Want to make interactive content? It’s easy in Genially!

Over 30 million people build interactive content in Genially.

Check out what others have designed:

Transcript

Per què la Revolució Francesa suposa l’inici de la contemporaneïtat?

LA REVOLUCIÓ FRANCESA

ÍNDEX

03

06

05

02

01

04

Síntesi

(1799 - 1814

Napoleó Bonaparte

La República

Revolució Francesa (II)

Monarquia Constitucional

Revolució Francesa (I)

Les noves idees que portaran a un canvi de mentalitat

La Il·lustració

Context històric d'abans de la Revolució Francesa

La crisi de l'Antic Règim

EIX CRONOLÒGIC DEL SEGLE XVIII

  • Terme creat per Alexis de Tocqueville: “La Revolució Francesa va batejar allò que va abolir”.
  • Societat estamental.
  • Absolutisme monàrquic.
  • Economia agrària de tipus senyorial.
  • Sistema social, polític i econòmic que imperava a França durant el regnat de Lluís XVI, aplicant-se també a la resta de monarquies europees amb un funcionament similar.
  • Què entenem per Antic Règim?

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

  1. Privilegiats: clergat i noblesa.
  • No pagaven impostos i tenien prerrogatives (privilegis per ser qui eren).
  • Gran riquesa i poder. Acumulaven la major part de les terres (senyorius), on establien la jurisdicció i cobraven els impostos als pagesos.
  • Formaven part de la Cort i ocupaven els càrrecs més alts del Govern.
  • Societat organitzada en estaments:
  • La societat de l’Antic Règim

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

  • No eren un grup homogeni.
  • Alt clergat (bisbes o abats), amb una gran riquesa (només accessible als membres de la noblesa)
  • El baix clergat (rectors, sacerdots o monjos) tenien menys recursos i normalment tenien orígens més humils.
  • Noblesa cortesana per sobre de la petita noblesa. També hem de parlar de la nova noblesa (noblesa de toga) creada a través de la compra de títols que venia el monarca per incrementar els seus ingressos.

2. No privilegiats: pagesia, classes populars urbanes i burgesia.

  • Constituïen l’anomenat “Tercer Estat” o poble pla.
  • Havien de pagar impostos i rendes.
  • 95% de la població. El grup majoritari era la pagesia.

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

3. Greus problemes per augmentar la productivitat a causa de la forma de propietat i explotació (terres vinculades a un senyoriu, lligades a la noblesa)

2. Endarrerida tècnicament.

  1. Poc productiva.
  • A l’inici del segle XVIII l’agricultura era la font de riquesa més important. Però tenia fortes febleses:
  • Societat agrària i economia senyorial

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

  • Famílies pageses perjudicades. Gairebé no tenien excedents.
  • Limitava l’oferta de productes als mercats locals. Fam.
  • Agricultura de subsistència. Policultiu, bàsicament de cereals. Pràcticament d'autoconsum.

COM AFECTAVA AQUESTA SITUACIÓ ALS PAGESOS?

  • Els privilegiats vivien dels drets (impostos senyorials, prestacions en treball…) que pagaven els pagesos.
  • Els pagesos estaven obligats a lliurar a l’Església el delme (10 part de les collites) i a pagar impostos a l’Estat.
  • El dret de jurisdicció sobre el senyoriu permetia als senyors dictar normes, exercir justícia o crear nous impostos.
  • Economia agrària de subsistència. La producció d’aliments no creixia al ritme de la població: epidèmies, malalties i males collites = crisis de subsistència.
  • Esperança de vida molt baixa. Creixement demogràfic nul.
  • Mortaldat molt elevada. Fam, manca d’higiene i escassos recursos mèdics.
  • Una població estancada:

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

“Rebomboris del pa” de Barcelona, del 28 de febrer al 2 de març de 1789.

  • L’escassetat d’aliments feia que els comerciants els acaparessin i els venguessin a un preu molt més elevat.
  • Aquest fet va causar malestar i diversos motins i revoltes.

ORÍGENS

Els impulsors d’aquests canvis van ser un nou grup de propietaris agraris.

