Valencià Unitat 2 6é

GRAMÀTICA

ORTOGRAFIA

VOCABULARI

ESCRIVIM

PENSA

Els determinants

El reportatge de hui va sobre els determinants, unes paraules que acom-panyen els substantius per indicar a quines persones, animals o coses ens referim. Aquestos concorden amb els substantius en gènere i nombre. Hi ha diferents classes de determinats. Ací us mostre un esquema...

CRABB

Els articles

Els articles són determinants que acompanyen el substantiu i ens informen del gènere i el nombre d'aquest.

Els articles definits es refereixen a un substantiu concret i conegut. Exemple: He vist la pel·lícula de dibuixos animats. Són articles definits: el, la, els, les Els articles indefinits acompanyen un substantiu sense especificar-ne cap en concret. Exemple: He vist una bicicleta de descens que m'agrada. Són articles indefinits: un, una, uns i unes.

Els articles poden ser: -Definits o determinats: el, la, l', els i les. -Indefinits o indeterminats: un, una, uns i unes.

Els demostratius expressen la proximitat o llunyania de persones, animals o coses respecte a la persona que parla. Ací teniu uns exemples:

• Lluny de qui parla: aquelles muntanyes...
• A poca distància: eixes cases...
• Prop de qui parla: aquesta escola...

Demostratius

Els determinants possessius indiquen a qui pertany o de qui és allò que expressa el nom. Com tots els determinants, concorden en gènere i nombre amb el nom al qual acompanyen. Les formes dels determinants possessius són aquestes:

Possessius

Els determinants numerals són: -Cardinals: indiquen una quantitat exacta: un, quatre, onze, mil, etc. -Ordinals: indiquen el lloc que ocupa el nom en una sèrie: primer, tercera, cinquena, etc.

Recorda que els ordinals es formen afegint al cardinal -é o -ena, llevat de primer, segon, tercer i quart.. Exemple: cinc --> cinqué o cinquena.

Els determinants indefinits indiquen una quantitat inexacta. Són: algun, cert, prou, qualsevol, altre, molt, poc, gaire, massa, bastant, etc

Numerals i indefinits

Quant als indefinits, n'hi ha alguns que són invariables, és a dir, que no canvien de gènere i nombre, com per exemple massa o prou; i d'altres que sí que ho fan, depenent del substantiu al qual acompanyen, com per exemple poc o molt. Exemple: massa beguda, massa begudes poca beguda, poques begudes, poc menjar, pocs menjars

Numerals i indefinits

En l'anterior llistat no es troben els indefinits poc,molt, massa, prou,etc; perquè en algunes classificacions dels determinants els consideren com un determinant diferent; els diuen quantitatius.

1. Llig el següent text, subratlla els determinants: articles de roig, demostratius de blau, possessius de rosa, numerals de verd i indefinits de morat.

El burro del "tio" Pauet

Fa molt de temps hi havia un llaurador bastant pobre que tenia unes quantes terres. Però, com que vivia en un poblet molt sec, malgrat el "tio" Pauet -que així li deien- traballava tant com podia, aquella terra li donava un fruit ben escàs. Els pocs diners que obtenia amb la suor del seu front, se'ls havia de gastar per a mantenir al burro que l'ajudava en la faena del camp. El bon home es calfava el cap pensant com podria guanyar alguns dinerets. Fins que un dia va fer comptes i va pensar: "El burro menja massa herba. Com podria ensenyar-lo a no menjar? Perquè així m'estalviaria molts diners...". A l'endemà va donar al burro la seua ració habitual menys un manollet d'herba. I cada dia que passava, li'n posava un poquet menys i el burro aguantava. Però, per a la seua dissort, un dia el burro va morir. I el "tio" Pauet ho va comu- nicar als amics: "Ai! Ara que ja el tenia ensenyadet, ara que havia aprés a no menjar, que pareixia un miracle, i se m'ha mort!". Joaquim Gonzàlez i Cartula: Rondalles del Baix Vinalopó (adaptació)

2. Classifica els determinants demostratius.

• Aquelles xiques viuen en Albalat.
• Eixe home és el mestre de Judo.
• Aquest gos és de Marcos, s'ha escapat.

• Aquesta casa té les finestres redones.
• Eixes persones van al teatre.
• Aquests homes treballen a l'obra.

