Descobrint la x

DESCOBRINT LA X

INTRODUCCIÓ

PROCEDIMENT

OBJECTIUS

RESULTATS

HIPÒTESIS

CONCLUSIÓ

Máximo López Sánchez.

CONEIXEMENTS PRÈVIS

(Análisis interno)

2.

1.

3.

Assaig de Biuret:

Prova del Lugol:

Reactiu de Fehling:

La prova del iode (lugol) és una reacció química usada per a determinar la presència o alteració de midó o altres polisacàrids. El reactiu de *Lugol, que conté una mescla de iode i iodur, permet reconèixer polisacàrids, particularment el midó per la formació d'una coloració blau fosc intens i el glucogen i dextrines per la formació de coloració vermella. Aquesta reacció és el resultat de la formació de cadenes de poliïodur a partir de la reacció del midó amb el iode present en la solució de Lugol. L' amilosa, el component del midó de cadena lineal el qual forma hèlixs on s'ajunten les molècules de iode, formant un color blau fosc a negre.

La prova de Fehling utilitza reactius de Fehling A (solució de sulfat cúpric) i Fehling B (solució de tartrat sòdic i potàssic i hidròxid de sodi). Aquests reactius s'utilitzen per a detectar la presència de sucres reductors, com la glucosa. El procediment consisteix a barrejar la solució problema amb igual volum de Fehling A i Fehling B, escalfar la mescla en el bany maria bullent i observar si es produeix un precipitat vermell d'òxid de coure, indicant la presència de sucre reductor o blau marí si no reacciona.

El Biuret és un reactiu que es fa servir per a la determinació de proteïnes de cadena llarga i de cadena curta a més d'avaluar la concentració de proteïnes d'almenys dos enllaços peptídics en una molècula. Podrem saber que una reacció s'interpreta positiva quan la solució es torna color violeta. El color es produeix per la formació d'un complex entre almenys dos enllaços peptídics que posseeixen el grup *CO-*NH i els cations cúprics i si no reaccionés degut a l'abscència de proteïnes, aquest es quedarà d'un color blau barrejat amb la solució que haguem posat.

Debilidades

MATERIALS I PRODUCTES

*maria, paper de filtre.

MATERIALS

REACTIUS:

PRODUCTES:

01.

01.

01.

FOTOS REACTIUS

PIPETASGRADETAS TUBS D'ASSAIG GOT DE PRECIPITATS PAPER DE FILTRE BANY MARIA

FOTOS MATERIALS

REACTIU DE FEHLING A.REACTIU DE FEHLIN B.

CAROHIDRATS: FRUCTOSA. SACAROSA. MIDÓ.

02.

REACTIU LUGOL.

02.

LÍPIDS:OLI D'OLIVA.

03.

REACTIU BIURET.

03.

FOTOS MATERIALS

FOTOS PRODUCTES

PRTOTEÏNES:OVOALBÚMINA.

*SOLUCIÓ PROBLEMA X*

PROCEDIMENT

• Es van utilitzar 3 ml de solució problema en cada prova.

• En la prova de Biuret, es va dissoldre la llentia de NaOH en aigua calenta i es va afegir Biuret després de refredar la solució.

Preparar el reactiu de Fehling barrejant 15 ml del reactiu A amb 15 ml del reactiu B en un tub d'assaig.

FEHLING

Afegir 1 ml de la solució problema a 1 ml del licor de Fehling en un altre tub d'assaig.

FEHLING

Escalfar la mescla en bany maria durant aproximadament 3 minuts i observar el canvi de color.

FEHLING

Dissoldre una llentia de NaOH en 2 ml d'aigua i escalfar la mescla fins que la llentia es dissolgui completament.per després afegir-li 3ml de la dissolució problema.

Porqués

BIURET

Afegir 3 gotes del reactiu de Biuret i observar el canvi de color.

BIURET

Afegir 2 ml de solució problema en un tub d'assaig i agregar 4 gotes del reactiu Lugol i observar la seva reacció.