  • Durant el segle XVIII (sobretot a Anglaterra) també trobem un impuls de noves tècniques i conreus. Augment de la producció agrícola que fomenta l’expansió de la propietat privada de la terra.
  • L’impuls de la burgesia urbana

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

  1. La monarquia havia d’autoritzar la creació de noves fàbriques.
  2. Els gremis controlaven la producció i posaven límits al comerç.

En aquests nuclis urbans es desenvolupa la burgesia (“habitant d’una ciutat”). Es van trobar amb diverses dificultats…

  • Augment de la producció agrícola = reducció mortaldat i estimulació del creixement de la població.
  • Desenvolupament del comerç, manufactures i finances van impulsar l’expansió de les ciutats.
  • Londres: 1 milió d’habitants. París: 700.000 habitants. Principals urbs.

Pagesos, classes populars urbanes i burgesia amb un interès comú. POSAR FI ALS PRIVILEGIS I ALS DRETS FEUDALS.

  • Burgesia cada cop amb més poder econòmic.
  • El seu creixement va estar condicionat per la seva situació de no privilegiats (exclosos del poder).
  • Pagament de molts impostos, amb l’activitat econòmica limitada per les regulacions econòmiques.
  • No podien fer sentir la seva veu dins del sistema absolutista.
  • Autoritat inqüestionable ja que el seu poder provenia de Déu i l’exercia en nom seu. (monarquia absoluta de dret diví)
  • El rei no estava sotmès a cap control i encarnava l’Estat i tots els seus habitants.
  • Sistema polític propi de l’Antic Règim, on el rei concentrava tots els poders (legislatiu, executiu i judicial).

Què entenem per monarquia absoluta?

  • L’absolutisme i els seus límits

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

Discurs de Lluís XIV davant el Parlament de París, 1766.

“El poder sobirà només resideix en la meva persona; és només gràcies a mi que els tribunals existeixen i tenen autoritat, i com que ells l'exerceixen en nom meu, el seu ús no es pot tornar mai contra mi; el poder legislatiu només és meu, sense cap dependència ni cap partició (...); l'ordre públic complet emana de mi i en soc el guardià suprem. Els drets i els interessos de la meva nació (...) reposen a les meves mans”.

Lluís XVI donant instruccions al capità La Pérouse per al viatge d’exploració al voltant del món.

  • Límits de l’autoritat reial:
  1. Privilegis tradicionals de la noblesa i el clergat. La jurisdicció dels seus senyorius els “alliberava” de l’autoritat del rei.
  2. Les Corts o Parlaments. Podien crear impostos o ratificar els nous monarques, però no podien exercir cap control sobre el rei.
  • Cap llei protegia els súbdits (arbitrarietat)

"El sueño de la Razón produce monstruos"Aiguafort de Francisco de Goya, 1799

LA IL·LUSTRACIÓ

Durant el s.XVIII s'anaren desenvolupant noves idees, sorgides la majoria entre els membres de la burgesia (sobretot amb professions liberals: advocats, metges, professors...). Aquests crearen un moviment intel·lectual que donaria la base teòrica que marcaria la fi de l'Antic Règim

  • Elements de crisi i de canvi

LA IL·LUSTRACIÓ

És un filòsof anglès que va fer una primera formulació teòrica del que s'anomenarà "liberalisme". Què defensa?

  • L'Estat ha de garantir els drets de l'individu
  • S'ha de separar el poder legislatiu de l'executiu, amb la missió d'elaborar les lleis i controlar el govern.
  • El coneixement ha de basar-se en l'experiència pràctica i no en creences: empirisme (contrast amb el coneixement religiós basat en la fe).

  • John Locke, el predecessor

LA IL·LUSTRACIÓ

  1. Els principis de llibertat i igualtat de tots els homes davant la llei, els quals han de ser la base d'una nova organització social.
  2. La raó és l'únic mitjà per entendre el món, rebutjant la religió i la tradició.
  3. La llibertat de consciència i de pensament, així com la tolerància enfront del fanatisme i el dogmatisme.
  4. S'enfronten obertament a l'absolutisme i a l'Antic Règim, criticant l'ordenació social basada en estaments i defensant la meritocràcia.
  • Els Il·lustrats defensen:

Que trobem a Europa, a la segona meitat del segle XVIII, i que va alimentar intel·lectualment la Revolució a França.

  • Un moviment intel·lectual i cultural

LA IL·LUSTRACIÓ és...

