Presentació
Producciói consum responsable
Es tracta de reduir el nostre impacte sobre el planeta produint i consumint només allò que necessitem
Índex
La publicitat
Moda i sector tèxtil
Obsolescència programada
Ferralla electrònica
Monocultiu: oli de palma
Greenwashing
LA PUBLICITAT COM A ARMA NOCIVA
Perills de la publicitat extrema
QUÈ ÉS EL "FOMO"?
LES 5 TÈCNIQUES FONAMENTALS DE FOMO
2. Afegir prova social
3. Límit de temps
4. Oportunitat perdible
1. Crear urgència
5. Generar exclusivitat
Comptador
ALTRES TÈCNIQUES DE FOMO
Finestres emergents de sortida
Edicions limitades (stock)
Descompte per reserva anticipada
PUBLICITAT ENGANYOSA
POSSIBLES SOLUCIONS PER A LA PUBLICITAT EXTREMA
''Tenim totalment interioritzat que una persona carregada de bosses de grans marques és la viva imatge de la felicitat.
- Brenda Chávez, Al borde de un ataque de compras
tornar a l'índex
Moda i sector tèxtil
El segon sector més contaminant del món
FAST FASHION
La “fast fashion” contribueix al deteriorament del medi ambient per diverses raons:
La “fast fashion”, es tracta d’un model de negoci a la indústria de la moda que se centra en la producció ràpida i a baix cost de peces de roba. D’aquesta manera, les marques poden treure noves col·leccions basades en les noves modes i les últimes tendències constantment. L'objectiu és que els consumidors puguin accedir a roba moderna i assequible, però això també ha generat preocupacions sobre l'impacte ambiental i les condicions laborals a les fàbriques.
Producció massiva
Consum aigua i energia
Petjada de carboni
La producció d' un sol parell de texans necessita entre 2130 i 3078 litres d'aigua.
Moltes marques de moda produeixen les seves peces de roba a països on les regulacions laborals són laxes. Això pot resultar en condicions de treball injustes, salaris baixos i explotació de treballadors, inclosos infants. Casi 50 milions de persones són esclaves d’aquesta indústria, i un 12% són menors d’edat.La creació de fibres com el cotó i el polièster pot conduir a la desforestació i la pèrdua d'hàbitats naturals. L'ús de pesticides en cultius de cotó pot fer malbé la fauna i flora local. Pel que fa a la nostra societat, la indústria de la moda fomenta una mentalitat de “usar i llençar”, on les persones senten la necessitat de comprar constantment noves peces. Això no només afecta el medi ambient, sinó que també pot comportar problemes d'autoestima i pressió social. La moda sovint reflecteix i perpetua desigualtats socials, ja que les tendències poden estar dissenyades per a un grup selecte, deixant-ne d'altres fora. Això pot crear divisions i sentiments d'exclusió.
Danys mundials i medioambientals
La indústria de la moda és responsable de molts danys tant al planeta com a la societat. Com ja s’ha esmentat abans, la producció de roba implica l'ús de grans quantitats d'aigua, productes químics i energia.Els tints i productes químics utilitzats en la fabricació poden contaminar rius i sòls, afectant ecosistemes i la salut de les comunitats properes. La moda ràpida promou un cicle de consum accelerat, fet que porta a la producció de grans quantitats de roba que sovint acaben en abocadors. Milions de tones de roba es rebutgen cada any, cosa que contribueix a la crisi de residus. Un exemple d’això, és el conegut desert d’Atacama, en el qual s’acumulen muntanyes i muntanyes de roba.
'Tus contenidos gustan, pero enganchan mucho más si son interactivos'
MODA SOSTENIBLE
En aquest podcast podrem saber quins requisits són necessaris per a que les teles, amb les seves fibres i microfibres, siguin el més sostenible possible.
RESPONSABILITAT COM A CONSUMIDORS/ES
Com a consumidors, tenim una responsabilitat que va més enllà del medi ambient. És important ser conscients de l'impacte de les nostres decisions de compra, tant a nivell ambiental com socioeconòmic, un aspecte que sovint passa desapercebut. Cada vegada que adquirim un producte o servei, estem donant suport a certes empreses i models de producció, els quals poden reflectir valors molt diferents als nostres. Per això, cal reflexionar sobre a qui van dirigits els nostres diners.
Conèixer els ideals i les pràctiques de les empreses a les quals donem suport ens pot ajudar a reflexionar sobre els nostres hàbits de consum. Si triem empreses que promouen pràctiques sostenibles i ètiques, estem contribuint a un sistema més just, respectuós amb el medi ambient i les persones. En canvi, si els nostres diners acaben en mans d’empreses que exploten recursos de manera irresponsable o no respecten els drets laborals, estem mantenint un sistema que fomenta la desigualtat i la degradació ambiental.
MOMENT DE REFLEXIÓ
ECONOMIA CIRCULAR I RECICLATGE
Plataformes de 2ª mà
CRITERIS DE CONSUM
L'economia circular és un model que busca minimitzar els residus mitjançant la reutilització i el reciclatge de productes, allargant així la seva vida útil. En lloc de seguir el model tradicional que la majoria hem fet servir de "comprar, utilitzar i llençar", l'economia circular proposa reparar, revendre o reciclar els productes per donar-los més valor.Plataformes com Vinted o Wallapop són exemples clars d'aquest model en el sector de la moda, ja que permeten que la roba tingui una segona vida a través de la compra i venda de peces de segona mà. Això redueix la demanda de producció nova, disminueix els residus tèxtils i promou un consum més responsable i sostenible.
ECONOMIA CIRCULAR I RECICLATGE
Recollida de roba utilitzada
A la dreta podem veure la comparació entre totes les comunitats autònomes d'Espanya. Catalunya és la que més tones de roba acaba recollint. Abaix podem contemplar quines són les associacions que recullen més roba.
Font d'informació i gràfics
Conclusió i"Carro de combate"
"Carro de Combate" és una plataforma que investiga i mostra les pràctiques perjudicials de diversos aspectes d’actualitat i que afecten en tema de sostenibilitat. Un d’ells és el que nosaltres hem parlat en aquesta presentació, la indústria tèxtil, com el mal que fa al medi ambient i a les persones. Aquesta plataforma, a més a més de informar, també proposa i anima la gent a comprar de manera més responsable i ofereix opcions més sostenibles per millorar la situació.
Enllaç
Tornar a l'índex
Obsolescència programada
Obsolescència programada
QUÈ ÉS?
QUÈ PROVOCA?
PER QUÈ SEGUEIX EXISTINT L'OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADA?
Obsolescència programada
ORIGEN I CRONOLOGIA
El seu origen s'esdevé a principis del segle XX, tot i que es va popularitzar en dècades de 1920 i 1930.
Un dels exemples prové de la indústria del calçat, on fabricants com l'empresa nord-americana de calçat Brown Shoe Co van començar a produir sabates amb una durabilitat menor per estimular el consum.
A això s'hi van sumar pràctiques en la indústria automotriu, on es buscava que els models esdevinguessin obsolets ràpidament per incentivar la compra de nous models.
El terme "obsolescència programada" va ser adaptat a la dècada de 1950 per l'economista Bernard London, qui proposava que els productes haurien de tenir una vida útil planificada per impulsar l'economia.
