LITERATURA UNIVERSAL

LITERATURA UNIVERSAL

RETORN A ÍTACA

Ulises, protagonista de l'Odisea és un dels grans referents literaris de la cultura occidental. De la seva ma, farem el camí de retorn cap a Ítaca en un viatge imaginari, no només per conéixer i gaudir dels clàssics, sino per rescatar-los, recuperar-los i difondre la seva veu. Esteu a punt? Tenim una missió!

PRIMERES MANIFESTACIONS LITERÀRIES

L. XINESA

L. hebrea

L. hindú

L. egípcia

SOFOCLES

+info

+info

+info

+info

LITERATURA HEBREA: LA BÍBLIA

ANTIC TESTAMENT

NOU TESTAMENT

La literatura en el temps

Edat antigas. VIII a.C - S.XV

edad modernaS.XV-XVIII

Edat contemporànias.XIX al XX

Grècia: HomerSafo Esquil Sofocles Eurípides

Roma-Llatí Ovidi Virgili Horaci

e.MitjanaLírica Èpica

Trecento italiàDante Petrarca Bocaccio

BarrocShakespeare XVII

Humanisme i renaixement XVI

NeoclasicismeMolièreXVII

Realisme(finals XIX) França Rússia Nord- Amèrica

PROSA S. XVIII

LiteraturaContemporàneaPoesia Novel·la Teatre

RomanticismeXIX

Àusias March XV

GÈNERES LITERARIS DE L'ANTIGA GRÈCIA

E. ANTIGA

LÍRICA

TEATRE

ÈPICA

HOMER:La Il·líada i L' Odisea

SAFO

SOFOCLES

+info

+info

+info

L'AMOR CORTÈS S. XVI

Prerenaixement

HUMANISME

CARACTERÍSTIQUES

LITERATURA

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

• Ruptura de la perspectiva clàssica
• Varietat de temes
• Riquesa de forma i estil
• Humanitat dels personatges (utilització del monòleg)
• Retrat social (personatges arquetípics)

XVII: SHAKESPEARE I LA RENOVACIÓ TEATRAL

COMÈDIES:

• Optimisme matitzat
• Tema romàntic
• Embolics d'arrel llatina (entrebancs per unir la parella)

El sommni d'una nit d'Estiu, Nit de Reis, Molt soroll per no res, etc.

TRAGÈDIES

• Situació irreversible (mort)
• Passions poc nobles que porten a la tragèdia
• Heroi tràgic
• Influència clàssica (Sèneca: estil elevat, llargs parlaments, truculència)
• Valor simbòlic dels presonatges (gelosia-Otelo, ambició-Macbeth, dubte-Hamlet)

PROSA ANGLESA XVIII: JONATHAN SWIFT I ELS VIATGES DE GULLIVER

Moviment artístic i espiritual que, els darrers decennis del segle XVIII i durant el segle XIX, s'estengué per tot Europa i determinà un renovament profund sobretot en la literatura, però també en qualsevol altra manifestació de l'art i de la vida.

CARACTERÍSTIQUES DEL ROMANTICISME

Ruptura amb el Neoclassicisme:

TEMES

• Fe en la "bondat natural" de l'home i l'exaltació dels valors culturals.
• Individualisme i el sentiment religiós
• Subjectivisme i la consciència del poble
• La potenciació dels sentiments nacionals
• Afirmació de les forces irracionals de la vida i el triomf de la llibertat de l'esperit
• Insatisfacció de la realitat i la transfiguració poètica de la mateixa realitat
• La fantasia i del sentiment sobre la raó
• L'afirmació de la llibertat de creació poètica
• Evasió a mons d'imaginació fantàstics i llunyans
• La natura com a reflex de l'ànima
• Recerca del que és autòcton (nacionalisme)

En construcció

Tragèdies de Sofocles:

Algunes de les tragèdies de Sófocles són: Edipo Antígona Electra Per parelles, busqueu informació sobre aquestes tres tragèdies gregues i prepareu una breu exposisició amb suport visual. Dins aquesta exposició haureu de fer esment de les següents característiques

• Identificació dels personatges
• Conflicte (llei i naturalesa humana)
• Tema principal i temes secundaris
• Interpretació del desenllaç

