Copia - PRESENTACIÓN PSICOLOGÍA

ELS PROFESSIONALS DE LA salut mental

I EL TRACTAMENT DEL MALESTAR

R4 Psicologia Clínica HUIPM

Maria Boluda

· INTRODUCCIÓ

· CONTEXT

·- Indústria farmacèutica i sanitària

- Societats desenvolupades

- Mitjans de comunicació

Índex

- Administració i Gestió sanitària

- `Professionals

· POSSIBILITATS D'ACTUACIÓ

· INDICACIÓ NO TRACTAMENT

· CONCLUSIÓ

SALUT MENTAL

Què motiva aquesta sessió clínica?

Increment de la demanda a l’àmbit de la salut mental en relació a malestars propis de la vida quotidiana

MANEIG CONTROVERTIT ENTRE ELS PROFESSIONALS

Exemples

• Dona que sent ràbia i impotència per la ruptura

amb la parella.

• Home amb sobrecàrrega laboral que sent angoixa.

• Anciana que es sent trista per la mort del marit fa pocs mesos.

Amb quines demandes d'aquest tipus t'has trobat o se t'acudeixen?

Patiment psíquic legítim, proporcionat, adaptatiu.No patològic.

malestar ≠ malaltia

• Estat de qui se sent malament,

incòmode, d’aquell a qui no van bé les coses

• Indisposició general i imprecisa.

• Alteració en l’estat del cos o d’algun òrgan que interromp o pertorba les funcions vitals, pertorbació de l’estat de salut.
• Malaltia mental: Alteració emocional, cognitiva i/o de la conducta.

(Institut d'Estudis Catalans)

malestar ≠ malaltia

Definir què ho és, és complicat -> dificultat establir frontera.Determinar què es considera malaltia correspon a cada societat. Els professionals som els últims en determinar si ho és o no. Ampliació progressiva d’aquests límits -> psiquiatrització de la vida quotidiana.

• Explicar i justificar malestars socials i individuals

• Alleujar el sentiment de fracàs

• Aportar beneficis secundaris

exempció de responsabilitats (familiars, judicials, laborals...)

• Accedir a noves relacions interpersonals

• Comportar un significat personal o permetre accedir a una nova identitat

IDENTIFICAR-SE AMB EL ROL DE MALALT

FACTORS CONTEXT AGENTS

QUÈ GENERA INFLUÈNCIA EN UNA MAJOR VISIBILITZACIÓ DE LA SALUT MENTAL?QUÈ POT GENERAR UN INCREMENT DE LA DEMANDA?

+ info

INDÚSTRIA FARMACÈUTICA

Ampliar els límits de la malaltia per expandir mercats i extraure beneficis: Millorar aspectes estètics Reduir factors de risc Tractar molèsties lleus però freqüents Evitar conseqüències de conductes no saludables a les que no es dessitja renunciar

SOCIETATS MÉS DESENVOLUPADES

Rebuig de la malaltiaBaixa tolerància al malestar, la frustració, als conflictes i a l’espera Exigència de benestar immediat Necessitat d’eufòria perpetua Resistència a assumir responsabilitat Societat que imposa la felicitat

SOCIETATS MÉS DESENVOLUPADES

Canvi del mercat sanitari -> ja no assisteix únicament la malaltia, també la salut Individualisme amb pèrdua de referents Des estigmatització psiquiàtrica i apropament de la SM a la població Intervenció dels mitjans de comunicació

MITJANS DE COMUNICACIÓ

Generació d’expectatives poc realistes:es transmet la idea de que tot patiment psíquic és evitable o millorable mitjançant intervencions sanitàries. Visibilització, reducció de l’estigma.

