1. Fragmentació del món antic 24.25

La fragmentació del món antic

Germànics, bizantins i musulmans

Ciències social 2n d'ESOCurs 2024-2025 INS La Valira

Índex

Els Regnes germànics

L'Imperi Bizantí

Edat Mitjana

L'Islam

Els Francs

Els visigots

Projecte

Com es va iniciar l'Edat Mitjana?

Imperi romà:

• Un sol imperi
• Una llengua (llatí)
• Unes mateixes lleis i formes de vida (religió cristiana)

Va ser l'imperi bizantí una continuïtat del romà?

Situació estratègica per comerciar amb la Xina, l'Índia i Europa.

Territoris de l'Imperi Bizantí després de les invasions musulmanes en el segle VII d.C.

"La Basília" media 7,3 metres. Tenia un diàmetre de 76 cm. Podia llençar boles de canó de 500 kg a 1,6 km de distància.

El sultà Mehmed II va portar 70 canons, entre ells el canó conegut com la Basílica

Distanciament dels emperadors bizantins respecte Roma.

• El grec es va imposar al llatí
• L'emperador era conegut com a "basileu" (rei en grec)
• El basileu anomenava el "patriarca de Constantinoble"
• Les cerimònies i normes religioses eren diferents a l'Europa occidental.

• El Cisma d'Orient (1054): divisió de l'església cristiana
• Església cristiana catòlica: liderat pel papa i amb seu a Roma.
• Esgésia cristiana ortodoxa: liderada pel patriarca i amb seu a Constantinoble.

El Papa Francesc, líder de l'església cristiana catòlica, i el Patriarca Bartolomé I, líder de l'església cristiana ortodoxa.

Com van transformar Europa els regnes germànics?

Els germànics van agafar moltes tradicions dels romans:

• Llatí llengua oficial
• Lleis romanes
• Religió cristiana

Grup dominant:

• Els germànics era un grup minoritari que dominava sobre tota la població
• Els propietaris romans van mantenir les seves terres

Grups dominats:

• Els treballadors de les ciutats (artesans, funcionaris, comerciants) van perdre importànica
• Els treballadors del camp (pagesos) van augmentar en número

Autosuficient: produir tot el que es necessita per a la vida diària (aliments, eines, roba, llenya, etc.)

La majoria de la població era analfabeta. Només els clergues i monjos sabien llegir i escriure

En els monestirs, els monjos es dedicaven a la cultura i l'oració (pregar)

Monestir de Poblet (Conca de Barberà, Catalunya)

La crisi de les ciutatsEls atacs i saquejos de pobles estrangers (bàrbars) van provocar inseguretat en la població

Guerrers vikings de principis de l'Edat mitjana

Guerrers magiars o húngars de principis de l'Edat mitjana

Guerrers àrabs de principis de l'Edat mitjana

El comerç entre territoris va disminuir, la producció artesana es reduia i les ciutats van anar decaient.

Els Visigots a Hispània i Catalunya

Els pobles germànis dels visigots, els sueus, els vàndals i els alans es van introduir al territori romà de Hispània.

Els visigots es van imposar a la resta de pobles germànics i van crear un regne amb capital a Toledo (Toletum)

Els visigots invasors i els grans propietaris romans de Hispània es van convertir en el grup social dominant (aristocràcia)

El Regne Visigot es va debilitar molt per conflictes interns a principis del segle VII. Els àrabs ho van aprofitar per conquerir el Regne ràpidament a partir de l'any 711.

Va aconseguir Carlemany crear un gran imperi cristià?

El Regne dels francs

Va ocupar tota la Gàl·lia romana, el nord de la península itàlica i parts de l'Europa central

L'imperi de Carlemany

El Regne dels francs

El noble franc Carles Martell va derrotar l'exèrcit musulmà a la batalla de Poitiers l'any 732

El Regne dels francs

Pipí el Breu va ser el primer rei dels francs i va fundar la dinastia carolíngia (família reial dels francs)

La creació de l'Imperi Carolingi

Carles el Gran (Carlemany) va conquerir va fer diverses conquestes.

L'imperi de Carlemany

Carlemany va ser nomenat emperador pel papa de Romà l'any 800 i va establir la cort a la ciutat d'Aquisgrà

Aquisgrà a l'actualitat

Aquisgrà (Aachen) a l'actual Alemanya

Una administració complexa

Marques: territoris per defensar la frontera amb moltes tropes i dirigides per un marquès.

Una administració complexa

Una administració complexa

Tot l'imperi estava dividit en comtats, territoris petits dirigits per un comte.