"El saló de Madame Geoffrin l'any 1755"

  • El despotisme il·lustrat:

Les noves idees il·lustrades van influenciar algunes monarquies europees que, sense deixar l'absolutisme, van veure la necessitat d'introduir canvis en el sistema per fer-lo més operatiu i garantir-ne la continuïtat sense modificar les bases ni els privilegis de l'Antic Règim.Què fan?

  • Reformes administratives per aconseguir més eficàcia i racionalitat en la gestió de l'Estat.
  • Reformes econòmiques per facilitar el creixement.
Els dèspotes il·lustrats més famosos: Frederic II a Prússia, Maria Teresa I a Àustria, Caterina II a Rússia, Gustau III a Suècia i Carles III a Espanya.

"Tot per al poble però sense el poble"

Malestar del 3er estat augmentat per una greu crisi econòmica que afecta sobretot als més pobres.

  • Situació pagesia: males collites + augment dels impostos senyorials Revoltes en contra els impostos.
  • Escassetat de productes = augment de preus. Sectors populars no ho poden pagar. Motins contra especuladors
  • Augment de l'atur per la disminució de l'activitat econòmica disturbis per la falta de treball

  • Les causes immediates (1)

LA REVOLUCIÓ FRANCESA (I). LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL

La situació de les finances reials era desastrosa.

  • Augment continu despeses (com la intervenció francesa a la guerra d'independència dels EUA) + dificultat per obtenir nous ingressos dèficit disparat.
  • Proposta del ministre de finances del rei: que els privilegiats paguin impostos = oposició frontal de l'aristocràcia.
  • El rei es veu obligat a convocar els ESTATS GENERALS (per primer cop en 175 anys amb la intenció de fer pagar impostos als estaments privilegiats.

  • Les causes immediates (2)

LA REVOLUCIÓ FRANCESA (I). LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL

  • Els diputats del Tercer Estat van declarar que representaven la majoria de la població i, amb el suport d'alguns clergues i nobles liberals, es van constituir en Assemblea Nacional.
  • Juren no dissoldre's sense haver donat una Constitució a França (jurament del Jeu de Paume), per això en diem Assemblea Nacional Constituent.
  • CONSEQÜÈNCIES DEL FRACÀS DELS ESTATS GENERALS

LA REVOLUCIÓ FRANCESA (I). LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL

La notícia es va escampar per tot França, a les ciutats s'hi van produir accions de protesta i al camp hi van esclatar revoltes antisenyorials que es coneixen com la Gran Por (assalts a castells, incendis d'arxius, camps, etc.).

El rei veient la reacció del Tercer Estat mobilitza l'armada. L'amenaça d'una intervenció militar va provocar l'aixecament del poble de París, que el 14 de juliol va prendre la Bastilla, la fortalesa considerada el símbol de l'absolutisme.

  • LA PRESA DE LA BASTILLA

LA REVOLUCIÓ FRANCESA (I). LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL

Primeres mesures preses:

  • Abolició del feudalisme, els estaments i els privilegis
  • Supressió de la servitud, delmes, drets, rendes i justícia senyorial. A canvi, els pagesos havien de pagar una compensació als senyors.
  • Declaració dels drets de l'home i del ciutadà

L'Assamblea Nacional inicia el procés revolucionari, i és una representació de la sobirania nacional. El rei, debilitat, acceptà l'existència d'aquesta assamblea on hi acabaria havent també representació de la noblesa i el clergat.

  • L'ASSAMBLEA NACIONAL I EL REI

LA REVOLUCIÓ FRANCESA (I). LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL

LA REVOLUCIÓ FRANCESA (I). LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL

Info

  • DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME I DEL CIUTADÀ

LA REVOLUCIÓ FRANCESA (I). LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL

LA REVOLUCIÓ FRANCESA (I). LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL

Declaració dels drets de la Dona i de la Ciutadana
  • El 5 de setembre de 1791, Olympe de Gouges (1748 - 1793) va redactar la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana.
  • "La dona neix lliure i és igual en drets a l'home"
  • Denunciava el fet que la revolució oblidava les dones en el seu projecte de llibertat i igualtat.
  • Es compon de 17 artícles i d'un preàmbul dirigit a la reina Maria Antonieta.

