INT1-1.1

L'EDAT MITJANA

Cronologia i característiques

Cronologia

Període històric comprès des de la caiguda de l'Imperi romà l'any 476 dC fins a la presa de Constantinoble per l'Imperi otomà l'any 1453 i el descobriment d'Amèrica l'any 1492

CARACTERÍSTIQUES

PERÍODES

Plena Edat Mitjana

Alta Edat Mitjana

Baixa Edat Mitjana

INVASIONS

Molts pobles van dedicar-se a ocupar territoris al llarg d'Europa. Mira!

Germànics s. IV-V

Eslaus s. V-IX

Àrabs s. VIII

Víkings s. VIII

Magiars s. IX-X

Invasió Eslava

Les invasions eslaves, durant els segles VI-VII, afectaren l'Europa central, oriental i els Balcans. Procedents de les estepes eurasiàtiques, es van establir en regions com els territoris actuals de Polònia i Txèquia, formant diversos regnes i principats. Van ocupar àmplies zones de l'Imperi Bizantí i l'Europa central, i, amb el temps, es fusionaren amb poblacions locals. Aquests pobles, com els serbis i búlgars, establiren identitats nacionals i contribuïren a la formació de futurs estats medievals.

CARACTERÍSTIQUES

Ruralització: la població abandona les ciutats i es concentra a les zones rurals. Successives onades d'invasions, protagonitzades pels pobles germànics (segle V), musulmans (segle VII) i vikings (segles VIII-XI). Sentiment d'inseguretat de la societat, que genera relacions de dependència > feudalisme. Tres imperis conviuen i lluiten per la supremacia: el bizantí, l'àrab i el carolingi. A la societat, la classe dominant és la noblesa, que està composta per senyors de la guerra i propietaris de grans extensions de cultius (latifundis).

A l'economia, les activitats principals són una agricultura i una ramaderia orientades a l'autoabastiment. El comerç és mínim. Existència de contínues guerres i enfrontaments: els nobles tenen un exèrcit propi que es denomiççna "mainada". L'exèrcit del rei (host) està compost per les mainades dels nobles. L'exèrcit està format per la cavalleria, la infanteria, els arquers i els ballesters. El cristianisme té una influència molt important en la societat medieval.

Invasió Musulmana

Iniciades al segle VII, s'estengueren ràpidament per la península Ibèrica, el sud d'Itàlia i el Mediterrani. Després de la conquesta de gran part d'Al-Andalus (711), avançaren fins als Pirineus, però foren aturats a la batalla de Poitiers (732). A més de les incursions militars, els àrabs van contribuir significativament a la cultura i ciència. Les seves incursions marítimes també afectaren zones costaneres fins al segle XI.

Regnes Germànics

Els principals regnes germànics que van envair Europa i els llocs on es van assentar van ser: Regne ostrogot a la península Itàlica i a Dalmàcia. Regne visigot al sud de la Gàl·lia i a Hispània. Regne franc al nord de la Gàl·lia. Regne burgundi al nord-est de la Gàl·lia. Regne dels alamans al voltant del Rin. Regne anglosaxó a Anglaterra.

Invasions Magiars

Les invasions dels magiars, o hongaresos, tingueren lloc entre els segles IX i X. Procedents de les estepes eurasiàtiques, aquests guerrers nòmades atacaren diverses regions d'Europa central i occidental, incloent Alemanya, França i Itàlia. Coneguts per la seva cavalleria ràpida, causaren gran inestabilitat. Posteriorment, els magiars es convertiren al cristianisme i fundaren el Regne d'Hongria, integrant-se a Europa occidental.

Plena Edat Mitjana

(segles XI-XIII) Es caracteritza per un creixement demogràfic, agrícola i econòmic. Les innovacions tècniques (com l’arada i els molins de vent) impulsen la producció agrícola. La societat es basa en el sistema feudal, amb una jerarquia clara: senyors, vassalls i pagesos. L’Església catòlica té un paper central, regulant la vida quotidiana i espiritual, i impulsant la construcció de catedrals i monestirs. Es desenvolupen les ciutats i el comerç, amb el sorgiment de la burgesia mercantil. Les croades marquen aquesta època, i l’art gòtic i l’escolàstica dominen l’escena cultural i intel·lectual.

Baixa Edat Mitjana

(segles XIV-XV) Es caracteritza per crisis i canvis profunds. Les epidèmies, com la Pesta Negra, redueixen dràsticament la població. Les guerres, com la Guerra dels Cent Anys, desestabilitzen Europa. Malgrat això, es produeix una revitalització urbana i comercial, amb l’auge de les ciutats i les rutes comercials. La burgesia creix en poder econòmic. L’autoritat feudal disminueix mentre augmenta el poder de les monarquies. L’Església experimenta divisions internes, com el Cisma d’Occident. Culturalment, es viu la transició cap al Renaixement, amb un major interès pel pensament clàssic i l’humanisme.

Invasions Vikingues

Afectaren gran part d'Europa, especialment Anglaterra, França i les costes del Mediterrani. Provenint d'Escandinàvia, aquests guerrers i navegants saquejaven ciutats, però també establiren assentaments i comerç. Fundaren regnes com el de Normandia i influïren en la política i cultura europees. Al final, molts víkings es cristianitzaren i s'integraren en les societats que havien atacat.

Alta Edat Mitjana

(segles V-X) És una època de transició marcada per la caiguda de l'Imperi Romà i la formació dels regnes germànics. L’economia es ruralitza, amb un sistema agrícola basat en la subsistència. La societat s'organitza al voltant del feudalisme incipient, amb senyors locals que controlen terres i protecció a canvi de lleialtat i serveis. L'Església cristiana s'expandeix i s'estableix com a institució dominant, amb un gran poder espiritual i polític. La cultura i el coneixement es preserven principalment en monestirs. És un període de constants invasions (víkings, àrabs, hongaresos) i fragmentació política.