Una administració complexa

Guifré el Pelós, comte de Barcelona, Osona, Girona, Urgell i la Cerdanya en el segle IX estava sota le sordres del rei franc

La divisió de l'imperi

El rei Lluís el Piadós, fill de Carlemany, va dividir l'imperi entre els seus tres fills...

Lotari es va enfrontar als seus dos germans Lluís i Carles

La divisió de l'imperi

La Guerra entre els tres fills va acabar amb la creació de tres regnes independents

L'Islam

La Península aràbia en el segle VII era un enclavament comercial entre orient i occident.

Estava envoltada de l'Imperi persa (groc) i de l'Imperi bizantí (lila)

Els habitants d'Aràbia eren ramaders i comerciants nòmades, vivien en tribus i eren politesistes.

Els habitants d'Aràbia eren ramaders i comerciants nòmades, vivien en tribus i eren politesistes.

Destacava la ciutat de la Meca pel seu important mercat de caravaners.

La fundació d'una nova religió

Mahoma era un comerciant de la Meca que, segons la tradició, va tenir l'aparició de l'Arcàngel Gabriel (610)

La fundació d'una nova religió

Havia estat escollit per Al·là (Déu en àrab) per predicar una nova religió monoteista (Islam)

Cova del Mont Hira, on Mahoma solia retirar-se a meditar i pregar i on va tenir l'aparició de l'arcàngel Gabriel

La fundació d'una nova religió

Mahoma va predicar la nova religió, però va haver de fugir l'any 622 (Hègira)

La fundació d'una nova religió

Va aconseguir convertir els habitants de la ciutat de Medina, va aconseguir el suport de les tribus àrabs i finalment va conquerir la Meca amb un exèrcit

La fundació d'una nova religió

Va morir l'any 632 i va deixar una Aràbia unida sota el poder del Califa i amb una nova religió.

La fundació d'una nova religió

El Califa tenia el cap polític, el líder religiós, el jutge suprem i el cap dels exèrcits.

L'expansió de l'imperi

Els musulmans van fer una gran expansió militar gràcies a:

• la feblesa dels imperis veïns
• el ferbor per difondre la seva nova religió
• els pactes amb les poblacions autòctones

L'expansió de l'imperi

Van dominar el comerç entre Orient i Occident controlant les rutes comercials terrestres i marítimes.

Califat ortodox (632-661) Els 4 primers califes escollits entre els familiars i amics del mateix Mahoma.

Califat Omeia (661-750) El poder el va tenir la dinastia Omeia de Síria i van establir la capital a Damasc.

Califat abbassí (750-1055) Van derrotar els Omeies i van traslladar la capital a Bagdad.

Domini turc (segle XIII): l'imperi otomà va dominar l'imperi islàmic i va conquerir Constantinoble (1453)

L'Islam, una religió i un codi de conducta

• Un sol Déu (Al·là)
• Mahoma és l'últim d'una série de profetes del judaisme i cristrianisme: Abraham, Moisés, Jesuscrist
• Un profeta és una persona enviada per Déu per difondre un missatge.

L'Islam, una religió i un codi de conducta

Alcorà, llibre sagrat dels musulmans. Està format per 114 sures (capítols) on es recull els preceptes de l'Islam i les normes de comportament.

Els 5 deures dels musulmans

1. La professió de la fe. El musulmà ha de creure en que "Al·là és l'únic déu i que Mahoma és el seu profeta"
2. Fer 5 pregàries diàries en direcció a la Meca i l'oració comunitària els divendres a la mesquita.
3. Almoina: Pagament anual d'una part de la pròpia riquesa perquè sigui distribuïda entre els necessitats
4. Complir el dejuni del mes del Ramadà, des de la sortida a la posta de sol.
5. Fer el peregrinatge a La Meca almenys un cop a la vida

Mesquita de la Meca (Aràbia Saudita)

La Kaba, a la mesquita de la Meca

El musulmà resen sobre una catifa

Abans de la pregària es fan les ablucions: rentar-se la cara, les mans, els braços, el clatell i els peus, com a forma de purificació.