Sectors que es veuen afectats:
Cicle de vida del producte
Llum i electrònica
Tecnologia
Electrodomèstics
Indústria Moda
TIPUS D'OBSOLESCÈNCIA
FUNCIONAL
TECNOLÒGICA
DISSENY o PSICOLÒGICA
'El millor residu és aquell que no es genera'
Isaac Peraire, polític català i director de l’Agència de Residus de Catalunya
Tornar a l'índex
Ferralla electrònica
Alternatives
Causes
Conseqüències
On passa
Què és
Què és la ferralla eletrònica?
La ferralla electrònica, també denominada deixalles electròniques o escombraries tecnològiques, fa referència a les deixalles produïdes per l'eliminació de dispositius elèctrics o electrònics que ja no són útils o funcionen. Dins d'aquesta categoria de deixalles es troben diversos dispositius electrònics com a telèfons mòbils, ordinadors i televisors, així com aparells electrodomèstics com ara neveres, rentadores i microones. Sovint, aquests aparells tenen elements valuosos i reutilitzables, però també tenen compostos perillosos que, si no es tracten correctament, poden causar un impacte negatiu en el medi ambient i la salut de les persones.
On passa?
En el món es generen milions de tones d'escombraries electròniques. Entre el 50% i el 80% d'aquesta ferralla tecnològica acaba en ciutats-abocador de la Xina o de països en via de desenvolupament com l'Índia, el Pakistan i Nigèria. Guiyu, per exemple, una ciutat situada a la província de Guangdong (sud de la Xina), s'ha convertit en l'abocador més gran d'escombraries electròniques de la Terra. En aquesta urbs acaba bona part dels residus tecnològics que es generen cada any en tot el planeta.
Causes
Desús per la seva vida útil
Avenç, actualització i millorament
Conseqüències
El problema de les deixalles electròniques és global, i s'estima que en 2019 es van generar més de 53 milions de tones de deixalles a tot el món. Es projecta que aquesta xifra augmentarà a 74 milions de tones per a 2030. Només un petit percentatge d'aquestes deixalles es va recollir i va reciclar, la qual cosa porta a una pèrdua de recursos valuosos i a l'acumulació de residus perillosos en el medi ambient. Les deixalles electròniques representen un dels fluxos de deixalles domèstiques de més ràpid creixement en el món, impulsat per altes taxes de consum i cicles de vida curts. Conseqüències ambientals i a la salud
Alternatives
Disminuir
Reciclar
Concienciar
'L'aigua i l'aire, els dos fluids essencials de què depèn la vida, s'han convertit en les escombraries del planeta'
Jacques Cousteau. Oceanògraf
Tornar a l 'índex
L'oli de palma
Llocs afectats per l’oli de palma
fase 3
- A Espanya l'oli de palma no es comercialitza
Elaeis guineensis
fas4
Per què les empreses volen utilitzar l'oli de palma?
- Preu baix
- més "sostenibles"
- textura i sabor
- versatibilitat
- aument de marges de guany
- Demanda Global
Etiquetes
Productes que utilizen oli de palma
Empreses
Productes que no utilitzen oli de palma
Impactes medi ambientals de l'oli de palma
L'ús d'oli de palma té diversos impactes negatius en el medi ambient, la salut i les comunitats locals. Alguns d'aquests impactes inclouen:
El cultiu de l'oli de palma, per tant, implica la destrucció d'un hàbitat natural que és la llar del 70% de les espècies de plantes i animals de la terra i del qual depenen també més de 500 milions de persones per a la seva supervivència i continuïtat de les tradicions culturals.
EFECTES EN LA SALUT
Relacionen el seu consum amb sofrir un alt risc de malalties cardiovasculars
Fins i tot arribar a patir problemes de colesterol
Genera una major probabilitat de contraure obesitat i, per tant, diabetis. Pot afectar el fetge (fetge gras)
Com solucionar el problema de l'oli de palma :
- no comprar aliments processats
- llegir les etiquetes
- la possibilitat de produir l'oli de palma de manera sostenible
- Reconéixer els "sudònims" de l'oli de palma:
- Sodium Laureth Sulphate
- Sodium Lauryl Sulphates
- Sodium dodecyl Sulphate
- Palmate
- Palm Oil Kernal
- palmitate
Tornar a l'índex
Greenwashing
QUÈ ÉS EL GREENWASHING?
Greenwashing
Estratègia utilitzada per empreses
d'aquesta manera la població → consumeixen ↑
QUAN VA NÉIXER AQUESTA PRÀCTICA?
PERQUÈ LES EMPRESES APLIQUEN EL GREENWASHING?
COM ES POT DETECTAR EL GREENWASHING?
Afirmacions Colors Imatges
Empreses creen
FALS
SEGELL MEDIOAMBIENTAL
PES NO CAU SOBRE EL CONSUMIDOR
-->
Com es pot saber que una empresa és sostenible?
Buscar la marca ecològica de l'empresa
PERQUÈ ÉS PERILLÓS EL GREENWASHING?
Dificultat
Confondre I Enganyar
IMPACTE DEL GREENWASHING
PROBLEMES MEDIOAMBIENTALS
ENGANYAR AL CONSUMIDOR
DESCONFIANÇA DEL PÚBLIC
-->
SOLUCIONS QUE ES PODEN APLICAR.
Aquestes són les solucions que es poden aplicar:- Regulació i normatives - Etiquetatge clar - Auditories independents - Educació del consumidor - Promoció de pràctiques sostenibles - Plataformes de revisió - Pressió dels grups d’interès - Desenvolupament de certificacions - Fomentar la transparència - Diàleg amb la comunitat
EMPRESES QUE HO REALITZEN.
GREENWASHING
-->
42% dels cassos són falsos
Tornar a l'índex
GràciesAjuda'ns a salvar aquest món
Aspectes positius
Innovació constant Millora de la qualitat
impulsant la recerca i la millora contínua
- millora en la qualitat
- funcionalitat
PRODUCTE
Creació d'ocupació Reciclatge i sostenibilitat
- disseny
- fabricació
- màrqueting
- distribució
Estímul del consum Augment de la competència
Regulació i normatives
Implementar lleis que obliguin a les empreses a proporcionar informació verídica i transparent sobre les seves pràctiques sostenibles.
La petjada de carboni, ja que el transport de peces de roba des dels llocs de producció fins als punts de venda a tot el món contribueix a les emissions de gasos.
Lush
Aquesta marca de cosmètics fabrica productes frescos i fets a mà sense utilitzar oli de palma en la majoria dels seus productes. Lush treballa per a trobar alternatives més sostenibles.
Desenvolupament de certificacions
Establir certificacions reconegudes per a productes i serveis que realment compleixin amb estàndards de sostenibilitat.
Electrodomèstics
Aproximadament un 50% dels consumidors han experimentat problemes amb electrodomèstics que han deixat de funcionar abans de 10 anys.
Educació del consumidor
Informar els consumidors sobre com identificar el greenwashing i fomentar una compra més conscient.
Etiquetatge clar
Desenvolupar sistemes d’etiquetatge que informin els consumidors sobre l’autenticitat de les afirmacions ecològiques.