LA REVOLUCIÓ FRANCESA (I). LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL

Lluís XVI i la seva família van fugir de París amb l'objectiu d'arribar a Àustria (juny del 1791). Van ser detinguts a Varennes i retornats a París. Tot i així, posteriorment el rei va acceptar formalment la nova Constitució.

Els antics privilegiats es van oposar a les reformes. Molts van fugir a Àustria, on governava el cunyat de Lluís XVI. Volien organitzar una intervenció militar per acabar amb la revolució.

  • OPOSICIÓ A LA NOVA CONSTITUCIÓ
Família reial detinguda a Varennes, obra de Thomas Falcón Marshall (1854)

LA REVOLUCIÓ FRANCESA (I). LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL

LA REVOLUCIÓ FRANCESA (I). LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL

Retorn de la família reial a París, 25 de juny de 1791

LA REVOLUCIÓ FRANCESA (I). LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL

  • Els que pensaven que no calia anar més enllà de la Constitució de 1791.
  • Els "jacobins" defensaven que la revolució havia de continuar. Frenar la reacció nobiliària.

Trobem 2 tendències:

A la nova Assemblea Legislativa els diputats electes es van agrupar per afinitats ideològiques CLUBS PATRIÒTICS

La situació econòmica a les ciutats (escassetat de productes i alça de preus) afavoreix el sorgiment del moviment dels sans-culottes i de societats patriòtiques.

  • CAIGUDA DE LA MONARQUIA

LA REVOLUCIÓ FRANCESA (I). LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL

Convocatòria de noves eleccions, ara amb sufragi masculí universal.

El 10 d'agost de 1792 van assaltar el Palau de les Tulleries i van detenir la família reial. La monarquia havia acabat, començava la República.

Els sans-culottes de la ciutat de París, amb el suport dels diputats, van protagonitzar una insurrecció que va acabar amb la monarquia.

L'Assemblea Nacional va declarar la guerra a Àustria, considerada el focus de la contrarevolució.

  • ASSALT AL PALAU DE LES TULLERIES

LA REVOLUCIÓ FRANCESA (I). LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL

Podem distingir:

  • GIRONDINS
  • JACOBINS
  • LA PLANA

De la convenció podem distingir diferents grups polítics segons la postura que prenien enfront la crisi econòmica i les reaccions dels diferents estaments.

Els elegits en les eleccions es reuniren en el que anomenaren Convenció Nacional (abans, Assamblea Nacional). El primer que feren va ser proclamar la REPÚBLICA FRANCESA i abolir la monarquia.

  • EL RESULTAT DE LES ELECCIONS DE 1792 (amb sufragi universal masc.)

LA REVOLUCIÓ FRANCESA (II). LA REPÚBLICA

El comitè de Salvació Pública (el TERROR)

REPÚLICA CONSERVADORA (1794-1799)

ETAPA JACOBINA (1793-1794)

ETAPA GIRONDINA (1792-1793)

  • TROBEM TRES ETAPES:

LA REVOLUCIÓ FRANCESA (II). LA REPÚBLICA

  • Aferma el poder de Napoleó com a primer cònsol
  • Atribucions per fer lleis.
  • Dirigir la política exterior.
  • Designar els jutges i els alts càrrecs.

Constitució 1799

Format per 3 cònsols. Napoleó Bonaparte

  • El Consolat
  • Cop d'Estat de Brumari

Napoleó: del Consolat a l'Imperi

NAPOLEÓ BONAPARTE (1799 - 1814)

  • Noves èlits socials d'acord:
- amb la riquesa. - els coneixements - els seus serveis a l'Estat.
  • Conquestes revolucionaries moderades.
- Abolició del feudalisme. - Llibertat econòmica. - Igualtat davant la llei. - Supressió dels privilegis.

Napoleó no significa una tornada a l'Antic Règim. Què es consolida?

NAPOLEÓ BONAPARTE (1799 - 1814)

Nou prestigi social basat en la riquesa personal.

  1. Servidors més fidels.
  2. Grans fortunes burgeses.

Així, la burgesia i els petits i mitjans propietaris rurals es converteixen en una nova noblesa a França, formada per:

NAPOLEÓ BONAPARTE (1799 - 1814)

Resultat de les expropiacions de terres lliurades als pagesos

Va garantir les oportunitats de negoci per la burgesia.Va consolidar una classe de mitjans i petits propietaris rurals nascuts amb la Revolució.