Literatura clàssica a Roma

Ovidi i la poesia èpica

Virgili i l'èpica

Les metamorfosis:

• S'expliquen les transformacions d'herois i personatges mitològics
• Els mites estan ordenats de forma cronològica, começant per la formació de l'univers i acabant amb la transformació de Cèsar en estrella

L'Eneida:

• Es considera l'epopeia nacional llatina.
• La intenció de Virgili és glorificar el passat mític del llinatge de l'emperador August
• Eneas, el protagonista, d'origen troià, emperentat amb els deus. És el prototip de guerrer fort, valent i savi
• Argument

Horaci i la poesia

• Odes: recullen diferents temes universals.
• Epodes.- Poemes curts amb to agressiu i satírics.
• Creador del que seran els tòpics literaris més coneguts

Amor Cortès

Lírica

Èpica

Lírica popular (jarchas- Cantigas d'Amigo i "Villancicos") Lírica culta : Lírica provençal. Els trobadors * Els goliards: Cançoners com Carmina Burana * Lírica germànica: Els Minnesang * Lírica àrab: Les Moaxajas

• Transmès per juglars, de forma oral i d'autor anònim
• Heroi idealitzar i perfecte
• Llenguatge senzill i to elevat
• Importància del diàleg

• Èpica nòrdica: Sagues
• Èpica anglosaxona: Beowulf
• Èpica francesa: El cantar de Roland

ANTIC TESTAMENT

És l'unic vàlid per al poble jueu i relata la tradició del poble hebreu fins al naixement de Jesús.Es composa de diferents llibres escrits en diferents moments al llarg del 1r mil·lenni a.C.

• Panteüc: Són un total de 5 llibres dels més antics. Es considerat la Torah (llei) per al poble jueu.
• Salms, cantars (El Cantar dels Cantars) i llibres de proverbis
• Llibre d'Ezequiel i Eclesiastés
• Gènesi, Èxode, etc.

LITERATURA HEBREA

Nou testament: Recull la història, les creences i les tradicions jueves abans de la vinguda al món de Jesucrist. Pertanyen al Nou Testament els llibres escrits pels Apòstols o per alguns dels seus Deixebles abans de la mort de l'últim Apòstol, Sant Joan.

És la base de la religió jueva i, posteriorment, cristiana

Antic testament Els més importants llibres històrics són els cinc atribuïts a Moisès, que els cristians diuen Pentateuco ("Cinc llibres"), i els Jueus Throá ("Llei"), els preceptes essencials dictats per Jehová. També existeixen uns altres que conten interessants històries particulars arribes de sensibilitat , com els de Ruth, Ester, Judit, Tobías... Entre els llibres poètics destaquen els Salms, conjunt d'Himnes sagrats destinats al culte, la majoria composts pel rei David.

LITERATURA HINDÚ

**Societat jerarquitzada**Llegua: Sànscrit (emparentada amb el llatí i el grec)**Religió:

• Vèdica (els llibres sagrats són els Vedes plens de relats mitològics i fantasiosos)
• Budista (No violència, caritat i tolerància)

• Mahabharata.- Recull mites i llegendes
• Ramatana.- Narra les lluites del príncep Rama per rescatar la seva dona del poder dels dimonis

Dues epopeies

Panchatantra

Col·lecció de 5 llibres de rondalles antigues amb molta influència posterior

LA PROSA ANGLESA DEL S. XVIII

LITERATURA DEL S. XVIII

Context històric

DANIEL DEFOE: Robinson Crusoe

• Canvis socials: Rev. Francesa (1789) i la Independència dels EEUU (1766)
• Conciència universalista: Llibertat i progrés
• Política europea d'aliances (equilibri entre estats)
• Època de la Il·lustració (Racionalisme i investigació científica)

Concepció de l'home modern, capaç de sobreviure amb el seuesforç i constància, transformant el seu entorn.