Quan va néixer aquesta pràctica
El terme "greenwashing" es va encunyar a la dècada de 1980, concretament el 1986, per l’ambientalista Jay Westerveld. Va descriure les pràctiques d'alguns hotels que promocionaven el seu compromís amb el medi ambient mentre mantenien accions perjudicials. Amb el creixent interès per la sostenibilitat, el concepte ha evolucionat i s'ha tornat més rellevant. Les empreses utilitzen tècniques de greenwashing per atraure consumidors conscients del medi ambient, tot i que sovint les seves accions reals no recolzen les seves afirmacions.
Afegir prova social
- "Social Proof" (si altres ens indiquen que alguna cosa val la pena, és molt probable que ho comprem).
- Influencers (Incentivar els usuaris a crear contingut sobre el producte, normalment amb sponsors de la marca)
Indústria de la moda
Es calcula que el 85% de la roba produïda cada any acaba en escombraries, en part a causa de la "moda ràpida" de baixa qualitat que fomenta el consum freqüent i la necessitat de renovar el vestuari.
Impacte greenwashing
El greenwashing crea un gran dany del nostre medi ambient, el qual les empreses intenten ocultar. Les principals conseqüències que te aquesta practica són les següents:
- Problemes mediomabientals: Els productes generen impacte negatiu i contaminen el medi ambient.
- Enganyar al consumidor: vendre unes propietats “sostenibles” del producte que no són reals
- Desconfiança del públic: fa perdre confiança als consumidors en productes sostenibles, afectant també empreses honestes.
Nocilla
La marca “Nocilla” es una de les poques marques que no utilitzen oli de palma, fa cinquanta anys, van començar amb oli de palma, però han anat millorant la seva recepta i per això han sustituit l’oli de palma per oli de girasol alt oelic i manteca de cacao.
Desert d'Atacama:
Límit de tempsBasat en el principi de Cialdini d'urgencia; por de perdre una cosa que s'esgotarà en poc temps, cosa que fa que ho desitgem més.
Diàleg amb la comunitat
Establir un diàleg entre empreses i consumidors per comprendre millor les expectatives i millorar les pràctiques de sostenibilitat.
Com es pot detectar el greenwashing?
Per poder detectar el greenwashing es dificil. Encara que en alguns productes podem buscar els segell que acrediten que son mediambientals, en moltes ocasions, les empreses juguen amb les afirmacions genèriques, colors, imatges, per a realitzar greenwashing, és a dir, posar informació falsa mitjançant aquestes afirmacions. De manera que pot provocar que sigui altament difícil reconèixer quan un producte és realment sostenible o no. No tot el mercat compta amb aquests segells o etiquetes. Per exemple, quan una companyia posa un anunci, hauries d'entrar en la web de la companyia, i buscar la seva marca ecològica, etc. Es diu que el pes no es pot recaure sobre el consumidor, sinó que han de ser els estats els que assegurin que les empreses diuen la veritat.
CONTAMINACIÓ DE L'AIGUA
"Los indonesios parecen más preocupados por otro de los impactos medioambientales asociados al aceite de palma de los que apenas se hablan: el agua. “En unos años tendremos una gran crisis de agua en Sumatra”, reflexionaba Lombak, un joven sindicalista local mientras ve pasar una tras otra las palmas aceiteras a través de la ventana del tren."
L'ús d'agroquímics a les plantacions de palmell pot contaminar els cossos d'aigua propers i el terra, afectant la salut de les persones i la biodiversitat local.
Fomentar la transparència
Animar les empreses a comunicar obertament les seves pràctiques i resultats ambientals.
Conseqüències de l'obsolescència programada
Augment de residus Explotació de recursos Impacte econòmic Desigualtat social
Què és?
el temps determinat d'ús d'un producte
reemplaçar-lo reparar-lo
- productes d'utilitzar i llençar.
Ben & Jerry’s:
Encara que la marca usa una quantitat mínima d'oli de palma en alguns productes, han imposat uns criteris per a assegurar-se que provingui de fonts sostenibles i han eliminat el seu ús en diversos gelats i productes.
Cicle de vida del producte
Estudis han demostrat que un 90% dels productes de consum s'utilitzen durant menys d'un terç de la seva vida útil.
-Principis de persuasió de Cialdini. (principis de consens social i d'urgència).
-Idea -> La persona és de les primeres a fer servir el producte o a descobrir-ne el contingut.
CANVI CLIMÀTIC
La desforestació causada per la producció d'oli de palma allibera grans quantitats de diòxid de carboni a l'atmosfera i contribueix al canvi climàtic.
PANORAMA ACTUAL:
En els darrers anys, hi ha hagut un reconeixement creixent dels impactes negatius que la indústria de la moda pot tenir en el medi ambient. La producció de roba implica l'ús de grans quantitats d'aigua, productes químics i energia, cosa que pot portar a la contaminació de l'aigua i l'aire. El sector de la moda està considerat el segon sector més contaminant de la indústria actual. Si bé la indústria de la moda pot oferir oportunitats econòmiques, també és fonamental abordar els problemes d'explotació i sostenibilitat per assegurar un futur més just i responsable. La consciència i la pressió dels consumidors poden tenir un paper important en aquest canvi.
Què és el greenwashing
El "greenwashing" és un terme que fem servir per referir-nos a estratègies publicitàries que algunes empreses utilitzen per presentar-se, a elles i els seus productes, com a respectuoses amb el medi ambient, quan en realitat no ho són. El seu objectiu és aprofitar la preocupació pública pel medi ambient i atraure consumidors, però sense que hi hagi accions que donin suport a aquestes afirmacions.
Promoció de pràctiques sostenibles
Suportar empreses que realment implementen canvis sostenibles i transparents.
PERQUÈ LES EMPRESES APLIQUEN EL GREENWASHING?
Les empreses solen utilitzar el greenwashing per diferents motius, per tal de fer que la gent tingui una demanda dels seus productes "sostenibles". Ja que cada vegada els consumidors miren per productes més sostenibles, per això amb el greenwashing aconsegueixen atraure els clients sense haver de fer canvis en la seva manera de produir.
A més, presentar-se com a ecològic ajuda les empreses a millorar la seva imatge de marca i a diferenciar-se de la competència.Això es pot fer fins i tot si les accions de l'empresa no donen suport a les afirmacions que fan.
En alguns casos, les empreses poden voler donar la impressió que compleixen amb les normatives ambientals per evitar sancions o pressions de grups d'interès. Fer canvis genuïns cap a la sostenibilitat pot requerir inversions significatives, així que el greenwashing es presenta com una alternativa més econòmica per beneficiar-se de la tendència verda sense comprometre's realment. Finalment, la pressió social també juga un paper important. A mesura que creix la consciència ambiental, les empreses senten la necessitat de demostrar que són responsables, cosa que les pot portar a exagerar els seus esforços ecològics.
Malgrat que el greenwashing pot proporcionar beneficis a curt termini, pot danyar la credibilitat a llarg termini si els consumidors descobreixen la veritat darrere de les afirmacions. En aquest context, la transparència i l'autenticitat són clau per a la sostenibilitat empresarial.
La síndrome FOMO (Fear Of Missing Out), es refereix a l'ansietat o el temor de perdre una oferta, experiència, esdeveniment o oportunitat. En el context del màrqueting, el FOMO ha esdevingut un recurs d'importància monumental per generar interès i augmentar conversions. De fet, el FOMO ja és un dels conceptes elementals del màrqueting a tot el món. Com a resultat, tant petites companyies com corporacions, multinacionals i empreses de talla global ho fan servir com a base per a les seves estratègies.