Campanyes

https://www.youtube.com/watch?v=vdw8dU82Ufw

MINISTERI DE SANITAT

https://www.youtube.com/watch?v=Ysv6VWQLeTY

RADIO TELEVISIÓ ESPANYOLA

https://www.youtube.com/watch?v=ni5kN3FjZZs

TV3 - GENERALITAT DE CATALUNYA

Mitjans de Comunicació Tradicionals

Mitjans de Comunicació Tradicionals

Xarxes Socials

IBAI LLANOS streamer, youtuber; 11 M seguidors

https://www.youtube.com/watch?v=2VIW9pxfDh0

RUBIUSstreamer, youtuber; 17,5 M seguidors

https://www.youtube.com/watch?v=I7PYBzsSQic

PAULA GONUinfluencer; 2 M seguidors

https://www.youtube.com/watch?v=AB7YWsqW5nI

MARIA POMBOinfluencer; 3 M seguidors

https://www.youtube.com/watch?v=iY2JF3UYh14

ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ SANITÀRIA

Prestacions: es defuig la definició explícita de les prestacions incloses i excloses de les carteres de serveis. Quan major és la oferta de "salut", més gent respon que té problemes, necessitats, malalties. Quan més es gasta una societat en assistència sanitària, major és la probabilitat de que els seus habitants tinguin una percepció de malestar, depèndencia i malaltia.

PROFESSIONALS

Els majors responsables -> decideixen què atendre i què no Influenciats per la pròpia personalitat, biografia, formació professional, circumstàncies vitals i laborals concretes, etc Ampliació de camps pseudoespecialitzats: Mobbing, Bullying, Ortorèxia... Ampliació dels marges de la malaltia: Trastorns subumbrals, estats prodròmics...

PROS I CONTRES POSSIBLES BENEFICIS I IATROGENIA D’INDICAR TRACTAMENT

+ info

Més accessibilitat per als usuaris

ASPECTES POSITIUS DE VISIBILITZAR LA SALUT MENTAL

Major inversió en investigació

Reduir l'estigma i la discriminació

Normalitzar els problemes de salut mental

Polítiques socials per prevenció i intervenció

"psicofarmacologia paliativa": alleujar el malestar derivat de viure. Ús de fàrmacs adaptat a les necessitats del pacient per optimitzar la qualitat de vida subjectiva.

Arguments en contra

+ info

Iatrogènia

LoremDisminució del locus de control intern i de la responsabilitat de les pròpies conductes i emocions

Loremipsum

+ info

+info

+ info

Debilitar les xarxes tradicionals de contenció i atenuar la pròpia capacitat d’afrontament

Propiciar adaptació personal front a situacions socials injustes, debilitant plantejaments col·lectius de lluita

Loremipsum

+ info

Saturació de l'oferta assistencial

POSSIBILITATSD'ACTUACIÓ

NO ATENDRE LA DEMANDAATENDRE LA DEMANDA INDICACIÓ NO TRACTAMENT

+ info

NO ATENDRE LA DEMANDA

Negar el patiment, respondre amb incredulitat a les demandes i expectatives que ens depositen.

La intenció és responsabilitzar als usuaris de les seves coses i intentar retornar-los que “no els passa res”. Això pot augmentar el malestar del subjecte, no sentint-se comprés, entenent que no volem ajudar o que no mereix la nostra atenció. Això pot portar-lo a buscar vies alternatives fins la desaparició del malestar o el reconeixement de malaltia per part d'un altre professional. Existeix un perill conseqüent a adoptar aquesta actitud, que és humiliar, desvaloritzar, fomentar les seves resistències i minar les possibilitats de canvi.

SI SUMEM

• Pot resultar difícil dir que no li passa res, que el dolor que sent està justificat i que no comptem amb un remei per oferir-li

• Una resistència per la seva part a marxar

sense un reconeixement del seu malestar com a malaltia

la solució més còmoda per al professional és posar un diagnòstic que s’ajusti i una intervenció conseqüent

ALTERNATIVA A LES DUES POSSIBILITATS D’ACTUACIÓ ANTERIORS

indicació de no tractament

+ info

La indicació de no tractament

• El professional de la salut mental és el que té la última paraula.

• Cal que consideri amb actitud crítica tant les seves ferramentes terapèutiques com les indicacions clíniques tenint en compte les seves limitacions i les pressions que hi ha sobre ell per actuar.

• La indicació de no tractament pot ser una intervenció possible i terapèutica.

+ info

Efectuant prevenció quaternària.

Ressignificant el seu malestar i reorientant-lo a un entorn no sanitari.