  • Seguint amb les qüestions socials i econòmiques...

NAPOLEÓ BONAPARTE (1799 - 1814)

IMPERI NAPOLEÒNIC L'ANY 1812 - màxima expansió

NAPOLEÓ DOMINA EUROPA

Resultat paradoxal: Els pobles ocupats van oposar-se a la conquesta francesa i això va fer despertar en ells aspiracions liberals i nacionals.

Projecte Napoleònic: "Exportar" arreu d'Europa, per mitjà de la conquesta, les noves institucions franceses i acabar amb les monarquies absolutes.

  • CREACIÓ D'UN IMPERI

Coalició Europea contra Napoleó(Rússia, Prússia, Àustria, Suècia i Anglaterra): L'ocupació de París per les tropes d'aquesta coalició, l'any 1814, va significar la destitució de Napoleó i la restauració dels Borbons (Lluís XVIII).

Guerra a Espanya

Desfeta a Rússia

LA CAIGUDA DE NAPOLEÓ

La coalició monàrquica el va derrotar definitivament a Waterloo (18 de juny del 1815). Napoleó va ser enviat a l'illa de Santa Helena fins que hi va morir.

Napoleó, derrotat, va ser confinat a l'illa d'Elba, però el malestar popular amb la restauració de l'absolutisme va afavorir un retorn efímer de l'emperador ("els Cent Dies") per posar-se al capdavant de milers de voluntaris i la majoria dels seus oficials.

Desfeta a Rússia

I EL SEU FINAL

Caricatura d'un membre de la família Rothschild, banquers que van finançar la Revolució Francesa.

  • INDUSTRIALS
  • BANQUERS
  • GRANS PROPIETARIS AGRARIS

Per imposar les reformes en el context excepcional de la guerra, es va establir un govern revolucionari que va actuar de manera dictatorial, el Comitè de Salvació Pública, al capdavant del qual es va situar Robespierre. El nou govern va suspendre les garanties constitucionals, concentrant tots els poders i prenent mesures contra els contrarevolucionaris.Al començament del 1794, semblava que la República s'havia salvat i els èxits militars van allunyar el perill d'invasió, mentre que les mesures contra els especuladors van millorar la situació econòmica. Però hi havia sectors descontents:

  • els que reclamaven aprofundir en més mesures igualitàries a favor del poble.
  • els burgesos moderats que volien acabar amb les reformes jacobines.
Robespierre i els seus fidels davant d'això van recórrer a una violència extrema per eliminar els adversaris. Els enemics dels jacobins es van unir contra ells, van acusar-los d'instaurar una dictadura i un cop d'estat a la Convenció va detenir Robespierre, que va ser guillotinat.

El Terror

QUÈ VA FER NAPOLEÓ A EUROPA?

  1. Dret de totes les persones a la llibertat i la cerca de la felicitat.
  2. Deure dels governants de respectar els drets inalienables del poble.

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS UNITS

  • El 4 de juliol de 1776, delegats de les 13 colònies angleses es reuneixen a Filadèlfia i redacten la Declaració d'Independència dels Estats Units.
  • Influenciats per les idees il·lustrades provinents d'Europa i del procés polític viscut a Anglaterra (parlamentarisme).
  • Aprofundeix en el concepte de sobirania nacional com un acord (contracte social) indispensable entre governats i governants, en funció del qual el poder emana del lliure consentiment dels ciutadans i s'expressa mitjançant el vot.
ROUSSEAU

Alessandro Volta presenta a Napoleó l'invent de la pila

  • Homes de lleis.
  • Científics

Campanyes "arqueològiques" de Napoleó a Egipte

  • Oficials de l'Exèrcit.
  • Alts funcionaris.

Va argumentar la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial) a l'Estat; Va posar un èmfasi especial en la necessitat de la independència del poder judicial respecte als altres poders.

MONTESQUIEU

A París, classes populars segueixen reclamant reformes socials igualitàries.

La fam i les lleves forçoses provoquen una insurrecció pagesa a la Vendée, secundada per la contrarevolució, que es va convertir en una guerra a l'interior contra la Convenció.

Lluís XVI va ser guillotinat el gener del 1793, i la reina Maria Antonieta, l'octubre del mateix any.