Unilever és una de les majors multinacionals avui dia centrada en productes de consum alimentari i cosmètic. Té unes 400 marques i l'empresa assegura que unes 2000 milions de persones utilitzen cada dia els seus productes. Unilever compra aproximadament mig milió de tones d'oli de palma i de palmiste cada any.
Empreses que realitzen greenwashing
El greenwashing es considera una pràctica molt extesa per tota Europa, demostrat per un estudi realitzat per la Comisió Europea. Aquesta va realitzar un informe on es feia un anàlisis sobre les afirmacions en materia ecologica de diversos sectors, com la moda, l’estètica i l’hogar. Donant a conèixer que el 42% dels casos eren exageracions, enganys o falsedats. Algunsaexemplesasón:aZara, H&M, CocaCola, Nestlè, BP, Chevron, Volkswagen i Apple.
DEFORESTACIÓ
Troncs de la tala indiscriminada de la Reserva Forestal Bikam a Malàisia, que serà convertida en una plantació d'oli de palma.
Un informe de Greenpeace recull la desforestació de 1.300 km2 a Indonèsia per oli de palma
Una empresa de menja ràpid, especialitzat en hamburgueses, doncs segons les dades nutricionals publicades en la seva pàgina web, usen oli de palma només per a les patates fregides.
Generar exclusivitat
- Si compres, et subscrius o fas qualsevol acció que jo vulgui, formaràs part d'una comunitat selecta.
- Aportés beneficis a l'usuari, com aconseguir millors descomptes, accés a contingut únic i així per l'estil.
Aquesta estratègia es fa a plataformes com "Patreon", on l'usuari pot donar diners al creador de contingut per obtenir beneficis únics.
Productes: -Productes per a untar -Xips i aperitius -Productes de neteja -Cosmètics -Espelmes
La marca de cosmètics utilitza molt poc oli de palma brut, però sí utilitza molts derivats (més de 60.000 tones a l'any). Segons dades de l'empresa, L'Oreal volia anar disminuint el seu ús: eliminar un 80 %, i van arribar al 50 %. L'any que van prometre arribar al 100% no van donar dades.
Dan Herman (61 anys)
polític txec que va ser ministre de Cultura de la República Txeca al Gabinet de Bohuslav Sobotka del 2014 al 2017.
Si bé el terme "FOMO" pot haver guanyat popularitat recentment, el seu concepte ha existit des de fa molt de temps en diferents formes. A la dècada de 1990, el psicòleg Dan Hermann ho va descriure com "una sensació d'ansietat que sorgeix quan es percep que altres estan gaudint d'experiències positives de les quals un és absent". Des de llavors, l'arribada de les xarxes socials ha amplificat aquesta sensació, ja que constantment estem exposats a les activitats i els èxits d'altres a través de plataformes com Instagram, Facebook o TikTok.
La producció massiva de roba genera una gran quantitat de deixalles, ja que moltes peces són rebutjades ràpidament a causa de la seva baixa qualitat i la ràpida rotació de tendències. Aquest fet, contribueix a acumular residus en abocadors.
Productes: -Productes per a untar -Xips i aperitius -Productes de neteja -Cosmètics -Espelmes
Llum i electrònica
Les bombetes incandescents dissenyades per durar 1.000 hores, mentre que les de LED poden durar fins a 25.000 hores, mostrant una diferència significativa en la durabilitat.
Impactes a les comunitats locals
L'expansió de plantacions de palma ha desplaçat comunitats indígenes i locals de les seves terres, causant conflictes socials i violacions de drets humans.
L'oli de palmell és l'oli vegetal més usat al món a causa de suficiència i al seu baix preu el que fa que hi hagi més demanda. La indústria de l'alimentació va descobrir que, com que és un greix molt saturat, és un ingredient molt apropiat per aportar gust i textura a molts productes que, a més, es conserven millor.
Amnistia Internacional va seguir el rastre de l'oli de palma des de les plantacions d'Indonèsia fins a nou empreses globals amb uns ingressos combinats de 325.000 milions de dòlars nord-americans.Vuit de les nou empreses pertanyen al principal organisme mundial concebut per fer que l'oli de palmell sigui “sostenible”. De fet, més de 2.000 empreses són membres de la Taula Rodona sobre l'Oli de Palma Sostenible, organisme creat el 2004 per netejar el sector de l'oli de palma després dels escàndols mediambientals. Però l'informe d'Amnistia Internacional adverteix que fins i tot els productes que contenen oli de palma que la Mesa certifica com a “sostenible” podrien estar entelat per abusos contra els drets humans.
Auditories independents
Fomentar l'ús d'auditories externes per verificar les afirmacions de sostenibilitat de les empreses.
- Dir directament a l'usuari que pot perdre l'oportunitat d'aconseguir una cosa molt valuosa.
- Semblant a generar urgència, però es fa una menció directa a la possibilitat que ja no tingui més oportunitats com la que té al davant.
(Un exemple actual són els Battle Royales, amb el seu sistema de "battlepass")
Dr. Bronner's
Coneguda per tindre sabons líquids i productes d'higiene, utilitza ingredients de comerç orgànics, i ha eliminat l'ús d'oli de palma en la majoria de les seves fórmules.
CAUSES
- 3.000 impactes publicitaris diàriament
- Estratègies publicitàries agressives. Majors diners, major impacte
- Es camufla com un medi més → periòdics, etc.
- S'acaba comprant per avorriment/insatisfacció
Per què és perillós el Greenwashing?
El greenwashing és perillós perquè pot confondre i enganyar els consumidors, portant-los a creure que estan donant suport a empreses i productes que són ecològics o sostenibles, quan en realitat no ho són. Això pot generar una falsa sensació de contribució positiva al medi ambient i soscavar la confiança del consumidor.També es dificulta l'informació precisa sobre els productes, i això dificulta l'elecció d'alternatives més sostenibles.
El greenwashing pot desviar l'atenció dels problemes ambientals reals i les solucions necessàries. El greenwashing també pot ser perillós per a la reputació de l'empresa i la seva relació amb els consumidors. Si una persona descobreix que una empresa ha estat fent afirmacions enganyoses sobre l'impacte ambiental dels seus productes, pot perdre la confiança i evitar comprar els seus productes en el futur. Això pot portar a una disminució en les vendes i una pèrdua de beneficis.
Tecnología
Un estudi de 2020 va trobar que el 70% dels mòbils es canvien abans de 2 anys, en part per l'obsolescència programada, ja que les actualitzacions de programari fan que els dispositius més antics siguin menys eficients.
EXPECTATIVA:
REALITAT:
Pressió dels grups d’interès
Fomentar que les organitzacions no governamentals i els grups d’interès exerceixin pressió sobre les empreses perquè adoptin pràctiques reals de sostenibilitat.
Nestlé és una de les principals marques d'alimentació i el seu ús d'oli de palma està creixent ràpidament. Així, en 2015 Nestlé va comprar 420.000 tones d'oli de palma.