Sala d'oracions

Sala d'oració de l'antiga mesquita de Còrdova

Pati de la mesquita de Còrdova

Minaret: torre des d'on el muetzí crida els fidels per fer les 5 pregàries

"La Giralda", antic minaret de la mesquita de Sevilla

Mesquita del Profeta de la Medina (Aràbia Saudita)

Mesquita de la Roca (Jerusalem, Palestina)

Mesquita de Kairouan (Tuníssia)

Mesquita de Samarra (Iraq)

Mesquita de Samarra (Iraq)

Pati de la mesquita de Damsc (Síria)

Història d'al-ÀndalusDefinició: és l'Estat musulmà que es va crear a la península ibèrica al segle VIII. El territori anirà variant i la forma de governar-la també per dos motius:

• Enfrontament entre els grups de poder dintre d'al-Àndalus
• Enfrontaments amb els altres estats cristians

1. La conquesta del Regne visigòtic

• L'any 711 es produeix la Batalla de Gaudalete, i el rei visigot i els seus exèrcits són derrotats per les tropes musulmanes de Tariq
• Els exèrcits musulmans van conquerir tota la península ibèrica sense gaire resistència
• La resistència hispanovisigoda es va concentrar en la zona muntanyosa de la Serralada Cantàbrica (Astúries)

2. L'emirat dependent i l'emirat independent

• El califat de la dinastia Omeia va establir un emirat (província) a al-Àndalus amb capital a Còrdova, dintre del Califat Omeia.
• El príncep Omeia Abd al-Rahman va fugir de Damasc i va arribar a al-Àndalus.
• Abd al-Rahman es va proclamar emir d'al-Àndalus i el va independitzar creant l'Emirat omeia de Còrdova
• L'emirat independent es va mantenir sota l'autoritat religiosa del califat abbassida

3. L'esplendor del califat omeia

• Abd al-Rahman III es va proclamar califa i així es va independitzar de l'autoritat religiosa del califat abbassida

• Almansor va acabar amb les rebel·lions internes a al-Àndalus, va fer moltes campanyes militars (ràtzies) contra els regnes cristians i els va fer pagar impostos per la pau (pàries)

Com era la vida en una ciutat andalusina?

Era una societat molt diversa (heterogènia) i es diferenciava per categories socials:

• Aristocràcia: propietaris de terres i grans comerciants
• Classe mitja: petits comerciants i artesans
• Classe baixa: pagesos i indigents

Com era la vida en una ciutat andalusina?

Diversitat ètnica (origen familiar)

• Àrabs (Aràbia): amos de les millors terres
• Amazics (Nord d'Àfrica): membres de l'exèrcit i amos de terres ments fèrtils
• Hispanovisigots (p. ibèrica): majoria de la població pagesa o artesana

Com era la vida en una ciutat andalusina?

Diversitat religiosa:

• Musulmans: àrabs, amazics i muladís (hispanovisigots)
• Cristians: mossàrabs (hispanovisigots)
• Jueus: hispanovisigots

Com era la vida en una ciutat andalusina?

Diversitat religiosa:

• Musulmans: àrabs, amazics i muladís (hispanovisigots)
• Cristians: mossàrabs (hispanovisigots)
• Jueus: hispanovisigots

Com era la vida en una ciutat andalusina?

Diversitat religiosa:

• Els musulmans, jueus i cristians vivien en les mateixes ciutats, però en barris diferents
• Cristians en el barri mossàrab
• Jueus en el call
• Cristians i musulmans havien de pagar més impostos i tenien alguns drets limitats, però podien practicar la seva religió i tenir normes pròpies.

Com era la vida en una ciutat andalusina?

La importància de les ciutats andalusines

• Centre de l'activitat social, política i econòmica
• Molta població: Còrdova tenia 300.000 habitants
• Ciutats emmurallades
• Centre de la ciutat: Medina
• Barris fora la muralla: Raval

Planol de la ciutat antiga de Còrdova, Andalusia (Espanya)

Planol de la ciutat antiga de Toledo, Castella-la Manxa (Espanya)

Planol de la ciutat antiga de Saragossa, Aragó (Espanya)

Planol de la ciutat antiga de Damasc, (Síria)

Planol de la ciutat antiga de Jerusalem, (Palestina)

Alcassaba de Màlaga, Andalusia (Espanya)

Interior de l'Alcassaba de Sevilla, Andalusia (Espanya)

Vista àrea de la Mesquita i la Catedral cristiana construida posteriorment. Còrdova, Andalusia (Espanya)

Interior de la Mesquita de Còrdova, Andalusia (Espanya)

Mesquita de la Meca (Aràbia Saudita)

Soc de Marraqueix (Marroc)

Soc de Marraqueix (Marroc)

Soc de Jerusalem (Palestina)

Hammam o Banys de Jaen, Andalusia (Espanya)

Banys de Ronda. Màlaga, Andalusia (Espanya)

Banys de Granada, Andalusia (Espanya)

