C2 quantificadors

DETERMINANTS I QUANTIFICADORS

Substitució d’un possessiu per un pronom feble

En català convé emprar els possessius només quan expressen una relació de possessió clara. Quan no són necessaris per entendre el sentit d’una oració o no aporten informació nova, és millor no emprar-los:

• A continuació, abaixeu el vostre cap lentament i respirau a fons. (No recomanable.)
• A continuació, abaixeu el cap i respirau a fons. (Recomanable.)
• Alçà els seus braços al cel i donà gràcies a Déu. (No recomanable.)
• Alçà els braços al cel i donà gràcies a Déu. (Recomanable.)
• No recorda on va perdre el seu telèfon mòbil. (No recomanable.)
• No recorda on va perdre el telèfon mòbil. (Recomanable.)
• El Decret sobre mercaderies perilloses ho prohibeix en el seu article 35.1.(No recomanable.)
• El Decret sobre mercaderies perilloses ho prohibeix en l’article 35.1. (Recomanable.)
• Heu de lliurar dins termini el vostre resguard de pagament de la taxa. (No recomanable.)
• Heu de lliurar dins termini el resguard de pagament de la taxa. (Recomanable.)

Per evitar possessius sobrers o abusius, de vegades es poden emprar els pronoms febles:

• Va descriure correctament l’individu a la policia, però no va saber els seus llinatges. (No recomanable.)
• Va descriure correctament l’individu a la policia, però no en va saber els llinatges. (Recomanable.)
• Prengueren la seva jaqueta mentre dinava. (No recomanable.)
• Li prengueren la jaqueta mentre dinava. (Recomanable.)
• Tornen l’import de les seves beques. (No recomanable.)
• Els tornen l’import de les beques. (Recomanable.)
• Els esquirols mai no mosseguen la seva coa. (No recomanable.)
• Els esquirols mai no es mosseguen la coa. (Recomanable.)

L’ús de propi per emfasitzar la possessió

L’adjectiu indefinit propi/pròpia, combinat amb un possessiu, serveix per expressar amb èmfasi una relació de possessió:

• Va construir la casa amb les seves pròpies mans.
• La seva pròpia mare va haver de denunciar-lo per robatori.
• Haurem de superar els entrebancs amb els nostres propis mitjans.

Recordeu que és incorrecte l’ús de l’adjectiu propi/pròpia quan es pot substituir per mateix/a:

• El propi director va assumir les responsabilitats.
• El mateix director va assumir les responsabilitats.

Formes i usos dels numerals múltiples

Els numerals multiplicatius són quantificadors són quantificadors invariables que expressen el nombre de vegades que s’augmenta una entitat. Són: doble, triple, quàdruple, quíntuple, sèxtuple, sèptuple, òctuple, nònuple, cèntuple. Per exemple:"He de comprar el doble de tovallons".

• Per a quantitats altes s'acostuma a fer servir els cardinals amb la següent construcció:

"Té nou vegades més llibres que jo", en comptes de "Té el nònuple de llibres que jo".

• Els multiplicatius també s'usen per a noms no comptables. Per exemple:

"Avui tindrem el doble de feina"; "El té el doble de culpa"; "Així invertiràs el triple d'esforç".

• De vegades poden expressar el nombre d’entitats o esdeveniments designats pel nom o els components de què consta l’entitat. Per exemple:

"Investiguen un doble crim"; "Ha fet un triple salt mortal"; "No ens queda cap habitació doble"

• Llevat de doble, quan equivalen a ‘x vegades més’, tenen forma femenina acabada amb -a: triple/tripla, quàdruple/quàdrupla, quíntuple/quíntupla… Les formes adjectives variables en gènere són pròpies dels llenguatges especialitzats. Exemple:

Hi afegim una quantitat quàdruple/quàdrupla que l’anterior. Ha de prendre una dosi triple/tripla durant el primer mes de tractament.

Alguns numerals col·lectius específics

Alguns numerals col·lectius són específics d’uns àmbits d’ús concrets:

• De l’àmbit musical, els noms de conjunts d’intèrprets i composicions musicals (solo, duo/duet, tercet/trio, quartet, quintet, sextet, septet, octet, nonet...).

• De l’àmbit literari, les agrupacions de versos (dístic, tercet, tríptic, quartet, quarteta, quintet, sextet, octava, dècima...) i els nombres de síl·labes (monosíl·lab, bisíl·lab/disíl·lab, heptasíl·lab...).

• De l’àmbit de la geometria, el nombre d’angles d’una figura (triangle/trígon, hexàgon, octàgon, tetràgon...) i el nombre de cares d’un poliedre (diedre/díedre, hexaedre/hexàedre, tetraedre/tetràedre, poliedre/políedre...).

