C2 Verbs

El verb

Verbs irregulars

Es consideren irregulars els verbs que no segueixen plenament els paradigmes considerats model, que han estat exemplificats fins ara amb els verbs cantar (primera conjugació), batre i témer (segona conjugació), dormir (tercera conjugació pura) i servir (tercera conjugació incoativa). La irregularitat és una qüestió de grau, ja que alguns verbs irregulars sols es diferencien en una forma del verb model que els correspon, mentre que d’altres presenten particularitats en moltes formes del paradigma. Tots els verbs de la primera conjugació tenen un caràcter regular, a excepció del verb dar, que és defectiu⇒; el verb estar, que presenta formes amb terminacions de la segona conjugació (estigué, estigués), i el verb anar, que té dos radicals, va- i an- (va, vas, etc.; anava, aniries, etc.) i inclou formes amb la vocal temàtica pròpia de la tercera conjugació (aniré, aniria). Dins la tercera conjugació són regulars la majoria dels verbs incoatius i una bona part dels purs. La segona conjugació, finalment, té un alt grau d’irregularitat; de fet, hi són més nombrosos els verbs amb alguna irregularitat que no pas els que segueixen el patró considerat regular. Pel que fa a les irregularitats que presenten aquests verbs trobem alternances que poden afectar el radical, la vocal temàtica o les desinències flexives

No segueixen els models regulars de les conjugacions

Irregularitats de la primera conjugació

IRREGULARITATS ORTOGRÀFIQUES

• Canvis en la consonant:
• c / qu trenco ……….. trenquem
• ç / c caça …………… cacem
• g / gu pego …………. peguem
• j / g raja …………. ragem
• gu / gü enaigua …….. enaigüem
• qu / qü adequa ……. adeqüem

• Dièresi:

Porten dièresi algunes formes del present de subjuntiu i de l’imperatiu dels verbs acabats en: –ear, -iar,-oar, -uar. canviï, canviïs, canvia, canviï, canviem, canvieu, canviïn IRREGULARITATS LEXEMÀTIQUES Els únics verbs de la 1a conjugació amb irregularitats lexemàtiques són els verbs anar i estar.

• El verb ANAR presenta diverses arrels: vaig / anava.
• El verb ESTAR presenta irregularitats en la 1a persona del present d’indicatiu (estic) i en les altres formes que es conjuguen amb el mateix lexema: estigui, estigués…

Irregularitats de la SEGONA conjugació

Els verbs de la segona conjugació acaben en –er o –re i segueixen respectivament els models témer o perdre.La major part de verbs de la segona conjugació són irregulars.Els verbs DIR i DUR també pertanyen a la segona conjugació.IRREGULARITATS ORTOGRÀFIQUES

• Canvis en la vocal del lexema
• Els verbs jeure, néixer i treure alternen la vocal a/e en tot el paradigma verbal.

Norma:‑ si és tònica [e]: jec, jeus, jeu, neixi, neixis, neixi.– si és àtona [a]: jaiem, jaieu, naixem, naixeu.

• Els verbs poder i voler s’escriuen amb o tret de:
• la 1a persona del present d’indicatiu: puc, vull
• les formes del present de subjuntiu: pugui, vulguis, puguem, vulguem, pugueu, vulgueu.
• les formes de l’imperatiu: puguis, vulgues.

IRREGULARITATS LEXEMÀTIQUESUn conjunt important de verbs de la segona conjugació presenta irregularitats en el lexema. Mentre que els verbs regulars es conjuguen amb un sol lexema vàlid per a tota la conjugació (cant‑, perd‑, tem‑, dorm‑), aquests verbs presenten més d’un lexema. Per exemple, el verb vendre es conjuga amb tres lexemes: venc‑, vend‑, ven‑.Aquests verbs amb irregularitats lexemàtiques es classifiquen en tres grups. Cal saber els lexemes que presenta cada grup i els temps amb què es conjuga cada lexema.

