Want to create interactive content? It’s easy in Genially!

Reuse this genially

LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA

Eloi Olivencia

Created on September 22, 2024

Start designing with a free template

Discover more than 1500 professional designs like these:

Modern Presentation

Terrazzo Presentation

Colorful Presentation

Modular Structure Presentation

Chromatic Presentation

City Presentation

News Presentation

Transcript

T1. La dinastia restaurada: alternança en el poder i caciquisme

(1875-1902)

Introducció

Després dels anys agitats del Sexenni, la Restauració apareix com un període d'estabilitat constitucional i de modernització econòmica i social. Però, tot això es va portar a terme per mitjà d'un règim elitista i oligàrquic que es basava en el caciquisme, el clientelisme i el frau electoral constant.

Índex

4. 1898, la crisi de la fi d'un imperi
1. El retorn de la dinastia
5. Catalunya i la Guerra de Cuba
2. L'oposició marginada del sistema
3. Les guerres colonials: Cuba i Filipines

01

El retorn de la dinastia

La fi del Sexenni Democràtic i el retorn dels Borbons

El 1870 aconsegueix l'abdicació d'Isabel a favor del seu fill, Alfons

La preparació de la restauració alfonsina

  • Antonio Cánovas del Castillo
  • Crea el Partit Alfonsí
    • Atreure monàrquics descontents amb el Sexenni
    • Conciliar classes altes i mitjanes, l'Exèrcit i l'església ("Pau i ordre")
  • Instaurar un règim moderadament liberal que posés fi a una llarga època de guerres civils, d'intervencionisme militar i d'aixecaments populars

Havia estat antic membre de la Unió Liberal d'O'Donnell

+ info

El torn polític es va dur a terme entre conservadors i liberals

Un programa d'autoritat i ordre

  • Grups conservadors - esperança que la monarquia retornaria l'estabilitat política, econòmica i social
  • Superar alguns dels problemes del liberalisme precedent
    • Caràcter partidista i excloent moderats (Isabel II)
    • Intervencionisme militar en la vida política
    • Proliferació d'enfrontaments civils

Els seus líders van ser Cánovas i Sagasta, respectivament

+ info

La Constitució de 1876

  • Congrés dels Diputats, escollit pels ciutadans
  • Senat, amb una part electiva i una altra de designada pel Rei o formada per membres rellevants de l'aristocràcia, l'Església i l'Exèrcit
  • Defensa valors tradicionals (família, religió, propietat) compatibles amb alguns principis democràtics del 1868
  • Cosobirania Corts - Corona (negació sobirania nacional)
    • Rei: poder executiu, control política exterior, dret de vet, potestat legislativa compartida (Corts), nomenament i cessament de ministres.
    • Corts: comptaven amb dues cambres
  • Dret al sufragi - pendent de concreció en posteriors lleis electorals
  • Tolerància religiosa (primacia catolicisme) i restabliment pressupost de culte i clergat
  • Declaració de drets detallada

1878 - sufragi censatari1890 - sufragi universal masculí

Lleis ordinàries - tendència a restricció (drets d'impremta, expressió, associació i reunió)

+ info

"Déu, patria, rei i furs" era el lema dels carlistes

La Tercera Guerra Carlina

  • Caiguda d'Isabel II
  • Cabdills carlins Catalunya - Ramon Tristany i Francesc Savalls
  • Restauració - priva causa carlina hipotètica legitimitat
    • Personatges històrics del carlisme reconèixen Alfons XII
  • 1875 - Ofensiva liberals - Expulsió carlins (Catalunya, País Valencià, l'Aragó)

Alpens, Castellfollit, Seu d'Urgell, Igualada, Manresa, Vic, Olot

+ info

L'any 1879 esclataria la coneguda com a Guerra Chiquita

La fi de la insurrecció cubana

  • Sexenni Democràtic - Guerra dels Deu Anys (1868-1878)
  • Fi guerra carlina (Restauració) - enviament noves tropes a Cuba
  • Procés negociació - conveni de Zanjón (1878)
    • Àmplia amnistia
    • Abolició esclavitud
    • Promesa reformes polítiques i administratives - diputats cubans a les Corts espanyoles

Finalment, el 1895 es va iniciar la tercera i última insurrecció

Caricatura de Moret (liberal) i Maura (conservador)