3. Subratlla els determinants numerals i els indefinits. A continuació, digues de forma oral si els numerals són cardinals o ordinals.

• La primera vegada que vaig anar a l'ecoparc de Gilet m'acompanyà mon tio.
• A la galeria han deixat quatre bosses de fem.
• Algun dia l'ecologia serà una prioritat dels governs.
• Aquest és el cinqué anunci que passen del mateix producte.
• La policia local va trobar uns quants contenidors cremats a la urbanització La Pau.

4. Inventa't dues oracions. En una ha d'eixir un determinant indefinit i un demostratiu; i en l'altra, un determinant numeral i un possessiu.

5. Completa amb el determinant possessiu adient.

• El ............... poble és el més bonic de la contornada. (1a persona, diversos posseïdors)
• ................... pare és germà del fuster. (3a persona, un posseïdor)
• ................... veïnes baixen a València totes les setmanes. (2a persona, diversos posseïdors)
• ................... pantalons tenen una taca d'oli. (1a persona, un posseïdor)
• ................... mare té un rellotge que liva regalar l'àvia. (1a persona, un posseïdor)

6. Escriu el numeral ordinal o cardinal que faça parella amb aquests.

• sis / ............
• díhuit / ...........
• ........../ vint-i-huité

• ........... / primer
• dènou / ...........
• ........../ nové

• vint-i-dos / ............
• quatre / ...........
• ........../ onzé

7. Escriu determinants del tipus que s'indica entre parèntesis.

• La càmera va gravar ..........(numeral cardinal) escenes per a les notícies de la .............. (possessiu) cadena de televisió.
• El mestre va buscar ............ (article indeterminat) baló a .......... (article determinat) armari de .......... (article determinat) classe.

• .......... (possessiu) pare va portar .......... (numeral calrdinal) formatges d'.......... (demostratiu) botiga.

ACCENTUACIÓ. ACCENT DIACRÍTIC

Una bona reportera ha de parlar i escriure molt bé, sense cap falta d'ortografia. En aquest reportatge, us anem a ensenyar els pas- sos per a aprendre a posar accent a les paraules, repassant les normes d'accentuació, i l'accent diacrític. Anem...

Passos

ACCENTUACIÓ. ACCENT DIACRÍTIC

1. Identificar la síl·laba tònica, és a dir, sobre la qual recau el major colp de veu.2. Segons la situació de la síl·laba tònica, les paraules poden ser:

• Agudes: la síl·laba tònica és l'última. Exemple: cartell
• Planes: la síl·laba tònica és la penúltima. Exemple: periodista.
• Esdrúixoles: la síl·laba tònica és la antepenúltima. Exemple: esdrúixola.

El tercer pas és aplicar les normes d'accentuació. Sí, sí...ja sabem que molts us les sabeu. El problema és que quasi mai les apliqueu.

ACCENTUACIÓ. ACCENT DIACRÍTIC

3. Normes d'accentuació:

Les paraules agudes porten accent en els casos següents: Quan acaben en vocal o en vocal seguida de la lletra s. Exemples: també, autobús. Quan acaben en -en o -in. Exemples: comprén, Pequín.Les paraules planes porten accent en els casos següents: Si no acaben en vocal o en vocal seguida de s: esplèndid, socórrer, ànec, fàcil. Si no acaben en -en o -in: plàtan, polígon, fenòmens. Si acaben en diftong: haguéreu, socorríeu.Totes les paraules esdrúixoles porten accent, com ara: magnífica, sépies i fantàstiques.

Accent diacrític

Què és?

1.Llig aquest text i classifica les paraules destacades en la columna corresponent. De forma oral, expliqueu per quin motiu les paraules s'han accentuat.

En Sam va sospirar i va tornar a agafar la ploma.

Estic seguint tots els passos per convertir-me en cavaller. La meua companya fidel (la meua cosina Prune) i jo vam trobar un pergamí antic que ens diu tot el que hem de fer. És màgic, les lletres hi apareixen de sobte i brillen com l'or! I cremen. Ara mateixa el guarda la Prune, i espere que en tinga molta cura. No podem explicar a la tieta Egg el que estem fent, perquè no li agrada gens que l'oncle Archibald explique històries sobre quan de jove era un molt noble cavaller. La tieta Egg és força estricta. Cre que és per això que la Prune és tan irritant de vegades.