Tot i això, el contingut que es publica a les xarxes no plasma del tot la realitat, començant per la seva infinita cartera de filtres que pretenen embellir-ho tot, passant pel filtre dels creadors que només mostren vides de somni i acabant amb les altes, i falses, expectatives d'arribar a alguna cosa que no és real.
Plataformes de revisió
Crear plataformes on els consumidors puguin compartir les seves experiències amb productes i empreses, ajudant a identificar el greenwashing.
El gran consum d'aigua i energia. Per exemple, la producció de cotó requereix molta aigua, i moltes fàbriques utilitzen processos contaminants que afecten rius i ecosistemes locals. També, l'ús de productes químics en la fabricació de tèxtils pot contaminar l'aigua i el terra.
QUÈ ÉS LA PUBLICITAT ENGANYOSA
- La publicitat enganyosa és aquella publicitat que ofereix informació confusa o incorrecta mitjançant un producte o servei.
Producció i consum responsable
Institut Torre Roja
Created on September 26, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Urban Illustrated Presentation
View
Snow Presentation
View
Corporate Christmas Presentation
View
Historical Presentation
View
Scary Eighties Presentation
View
Memories Presentation
View
Winter Presentation
Explore all templates
Transcript
Presentació
Producciói consum responsable
Es tracta de reduir el nostre impacte sobre el planeta produint i consumint només allò que necessitem
Índex
La publicitat
Moda i sector tèxtil
Obsolescència programada
Ferralla electrònica
Monocultiu: oli de palma
Greenwashing
LA PUBLICITAT COM A ARMA NOCIVA
Perills de la publicitat extrema
QUÈ ÉS EL "FOMO"?
LES 5 TÈCNIQUES FONAMENTALS DE FOMO
2. Afegir prova social
3. Límit de temps
4. Oportunitat perdible
1. Crear urgència
5. Generar exclusivitat
Comptador
ALTRES TÈCNIQUES DE FOMO
Finestres emergents de sortida
Edicions limitades (stock)
Descompte per reserva anticipada
PUBLICITAT ENGANYOSA
POSSIBLES SOLUCIONS PER A LA PUBLICITAT EXTREMA
''Tenim totalment interioritzat que una persona carregada de bosses de grans marques és la viva imatge de la felicitat.
- Brenda Chávez, Al borde de un ataque de compras
tornar a l'índex
Moda i sector tèxtil
El segon sector més contaminant del món
FAST FASHION
La “fast fashion” contribueix al deteriorament del medi ambient per diverses raons:
La “fast fashion”, es tracta d’un model de negoci a la indústria de la moda que se centra en la producció ràpida i a baix cost de peces de roba. D’aquesta manera, les marques poden treure noves col·leccions basades en les noves modes i les últimes tendències constantment. L'objectiu és que els consumidors puguin accedir a roba moderna i assequible, però això també ha generat preocupacions sobre l'impacte ambiental i les condicions laborals a les fàbriques.
Producció massiva
Consum aigua i energia
Petjada de carboni
La producció d' un sol parell de texans necessita entre 2130 i 3078 litres d'aigua.
Moltes marques de moda produeixen les seves peces de roba a països on les regulacions laborals són laxes. Això pot resultar en condicions de treball injustes, salaris baixos i explotació de treballadors, inclosos infants. Casi 50 milions de persones són esclaves d’aquesta indústria, i un 12% són menors d’edat.La creació de fibres com el cotó i el polièster pot conduir a la desforestació i la pèrdua d'hàbitats naturals. L'ús de pesticides en cultius de cotó pot fer malbé la fauna i flora local. Pel que fa a la nostra societat, la indústria de la moda fomenta una mentalitat de “usar i llençar”, on les persones senten la necessitat de comprar constantment noves peces. Això no només afecta el medi ambient, sinó que també pot comportar problemes d'autoestima i pressió social. La moda sovint reflecteix i perpetua desigualtats socials, ja que les tendències poden estar dissenyades per a un grup selecte, deixant-ne d'altres fora. Això pot crear divisions i sentiments d'exclusió.
Danys mundials i medioambientals
La indústria de la moda és responsable de molts danys tant al planeta com a la societat. Com ja s’ha esmentat abans, la producció de roba implica l'ús de grans quantitats d'aigua, productes químics i energia.Els tints i productes químics utilitzats en la fabricació poden contaminar rius i sòls, afectant ecosistemes i la salut de les comunitats properes. La moda ràpida promou un cicle de consum accelerat, fet que porta a la producció de grans quantitats de roba que sovint acaben en abocadors. Milions de tones de roba es rebutgen cada any, cosa que contribueix a la crisi de residus. Un exemple d’això, és el conegut desert d’Atacama, en el qual s’acumulen muntanyes i muntanyes de roba.
'Tus contenidos gustan, pero enganchan mucho más si son interactivos'
MODA SOSTENIBLE
En aquest podcast podrem saber quins requisits són necessaris per a que les teles, amb les seves fibres i microfibres, siguin el més sostenible possible.
RESPONSABILITAT COM A CONSUMIDORS/ES
Com a consumidors, tenim una responsabilitat que va més enllà del medi ambient. És important ser conscients de l'impacte de les nostres decisions de compra, tant a nivell ambiental com socioeconòmic, un aspecte que sovint passa desapercebut. Cada vegada que adquirim un producte o servei, estem donant suport a certes empreses i models de producció, els quals poden reflectir valors molt diferents als nostres. Per això, cal reflexionar sobre a qui van dirigits els nostres diners.
Conèixer els ideals i les pràctiques de les empreses a les quals donem suport ens pot ajudar a reflexionar sobre els nostres hàbits de consum. Si triem empreses que promouen pràctiques sostenibles i ètiques, estem contribuint a un sistema més just, respectuós amb el medi ambient i les persones. En canvi, si els nostres diners acaben en mans d’empreses que exploten recursos de manera irresponsable o no respecten els drets laborals, estem mantenint un sistema que fomenta la desigualtat i la degradació ambiental.
MOMENT DE REFLEXIÓ
ECONOMIA CIRCULAR I RECICLATGE
Plataformes de 2ª mà
CRITERIS DE CONSUM
L'economia circular és un model que busca minimitzar els residus mitjançant la reutilització i el reciclatge de productes, allargant així la seva vida útil. En lloc de seguir el model tradicional que la majoria hem fet servir de "comprar, utilitzar i llençar", l'economia circular proposa reparar, revendre o reciclar els productes per donar-los més valor.Plataformes com Vinted o Wallapop són exemples clars d'aquest model en el sector de la moda, ja que permeten que la roba tingui una segona vida a través de la compra i venda de peces de segona mà. Això redueix la demanda de producció nova, disminueix els residus tèxtils i promou un consum més responsable i sostenible.
ECONOMIA CIRCULAR I RECICLATGE
Recollida de roba utilitzada
A la dreta podem veure la comparació entre totes les comunitats autònomes d'Espanya. Catalunya és la que més tones de roba acaba recollint. Abaix podem contemplar quines són les associacions que recullen més roba.
Font d'informació i gràfics
Conclusió i"Carro de combate"
"Carro de Combate" és una plataforma que investiga i mostra les pràctiques perjudicials de diversos aspectes d’actualitat i que afecten en tema de sostenibilitat. Un d’ells és el que nosaltres hem parlat en aquesta presentació, la indústria tèxtil, com el mal que fa al medi ambient i a les persones. Aquesta plataforma, a més a més de informar, també proposa i anima la gent a comprar de manera més responsable i ofereix opcions més sostenibles per millorar la situació.