Banys de Còrdova, Andalusia (Espanya)

Banys de Sevilla, Andalusia (Espanya)

Interior de la Madrassa de Granada, Andalusia (Espanya)

Exterior de la Madrassa de Granada, Andalusia (Espanya)

Interior de la Madrassa Ben Youssef (Marraqueix, Marroc)

Les tres madrassees de Samarcanda (Usbequistan)

Les tres madrassees de Samarcanda (Usbequistan)

Les tres madrassees de Samarcanda (Usbequistan)

Les tres madrassees de Samarcanda (Usbequistan)

Les tres madrassees de Samarcanda (Usbequistan)

Palau de l'Alhambra Granada, Andalusia (Espanya)

Palau de l'Alhambra Granada, Andalusia (Espanya)

Palau de l'Alhambra Granada, Andalusia (Espanya)

Projecte: art bizantí, visigòtic i andalusí

Documental sobre l'art bizantí, visigòtic i andalusí

Realització d'un documental sobre l'art bizantí, visigòtic i andalusí

• Constantinoble (Imperi bizantí)
• Còrdova (al-Àndalus)
• Bagdad (Califat abbassí)
• Granada (al-Àndalus)
• Toledo (Regne Visigot)
• Aquisgrà (Regne Franc)
• Damasc (Califat omeia)

Documental sobre l'art bizantí, visigòtic i andalusí

Ens seurem amb els companys de grup:

Denis Genís Laia Andrés

Achraf Irineu Sofia Mariona

Joel Roc M Martina Naiara

Adam Pau Eloi Martín

Documental sobre l'art bizantí, visigòtic i andalusí

Ens seurem amb els companys de grup:

Ayoub Jan Asshly Arlett Nicole

Àneu Yoel Maicol Max David

Roc C Aina Áritz Jordi

Leire Julia Lohan Joan

Documental sobre l'art bizantí, visigòtic i andalusí

Ens seurem amb els companys de grup:

Emilia Adrià Urgell Ot Queralt

Sadurní Denisa Santi Marcos Arnau

Kevin Sofia Carlos Ares

Bernat Luna Pau N. Carmen

Documental sobre l'art bizantí, visigòtic i andalusí

Crearem un document col·laboratiu amb gmail i el compartirem:

• correu dels membres del grup
• correu del professor: vtodo@inslavalira.cat

1. Introducció

Cercar la següent informació en el llibre de consulta sobre les tres principals ciutats de cada civilització: Toledo, Còrdova i Constantinoble

1. Civilització en què es troba
2. Religió principal
3. Tipus de societat i grups socials
4. Activitats econòmiques principals
5. Organització política

2. Art bizantí, visigòtic i andalusí

Cercar informació sobre les principals característiques de l'art de cada civilització Buscar fotografies d'exemples de monuments i obres d'art

2. Art bizantí, visigòtic i andalusí

Escollir un monument que es pugui visitar avui en dia de cada estil artístic i fer una guia pels visitants

Documental sobre les cultures del "Mare Nostrum"

Quins monuments de l'Edat mitjana podria visitar un turista?

1. Selecciona un o dos monuments incònics de l'època estudiada
2. Busqueu imatges
3. Anoteu les característiques principals
4. Elaborar una infografia

La mesquita principal: centre d'oració col·lectiva dels divendres, però també seu del cadi (jutge), escola i centre de reunió social

L'Art islàmic

5.1 Arquitectura i decoració

La religió islàmica prohibeix la representació de figures humanes i animals en les manifestacions artístiques. És per això que no trobem gaires obres pictòriques ni escultures. En canvi, les manifestacions artístiques es centren en l'arquitectura i les arts aplicades.

5.1 Arquitectura i decoració

Els exteriors de les cases eren sòbries, sense decoracions.

Però l'interior dels edificis sí que estaven molt decorats.

Els principals dibuixos són vegetals, figures geomètriques i inscripcions de l'Àlcorà.

Són els ataurics, les llaceries i les epigrafies

5.2 La mesquita

Té una funció religiosa, però també social, cultural i caritativa. És espai de trobada amb amics, però també biblioteca, cursos d'àrab i recol·lecta de diners per als més pobres

Les parts més importants són:

• Pati interior (sahn) és un espai obert, envoltat per pòrtics. Al centre hi ha una font (midà) on els musulmans fan les ablucions.

• Sala d'oracions és un espai cobert, dividit en naus per suports i arcs. En un dels murs, hi ha el mihrab, on es guarda l'Alcorà.

Mesquita de la Cúpula de la Roca (Jerusalem, Palestina)