –ecte, -ecta, -epte, -epta col·lecta, recepta, excepte

davant de síl·laba amb u: cèl·lula, ingenu, pèrdua, perpetu, fècula

davant de síl·laba amb i: conveni, dèbil, evangeli, misteri, excèrcit

Contextos d'obertura de la e

excepte creu, déu, i desinencies verbals de la 5a persona de la 1a i 2a conjugacions: aneu, compreu, podeu, etc.

excepte infinitius: defendre, entendre, etc.

alguns mots amb el diftong EU: preu, deu (10), europeu, fideu, seu, museu

paraules amb el grup NDR: cendra, divendres, gendre, tendre.

Contextos d'obertura de la e

Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora,...).

En canvi, són obertes en alguns mots acabats en -O: açò, això, allò, bo, so, tro,do, to.

Adjectius que expressen qualitats: afectuós, amistós, boirós, fibrós

La immensa majoria d’agudes acabades en –O són tancades: acció, adequació, apel·lació, baró, botó, Benifairó, campió (castellà –ÓN, -CIÓN)

Sempre és /o/ tancada en posició àtona: vocal / correu

[ ɔ ]

la o oberta

monosíl·labs acabats en O bo, so, tro, do, etc.

quan forma diftong decreixent OI,OU: Alcoi, boira, bou, heroi, dijous, ou, prou.

davant de síl·laba amb u: cònjuge, còmput, corpus, mòdul

davant de síl·laba amb i: elogi, lògica, misogin, mòrbid, bibliòfil, odi, tònic

excepte: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora,...)

quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica,glòria

Contextos d'obertura de la o

En molts monosíl·labs o que tenen l’accent fònic en la primera síl·laba: dona, lloga, roba, roda, etc.

mots acabats en OC/OCA: groc, roca, bajoca / OFA: carxofa / OL/OLA: bunyol, consol , pistola, sola. OIG/OJA: roig / boja / OSSA: brossa, carrossa / OST/OSTA: pressupost, costa / OT / OTA: clot / cabota

O seguida de R o L: força, moble, poble, dorm, corb, port

En alguns mots acabats en –OS, -OSA: arròs, cos, gros, tros, prosa, rosa, cosa

Contextos d'obertura de la o

En altres casos, l'elisió es fa en la llengua parlada, però no es representa en la llengua escrita: a quina hora? (pronunciem a quin'hora?)

elisió fonètica

En ocasions, esta elisió es marca en la llengua escrita, com és el cas de l'apostròf: Vinc de Alacant --> Vinc d'Alacant / me en aniré demà --> me n'aniré demà

elisió escrita:

elisió

NO pronunciació d'una vocal en determinades circumstàncies.

Fenòmens de contacte vocàlic

Els pronoms febles i aquells que no duguen accent així com les preposicions a, en, amb, de, per són àtons
Les úniques vocals que s'elideixen son la E i la A

resultà èpic: [rezultàèpik]

tònica + tònica: no s'elimina cap

una hora [un'ɔɾa]

una illa [un'iʎa]

tònica + àtona / àtona + tònica: la E i, si no, la A

carro especial: [karospesial]

quina ocasió: [kinokazió]

si són diferents, s'elimina la e. Si no hi ha e, s'elimina la a

tota alegria: [totalegria]

casa abandonada: [kazabandonada]

dues àtones en contacte, si és la mateixa, n'eliminem una.

què en saps? ['kɛn'saps]

pa amb oli: ['pam bɔli]

quina vocal eliminem?

elisió

té interés → [tejnteres]

que hi ha → [ke̞ja]

sinalefa

fenomen fonètic pel qual dues vocals en contacte situades l'una al final d'un mot i l'altra al començament l'altre, es fusionen en una sola síl·laba

Fenòmens de contacte vocàlic