Enllaç
Tornar a l'índex
Obsolescència programada
Obsolescència programada
QUÈ ÉS?
QUÈ PROVOCA?
PER QUÈ SEGUEIX EXISTINT L'OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADA?
Obsolescència programada
ORIGEN I CRONOLOGIA
El seu origen s'esdevé a principis del segle XX, tot i que es va popularitzar en dècades de 1920 i 1930.
Un dels exemples prové de la indústria del calçat, on fabricants com l'empresa nord-americana de calçat Brown Shoe Co van començar a produir sabates amb una durabilitat menor per estimular el consum.
A això s'hi van sumar pràctiques en la indústria automotriu, on es buscava que els models esdevinguessin obsolets ràpidament per incentivar la compra de nous models.
El terme "obsolescència programada" va ser adaptat a la dècada de 1950 per l'economista Bernard London, qui proposava que els productes haurien de tenir una vida útil planificada per impulsar l'economia.
Sectors que es veuen afectats:
Cicle de vida del producte
Llum i electrònica
Tecnologia
Electrodomèstics
Indústria Moda
TIPUS D'OBSOLESCÈNCIA
FUNCIONAL
TECNOLÒGICA
DISSENY o PSICOLÒGICA
'El millor residu és aquell que no es genera'
Isaac Peraire, polític català i director de l’Agència de Residus de Catalunya
Tornar a l'índex
Ferralla electrònica
Alternatives
Causes
Conseqüències
On passa
Què és
Què és la ferralla eletrònica?
La ferralla electrònica, també denominada deixalles electròniques o escombraries tecnològiques, fa referència a les deixalles produïdes per l'eliminació de dispositius elèctrics o electrònics que ja no són útils o funcionen. Dins d'aquesta categoria de deixalles es troben diversos dispositius electrònics com a telèfons mòbils, ordinadors i televisors, així com aparells electrodomèstics com ara neveres, rentadores i microones. Sovint, aquests aparells tenen elements valuosos i reutilitzables, però també tenen compostos perillosos que, si no es tracten correctament, poden causar un impacte negatiu en el medi ambient i la salut de les persones.
On passa?
En el món es generen milions de tones d'escombraries electròniques. Entre el 50% i el 80% d'aquesta ferralla tecnològica acaba en ciutats-abocador de la Xina o de països en via de desenvolupament com l'Índia, el Pakistan i Nigèria. Guiyu, per exemple, una ciutat situada a la província de Guangdong (sud de la Xina), s'ha convertit en l'abocador més gran d'escombraries electròniques de la Terra. En aquesta urbs acaba bona part dels residus tecnològics que es generen cada any en tot el planeta.
Causes
Desús per la seva vida útil
Avenç, actualització i millorament
Conseqüències
El problema de les deixalles electròniques és global, i s'estima que en 2019 es van generar més de 53 milions de tones de deixalles a tot el món. Es projecta que aquesta xifra augmentarà a 74 milions de tones per a 2030. Només un petit percentatge d'aquestes deixalles es va recollir i va reciclar, la qual cosa porta a una pèrdua de recursos valuosos i a l'acumulació de residus perillosos en el medi ambient. Les deixalles electròniques representen un dels fluxos de deixalles domèstiques de més ràpid creixement en el món, impulsat per altes taxes de consum i cicles de vida curts. Conseqüències ambientals i a la salud
Alternatives
Disminuir
Reciclar
Concienciar
'L'aigua i l'aire, els dos fluids essencials de què depèn la vida, s'han convertit en les escombraries del planeta'
Jacques Cousteau. Oceanògraf
Tornar a l 'índex
L'oli de palma
Llocs afectats per l’oli de palma
fase 3
Elaeis guineensis
fas4
Per què les empreses volen utilitzar l'oli de palma?
Etiquetes
Productes que utilizen oli de palma
Empreses
Productes que no utilitzen oli de palma
Impactes medi ambientals de l'oli de palma
L'ús d'oli de palma té diversos impactes negatius en el medi ambient, la salut i les comunitats locals. Alguns d'aquests impactes inclouen:
El cultiu de l'oli de palma, per tant, implica la destrucció d'un hàbitat natural que és la llar del 70% de les espècies de plantes i animals de la terra i del qual depenen també més de 500 milions de persones per a la seva supervivència i continuïtat de les tradicions culturals.
EFECTES EN LA SALUT
Relacionen el seu consum amb sofrir un alt risc de malalties cardiovasculars
Fins i tot arribar a patir problemes de colesterol
Genera una major probabilitat de contraure obesitat i, per tant, diabetis. Pot afectar el fetge (fetge gras)
Com solucionar el problema de l'oli de palma :
Tornar a l'índex
Greenwashing
QUÈ ÉS EL GREENWASHING?
Greenwashing
Estratègia utilitzada per empreses
d'aquesta manera la població → consumeixen ↑
QUAN VA NÉIXER AQUESTA PRÀCTICA?
PERQUÈ LES EMPRESES APLIQUEN EL GREENWASHING?
COM ES POT DETECTAR EL GREENWASHING?
Afirmacions Colors Imatges
Empreses creen
FALS
SEGELL MEDIOAMBIENTAL
PES NO CAU SOBRE EL CONSUMIDOR
-->
Com es pot saber que una empresa és sostenible?
Buscar la marca ecològica de l'empresa
PERQUÈ ÉS PERILLÓS EL GREENWASHING?
Dificultat
Confondre I Enganyar
IMPACTE DEL GREENWASHING
PROBLEMES MEDIOAMBIENTALS
ENGANYAR AL CONSUMIDOR
DESCONFIANÇA DEL PÚBLIC
-->
SOLUCIONS QUE ES PODEN APLICAR.
Aquestes són les solucions que es poden aplicar:- Regulació i normatives - Etiquetatge clar - Auditories independents - Educació del consumidor - Promoció de pràctiques sostenibles - Plataformes de revisió - Pressió dels grups d’interès - Desenvolupament de certificacions - Fomentar la transparència - Diàleg amb la comunitat
EMPRESES QUE HO REALITZEN.
GREENWASHING
-->
42% dels cassos són falsos
Tornar a l'índex
GràciesAjuda'ns a salvar aquest món
Aspectes positius
Innovació constant Millora de la qualitat
impulsant la recerca i la millora contínua
PRODUCTE
Creació d'ocupació Reciclatge i sostenibilitat
Estímul del consum Augment de la competència
Regulació i normatives
Implementar lleis que obliguin a les empreses a proporcionar informació verídica i transparent sobre les seves pràctiques sostenibles.
La petjada de carboni, ja que el transport de peces de roba des dels llocs de producció fins als punts de venda a tot el món contribueix a les emissions de gasos.
Lush
Aquesta marca de cosmètics fabrica productes frescos i fets a mà sense utilitzar oli de palma en la majoria dels seus productes. Lush treballa per a trobar alternatives més sostenibles.
Desenvolupament de certificacions
Establir certificacions reconegudes per a productes i serveis que realment compleixin amb estàndards de sostenibilitat.