Modificant la visió que té de si mateix, buscant una nova interpretació dels símptomes i de les expectatives.

Contextualitzant el seu patiment en la seva biografia, les seves circumstàncies.

Propiciant un paper més actiu de cara a gestionar les seves emocions i afrontar les dificultats.

Veient a la persona com algú que necessita ajuda i no com un usuari equivocat.

Fent-lo sentir comprés.

Aquesta intervenció no resultarà exitosa en aquelles persones que obtenen grans beneficis secundaris.

Indicar no tractament → certifica salut mental del subjecte.

La intervenció per part de salut mental seria fonamentalment una contenció, sense ignorar el patiment, ni trivialitzant-lo; tampoc magnificar-lo ni donar-li entitat de malaltia.

Es pot fer en 1 sessió (intentant un màxim de 2-3), que suposin una trobada psicoterapèutica en la que s'estableixi una aliança terapèutica de confiança, acceptació i col·laboració entre ambdós.

Sent una intervenció tant freqüent, que precisa maneig d'habilitats psicoterapèutiques → molt poc estudiada.

ELEMENTS TERAPÈUTICS

• ENCUADRE → en termes de sostén i presència que aporten seguretat i confiança a l’individu. (Winnicot – Holding).

Possibilita la confiança en el mètode, en el professional i en la devolució que se li fa.

• ESCOLTA ACTIVA → l’actitud general d’escolta del terapeuta facilita o dificulta la narració.

• EXPLORACIÓ → indagar més en l’experiència amb la finalitat d’augmentar la seva comprensió de sí mateix. Afavorir la reflexió i la clarificació de la demanda.

• EMPATIA → comprendre i valorar les seves perspectives.

ELEMENTS TERAPÈUTICS

• RECOLZAMENT:

Legitimar les experiències, sentiments, emocions i conductes de l'individu. Avaluar-les en termes comprensius i benèvols.Donar informació sobre el problema i la seva naturalesa amb l'objectiu de tranquil·litzar.Ressaltant que el problema existeix i és legítim el patiment, validant-lo, referint-se a aquest com a real però no patològic.

ELEMENTS TERAPÈUTICS

• ACOMPASSAR-NOS amb la persona per poder construir conjuntament la narrativa

del que li passa, aportant nous significats que justifiquin la indicació de no tractament:Explicació de la seva experiència. Diàleg senzill, centrant-se en l'aquí i l'ara, captant l'experiència en la seva totalitat. Permetrà que es senti identificat, comprés i contextualitzatConfrontació (no punitiva) per acceptar altres realitats, amb perspectives flexibles.

• RESSIGNIFICAR la demanda → suposa que pugui assolir un canvi de perspectiva

en relació a la narrativa.

COM PODEM PROCEDIR EN CAS DE QUE JA HI HAGI UNA MEDICACIÓ PRESCRITA?I SI LA PERSONA ES TROBA DE BAIXA LABORAL DEGUT A LA CAUSA QUE ENS EXPLICA A LA DEMANDA? ENS FA AIXÒ DIRECTAMENT RESPONSABLES D'ATENDRE LA DEMANDA? COM PODEM FER DEVOLUCIÓ DE NO PATOLOGIA QUAN UN ALTRE PROFESSIONAL SI L'HA IDENTIFICAT?

conclusions

Atès que la demanda per malestar associat a fenòmens de la vida quotidiana cada vegada és més gran a les consultes de salut mental, cal replantejar-nos el maneig d'aquests pacients amb l'objectiu de no psiquiatritzar/psicologitzar la vida quotidiana ni produir una saturació de els recursos assistencials.

Referències

· Sección

· Texto

· Frase

• Ortiz-Lobo, Alberto & García, Laura. (2009). LA INDICACIÓN DE NO-TRATAMIENTO: ASPECTOS PSICOTERAPÉUTICOS.

• García-Moratalla, Beatríz. (2012). Indicación de no-tratamiento para personas sin diagnóstico de trastorno mental.

· Imagen

· Vídeo

· Procesos

· Versus

· Timeline

· Mapa

· Datos

· Equipo

· Contacto

¡GràCIeS!

MARIA BOLUDA