JONATHAN SWIFT: Los viajes de Gulliver

Sàtira contra la societat anglesa i el món civilitzat. Estructura en 4 viatges: A la illa de Liliput A Brodingnag A la illa Voladora i la Illa dels Mags Al pais dels Houyhnhnms

• Confiança en la raó i la ciència
• Defensa de la llibertat
• Objectiu de progrés

JANE AUSTEN: Emma, Persuasión

Organització social:

Cultura hebrea: Conceptes clau

• La religió com a element de cohesió: Monoteísta
• Déu (Yahvé) com a creador que vetlla pel poble que segueix la seva llei divina.
• Llei (Torah): La base del dret hebreu (10 manaments)
• Societat de pastors seminòmades a l'inici, organitzats en tribus

• El viatge com a constant del poble hebreu (l'Èxode i la Diàspora)

• Mesianisme: El poble hebreu creu en un messies que ha de portar la glòria al seu poble. Apareix la figura de Jesús, que es rebel·la contra el poder establert. Els Jueus no el consideren el Messies.

(Les dotze tribus d'Israel)

** Reis per organitzar la guerra

**Jutges per imposar la llei divina

*La seva obra Consta de 128 poemes que mostren les contradiccions del poeta. Presoner, d’una banda, de la seva profunda religiositat, no podia vèncer la seva debilitat per l’amor més carnal.

Característiques Generals Trencament dels vincles amb els antics trobadors i el món medieval i suposa l´entrada en la modernitat. Ús del català com a llengua poètica (abandona l'occità). Poesia amorosa personal i sincera, amb profundes reflexions sobre la mort. S´allunya de la tradició trobadoresca, sobretot, pel to intimista i per la reflexió personal que aporten les vivències i els sentiments d´un jo concret, amb virtuts i defectes, amb dubtes i certeses. Visió realista de la dama. Utilització de senhals Teoria moral sobre els diversos amors i els contradictoris estats de l´enamorat.

Civilització mesopotàmica

Gilgamesh: L'obra més important d'aquest període és l'epopeia de , que narra la història d'un heroi que desitja ser immortal. Gilgamesh és el rei de Uruk, però no per pertànyer a una estirp real sinó per les seves valentes gestes. Aquest heroi compta amb la companyia de Enkidu, qui, en un principi , va ser creat per a ser el seu enemic. La mort de Enkidu –personatge que, juntament amb Gilgamesh, conforma la idea perfecta de l'ésser humà– provocarà un terrible dolor en l'heroi i li farà plantejar-se qüestions com la fugacitat de la vida o la mortalitat. El poema va ser recitat i àmpliament conegut entre els pobles d'Àsia Occidental. El seu mite es va difondre ràpidament i és clara la seva influència en herois posteriors com el Sansón bíblic o l'Hèrcules grec

• Es va desenvolupar entre els dos grans rius:Tigris i Èufrates

• Van destacar dos pobles: Sumeris i Asiris
• Ciutats amb un centre neuràlgic: el zigurat
• Neixement de l'escriptura com a eina amb ús polític, econòmic i administratiu

NOVA CONCEPCIÓ TEATRAL

1. Manté els cinc actes de la tradició clàssica, però no se sotmet a les unitats de lloc, temps i acció. Mescla prosa i vers, elements novel·lescos, tràgics i còmics. Mescla gèneres: la gràcia i el desastre, l’humor i el drama. 2. Pren elements fonamentals de la tragèdia clàssica: la fatalitat, el patetisme, la catarsi purificadora 3.Influència del teatre italià: Històries, les anècdotes i els arguments, aparició d’elements fantàstics, continuïtat de la figura del «pallasso» (enterramorts). 4. Gran riquesa retòrica: Gust pel llenguatge: la frase brillant, el joc de mots enginyós, elements dramàtics i lírics, calembours, commutacions i jocs de mots (conceptisme), domini extraordinari de la llengua anglesa: des de l'expressió més culta fins a la parla popular, passant pel cinisme exagerat o el lirisme. 5. Teatre dins del teatre: Reflexiona sobre la literatura i l'art. ● Representació dins de la representació: ○ Obra dels còmics ○ Hamlet actua ● Informa sobre el teatre de l'època.