Electrodomèstics
Aproximadament un 50% dels consumidors han experimentat problemes amb electrodomèstics que han deixat de funcionar abans de 10 anys.
Educació del consumidor
Informar els consumidors sobre com identificar el greenwashing i fomentar una compra més conscient.
Etiquetatge clar
Desenvolupar sistemes d’etiquetatge que informin els consumidors sobre l’autenticitat de les afirmacions ecològiques.
Quan va néixer aquesta pràctica
El terme "greenwashing" es va encunyar a la dècada de 1980, concretament el 1986, per l’ambientalista Jay Westerveld. Va descriure les pràctiques d'alguns hotels que promocionaven el seu compromís amb el medi ambient mentre mantenien accions perjudicials. Amb el creixent interès per la sostenibilitat, el concepte ha evolucionat i s'ha tornat més rellevant. Les empreses utilitzen tècniques de greenwashing per atraure consumidors conscients del medi ambient, tot i que sovint les seves accions reals no recolzen les seves afirmacions.
Afegir prova social
Indústria de la moda
Es calcula que el 85% de la roba produïda cada any acaba en escombraries, en part a causa de la "moda ràpida" de baixa qualitat que fomenta el consum freqüent i la necessitat de renovar el vestuari.
Impacte greenwashing
El greenwashing crea un gran dany del nostre medi ambient, el qual les empreses intenten ocultar. Les principals conseqüències que te aquesta practica són les següents:
Nocilla
La marca “Nocilla” es una de les poques marques que no utilitzen oli de palma, fa cinquanta anys, van començar amb oli de palma, però han anat millorant la seva recepta i per això han sustituit l’oli de palma per oli de girasol alt oelic i manteca de cacao.
Desert d'Atacama:
Límit de tempsBasat en el principi de Cialdini d'urgencia; por de perdre una cosa que s'esgotarà en poc temps, cosa que fa que ho desitgem més.
Diàleg amb la comunitat
Establir un diàleg entre empreses i consumidors per comprendre millor les expectatives i millorar les pràctiques de sostenibilitat.
Com es pot detectar el greenwashing?
Per poder detectar el greenwashing es dificil. Encara que en alguns productes podem buscar els segell que acrediten que son mediambientals, en moltes ocasions, les empreses juguen amb les afirmacions genèriques, colors, imatges, per a realitzar greenwashing, és a dir, posar informació falsa mitjançant aquestes afirmacions. De manera que pot provocar que sigui altament difícil reconèixer quan un producte és realment sostenible o no. No tot el mercat compta amb aquests segells o etiquetes. Per exemple, quan una companyia posa un anunci, hauries d'entrar en la web de la companyia, i buscar la seva marca ecològica, etc. Es diu que el pes no es pot recaure sobre el consumidor, sinó que han de ser els estats els que assegurin que les empreses diuen la veritat.
CONTAMINACIÓ DE L'AIGUA
"Los indonesios parecen más preocupados por otro de los impactos medioambientales asociados al aceite de palma de los que apenas se hablan: el agua. “En unos años tendremos una gran crisis de agua en Sumatra”, reflexionaba Lombak, un joven sindicalista local mientras ve pasar una tras otra las palmas aceiteras a través de la ventana del tren."
L'ús d'agroquímics a les plantacions de palmell pot contaminar els cossos d'aigua propers i el terra, afectant la salut de les persones i la biodiversitat local.
Fomentar la transparència
Animar les empreses a comunicar obertament les seves pràctiques i resultats ambientals.
Conseqüències de l'obsolescència programada
Augment de residus Explotació de recursos Impacte econòmic Desigualtat social
Què és?
el temps determinat d'ús d'un producte
- una vida útil limitada
reemplaçar-lo reparar-loBen & Jerry’s:
Encara que la marca usa una quantitat mínima d'oli de palma en alguns productes, han imposat uns criteris per a assegurar-se que provingui de fonts sostenibles i han eliminat el seu ús en diversos gelats i productes.
Cicle de vida del producte
Estudis han demostrat que un 90% dels productes de consum s'utilitzen durant menys d'un terç de la seva vida útil.
-Principis de persuasió de Cialdini. (principis de consens social i d'urgència).
-Idea -> La persona és de les primeres a fer servir el producte o a descobrir-ne el contingut.
CANVI CLIMÀTIC
La desforestació causada per la producció d'oli de palma allibera grans quantitats de diòxid de carboni a l'atmosfera i contribueix al canvi climàtic.
PANORAMA ACTUAL:
En els darrers anys, hi ha hagut un reconeixement creixent dels impactes negatius que la indústria de la moda pot tenir en el medi ambient. La producció de roba implica l'ús de grans quantitats d'aigua, productes químics i energia, cosa que pot portar a la contaminació de l'aigua i l'aire. El sector de la moda està considerat el segon sector més contaminant de la indústria actual. Si bé la indústria de la moda pot oferir oportunitats econòmiques, també és fonamental abordar els problemes d'explotació i sostenibilitat per assegurar un futur més just i responsable. La consciència i la pressió dels consumidors poden tenir un paper important en aquest canvi.
Què és el greenwashing
El "greenwashing" és un terme que fem servir per referir-nos a estratègies publicitàries que algunes empreses utilitzen per presentar-se, a elles i els seus productes, com a respectuoses amb el medi ambient, quan en realitat no ho són. El seu objectiu és aprofitar la preocupació pública pel medi ambient i atraure consumidors, però sense que hi hagi accions que donin suport a aquestes afirmacions.
Promoció de pràctiques sostenibles
Suportar empreses que realment implementen canvis sostenibles i transparents.
PERQUÈ LES EMPRESES APLIQUEN EL GREENWASHING?
Les empreses solen utilitzar el greenwashing per diferents motius, per tal de fer que la gent tingui una demanda dels seus productes "sostenibles". Ja que cada vegada els consumidors miren per productes més sostenibles, per això amb el greenwashing aconsegueixen atraure els clients sense haver de fer canvis en la seva manera de produir. A més, presentar-se com a ecològic ajuda les empreses a millorar la seva imatge de marca i a diferenciar-se de la competència.Això es pot fer fins i tot si les accions de l'empresa no donen suport a les afirmacions que fan. En alguns casos, les empreses poden voler donar la impressió que compleixen amb les normatives ambientals per evitar sancions o pressions de grups d'interès. Fer canvis genuïns cap a la sostenibilitat pot requerir inversions significatives, així que el greenwashing es presenta com una alternativa més econòmica per beneficiar-se de la tendència verda sense comprometre's realment. Finalment, la pressió social també juga un paper important. A mesura que creix la consciència ambiental, les empreses senten la necessitat de demostrar que són responsables, cosa que les pot portar a exagerar els seus esforços ecològics. Malgrat que el greenwashing pot proporcionar beneficis a curt termini, pot danyar la credibilitat a llarg termini si els consumidors descobreixen la veritat darrere de les afirmacions. En aquest context, la transparència i l'autenticitat són clau per a la sostenibilitat empresarial.
La síndrome FOMO (Fear Of Missing Out), es refereix a l'ansietat o el temor de perdre una oferta, experiència, esdeveniment o oportunitat. En el context del màrqueting, el FOMO ha esdevingut un recurs d'importància monumental per generar interès i augmentar conversions. De fet, el FOMO ja és un dels conceptes elementals del màrqueting a tot el món. Com a resultat, tant petites companyies com corporacions, multinacionals i empreses de talla global ho fan servir com a base per a les seves estratègies.