Bipartidisme i alternança en el poder

  • Dos grans partits: conservador i liberal. Defensen:
    • Monarquia
    • Constitució
    • Propietat privada
    • Centralització de l'Estat
  • Base social - elits econòmiques i classe mitjana acomodada

Buscava criticar la falta de pluralisme polític

+ info

Frau electoral i caciquisme

  • L'alternança - frau electoral massiu
  • Restabliment sufragi censatari (1876)
    • Va mantenir-se amb el sufragi universal masculí (1891)
  • Tracte favorable districtes rurals vs. urbans
  • Elevat abstencionisme electorat

Tupinada: engany consistent a introduir paperetes fraudulentes en una urna electoral o alterar-ne el compte

+ info

El caciquisme i el frau electoral

Caricatures de revistes satíriques

El regreso de los Borbones, Memoria de España (2015)

Alfons mor de tuberculosi amb només 27 anys l'any 1885

Els governs del torn

  • 1875 - Inici conservadors / 1881 - Inici liberals
  • Mort Alfons XII (1885) - por desestabilització
    • Pacte d'El Pardo (conservadors i liberals) - govern liberal - assegurar continuïtat del sistema
  • "Parlament llarg" (1885-1890) - programa reformista liberal
    • Sufragi universal masculí (municipals)
    • Abolició esclavitud (Cuba)
    • Autorització sindicats obrers
    • Jurats - participació ciutadana justícia
    • Codi Civil - regulava dret de família i seguretat jurídica propietat i contractes

Deixava dues filles i la reina consort, Maria Cristina, embarassada de tres mesos

+ info

Els partits dinàstics a Catalunya

  • Liberals catalans - antics progressistes + alguns demòcrates
  • Francesc Rius i Taulet - Exposició Universal de Barcelona (1888)
  • Reformisme
    • Augment llibertats individuals
    • Menor influència Església
    • Ampliar bases socials (sufragi universal masculí)
    • Reformes a Cuba (certa autonomia)
  • Conservadors catalans - Lliga d'Ordre Social
    • Catòlics i conservadors
    • Oposició tolerància cultes
    • Oposició reformisme liberals
      • Llibertat d'associació, judicis amb jurat, sufragi universal masculí, etc.
  • Enfrontament amb Cánovas - política centralista i uniformista
    • Defensa dret civil català
    • Proteccionisme econòmic
    • Crítica caciquisme i corrupció electoral

+ info

02

L'oposició marginada del sistema

Republicans, ultracatòlics, nacionalistes i socialistes

Les bases del règim moderat

La Restauració va integrar en el joc polític les faccions més conformistes de l'oposició, i els va atorgar un espai reduït al Parlament, però va marginar l'oposició real (republicans, carlins, socialistes i regionalistes) que no va aconseguir mai prou diputats per formar govern o per comptar amb una forta minoria parlamentària.

+ info

L'integrisme es defineix com un corrent políticoreligiós ultracatòlic

El carlisme i els partits integristes

  • Fi guerres carlines - "única força política autènticament catòlica"
    • Poc èxit - Suport gran part clero i Vaticà a Alfons
    • Integració catòlics en el sistema canovista
      • Unión Católica (Alejandro Pidal) - Partit Conservador
  • 1886 - Intent modernització ideologia carlina (Vázquez de Mella) - Acta de Loredan
    • Catòlic, tradicionalista, recuperació furs
    • Acceptament nou ordre liberal
  • 1888 - escissió sector integrista (Ramón Nocedal) - Partido Tradicionalista
    • Antiliberalisme + defensa tradició i religió catòlica

Ramón Nocedal funda el Partit Integrista, considerant que Carles VII es mostrava conciliador amb el liberalisme

+ info

El republicanisme

  • Sufragi universal masculí (1890)
    • Revitalització republicanisme
    • Reunificació - Unión Republicana (1893)
      • Federals, centralistes i progressistes
      • No possibilistes
  • Eleccions 1886 - bons resultats
    • Corts - minoria republicana rellevant
  • Auge moviment obrer (internacionalisme)
    • Debilitament republicanisme
    • Pèrdua gran part bases socials i electorals
  • Cop militar (1874)
    • Desencant part seguidors
    • Descrèdit idea republicana
    • Divergències ideològiques
  • Partido Republicano Posibilista (Emilio Castelar), minoria - sistema Restauració
  • Radicals - Partido Republicano Progresista (Manuel Ruiz Zorrilla)
    • Pronunciaments antimonàrquics (1883, 1886) - poc suport popular
  • Unitaris (Salmerón)
  • Federals (Francesc Pi i Margall), més nombrosos