LUGOL

CONCLUSIONS

PROVA DE LA TACA:

La conclusió de la prova de la taca, consisteix en veure si la taca que deixa és translúcida indicant-nos així si conté algun tipus de lípid.En el cas de la solució X hem observat que la taca no era translúcida, per tant ens confirma l'abscència d'oli d'oliva en la solució X.

• La llum no pot passar a través, per tant no conté l'oli d'oliva.

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore.

El que farem en aquesta pràctica, serà la identificació de compostos químics en solucions problema de la qual no sabem de que estan fetes. Mitjançant l'ús de proves experimentals al laboratori, ens serà possible detectar la presència d'uns certs macronutrients, com a sucres, midons, proteïnes i lípids. En aquest experiment, utilitzarem reactius com Fehling, Biuret i Lugol, per identificar aquests compostos en les solucions prèviament preparades. Aquestes proves, ens proporcionaran canvis visibles de color que ens indicaran si la prova ha estat positiva o negativa i d'aquí treure la conclusió i saber que porten les substàncies problema.

Introducció

In this experiment, the goal was to identify the presence of key compounds, such as fructose, sucrose, starch, proteins (albumin), and oil, in two problem solutions using qualitative tests. We employed Fehling’s test for reducing sugars, Biuret’s test for proteins, and Lugol’s test for the oil. Changes in color were observed as indicators of the presence of these compounds. The results showed that each test successfully identified components within the solutions, providing insight into their chemical composition, and finally we observed which key compounds were in each substance.

Abstract

Hipòtesis:

La meva hipòtesis per aquesta pràctica, és que si seguim correctament el procediment de cada prova podrem identificar exactament els components que conté la substància X.Trobo que serà important saber quina classificació té cada component dels possibles per saber quin procediment utilitzar i que ens doni uns resultats correctes.

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore.

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore.

PROVA DEL LUGOL:

La conclusió d'aquesta prova, és que el resultat va ser positiu, la qual cosa indica la presència de midó en la Solució X. El midó va reaccionar amb el reactiu de Lugol, canviant de color i confirmant la seva existència en la solució.

• Es torna de color blau fosc, per tant ha reacionat positivament afirmant la seva presència.

Objectius:

L'objectiu principal d'aquesta pràctica, és que formant grups de 3 persones siguem capaços de descubrir quins components formen les substàncies problema X i Y. En el cas del nostre grup ens ha tocat analitzar la substància X i descubrir quins són els components que la formen mitjançant tres proves de deteccions de substàncies anomenades:

1. Reactiu de Fehling.
2. Assaig de Biuret.
3. Prova del Lugol.

PROVA DE BIURET:

La prova de Biuret ens va donar un resultat negatiu, la qual cosa indica l'absència de proteïnes (albúmina) en la Solució X. Això significa que la solució no conté enllaços peptídics característics de les proteïnes, descartant la presència de qualsevol compost protèic.

No es torna de color violeta, per tant és negatiu.

PROVA DE FEHLING

La prova de Fehling en la solució X ens va donar un resultat positiu, la qual cosa indica la presència de fructosa. A més, es confirma l'absència de sacarosa, ja que no va haver-hi una reacció específica que indiqui la seva presència. Això ens confirma que la Solució X conté sucres reductors, com la fructosa, en lloc de sucres no reductors com la sacarosa.

Es torna de color vermell, per tant és positiu.

Conclusió General:

En resum, hem pogut demostrar científicament que la Solució X conté fructosa i midó, però manca de sacarosa, proteïnes i olis grassos. Aquests resultats ens han permés tenir una imatge clara de la composició de la solució problema, sent aquesta una mescla principalment de carbohidrats sense presència de lípids o proteïnes.

• Veiem com els únics que han reaccionat, són el mido i la fructosa.

Resultats:

Mitjançant el procediment de les tres proves de detecció de substàncies, hem pogut observar els següents resultats: