Valencià Unitat 5 6é

GRAMÀTICA

ORTOGRAFIA

VOCABULARI

ESCRIVIM

PENSA

VERB: CONJUGACIÓ, NOMBRE I PERSONA

Els verbs són paraules que expressen accions o estats. El conjunt de les formes d'un verb s'anomena conjugació. N'hi ha tres:

• Primera: verbs amb l'infinitiu acabat en -ar, com jugar.
• Segona: verbs amb l'infinitiu acabat en -er o -re, com creure o conéixer.
• Tercera: verbs acabats en -ir, com omplir.

Totes les formes verbals consten de dues parts: l'arrel, que és la part que es manté, i la desinència, que és la terminació que s'afig a l'arrel. Exemple: cant-arem, toc-arà. En la conjugació d'un verb hi ha formes simples (sóc) i compostes (hem muntat). Les formes verbals poden estar en singular o en plural, segons el nombre de persones que facen l'acció. Per exemple: tu pagues, vosaltres aneu. I poden estar en primera persona, segona persona i tercera persona.

VERB: TEMPS I MODE

Les formes verbals indiquen en quin temps ocorre l'acció que expressen. En relació amb el moment en què es parla, el temps pot ser:

• Passat: si l'acció ja ha ocorregut. Ja hem realitzat el concert.
• Present: si l'acció ocorre en el moment en què parlem. Nosaltres cantem la cançó.
• Futur: si l'acció ha d'ocórrer en un moment posterior. Demà encetarem la gira.

Els modes del verb expressen l'actitud de qui parla davant l'acció. Hi ha tres modes verbals:

• El mode indicatiu, que expressa una acció real. Tu toques bé la bateria.
• El mode subjuntiu, que expressa un dubte, un desig o una probabilitat. M'agradaria que es plenara de públic.
• El mode imperatiu, que expressa una ordre. Diego, paga tu.

VERB: FORMES NO PERSONALS, VERBS REGULARS I IRREGULARS

Tots els verbs tenen tres formes no personals que no tenen persona, ni nombre ni temps:

• Infinitiu: és el nom del verb. Acaba en -ar, -er, -re o -ir (cantar, fer, beure, dir).
• Gerundi: expressa una acció en curs. Acaba en -nt (tocant).
• Participi: s'utilitza per a formar temps compostos. Acaba en -at, -ut o -it (he cantat, he begut, he dit). També pot tindre la funció d'un adjectiu i té quatre formes: masculí i femení singular, i masculí i femení plural (conegut, coneguda, coneguts i conegudes).

Per últim, has de conéixer la diferència entre verbs regulars i irregulars atenent a com es conjuguen:

• Verbs regulars, són aquells que mantenen l'arrel i les terminacions iguals en totes les formes verbals. Per exemple, cantar, témer o sentir.
• Verbs irregulars, són aquells que no mantenen la mateixa arrel o terminació en totes les formes i no segueixen els models de conjugació, com per exemple: ser, tindre, vindre o saber.

1. Subratlla els verbs d'aquestes oracions, separa els lexemes dels morfemes i digues a quina conjugació pertanyen.

• Els pares de Sofía l'acompanyaren a classe de guitarra elèctrica.
• Demà assajarem al centre cívic.
• Si no corres no arribaràs a l'actuació.
• L'actor rebé els aplaudiments del públic.
• El cantant d'Imagine Dragons signava aquest matí autògrafs en l'Epicentre.
• Sara i Marina compraren les entrades just a temps.

2. Copia i completa la graella per a analitzar les formes verbals de les oracions anteriors.

3. Totes les formes verbals de les oracions de l'activitat 1 són simples. Ara torna a escriure les oracions per formes compostes, però que tinguen sentit.

4. Completa les oracions amb la forma verbal del verb que s'indica entre parèntesis.

• El dia del concert d'Izal ___________ (1a persona del plural del pret. imperfet d'indicatiu de cridar) com a bojos.
• M'agradaria que __________ (3a persona del singular del pret. imperfet de subjuntiu de cantar) amb moltes més ganes.
• ____________ (2a persona del singular del futur simple d'indicatiu de demanar) una bateria per al teu aniversari?
• _____________ (1a persona del singular del condicional simple de passar) a per tu si ____________ (1a persona del singular del pret. imperfet de subjuntiu de tindre) el cotxe arreglat.

5. Inventa't oracions amb cadascuna de les següents formes verbals.

• Segona persona del singular del pretèrit anterior de menjar.
• Tercera persona del plural del pretèrit perfet simple de riure.
• Primera persona del plural del condicional compost de témer.
• Tercera persona del singular del pretèrit plusquamperfet d'indicatiu de voler.
• Tercera persona del singular del present de subjuntiu d'escoltar.
• Segona persona del plural del pretèrit indefinit d'indicatiu de beure.

