art

Introducció i conceptes

Història de l'art

6. El dibuix7. El gravat8. Anàlisi de l'obra d'art

5.1. Els instruments5.2.Els suports5.3.Les tècniques

5. La pintura

4.1. Els materials4.2. Els instruments4.3. La forma de l'escultura

3. La plàstica4. L'escultura

2.1. Tipologies arquitectòniques2.2. Característiques de l'arquitectura2.3. Elements materials i tècnics

2. L' arquitectura

1. L' urbanisme

INDEX

1.

L'urbanisme

Disciplina que estudia la configuració de les diverses tipologies arquitectòniques

L'urbanisme és el marc on s'instal·len les arquitectures i els monuments i on es crea un paisatge urbà.

• Tipus d'urbanisme::

• Urbanisme puntual:

• Urbanisme de ciutat:
• Urbanisme de paisatge o de jardins:

2.

L'ARQUITECTURA

Art de projectar i construir edificis o espais per a l'ús de les persones.

L'arquitectura es basa en tres principis definits per Vitrubi (segle I a.C):

• Firmitas: (fermesa), és a dir solidesa

• Utilitas (utilitat), és a dir complir amb la seva finalitat

• Venustas (elegància), és a dir harmonia i bellesa

Segons la funció, l'arquitectura és divideix en:

• Arquitectura civil

• Arquitectura domèstica (cases)
• Arquitectura lúdica (teatres, cinemes ...)
• Arquitectura institucional (ajuntaments, basíliques)
• Arquitectura commemorativa (arcs de triomf, obeliscs, monuments ...)
• Arquitectura comercial (duanes, mercats, magatzems...)
• Arquitectura d'infraestructures (camins, autopistes, ponts, aeroports...)
• Arquitectura religiosa (temples, esglèsies)

2.1. Tipologies arquitectòniques

L'arquitectura té dos elements estructurals essencials: l'espai interior i l'espai exterior o volum i un tercer element més superficial: l'ornamentació. En la configuració de l'arquitectura hi intervenen 4 factors:

• Els eixos de composició general
• Els murs i les formes que embolcallen l'espai
• La llum i el color
• Les proporcions

2.2. característiques de l'arquitectura

MaterialsEls materials arquitectònics fan dues funcions: la constructiva i la ornamental.Funció constructiva: fang cuit, pedra, ferro, acer, vidre, formigó armat. S'ha utilitzat al llarg de la història un material o un altre depenent del lloc geogràfic.Funció ornamental: estuc, emblanquinats, guixos, mosaixs, porcellanes, fusta. Hi ha també els falsos materials, que substitueixen un material noble conservant-ne l'aparença.

2.3. Elements materials i tècnics

El mur és un suport de caire continu que tanca l'edifici pels costats i el compartimenta interiorment. Pot ser:

• de càrrega o paret mestra (sosté l'edifici)
• de separació (compartimenta els espais interiors)

El mur té 3 elements diferents:

• L'aparell: forma en la que estan disposats els materials de la construcció. Pot ser regular o irregular
• El parament o superficie: pot estar a la vista o pot estar amagat amb una capa de morter
• Les obertures del mur: les portes i les finestres

El mur

2.4. Elements sostenidors

Columnes, pilars i pilastres

Les columnes, pilars i pilastres són els suports verticals que sostenen cobertes i arcs i reforcen els murs.La columna és l'element sostenidor vertical més característic. Té forma cilíndrica i consta de les següents parts:

• Base o pedestal: Sobre la que descansa el fust
• Fust: part central de la columna. L'engruiximent a la part central s'anomena èntasi
• El capitell: part superior que sosté l'entaulament

El pilar és un tipus de columna més robust i massísLa pilastra és un pilar adossat a la paret.

Altres elements sostenidors

Altres elements sostenidors són:

• Els contraforts: suports verticals d'obra massissa adossats a un mur.

• Les cariàtides: escultures femenines que substitueixen el fust d'una columna.

• Els atlants: escultures masculines que sunbstitueixen el fust d'una columna.