1. Verbs acabats en:

– NDRE: aprendre, atendre, comprendre, desprendre, distendre, encendre, entendre.– LDRE: absoldre, dissoldre, doldre, condoldre’s, moldre, resoldre– LER: equivaler, prevaler, valer, voler, soler.Exemples:1a p. present d’indicatiu: venc / Passat simple d’indicatiu: venguí/ Futur: vendré/ Condicional: vendries/ Imperfet d’indicatiu: venia/ Gerundi: venent / Imperatiu: aprèn.

2.Verbs acabats en -ÈIXER: aparèixer, comparèixer, conèixer, desconèixer, reconèixer, reaparèixer.Exemples: 1a p. present d’indicatiu: conec / Passat simple d’indicatiu: coneguí / Present de subjuntiu: conegui / Imperfet de subjuntiu: conegués / Imperatiu: conegui, coneguem, coneguin / Infinitiu: conèixer / Present d’indicatiu: coneixes / Gerundi: coneixent / Imperfet d’indicatiu: coneixia / Futur: coneixeré / Condicional: coneixeria / Imperatiu: coneix, coneixeu.3. Verbs que contenen diftong:Aquests verbs es classifiquen en grups segons com es modifica la u del lexema:

• –u —- v: beure, deure, escriure, moure, ploure, viure, reviure, prescriure…
• –u —- i: caure, creure, jeure, lleure, seure, treure, veure, escaure…

Exemples:1a p. present d’indicatiu: crec, bec, cloc / Passat simple d’indicatiu: beguí, creguí / Present de subjuntiu: begui, cregui… / Imperfet de subjuntiu: begués, cregués, / Imperatiu: clogui, cloguem / Imperfet d’indicatiu: bevia, bevies…; creia, creies…; cloïa, cloïes… / Present d’indicatiu (4 i 5): bevem, beveu…; creiem, creieu…; cloem, cloeu… / Gerundi: bevent, creient, cloent / Present d’indicatiu (2 i 3): beus, beu, creus, creu, clous, clou / Futur: beuré / Condicional: creuria / Imperatiu (2): beu, creu, clou / Infinitiu: beure, creure, cloure.

Irregularitats de la tercera conjugació

Els verbs de la tercera conjugació acaben en ‑ir i es conjuguen seguint dos models: dormir (pur) o servir (incoatiu).

• Els verbs que segueixen el model dormir presenten el mateix lexema en tots els temps i persones: dorm‑o, dorm‑iré.

• Els verbs incoatius, que segueixen el model servir, presenten l’increment ‑eix‑ en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d’indicatiu, present de subjuntiu i imperatiu.
• No són incoatius i, per tant, es conjuguen com dormir: ajupir, bullir, collir, cosir, escopir, fugir, munyir, grunyir, tossir…

IRREGULARITATS ORTOGRÀFIQUES

• Canvis en la vocal
• Els verbs sortir, tossir, cosir, collir i escopir alternen la vocal o/u en tot el paradigma verbal:

Norma:si és tònica —- u / si és àtona —– osurto tussi sortiu tossiu tossiu surts tussis tus surten tussin tussinsurt tussi tussi sortia, cosiré, cosint

• Dièresi
• Els verbs acabats en vocal + ir com agrair, conduir, traduir, construir… porten dièresi tot seguint les normes: conduïa / tradueixi / construí, conduïes / tradueixis / construïres, conduïa / tradueixi / construí
• s’accentua quan les normes ho permeten: conduírem
• es posa dièresi quan les normes no permeten accentuar: conduïa.
• Excepcions: No porten dièresi l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional!

Alguns usos dels modes verbals

1. En les oracions independents que expressen dubte es fa servir el present, el futur o el condicional d’indicatiu; no s’hi usa el subjuntiu:

Potser arribarem tard. / *Potser arribem tard.Tal vegada coneixerem gent interessant, a la festa. / *Tal vegada coneguem gent interessant, a la festa.Possiblement hauria costat menys el projecte anterior. / Possiblement hagués costat menys el projecte anterior. 2. Tampoc no s’ha de fer servir el subjuntiu en el cas de les oracions que introdueixen exemples:Tenim ofertes en diferents peces de roba, com poden ser faldes, vestits, abrics o jaquetes.*Tenim ofertes en diferents peces de roba, com puguin ser faldes, vestits, abrics o jaquetes. 3. Per a l’expressió de les ordres en oracions negatives amb la partícula no, s’empren les formes de subjuntiu i no les formes d’imperatiu:Fes les comandes dels productes de neteja dins termini. [imperatiu]No facis la comanda de material si no hi ha prou demanda al curs. [subjuntiu]Beveu a poc a poc la dosi que us ha prescrit la metgessa. [imperatiu]No begueu alcohol si heu de conduir. [subjuntiu] Ateneu en primer lloc les persones amb més necessitats de mobilitat. [imperatiu] No atengueu els participants que no hagin pagat la quota d’inscripció. [subjuntiu]

Formes de participi dels verbs néixer i pertànyer

• El verb néixer

La forma de participi del verb néixer és nascut (han nascut, havia nascut, hagués nascut...), semblant a la de créixer (crescut) i merèixer (merescut), amb l’infix verbal incoatiu –sc–. Quan no es combina amb el verb haver, la forma de participi també pot ser nat/nada: Nat/Nascut a Eivissa de família benestant l’any 1978, el primer ofici de l’artista va ser el de fuster.Cal podar les branques nades/nascudes del mateix any en el tronc principal, perquè resten vigorproductiu a l’arbre.Aquesta forma de participi s’empra també com a adjectiu amb el sentit de ‘tenir una condició determinada a causa de l’ocupació d’un càrrec o títol’:El president del Consell Social serà membre nat del Patronat de la Fundació Aliança.Els estatuts de l’associació atorguen la condició de sòcies nades a les persones beneficiàries de laseva tasca assistencial.

• El verb pertànyer

Els verbs pertànyer, fènyer i plànyer (i derivats) tenen una forma de participi amb l’arrel velaritzada i una altra amb la forma regular de l’arrel, acabada en –ny: pertanyut o pertangut, fenyut o fengut i plangut o planyut.En canvi, els participis dels verbs atènyer,empènyer, constrènyer i restrènyer acaben en –s o –t:atès, empès, constret i restret.

Els verbs romandre i raure

• El verb romandre

L’arrel del verb romandre presenta, com altres verbs irregulars de la segona conjugació, una consonant velar (c o g) en diferents temps verbals: primera persona del present d’indicatiu (romanc), pretèrit perfet simple (romangué), present i imperfet de subjuntiu (romangui, romanguéssim) i en persones de l’imperatiu (romangui, romanguin).Quant a les formes no personals, però, l’arrel no experimenta velarització. El gerundi és romanent, que s’ha lexicalitzat com a substantiu (El pressupost d’enguany té un romanent de 100 euros).El participi és romàs (i no *romangut ni *romagut), acabat en –s i amb l’arrel tònica.

• El verb raure

Raure es conjuga com el verb complaure i també té una arrel velaritzada (ragué, ragui...). El participi pot ser ragut o ras: Hem acceptat l’oferta de compra, però el problema ha ragut/ras en els terminis de pagament.Existeix l’adjectiu ras/rasa, amb diferents significats: Dur el cabell ras. Dormir al ras. El vol ras de l’avió. Ras i curt: ens han estafat. Una cullerada rasa de sucre.

Correlacions de temps verbals en oracions condicionals

En català, en les oracions subordinades adverbials condicionals es poden emprar les formes verbals en indicatiu o en subjuntiu, amb les correlacions que es detallen a continuació.

• Amb el verb en indicatiu:

Si m’avises, vindré. (present d’indicatiu) - (futur) Si m’avisaves, vindria. (imperfet d’indicatiu) - (condicional) Amb l’indicatiu, l’oració té un matís més real. Aquest ús té un caràcter més tradicional i genuí.

• Amb el verb en subjuntiu:

Si m’avisessis, vindria. (pretèrit imperfet) - (condicional) Si m’haguessis avisat, hauria vingut. (pretèrit plusquamperfet) - (condicional compost) L’ús del subjuntiu, de caràcter més modern en català, aporta un matís més irreal o hipotètic a l’oració.