CULTURA EGÍPCIA

• SOCIETAT: molt jerarquitzada
• RELIGIÓ: Politeista amb el faraó com a representant dels deus

**Deus com a forces de la natura **Creuen en la vida més enllà de la mort

• ART: de caràcter religiós
• ESCRIPTURA. De caràcter jeroglífic (pedra Rosseta)

• Llibre dels morts: oracions, fòrmules mágiques, invocacions als deus, sortilegis i consells per ajudar al mort al seu viatge cap a l'inframón per presentar-se devant d' Osiris, deu dels motrs
• Història de Sinhué: Sinhué, tresorer reial, es veu forçat a marxar d'Egipte. Fuig cap a Síria. Allà aconsegueix prosperitat. Quan ja és vell, al final de la seva vida, el faraó li prega que torni i ell ho fa per, després de mort, gaudir d'un funeral fatuós

Got an idea?

Use this space to add awesome interactivity. Include text, images, videos, tables, PDFs... even interactive questions! Premium tip: Get information on how your audience interacts with your creation:

• Visit the Analytics settings;
• Activate user tracking;
• Let the communication flow!

ROMANTICISME: XIX

LITERATURA ROMÀNTICA

Context històric

Sturm und Drang

POESIA

• Avenços liberals potenciats per la caiguda de l'antic règim.
• Revolució industrial
• Congrés de Viena
• Pensament polític: Liberalisme i Nacionalisme
• Avenços científics

NOVEL·LA

RELATS FANTÀSTICS

PROSA LLATINA

CICERÓ.-

• Tractats de filosofia i retòrica
• Inspirat per Plató, volia inserir la filosofia dins la política

JULI CÈSAR.- General, polític i dictador de la República romana. El seu objectiu és deixar empremta històrica de les seves proeses militars SÈNECA.- D'origen hispà (Màlaga) Precursor de l'estoicisme

PROSA DE FICCIÓ

APULEYO.- El asno de oro (125-180 d.C.)

• Antecedent de la novela picaresca.
• Explica la història de Lucio, un noi obsesionat amb la màgia, tant, que acaba convertit en ruc.
• Dins la narració s'inclouen diferents relats, com ara els maors entre Psique i Cupido

L'EDUCACIÓ: ERASME DE ROTTERDAM

LA SOCIETAT: TOMAS MORO

Defensa una regiliositat més espiritual i íntima Elogi de la follia: La bogeria parla en primera persona adoptant la sàtira per fer una crítica de totes les classes socials de l'època. Defensa de la veritat per sobre de la mentida i la corrupció

La seva obra Utopia exposa les idees principals del seu pensament. Mostra una illa remota on tot és perfecte i està calculat. Defensa la tolerància, el respecte, la igualtat i la solidaritat, criticant el belicisme i la injustícia del poder

EL PODER: MAQUIAVEL

LA FILOSOFIA: MONTAIGNE

Dona pautes de com ha de ser un bon governant a la seva obra El príncep. Allà defensa el concepte "Raó d'Estat", és a dir, l'estat ha de controlar l'individu amb normes i lleis. Visió utilitarista ("El fi justifica els mitjans)

Es diu que és el pare de l'assaig modern. El seu estil, ple d'anècdotes personals i exemples, busca l'amenitat del lector.Tracta temes molt diversos, però sempre aposta per la veritat, la toleràcia, el pacifisme, tot criticant la hipocresia i la beligerància

L'HOME: CASTIGLIONE

A la seva obra El cortesà, utilitza el diàleg per donar pautes i establir les qualitats que ha de tenir el perfecte caballer de l'època: home d'armes i de lletres

MOLIERE I EL CLASSICISME

• Predomini de la raó
• L'art amb finalitat didàctica
• Exigència i disciplina
• Es torna a les normes clàssiques (distinció de gèneres, les 3 regles...)
• Llenguatge culte
• Moliere i l'èxit de la comèdia

Utilització de la ironia i els malentesos

HUMANISME

Corrent filosòfic i cultural.

• Antropocentrisme
• Defensa de la raó i l'experiència (Copèrnic i l'Heliocentrisme)
• Curiositat (Leonardo da Vinci)
• Inspiració clàssica (Grècia i Roma).
• Promoció de les llengües vernacles
• Principals humanistes: Tomás Moro, Erasmo de Rotterdam

Versió moderna Tal com aquell qui es veu prop de la mort, patint mal temps i perills en la mar, i veu el lloc on es podrà salvar, però no el pot atènyer per dissort, m’esdevé a mi que vaig molts mals passant i veig que vós me’ls podríeu guarir. Desesperat, insatisfet de mi, el vostre orgull aniré proclamant.