Unilever és una de les majors multinacionals avui dia centrada en productes de consum alimentari i cosmètic. Té unes 400 marques i l'empresa assegura que unes 2000 milions de persones utilitzen cada dia els seus productes. Unilever compra aproximadament mig milió de tones d'oli de palma i de palmiste cada any.
Empreses que realitzen greenwashing
El greenwashing es considera una pràctica molt extesa per tota Europa, demostrat per un estudi realitzat per la Comisió Europea. Aquesta va realitzar un informe on es feia un anàlisis sobre les afirmacions en materia ecologica de diversos sectors, com la moda, l’estètica i l’hogar. Donant a conèixer que el 42% dels casos eren exageracions, enganys o falsedats. Algunsaexemplesasón:aZara, H&M, CocaCola, Nestlè, BP, Chevron, Volkswagen i Apple.
DEFORESTACIÓ
Troncs de la tala indiscriminada de la Reserva Forestal Bikam a Malàisia, que serà convertida en una plantació d'oli de palma.
Un informe de Greenpeace recull la desforestació de 1.300 km2 a Indonèsia per oli de palma
Una empresa de menja ràpid, especialitzat en hamburgueses, doncs segons les dades nutricionals publicades en la seva pàgina web, usen oli de palma només per a les patates fregides.
Generar exclusivitat
Aquesta estratègia es fa a plataformes com "Patreon", on l'usuari pot donar diners al creador de contingut per obtenir beneficis únics.
Productes: -Productes per a untar -Xips i aperitius -Productes de neteja -Cosmètics -Espelmes
La marca de cosmètics utilitza molt poc oli de palma brut, però sí utilitza molts derivats (més de 60.000 tones a l'any). Segons dades de l'empresa, L'Oreal volia anar disminuint el seu ús: eliminar un 80 %, i van arribar al 50 %. L'any que van prometre arribar al 100% no van donar dades.
Dan Herman (61 anys)
polític txec que va ser ministre de Cultura de la República Txeca al Gabinet de Bohuslav Sobotka del 2014 al 2017.
Si bé el terme "FOMO" pot haver guanyat popularitat recentment, el seu concepte ha existit des de fa molt de temps en diferents formes. A la dècada de 1990, el psicòleg Dan Hermann ho va descriure com "una sensació d'ansietat que sorgeix quan es percep que altres estan gaudint d'experiències positives de les quals un és absent". Des de llavors, l'arribada de les xarxes socials ha amplificat aquesta sensació, ja que constantment estem exposats a les activitats i els èxits d'altres a través de plataformes com Instagram, Facebook o TikTok.
La producció massiva de roba genera una gran quantitat de deixalles, ja que moltes peces són rebutjades ràpidament a causa de la seva baixa qualitat i la ràpida rotació de tendències. Aquest fet, contribueix a acumular residus en abocadors.
Productes: -Productes per a untar -Xips i aperitius -Productes de neteja -Cosmètics -Espelmes
Llum i electrònica
Les bombetes incandescents dissenyades per durar 1.000 hores, mentre que les de LED poden durar fins a 25.000 hores, mostrant una diferència significativa en la durabilitat.
Impactes a les comunitats locals
L'expansió de plantacions de palma ha desplaçat comunitats indígenes i locals de les seves terres, causant conflictes socials i violacions de drets humans.
L'oli de palmell és l'oli vegetal més usat al món a causa de suficiència i al seu baix preu el que fa que hi hagi més demanda. La indústria de l'alimentació va descobrir que, com que és un greix molt saturat, és un ingredient molt apropiat per aportar gust i textura a molts productes que, a més, es conserven millor.
Amnistia Internacional va seguir el rastre de l'oli de palma des de les plantacions d'Indonèsia fins a nou empreses globals amb uns ingressos combinats de 325.000 milions de dòlars nord-americans.Vuit de les nou empreses pertanyen al principal organisme mundial concebut per fer que l'oli de palmell sigui “sostenible”. De fet, més de 2.000 empreses són membres de la Taula Rodona sobre l'Oli de Palma Sostenible, organisme creat el 2004 per netejar el sector de l'oli de palma després dels escàndols mediambientals. Però l'informe d'Amnistia Internacional adverteix que fins i tot els productes que contenen oli de palma que la Mesa certifica com a “sostenible” podrien estar entelat per abusos contra els drets humans.
Auditories independents
Fomentar l'ús d'auditories externes per verificar les afirmacions de sostenibilitat de les empreses.
(Un exemple actual són els Battle Royales, amb el seu sistema de "battlepass")
Dr. Bronner's
Coneguda per tindre sabons líquids i productes d'higiene, utilitza ingredients de comerç orgànics, i ha eliminat l'ús d'oli de palma en la majoria de les seves fórmules.
CAUSES
Per què és perillós el Greenwashing?
El greenwashing és perillós perquè pot confondre i enganyar els consumidors, portant-los a creure que estan donant suport a empreses i productes que són ecològics o sostenibles, quan en realitat no ho són. Això pot generar una falsa sensació de contribució positiva al medi ambient i soscavar la confiança del consumidor.També es dificulta l'informació precisa sobre els productes, i això dificulta l'elecció d'alternatives més sostenibles. El greenwashing pot desviar l'atenció dels problemes ambientals reals i les solucions necessàries. El greenwashing també pot ser perillós per a la reputació de l'empresa i la seva relació amb els consumidors. Si una persona descobreix que una empresa ha estat fent afirmacions enganyoses sobre l'impacte ambiental dels seus productes, pot perdre la confiança i evitar comprar els seus productes en el futur. Això pot portar a una disminució en les vendes i una pèrdua de beneficis.
Tecnología
Un estudi de 2020 va trobar que el 70% dels mòbils es canvien abans de 2 anys, en part per l'obsolescència programada, ja que les actualitzacions de programari fan que els dispositius més antics siguin menys eficients.
EXPECTATIVA:
REALITAT:
Pressió dels grups d’interès
Fomentar que les organitzacions no governamentals i els grups d’interès exerceixin pressió sobre les empreses perquè adoptin pràctiques reals de sostenibilitat.
Nestlé és una de les principals marques d'alimentació i el seu ús d'oli de palma està creixent ràpidament. Així, en 2015 Nestlé va comprar 420.000 tones d'oli de palma.
Tot i això, el contingut que es publica a les xarxes no plasma del tot la realitat, començant per la seva infinita cartera de filtres que pretenen embellir-ho tot, passant pel filtre dels creadors que només mostren vides de somni i acabant amb les altes, i falses, expectatives d'arribar a alguna cosa que no és real.
Plataformes de revisió
Crear plataformes on els consumidors puguin compartir les seves experiències amb productes i empreses, ajudant a identificar el greenwashing.
El gran consum d'aigua i energia. Per exemple, la producció de cotó requereix molta aigua, i moltes fàbriques utilitzen processos contaminants que afecten rius i ecosistemes locals. També, l'ús de productes químics en la fabricació de tèxtils pot contaminar l'aigua i el terra.
QUÈ ÉS LA PUBLICITAT ENGANYOSA