Aprenent de cavaller. Un ós enfadós. Vivian French i David Melling

2.Posa accent gràfic si cal a les paraules següents.

raco album cadira pagina tunel

farmacia avis agil anterior accent

examen index indigena Valencia tenim

facil fisica germa autobus tenim

imatge unica arros després cullera

3.Para molta atenció, i posa accent a les paraules que calga.

• L'ultima persona que em pensava trobar de cami a Paris era l'Oscar.
• A l'Ursula se li claven les sandalies noves al talo i va gens comoda.
• En marti i en Lluis toquen el violi en un orquestra.
• Era dificil veure la temperatura en aquell termometre, cosa que no em va fer gens de gracia.
• Va ser una experiencia magica poder presenciar la filmacio de la pel·licula del meu director preferit.

4.En la lectura de l'activitat 1 hi ha algunes paraules que porten accend diacrític. Digues quines són i per quin motiu porten accent.

5.Continua amb la lupa i corregeix les errades d'accentuació que trobes en el text. Vés en compte, hi ha alguns accents que són correctes.

Cada matí, a penes el sòl guaitava per la part del grau, un cavaller valènt, orgullós i ben armat aixia a buscar el dragó i l'honor per la porta de Quart i es dirigia, al trotet, cap a la ribera del Turia, disposat a posar fi a la vida del dragó i acabar amb la tragédia que assolava Valencia des de feia tants mesos. Per desgràcia, molts d'aquells cavallers en tornàven al cap de les poques hores, a peu i sense armes, amb l'armadura desfeta, el cavall malferít i l'honor fet una llástima. Perquè, aixi que els veia acostar-se al cau, el dragó els atacava sense pietat i els derrotàva amb un colp de la cua esmólada o els socarrimava amb el seu ale de foc.

Josep Franco. Llegendes valencianes

6.Copia les frases següents al quadern i completa-les.

deu / déu

1. Cinc més cin fan ......
2. Èol era el ........ del vent.
3. El meu germà em ........ quaranta euros.

Accent diacrític

ma / mà

1. Ha telefonat .......... mare per saber què féiem.
2. En acabar l'entrevista emva donar la ............. .

se / sé

1. Al cartell diu: "............ servix a les taules".
2. No ......... què faré el cap de setmana .

us / ús

1. No m'he llegit les instruccions d'........ d'aquesta rentadora.
2. Això .......... ho vaig explicar ahir .

si / sí

1. ........ no pots vindre, dis-m'ho!
2. M'ha dit que ........!

mon / món

1. ........ pare s'ha trencat la cama baixant les escales.
2. Hem de lluitar per un ........ més just.

PARAULES COMPOSTES

Estimats ràdiooients i amants del món àudiovisual com jo. El reportatge de hui tracta sobre Ramon, un gos que és un golafre i un busca-raons. Quan un altre gos s'acosta a pixar en l'arbre on ell ho ha fet, entra en còlera. El que més sorprén és la seua actitud de perdonavides, tot i el seu reduït tamany!

Si em mires malament et mossegue, flipat!

PARAULES COMPOSTES

Les paraules compostes són aquelles que s'han creat unint dues o més paraules. Per exemple: un verb + un nom (perdonavides), un nom + un adjectiu (panxacontent), un nom + un nom (ràdiooient) o un adjectiu + un adjectiu (agredolç).

Les paraules compostes s'escriuen juntes i sense guionet, excepte en els casos següents:

• Si la primera paraula és el nom d'un punt cardinal (sud-africà, nord-est).
• Si la primera paraula acaba en vocal i la següent comença per r, s o x (busca-raons, para-xocs, esclata-sang).
• Si la primera paraula porta accent (pèl-roig).
• En els numerals, entre les desenes i les unitats i entre les unitats de centena i la paraula cents o centes (quaranta-set, tres-centes). Et vindrà molt bé recordar i memoritzar la regla del DUC.

ACTIVITATS

1.Observa i numera les paraules segons el nombre que té cada objecte.

ACTIVITATS

2. Encercla les paraules compostes.

celobert

vint-i-nou

carterista

furgadents

seguretat

nord-americà

destacades

altaveu

escurabutxaques

eixugamans

mata-segells

gratacel

guardabosc

3. Relaciona les paraules de les dues columnes per a formar paraules compostes i, en acabant, de forma oral digueu quina és la categoria gramatical de la paraula resultant.