+ info

Pablo Iglesias, fundador de l'Agrupación Socialista Madrileña, origen del PSOE

L'obrerisme: el socialisme

  • Fracàs AIT - divisió socialistes i anarquistes
    • Socialistes - formació partit classe obrera
    • Anarquistes - acció revolucionària
  • Nueva Federación Madrileña >> Agrupación Socialista Madrileña (1879) - Pablo Iglesias (PSOE)
  • UGT (1888) - sindicats ofici
    • Negociació + mobilització obrera
  • Més influència a Madrid, Biscaia i Astúries
  • Escassa presència a Andalusia o Catalunya

També va ser fundador de la UGT, i dirigent entre 1899 i 1925

+ info

La nit de l'atemptat, 7 de novembre de 1893, es representava Guillaume Tell

L'obrerisme: l'anarquisme

  • Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) (1881) - legal
    • Andalusia i Catalunya
    • Acció sindical reivindicativa
  • Repressió - part anarquisme >> acció directa (atemptats)
    • Alfons XII (1878), Martínez Campos (1893), assassinat Cánovas (1897)
    • Burgesia (bomba Liceu 1893)
    • Església (bomba processó Corpus a BCN 1896)
  • Processos de Montjuïc (1896) - 67 anarquistes acusats i 5 executats.

Una de les bombes va detonar, causant 22 morts i 35 ferits

+ info

03

Les guerres colonials: Cuba i Filipines

Els últims remanents del colonialisme espanyol al Carib i el Pacífic

José Martín funda el Partido Revolucionario Cubano el 1892

El malestar cubà

  • Interessos econòmics i emigració espanyola
    • Sucre de canya, cafè i tabac (exportació)
      • Ingressos Estat i empreses
    • Comerç limitat - aranzels >> compra productes espanyols a preus elevats (blat, teixits) + dificultat exportació Europa / EEUU
  • Conveni Zanjón (1878) - més autonomia
    • Partido Unión Constitucional (peninsulars + criolls destacats) - oposició
    • Partido Liberal Cubano (criolls) - elevada autonomia
    • Partido Revolucionario Cubano - independentista

Va ser un dels impulsors de la "guerra necesaria" de 1895

+ info

La guerra de Cuba

Febrer 1895 - gener 1896
Gener 1896 - Agost 1897
Agost 1897 - Febrer 1898

Desesperació

Intensificació

Insurrecció

per l'entrada d'un nou jugador

amb mètodes contundents

i resposta espanyola

El conflicte es va iniciar després de la insurrecció dels independentistes cubans i es va desenvolupar en tres fases.

José Rizal funda la Liga Filipina el 1892

La insurrecció de Filipines

  • Presència espanyola més feble
    • Ordes religiosos
    • Explotació recursos naturals (tabac)
    • Comerç Xina
  • Liga Filipina (1892) - reformes pacífiques
    • Persecució - moviment més radical (Katipunan)
    • Atenuació repressió + intents negociació - pacificació temporal

El Katipunan es va fundar després de la detenció dels seus membres principals

La intervenció dels Estats Units

15 de febrer
18 d'abril
10 de desembre

Pau

Guerra

Enfonsament

i renúncia de les colònies

a Cuba i Filipines

del cuirassat Maine

L'any 1898, el president dels Estats Units, William McKinley, es va presentar com a defensor del poble cubà davant les atrocitats de l'exèrcit espanyol.

04

1898, la crisi de la fi d'un imperi

El "desastre" del 98: consequències i regeneracionisme

Repercussions del "desastre del 98"

Militars
Polítiques
Econòmiques

El desencís del 98

  • Derrota = destrucció mite Imperi espanyol
    • Malestar societat i polítics
    • Imperialisme europeu >> potència secundària
      • Petit territori Àfrica
    • Premsa estrangera - Espanya = "nació moribunda"
      • Exèrcit ineficaç
      • Sistema polític corrupte
      • Polítics incompetents

L'Àfrica espanyola estaria formada pel Protectorat del Marroc, el Sàhara Espanyol, Ifni i la Guinea Espanyola

+ info

Julián Sanz del Río va ser el màxim representant del krausisme espanyol

La voluntat de regenerar el país

  • Revolució 1868 - oportunitat perduda modernització
  • Creació Institución Libre de Enseñaza (1876) - negació professors universitaris d'ajustar-se als dogmes oficials (matèria religiosa, política o moral)
    • Influència krausisme
    • Impulsora reforma educació universitària i secundària
    • Regeneracionisme (Joaquín Costa)
      • Clientelisme i frau electoral >> responsables falsedat parlamentarisme espanyol
      • Fi caciquisme, progrés rural i millora nivell educatiu i cultural ("Escola i rebost")

El krausisme espanyol és una corrent filosòfica que integra raó, fe i moralitat, promovent una educació integral i valors progressistes.