Com es pot observar, aquests darrers numerals col·lectius poden ser plans o esdrúixols. En el cas dels dos darrers tipus de col·lectius, cal fixar-se en l’arrel d’origen grec que serveix per formar el numeral:4 tetra– tetrasíl·lab, tetràgon 5 penta– pentasíl·lab, pentàgon, pentaedre/pentàedre 6 hexa– hexasíl·lab, hexàgon, hexaedre/hexàedre 7 hepta– heptasíl·lab, heptaedre/heptàedre No són correctes, per tant, formes com *quadrisíl·lab, *quadriàgon, *sexasíl·lab, *sextaedre, septasíl·lab...

L’edat de les persones

Per formar adjectius que designen l’edat de les persones a partir de quaranta anys s’empra el sufix de caràcter culte –(a) genari/ària: sexagenari/ària, quinquagenari/ària, octogenari/ària… En canvi, per referir-se a cent la forma és centenari/ària. Hi ha també les formes amb el sufix –í, de caràcter popular: quarantí, seixantí, setantí...

Algunes locucions quantitatives

Les locucions quantitatives invariables un bé de Déu de, tot de i un reguitzell de serveixen per designar una quantitat abundosa d’algun element: "Al jardí sembraren un bé de Déu de tulipes grogues." "Al centre regnava el desordre: hi havia tot de papers per damunt les taules." "La fotografia mostra el matrimoni Vanrell-Costa i un reguitzell d’infants al voltant de la taula." En català hi ha expressions quantitatives lexicalitzades formades per l’estructura un/a + substantiu + de: una mica de, un xic de, un pam de, un pessic de, un tast de, un bri de, un toc de, un grapat de, una pila de, una munió de, una colla de, un raig de, un eixam de...

Els indefinits mant i sengles

L’adjectiu indefinit mant/manta/mants/mantes és propi de registres formals i té caràcter arcaic. Indica una quantitat nombrosa d’algun element, tot i que s’usi en singular:A mantes pàgines del llibre hi podem descobrir errades ortogràfiques. Trobaren mant animal en mal estat en aquella explotació agrícola. Mantes vegades ens podem sentir temptats de gastar més del que tenim. La locució adverbial a manta significa ‘abundantment’: Els convidats quedaren bocabadats perquè a la festa hi havia menjar a manta. Sengles té com a sinònim respectius, corresponents. És un indefinit invariable que designa un element per a cadascuna de dues o més persones o coses: Premiaren les tres guanyadores del concurs de dibuix amb sengles llibres. A les tres províncies franceses limítrofes hi ha sengles centrals tèrmiques

Els indefinits altri i (un) hom

Els pronoms indefinits invariables altri i (un) hom, ambdós de caràcter culte i propis de registres formals, es refereixen a persones.

• Altri equival, en general, a ‘algú altre, uns altres, el proïsme’; s’empra amb una preposició i no fa mai funció de subjecte d’una oració:

Té la mala fama de perjudicar sempre a altri.L’educaren pensant que a casa d’altri convé no incomodar.A l’hivern tanquen el negoci familiar i treballen per compte d’altri.

• Hom s’empra en funció de subjecte quan es vol expressar que l’acció del verb és realitzada per una o més persones, sense dir quines. Equival a ‘algú’, ‘la gent’, ‘tota la gent’..., en abstracte:

Hom creu que un llamp va causar l’avaria elèctrica que afectà Poblet . Equival, per exemple, a: Creuen que un llamp va causar ... Es creu que un llamp va causar ...

• La variant composta un hom té el sentit de ‘un o una, una persona qualsevol (sovint la mateixa que parla)’:

Quan un hom està malalt no vol que el molestin.Un hom té el deure d’enutjar-se davant notícies tan infames.

Valors positius d’alguns quantitatius i indefinits en oracions condicionals i interrogatives

• En oracions condicionals i interrogatives, els quantitatius gaire(s), cap i gens tenen sentit positiu.

Si heu d’estar gaire (‘molta’) estona a arribar, convé que telefoneu per avisar del retard.Ha quedat gaire gent sense plaça?Si veis cap (‘algun’) matalà barat, compreu-lo.Tens cap goma d'esborrar que em puguis deixar?Si et sobra gens (‘una mica de, un poc de’) de gelat, me’l podries donar.

• Igualment, els pronoms indefinits invariables ningú i res també tenen sentit positiu en oracions de les modalitats esmentades:

Si ve ningú (‘algú’) mentre som a fora, preneu-ne nota.Heu informat de l’accident a ningú?Si necessites res (‘alguna cosa’), ja ho diràs.Has modificat res, d’ençà del mes passat?