• La llinda: element horitzontal que transmet les càrregues de la coberta de manera vertical.
• L'arc: element corbat que desvia lateralment les càrregues de la coberta. Els arcs més comuns són el de mig punt, l'apuntat, el de ferradura i el peraltat.
• Cobertes planes o arquitravades: són les que recolzen a la llinda i exerceixen càrregues verticals sobre els elements sostenidors. Les parts de la coberta són:
• Entaulament: format per l'arquitrau, el fris i la cornisa.
• Frontó: espai triangular situat entre la cornisa i la teulada de dos vessants.

2.5. Elements sostinguts

Entaulament

Cobertes corbades o de volta: són les cobertes originades pel moviment d'un arc generador. N'hi ha de 3 tipus:

• La volta: és una coberta de secció corba. Les voltes estan constituides per dovelles, i la dovella central s'anomena clau.
• La cúpula: és una volta semiesfèrica que està formada pel moviment d'un arc generador tancat. Per passar d'una planta quadrada a una circular es pot fer per mitjà de trompes o de petxines. La cúpula pot tenir també un tambor, anell octogonal o cilindre spbre el qual es fica la cúpula quan se li vol donar alçada

Altres elements sostinguts

3.

LA PLÀSTICA

Engloba les manifestacions pictòriques i escultòriques

La diferència entre pintura i escultura es troba en la seva representació: la pintura és bidimensional i l'escultura tridimensional.Dins de la plàstica trobem:

• obres úniques: només n'hi ha una. Ex. un quadre, una escultura de marbre.
• obres múltiples: se'n poden fer còpies. Ex. un gravat, una escultura feta amb un motlle.

Les temàtiques més importants en la plàstica són: religioses, mitològies, històriques, retrats, paisatges...

4.

L'ESCULTURA

L'escultura està pensada per ocupar un lloc concret. L'escultura s'ha fet tradicionalment amb 3 tècniques:

• El modelatge: l'artista dóna forma a la imatge amb els dits.
• El tallat: consisteix a llevar i rebaixar material d'un bloc de pedra, marbre o fusta.
• El buidatge: s'obté un motlle a partir d'un model realizat prèviament en cera o amb un altre material maleable. El motlle s'utilitza després per fer múltiples còpies de l'escultura.

• El marbre és el material més important de l'escultura. La seva duresa permet els cops del cisell sense que se'n facin fissures però és molt difícil rectificar els errors.
• Materials més dúctils i tous són l'alabastre i la pedra calcària.
• El granit és el material més difícil de tallar.
• Les fustes més utilitzades són el boix, la caoba i la noguera.
• El fang cuit s'ha utilitzat molt per fer esbossos.
• Pel que fa als metalls el més utilitzat és el bronze.
• També s'utilitzen materials nobles com l'or, l'argent, el jade o el vori.
• Al segle XX l'escultura ha incorporat nous materials com l'acer inoxidable, el formigó o el ferro.

4.1. Els Materials

L'escultor transforma la matèria pressionant-la o colpejant-la amb instruments diversos.

• El cisell és una eina tallant de tall recte.
• La gúbia és una eina que té el tall corbat.
• L'allisat es fa amb llimes o paper de vidre .

4.2. Els instruments

L'escultura té dues formes de representació:

• El ple volum o escultura exempta: és una escultura en 3 dimensions, no està enganxada en cap paret. Poden ser:
• Unifacials: tenen un punt de vista òptim
• Multifacials: múltiples punts de vista òptims
• El relleu: és una escultura tallada en un pla. N'hi ha de 3 tipus:
• Alt relleu: és una escultura gairebé exempta que sobresurt més de la meitat del seu volum.
• Mig relleu: només sobresurt la meitat de la figura.
• Baix relleu: té un gruix inferior a mitja figura.

4.3. LA FORMA DE L'ESCULTURA

Escultura multifacial

escultura unifacial

Baix relleu

Mig relleu

Alt relleu

5.

LA PINTURA

Els instruments del pintor han sigut tradicionalment 3:

• La paleta: és el suport sobre el qual el pintor posa els pigments que farà servir a l'obra.
• El pinzell: és l'eina que imprimeix els colors sobre el suport.
• L'espàtula: s'utilitza per barrejar colors, aplicar-los i estendre capes de fons i de pintura.

Les eines del dibuixant són el llapis i la ploma.