Poema número LXXXI

Versió original Així com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, en pren a me, qui vaig afanys passant e veig a vós, bastant mos mals delir: desesperat de mos desigs complir, iré pel món vostre ergull recitant.

Poema que forma part del cicle Llir entre cards. El poeta compara el seu amor per la dama amb els perills que un home passa en plena tempesta en el mar. La dama el podria salvar, però la indiferència de la dama envers ell el deixa desprotegit. Només li queda una sortida, en part venjativa: anar difonent el seu orgull.

Estructura: Cobla de vuit versos decasíl·labs amb rima creu-creuada: 10A/10B/10B/10A/10C/10D/10D/10C.S’inicia amb una fórmula molt freqüent en l’estil ausiasmarquià: «Així com cell…», una comparació que li serveix per quantificar el dolor, la tristesa, la solitud que, a causa del desamor de la dama, el tenen desesperat (Furor amoris).

CARACTERÍSTIQUES DE LA LITERATURA XINESA

• SOCIETAT I POLÍTICA: Dinastíes. Organització feudal
• ESCRITURA: En fulles de bambú
• LITERATURA: Sacerdots que posaven per escrit les històries de transmisió oral
• ​FIGURES DESTACADES:

• CONFUCIO: reformador de les costums i moralista. Home d'acció. Obra.- Lun Yu (DIÀLEGS)
• Lao-Tse.- Savi que preferia la sodedat, el retir i la humilitat.

TEATRE DEL S. XVII: La renovació teatral

SHAKESPEARE

LOPE DE VEGA

CIMS BORRACOSOS

LÍRICA

Dante i la Divina comèdia

Dolce stil nuovo

1.Poesia escrita en llengua vulgar (toscà) i no en llatí. 2. Caràcter laic. Conjuga el tema amorós i sensual ( heretat de la poesia trovadoresca) , amb l'ideal d'amor espiritual. 3. Autors de la burgesia. 4. Empra un llenguatge carregat d'imatges sensorials i símbols que insisteixen a mostrar com la bellesa externa de l'estimada és una manifestació de la seva virtut espiritual. 5. Nova aristocràcia cultural . El sentiment amorós és una emoció a la qual únicament poden accedir els esperits més refinats i virtuosos. 6. La figura femenina: "donna angelicata". 7. L'amor envaeix l'ànima del poeta i li permet conèixer a Déu. La dona és una mediadora. 8. Respecte a la mètrica, s'empra el sonet, la cançó i la balada. Els metres preferits són l'heptasíl·lab i l'hendecasíl·lab.

Petrarca i el Cançoner

Bocaccio i la narrativa

Context social

• Creació dels estats moderns amb fortalesa de la burgesia.
• Desenvolupament científic, especialment d'astronomia (Gal·lileu i Copèrnic) i anatomia (Miquel Servet)
• Època de grans viatges i descobriments (Colom, Juan Sebastián Elcano)
• Conflicte religiós. Es posa en dubte l'església catòlica
• Invenció de la impremta
• Passió filològica. Coneixement de les llengües clàssiques i dignificació de les llengües romàniques

NOU TESTAMENT

Explica la vida de Jesús i la predicació dels apòstols Conté els Evangelis dels 4 evangelistes: Mateu, Lluc, Joan i MarcLa seva difusió va ser molt ràpida ja que es parla a partir del 40 d.C Llengües: Arameu, hebreu i grec Estil: De llenguatge senzill pel seu caràcter divulgatiu. Utilitza cites de l'Antic Testament i paràboles o símbols Diferents gèneres i subgèneres: narració, epístoles, himnes i oracions

POESIA DE FINALS DEL XIX

TEATRE DE FINALS DEL XIX

Simbolisme:

• Evocació: Importància del símbol i la suggèrencia
• Rebuig de motlles que puguin limitar la llibertat del poeta
• Musicalitat i ritme
• Autors: Mallarmé, Verlaine i Rimbaud

Teatre danès: H. Ibsen

Teatre rus

Teatre anglès

Baudelaire:Renovació poètica i precursor del Simbolisme:

• Naturalitat importància de la col·lectivitat
• Decorat reconeixible i burgès
• Text en prosa.