6. Completa els mots encreuats amb les formes verbals que es demanen. A més, has d'assenyalar quins verbs són regulars i quins irregulars.

1. 2a persona del singular del passat simple de CONÉIXER
2. 1a persona del plural de l'imperfet d'indicatiu de CLOURE
3. 3a persona del singular del futur simple d'INFLUIR
4. 1a persona del singular del present d'indicatiu de RETALLAR
5. 2 persona del plural del futur simple d'indicatiu de SABER
6. 3a persona del singular del present d'indicatiu de REBRE

7. Completa el següent quadre.

LA B I LA V

En aquesta Disco hi ha un ambient brutal!!!! M'encan- ta ballar al ritme de la música. Ara aniré a la barra a beure alguna cosa perquè tinc molta set. A veure si em trobe a Israel i em convida, que m'ho va dir...

Les lletres b i v representen sons diferents. La v sona com una mena de f suau, ja que les pronunciem posant les dents lleugerament damunt del llavi inferior. Les raons per les quals unes paraules s'escriuen amb b i altres amb v són diverses: S'escriu en b:

• Davant de les lletres l i r. Exemples: problema, octubre.
• Darrere de la lletra m. Exemples: embolic, ambient.
• Les paraules derivades d'una paraula amb p o que ja tinguen b. Exemples: lloba (llop).
• Les paraules que acaben en -bilitat. Exemple: habilitat, probabilitat.
• Els prefixos bi-, ben- i bes-. Exemple: bilingüe, besavi, benvingut.

LA B I LA V

Espere que no canvien mai a aquest DJ; és qui mi- llor anima aquest festival! Me'n vaig a la barra que em crida Laura per invitar-la a qualsevol cosa!

S'escriu en v:

• En les terminacions de l'imperfet d'indicatiu: -ava, -aves, -àvem, -àveu, -aven. Exemples: pensava, menjaves.
• Darrere de la lletra n. Exemples: canvi, invent.
• Les paraules derivades d'una paraula amb u. Exemples: plovia (ploure), efectiva (efectiu).
• Les paraules que acaben en -ívor -ívora. Exemple: carnívor, omnívor.
• En el verb haver-hi.

1. Completa aquest esquema sobre les normes de l'ús de la b i la v.

2. Escriu alguna paraula derivada de les següents.

àrab

tub

llop

cap

verb

calb

arxiu

neu

blau

nou

actiu

cultiu

3. Escriu en el quadern l'imperfet d'indicatiu dels verbs viatjar, parlar, viure i saber.

4.Completa amb mb o nv.

co.....ersa e......iar co......it

e......olic i......estigador e......enar

ba.....olla tó......ola e......oirat

ca.....iar tra......ia co......inació

ta......or bo.....eta e......eja

5.Escriu les paraules que corresponen a aquestes definicions. Totes tenen b o v. A continuació, escriu una oració amb les quatre que tu en tries.

• Protuberància en la pell produïda per un colp:
• Persona d'Euskadi:
• Animal de quatre potes que els humans han usat per a tirar dels carros:
• Persona sense pèls al cap:
• Tros de tela o un altre material que es posa sobre les ferides:
• Instrument de percussió en molts grups de música:
• Condensació d'aigua al cel amb forma de cotó:
• Persona que té por:

6.Localitza en aquesta sopa de lletres sis paraules que comencen amb els prefixos ben-, bes- i bi- i escriu una oració amb les dues paraules que elegisques.

NEOLOGISMES, ESTRANGERISMES I ARCAISMES

A tu t'agrada més la música rock i el punk, però jo sóc més de música hip hop i de jazz.

No sigues pesat i fem-nos un selfie per a pujar-lo a les nostres xarxes i tindre molts likes.

Els neologismes són les paraules noves que es creen en una llengua per a designar les realitats que no existien anteriorment, com ara màquines, descobriments, estils de música, etc.: metro, chill out, Internet, dron o telèfon.

Com es creen?

• Agafant una paraula estrangera: web, mòdem, selfie...
• Agafant un significat nou a una paraula que ja existia: xarxa, navegar...

Dos tipus

• Els prèstecs o manlleus són les paraules noves que provenen d'una altra llengua, i s'adapten a les normes de la llengua de destí: restaurant, càmping, espagueti...
• Els estrangerismes, que són paraules noves que es mantenen sense patir cap variació: rock, pizza, amateur, selfie...

NELOGISMES, ESTRANGERISMES I ARCAISMES

Si l'estrangerisme que s'incorpora de l'altra llengua no és necessari, perquè la llengua ja disposa d'una paraula per al concepte, no cal incorporar l'estrangerisme; i es diu barbarisme. No cal dir "bocata d'atún" quan ja tenim "entrepà de tonyina". La majoria de barbarismes de la nostra llengua vénen del castellà, és a dir, són castellanismes.