Camilo García de Polavieja, anomenat el "general cristià" per la seva religiositat

El primer govern regeneracionista

  • Govern Sagasta - desgastat i desprestigiat
  • Nou líder conservador (Francisco Silvela) convoca eleccions >> nou govern
    • General Camilo García de Polavieja, líder corrent reformista ("polaviejisme")
    • Manuel Duran i Bas - ministre de Justicia
    • Certa voluntat renovació
      • Projectes descentralització administrativa i política pressupostària (deutes guerra)

El polaviejisme simbolitzava una resistència al canvi, una actitud que buscava mantenir una Espanya tradicionalista i imperial

+ info

05

Catalunya i la Guerra de Cuba

L'impacte de la guerra de Cuba a Catalunya i el Tancament de Caixes

Comerç de queviures d'uns catalans a l'Havana

El comerç entre Catalunya i Cuba

  • Relacions comercials intenses
    • Propietaris ingenis (plantacions sucre)
    • Tràfic esclaus
    • Els "indians" (propietaris grans inversions)
  • Importació a Cuba productes catalans (teixits, vins, olis...)
    • Círculos Hispano-Ultramarinos (sectors econòmics destacats) - oposició autonomia i abolició esclavitud
    • Cuba = beneficis indústria catalana
      • Aranzel Cánovas
      • Derogació tractat de comerç amb EEUU (1894)

Les diferents actituds davant la guerra

  • Classes benestants i principals entitats econòmiques catalanes - defensa mercat colonial >> suport guerra govern espanyol
  • Classes populars - majoria soldats (lleves) >> manifestacions antimilitaristes
  • Republicans federals - oposició guerra, a favor dret autonomia cubana
  • Sectors catalanistes
    • Partidaris política bel·licista, però >> denúncia incompliments acords de Zanjón
    • Sagasta - autonomia Cuba (1897) >> negociació pau

Barcelona, ​​12 d'abril de 1936. L'únic supervivent català de la Guerra de Cuba dirigint-se al monument de Pi Margall el dia de la inauguració.

Les conseqüències del 98 i el tancament de caixes

  • Pèrdua Cuba - reducció exportacions catalanes i augment tributs (deutes de guerra)
  • Reforma ministre Villaverde (1899) - pujada impostos
    • Oposició gremis comerciants BCN
    • Tancament de Caixes - repressió govern
      • Empresonament dirigents gremials
      • Dimissió alcalde BCN (Bartomeu Robert)

L’exemplar de La Campana de Gràcia del setembre de 1899 il·lustra la vaga fiscal impulsada pels comerciants en el Tancament de Caixes

+ info

Principis segle XX
  • Ascens i enfortiment nous sectors socials i econòmics - cert increment republicanisme
    • Lerrouxisme (Catalunya)
    • Blasquisme (València)

La distribució del vot republicà a Catalunya

El pronunciament militar de Sagunt

Desembre de 1874
  • Alfons XII - exili Regne Unit
  • Manifest de Sandhurst
    • Monarquia constitucional
    • Conservador i catòlic
    • Defensa de l'ordre social establert
    • Liberal
  • Pronunciament militar - Martínez Campos a Sagunt

«…ni deixaré de ser bon espanyol ni, com tots els meus avantpassats, bon catòlic, ni, com a home del segle, veritablement liberal».

Conseqüències polítiques

Després del "desastre" del 98, no hi va haver grans canvis polítics ni crisi d'Estat, i el sistema de la Restauració va perdurar. Els polítics conservadors i liberals es van adaptar, mantenint el torn dinàstic i la recuperació del règim. La crisi va ser més moral i ideològica que política o econòmica, amb un fort impacte social.