ACTIVITATS

4. Busca en la sopa de lletres les huit paraules compostes representades als dibuixos. Després, de forma oral, digueu quines portarien guionet i perquè.

ACTIVITATS

5. Escriu en lletres els números següents.

21 ________________ 67 ________________

137 ________________ 689 ________________

1.962 ________________ 270.456 ________________

6. Escriu tres paraules compostes a partir de cadascuna de les partícules següents.

auto-

porta-

para-

7. Inventa't tres oracions amb paraules com- postes que tinguen guionet. Si trobes pa- raules que no han eixit en la unitat didàc- tica, molt millor.

EL REPORTATGE. L'ENTREVISTA

El reportatge és un gènere periodístic que consisteix a desenvolupar i documentar de manera àmplia un tema determinat, que no sempre ha de ser d'estricta actualitat (no ha de tractar necessàriament temes tan nous i recents), però que interessa a la majoria de lectors o espectadors del diari, revista o programa on es publicarà. Es basa en fets i testimonis objectius, com ara entrevistes a persones implicades en el tema. No sol donar la visió personal de l'autora o autor. Com la notícia, el reportatge està dividit en titular, entradeta i cos del text. Pot incidir-se en part de la informació per mitjà de destacats (és a dir, una citació d'un fragment en una lletra més gran) o subapartats amb el seu propi títol. El reportatge, a diferència de la notícia, aprofundeix i investiga sobre els fets, persones o esdeveniments sobre què parla. Pretén contextualitzar la informació i tractar més àmpliament aquells aspectes que no tenen espai en els textos breus de les notícies.

Estructura

EL REPORTATGE. L'ENTREVISTA

L’estructura dels textos informatiusTitulars Les notícies i els reportatges poden tenir un avanttítol, un títol i un subtítol. Els titulars encapçalen la informació i anuncien el fet o l’acció de què es pretén informar. Van sempre en un cos de lletra superior a la resta. Entradeta Sol ser el primer paràgraf de la notícia, que ofereix als lectors les dades fonamentals d’una manera breu i clara. Cos És el conjunt de paràgrafs que apareixen després de l’entradeta i que arrodoneixen el contingut de la notícia amb tots els detalls.Peu de foto És l’explicació breu que es posa a sota d’una fotografia o una il·lustració.

Exemples

L'ENTREVISTA

En una entrevista una persona demana a una altra les seues opinions, idees, propòsits, informació al voltant d'un fet, etc. Pot ser oral, o bé escrita. Moltes entrevistes són orals i estan pensades per a ser escoltades. N'hi ha altres, les escrites, que estan pensades per a ser llegides. En aquest cas, quan es fa l'entrevista cal prendre notes o enregistrar el que diu la persona entrevistada, i després transcriure-ho. De vegades, l'entrevistador/a hi afig alguns comentaris personals.

1. Llig aquest fragment desordenat d'una entrevista. Ordena les preguntes i les respostes, i elabora una entrevista pareguda a un youtuber famós/a. Escriu un títol, una introducció en la qual es presente el perso natge i una conclusió per a finalitzar l'entrevista.

a) Les teues novel·les són molt imaginatives. D'on traus tota la inspiració? b) Quants anys tenies quan vas començar a escriure? c) Escrius a mà, a màquina o amb ordinador? d) Els teus personatges estan basats en persones reals que coneixes? e) Quant tardes a escriure un llibre? f) Per què vas voler ser escriptora? g) Volies ser escriptora quan eres menuda? h) D'on traus els noms dels personatges?

a) M'agrada escriure a mà, preferiblement amb un bolígraf negre. b) La majoria de noms són inventats, però també col·leccione noms estranys. c) No sé d'on ve i no ho vull saber. d) Perquè és el que m'agrada més. Em sent molt feliç de poder fer el que faig. e) El meu primer llibre el vaig escriure quan tenia més o menys sis anys. f) Sí, sempre he volgut ser-ho, des de molt menuda. g) Alguns sí altres no. h) El meu últim llibre vaig tardar un any a escriure'l.

1. Seguint les informacions, escriu davall de cada vehicle, el nom del seu propietari.