Creació d'una coalició europea antirevolucionària (Àustria, Prússia, la Gran Bretanya, Espanya i Holanda) contra França.

El primer problema: QUÈ FER AMB EL REI?

  • Girondins el volien castigar (no volien la mort perquè temien reacció de la resta de monarquies europees contra França)
  • Jacobins: mort del rei "per salvar França".
  • Pressió popular a favor dels Jacobins.
Resultat:

Etapa Girondina

Precedent de la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà. Què garantia?

DECLARACIÓ DE DRETS DE VIRGINIA (1776)

  • Llibertat de religió.
  • Llibertat de premsa.
  • Llibertat d'expressió.
  • Llibertat de reunió.
  • Dret de ser jutjat per un jurat.

En aquest quadre s'hi representa a la primera esposa de Napoleó. Es deia Josefina de Beauharnais (1763 - 1814), qui va donar un gran suport i ajuda al seu marit durant la seva carrera política. Tot i així, l'any 1810 Napoleó, inaugurant el nou codi civil, s'hi va divorciar, ja que Josefina era estèril i no li podia donar descendència. Però, quin paper tenien les dones?

juny de 1793, sans-culottes + líders jacobins més radicals (Danton, Marat, Robespierre i Hébert) assalten la Convenció, detenen els principals diputats girondins i els executen.

QUÈ FAN?

  • Nova Constitució (1793)
    • sobirania popular
    • sufragi masculí universal directe
    • eliminació dels drets feudals sense haver de pagar rescat
    • defensa del dret a l'existència per sobre de qualsevol altre.
  • Reformes socials
    • la redistribució de la propietat agrària
    • un preu màxim per als articles de primera necessitat (llei del màxim general) i el càstig als especuladors
    • l'ensenyament obligatori i gratuït
    • l'assistència social.
  • Altres mesures
    • nou calendari revolucionari, any 1792=l'any de la nova era
    • procés de descristianització de la societat
    • decret de la lleva en massa i democratització de l'exèrcit (oficials no nobles)

ETAPA JACOBINA

Defensava:

  • la tolerància religiosa i la llibertat de consciència com a principis bàsics de convivència.
  • Va proposar que el Parlament limités el poder del rei i que els impostos no recaiguessin només sobre el Tercer Estat.

VOLTAIRE
  1. Elimina la separació de poders i el principi de sobirania nacional.
  2. Estableix un Concordat amb el Papa, en el qual es restableix el catolicisme (no com a religió d'Estat).
  3. L'Església renuncia a les propietats confiscades durant la Revolució Francesa.
  • L'any 1804 es va proclamar emperador.
  • L'any 1802, Napoleó Bonaparte va ser nomenat cònsol vitalici.

Control dels sectors burgesos moderats.QUÈ FAN?

  • "terror blanc" prohibició de clubs jacobins + execució dels seus membres
  • Nova Constitució (1795) Sufragi censatari (només 30 000 electors)
  • Nou poder executiu de cinc membres, el Directori
  • Cos legislatiu format per:
    • Consell dels Cinc-Cents, que elaborava les lleis
    • Consell dels Ancians, que les aprovava.
Però la situació NO S'ESTABILITZA: Els problemes econòmics continuaven, la contrarevolució absolutista no cessava i els sans-culottes exigien el retorn dels jacobins. Només la guerra a l'exterior semblava donar triomfs. Les classes acomodades van veure en Napoleó Bonaparte un general victoriós, que podia garantir la revolució liberal i evitar els excessos igualitaristes dels sectors populars. QUÈ PASSARÀ??

EL DIRECTORI

La mascota dels Jocs Olímpics de París 2024 representava un barret frigi, símbol de la llibertat.

SABIES QUE...

DIDEROT I D'ALAMBERT

La primera enciclopèdia

Seguint l'esperit de la Il·lustració aquests dos autors van posar en marxa un projecte cultural molt ambiciós: l'Enciclopèdia. Tenien l'objectiu de publicar una gran obra que aplegués tots els coneixements de l'època, de qualsevol àmbit del saber, fonamentats en la raó i en l'estudi de la natura.

L'obra, que va començar a publicar-se el 1751, comprèn trenta-cinc volums, en els quals van col·laborar els pensadors més destacats de la Il·lustració.