Influència electoral d'ambdós partits - suport governadors civils (control eleccions).Amb el pas del temps, es van distanciar dels sectors socials més dinàmics de les classes mitjanes, que van apostar pels nous partits catalanistes.

L'orientació política dels districtes catalans (1876-1899)

El Partit Socialista Obrer Espanyol

  • Partit marxista, orientació obrerista i partidari de la revolució social
  • Afiliació Segona Internacional
  • Primer de Maig del 1890 (8 hores laborals)
  • Grans vagues (Biscaia)
  • Regidors ajuntaments
  • Eleccions 1910 - primer diputat Corts

Pancarta de l'agrupació socialista (PSOE) a la manifestació del Primer de Maig de 1931 a Saragossa.

Febrer 1895 – gener 1896

La insurrecció va començar amb el Grito de Baire i la mort de José Martín el 1895. Els líders Antonio Maceo i Máximo Gómez van expandir la guerra a l'oest de Cuba. El general espanyol Martínez Campos va intentar pacificar l'illa amb accions bèl·liques i conciliació política, però no va aconseguir controlar la rebel·lió.

El temor d'una nova revolució

  • Majoria polítics espanyols - oposició autonomia cubana
    • Liberals - millores?
      • Esclavitud
    • Conservadors (Maura)
      • Pla de Reformes Colonials - rebutjat

El comerç exterior cubà

  • Aranzel Cánovas (1891) - descontentament Cuba i EEUU (88% exportacions)
  • Por nova insurrecció - suport EEUU?

Els partits del torn dinàstic

Què diferenciava conservadors i liberals?

Acord tàcit de no promulgar lleis que l'altre partit abolís quan tornés a governar = estabilitat

  • El Partido Liberal-Conservador d'Antonio Cánovas del Castillo - sectors conservadors
  • El Partido Liberal-Fusionista de Práxedes Mateo Sagasta - antics progressistes, unionistes, exrepublicans

En aquest sistema, la Corona actuava d'àrbitre de l'alternança entre els dos partits per garantir l'estabilitat

La fi del torn dinàstic

Dècada de 1890
  • 1890 - sufragi universal masculí
    • Cens electoral: 800 000 a 5 000 000 (homes < 25 anys)
  • Romanen mecanismes de control
  • Crisi 1898: inici desprestigi
    • Grans ciutats (Barcelona, València, Bilbao...) - oposició trenca monopoli
    • Es manté fins 1923

Resultats electorals entre 1876-1902

Agost 1897 – febrer 1898

Després de la mort de Cánovas, el govern liberal va intentar la conciliació, rellevant Weyler i concedint autonomia a Cuba el 1897. Tot i això, les reformes van arribar tard. Els independentistes, amb suport nord-americà, van rebutjar la fi de les hostilitats, i el conflicte va evolucionar cap a una nova etapa.

La fi del torn polític

  • Sectors importants burgesia - consciència incapacitat partits dinàstics - política renovadora
    • Suport noves formacions catalanistes
      • Autonomia
      • Política modernitzadora Espanya.
    • Crisi 98 >> fi torn pacífic a BCN i Catalunya

Il·lustració sobre el Tancament de Caixes. L'esquella de la Torratxa, 1899.

Desembre de 1898

El 10 de desembre de 1898 es va signar el Tractat de París, mitjançant el qual Espanya va cedir Cuba, Puerto Rico i Filipines als Estats Units. L'any següent, Espanya va vendre les seves últimes colònies del Pacífic a Alemanya. Així, va finalitzar l'imperi colonial espanyol a Amèrica i Àsia.

D'inspiració moderada, però tènia un caràcter obert i flexible. Deixava molts assumptes rellevants en mans del desenvolupament de futures lleis, la qual cosa admetia diferents formulacions.

El nou sistema canovista

Els quatre pilars bàsics

Es considerava una institució inqüestionable. El seu paper era el d'exercir d'àrbitre en la vida política i garantir el bon enteniment i l'alternança en el poder entre els partits polítics.

  • La Constitució del 1876
  • La Corona
  • Els partits dinàstics, el conservador i el liberal
  • L'exèrcit

Garants de l'estabilitat política i s'alternaven en el poder. Renunciaven a accedir al govern mitjançant cops de força o pronunciaments, però recorrien al falsejament electoral per assegurar-se el monopoli del poder.