Ara parlarem de paraules velles, els arcaismes. Aquestes són paraules que han caigut en desús, sovint perquè les coses a què es refereixen ja no són habituals com ara caduf; o perquè unes altres paraules les han substituïdes: -ensems i alhora -guarir i curar -infant i xiquet

1. Relaciona cada paraula amb dos dibuixos segons els significats que té, i explica quin dels dos és un neologisme.

ratolí

consola

finestra

navegar

2. Fixa't en aquests préstecs i clasifica'ls en una taula com la següent segons la llengua de què provenen. Si ho necessites, consulta en Internet.

batuta crep handbol bàsquet hoquei sonata casete concert futbol menú entrecot duet

3. Escriu cada neologisme davant de la definició corresponent.

mòdem teletreball microscopi videojoc píxel

• ...........................: cadascuna de les fraccions mínimes en què resulta dividida una imatge i que podem apreciar si l'ampliem.
• ...........................: treball que es pot efectuar fora de l'empresa a través de sistemes de telecomunicacions i informàtics.
• ...........................: aparell convertidor de senyals digitals en senyals susceptibles de ser enviats per una línia telefònica o telegràfica.
• ...........................: instrument que permet observar objectes de dimensions molt reduïdes.
• ...........................: joc interactiu en suport electrònic.

4. Relaciona cada paraula o expressió d'altres llengües amb les expressions genuïnes.

airbag mountain bike windsurf flashback match point pole position

surf de vela coixí de seguretat salt arrere posició preferent bicicleta de muntana punt de partit

5. Localitza els barbarismes en les oracions següents i substituïx-los per paraules valencianes.

1. Els veïns encara no han acabat de amoblar el pis.
2. Aquest matí se m'ha apagat el calentador mentre em dutxava.
3. Arribarà en un rato, o siga que tingues paciència.
4. Es van despedir a l'aeroport.
5. El cotxe accidentat va adelantar l'autobús quan no podia.

6. Relaciona cada barbarisme amb l'expressió correcta en valencià.

encertar recolzar càmera web entrepà d'acord! doncs

webcam vale! apoiar pues acertar bocata

7. Pensa i escriu dos neologismes, dos préstecs, dos estrangerismes i dos barbarismes que no hagen eixit en la unitat. Tot seguit, tria'n quatre, i fes una oració amb cadas- cun d'ells.

LA POESIA

La poesia és un gènere literari que es caracteritza perquè el text es disposa en versos, que són cadascuna de les línies d'un poema. Aquestos s'agrupen formant estrofes. Els versos li donen musicalitat als poemes mitjançant de recursos com la mètrica i la rima.

LA RIMA

La repetició de sons al final de cada vers en els poemes s'anomena rima. Si coincideixen a partir de l'última síl·laba tònica, es diu que rimen. La rima pot ser:

• Consonant: es repeteixen les vocals i les consonants des de l'última síl·laba tònica (foguera-cimera).
• Assonant: es repeteixen només les vocals (foguera-paella).

LA MÈTRICA

La mètrica és el nombre de síl·labes que té cada vers. Per a mesurar els verbs hem de saber que:

• Les síl·labes es compten fins a l'última síl·laba tónica.
• La sinalefa és la unió en una síl·laba de dues vocals de paraules diferents que van seguides .
• La mètrica pot ser la mateixa al llarg del poema o variar.

LES CLASSES D'ESTROFES

Com hem comentat abans, una estrofa és un conjunt de dos o més versos, relacionats pel nombre de síl·labes, la rima i el sentit, que formen una unitat. Segons el nombre de versos, les estrofes reben els noms següents:

• Redolí: estrofa de dos versos que rimen entre sí.
• Tercet: estrofa de tres versos de rima consonant, normalment ABA.
• Quartet: estrofa de quatre versos que pot rimar ABAB o ABBA.

1. Ompli la graella per analitzar els tres poemes.

2. Com s'acosta o ja ha passat Sant Valentí, has d'imaginar-te que estàs enamorat/ada i li vas a escriure una poesia, amb molt de sentiment, a l'afortunat/ada que desitges. Recorda que has de parar molta atenció a la musicalitat, és a dir, a la mètrica i la rima.

1. Relaciona cada personatge amb el que diu o pensa.

2. Escriu la vocal que hi falta. Totes duen accent.

cr...ter c...stig ci...ncia d...bil

pl...tans ...via N...ria m...sica

Llu...s fam...lia cl...nica ...ltim

Am...rica germ.. ...nec d...cima