PRESENTACIÓN LETTERING

e e e e e e e e e e e e e e e e e a a a a a a a a a a a a a a

presentación

o o o o o o o o o o o o o o o o u u u u u u u u u u u u u u u

MÈTRICA

m m m m m m m m m m m m b b b b b b b b b b b b b b

COMENCEM

CATALANA

lA RIMA

catalana

Consisteix en la repetició de sons, normalment al final d'un conjunt de versos. Observeu que parlem de sons, no de grafies. La rima es divideix en dos grups: rima consonant i rima assonant.

Rima consonant (o perfecta). A partir de la darrera vocal tònica coincideixen tots els sons de determinats versos.

Rima assonant. A partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics.

+ INFO

+ INFO

Sense rima. Ni els sons vocàlics ni els consonàntics coincideixen en la seva totalitat a partir de la darrera vocal tònica. El resultat s'anomena versos lliures

Rima falsa. S'anomena així aquella rima que és aparentment consonant, però que si ens hi fixem veiem que en determinades modalitats de la parla catalana és assonant, o es tracta només d'una rima visual.

+ INFO

Rima fàcil o pobra. És la basada en mots provinents d'una arrel comuna, la mateixa paraula amb igual significat, etc.

+ INFO

+ INFO

Rima equívoca. És la formada per mots que sonen igual, però s'escriuen diferent (homògrafs) o bé mots que s'escriuen i sonen igual (homònims), però tenen diferent significat (no s'ha de confondre amb la rima fàcil):

Rima interna. La que es produeix entre el final del vers i algun mot del seu interior.

Versos esparsos. Els qui dintre d'un conjunt de versos rimats no tenen rima.

+ INFO

+ INFO

+ INFO

Versos blancs. Aquells que tot i estar subjectes a pautes sil·làbiques o rítmiques no presenten cap tipus de rima fonètica

+ INFO

Nombre de

síl·labes

• Monosíl·labs
• Bisíl·labs
• Trisíl·labs

• Tetrasíl·labs
• Petasíl·labs
• Hexasíl·labs
• Heptasíl·labs
• Octosíl·labs

ART

MENOR

versos fins a 8 síl·labes

mètrica

isosil·làbica

Tots els versos tenen el mateix nombre de síl·labes

ART

• Enneasíl·labs
• Decasíl·labs
• Hendecasíl·labs

• Alexandrins

MAJOR

versos de 9 síl·labes cap amunt

mètrica

anisosil·làbica

Els versos tenen diferent nombre de síl·labes.

VARIACIONS

EN LA SÍL·LABA

&

01

02

03

ELISIÓ

HIAT

SINALEFA

unió en una sola síl·laba mètrica de la vocal final d'una paraula amb la vocal inicial de la següent

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat volutpat.

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat volutpat.

+ INFO

+ INFO

+ INFO

04

SINÈRESI

Estrofes

Versos blancs

Jo, per exemple, em llevo cada dia ales set vint-i-cinc i m'afaito lentament perquè em vagui de reprendre, una a una, les paraules i omplir-me'n les mans. Són llargs els dies, llargues les hores lentes, i ara la gent creix massa de pressa i tohom perd el temps en ximpleries.

ELISIÓ

la dama és - "la damés"

RIMA ASSONANT

Si s'allunya i no et mira, a' si t'és advers l'instant, b de plorar què en trauries? a' Si et sent, neci, riurà. b Gabriel Ferrater

SINALEFA

i una dama...

RIMA EQUÍVOCA

Signes-cignes, saber (verb)-saber (substantiu, ciència), cap (testa)-cap (verb cabre).

RIMA FALSA

ahir-migpartí, estimar-mar, només-mariners sabó-però espès-només

RIMA FÀCIL

cantar - menjar; ahir - abans d'ahir; estirava - volava

HIATUS

dic-ci-o-na-ri, con-ti-nu-a-rà

RIMA CONSONANT

En ma terra del Vallès a tres turons fan una serra, b' quatre pins, un bosc espès, a cinc quarteres, massa terra. b' "Com el Vallès no hi ha res. a Pere Quart

Versos esparsos

En tu m'aprenc i em desaprenc en tu, i aquest vaivè tranquil és el que em du fins al centre més pur del propi jo.

RIMA INTERNA

salvem esculls entre cants i reülls.

VERSOS LLIURES

En el trenta-cinquè aniversari de la meva naixença demanaré l'oblt per els que han mort i la pau per als que resten. Miquel Martí i Pol