Se'l volia allunyar de la intromissió en la vida política. S'identificava al rei com el cap i símbol visible de l'estament militar i es va establir la supremacia del poder civil sobre el militar, però atorgant absoluta llibertat a l'exèrcit en els seus assumptes interns.

La divisió de l'anarquisme

  • Acció directa
  • Acció revolucionària de masses
  • Manifestacions contràries terrorisme
    • Anselmo de Lorenzo, Federico Urales, amplis grups obrers
    • Anarcosindicalisme
      • Necessitat organitzacions sindicals
      • Catalunya - Solidaritat Obrera (1907) i CNT (1910)

Vaga General el 28 i 29 de desembre de 2023, Madrid

Control del procés electoral

El dirigien el Ministre de Governació i els cacics locals
  • Ministre - s'encarregava d'"encasellar" als candidats, sovint "cuneros"
  • Governadors civils - transmetien la llista dels candidats als batlles i cacics
  • Falsificació cens
    • Vot persones mortes
    • Impediment vot
    • Manipulació actes
    • Compra de vots
    • Coacció electorat

El sistema es fonamentava en la xarxa clientelista del caciquisme. Els cacics eren especialment influents en les àrees rurals

La Generació del 98

L'inici del regeneracionisme
  • Grup d'intel·lectuals: Pío Baroja, Miguel de Unamuno, Ángel Ganivet, Ramón del Vall-Inclán, Azorín, Antonio Machado...
    • Profund pessimisme
    • Crítica a l'endarreriment peninsular
    • Reflexió identitat Espanya - Història
    • Necessitat regeneració moral, social i cultural

La Generació del 98

Gener 1896 – agost 1897

El general Weyler va substituir Martínez Campos i va aplicar mètodes contundents per acabar amb la insurrecció, incloent la concentració de pagesos en llogarets tancats per aïllar-los dels rebels. La manca d'aliments i assistència mèdica va provocar una alta mortalitat, mentre que la destrucció d'infraestructures va afectar greument l'economia cubana.

La fi del conflicte

Febrer de 1876
  • País Basc i Navarra
  • 1878 - Rendició total (exili)
  • Abolició definitiva règim foral
    • Antigues províncies forals - pagament d'impostos i servei militar comuns
  • Sistema de "concerts econòmics" - certa autonomia fiscal

Carles-Maria dels Dolors de Borbó i d’Àustria-Este, pretendent carlí a la corona d’Espanya amb el nom de Carles VII

Febrer de 1898

El 1898, el president nord-americà William McKinley va justificar la defensa de Cuba davant les atrocitats espanyoles. L'enfonsament del vaixell Maine va servir de pretext per declarar la guerra a Espanya, que es va negar a cedir l'illa. El conflicte es va estendre també a Filipines amb la represa de la insurrecció.

Carlisme electoral

Dècada de 1890
  • Carlisme - eleccions
    • Cert èxit províncies forals
      • Àlaba, Guipúscoa, Navarra i Biscaia
      • Catalunya
  • Integrament progressiu sistema, però:
    • Alguns carlins mantenen jerarquies militars
    • Promouen insurreccions armades - èxit escàs

Diputats carlistes

Abril de 1898

El 18 d'abril, els Estats Units van intervenir a Cuba i Filipines, desencadenant una guerra ràpida que va culminar amb la derrota espanyola a Cavite i Santiago. Davant aquest desastre, el govern espanyol no va tenir altra opció que demanar la pau.

Conseqüències militars

La derrota militar del 98 va provocar un canvi en la mentalitat dels militars, inclinant alguns cap a posicions més autoritàries i intransigents, en resposta a l'antimilitarisme posterior. Això va fer que l'exèrcit tornés a influir en la política espanyola, atribuint la culpa de la derrota als polítics i al sistema parlamentari.

Conseqüències econòmiques

Tot i les pèrdues materials a les colònies, la metròpoli no es va veure tan afectada. El repatriament de capitals cubans va generar una baixa inflació, reducció del deute públic i inversió en els primers anys del segle XX. No obstant això, a llarg termini, la pèrdua d'ingressos colonials va afectar negativament l'economia espanyola.

La fi del regeneracionisme

  • 1901 - Reina regent atorga govern als liberals a causa de:
    • Oposició comerciants - nous impostos
    • Discrepàncies internes conservadors
  • "Regeneració" - sense impacte real a la política
    • Capacitat adaptativa del sistema del torn polític

Jura de la Constitució de la Reina Regent Maria Cristina el 1885