5.1. ELS INSTRUMENTS

El primer suport de la pintura va ser la paret de les coves (art parietal)Els suports més utilitzats al llarg de la història han sigut la fusta (taula) i la tela (llenç).Un altre suport és el mur en l'anomenada pintura mural. Les tècniques pictòriques murals són el fresc i el tremp.

5.2. ELS SUPORTS

En la majoria de tècniques artístiques pictòriques es combinen dos constituents indispensables per aconseguir el color:

• Els pigments de color
• Els aglutinants: transformen els pigments en pintura

5.3. LES TÈCNIQUES

Les principals tècniques pictòriques tradicionals són:

• El fresc: és la modalitat més usual de pintura mural. Es realitza sobre un arrebossat de calç fresc. En el fresc es fa servir la sinòpia (dibuix preparatori)
• El tremp: és una pintura mural que s'utilitza barrejant rovell d'ou i làtex de figuera i aigua. Va ser utlitzat pels pintors renaixentistes)
• L'oli: consisteix en una barreja de pigments amb oli. És una pintura molt brillant i permet rectificar.
• L'aquarel·la: només fa servir colors transparents i lleugers i no utilitza el blanc.
• El guaix o aiguada: és semblant a l'aquarel·la. Utilitza colors opacs, una mica pastosos i l'ús del blanc.
• L'encàustica: és una preparació de colors diluïts en cera fosa, que fa d'aglutinant.

En l'època moderna han sortit noves tècniques com l'acrílic o la laca.

6.

El Dibuix

Segons la tècnica utlitzada, les composicions sobre paper tenen denominacions diferents. Les més comunes són:

• El dibuix a llapis
• El dibuix a tinta
• El carbó
• La sanguina: feta amb llapis de color vermell
• El pastel
• La cera

7.

El GRAVAT

Una de les característiques més rellevants del gravat és la seriació, és a dir, la possibilitat de ser reproduït més d'una vegada. Entre els diversos mètodes d'impressió sobre paper o tela trobem la xilografia, el gravat al buit, la litografia, la serigrafia i ,l'esgrafiat. Hi ha dues modalitats de gravat: El gravat de creació: crea una obra original que després serà reproduida. El gravat de traducció o reproducció: còpia una obra original

8.

Anàlisi de l'obra d'art

En l'anàlisi de l'obra urbanística cal considerar:

• La trama urbana
• La seva relació amb l'arquitectura
• Els monuments en el conjunt del paisatge de la ciutat o el territori

8.1. urbanisme

S'analitzen 3 vistes fonamentals de tota obra arquitectònica:

• La Façana: s'estructura en cossos (organització horitzontal) i en carrers (organització vertical). Cal tenir en compte els elements que la defineixen com les columnes, les pilastres i els ordres arquitectònics.
• La Planta: pot ser de tipus diferents segons l'estil, l'època i la funció. Hi ha les plantes de creu llatina i grega, circular, basilical etc.
• L'Alçat: conjunt d'elements arquitectònics verticals. S'hi identifiquen els elements sostenidors (murs, columnes...) i els elements sostinguts (arcs, cúpules, arquitrau...)

Un altre aspecte fonamental en arquitectura és la funció, l'objectiu amb el que ha estat feta i el simbolisme de l'edifici. També és important conèixer els antecedents de l'obra i les influències.

8.2. Arquitectura

Anàlisi formal: s'ha de veure si l'obra és unifacial (està feta per ser vista des d'un sol punt de vista) o multifacial (es pot veure des de diferents perspectives). S'ha de definir el tipus de cromatisme (policroma, monocroma ...) i s'han d'identificar els elements afegits a l'escultura (vestits, corones, joies ...). També s'ha d'identificar la tipologia de l'escultura analitzada (de ple volum, relleu ...)Anàlisi conceptual: Serveix per comprendre el significat de l'escultura. Cal descobrir la temàtica de l'obra i identificar la funció que té.Anàlisi tècnica: cal veure amb quins materials ha estat realitzada l'obra (pedra, fusta, metall...) i si ha estat esculpida en un bloc únic o amb la unió de diversos blocs. També s'ha de comparar l'obra amb obres semblants del mateix autor o de la mateixa escola.

8.3. Escultura

Anàlisi formal: Ha de fer atenció especialment a les formes i valorar si són tancades (dibuixístiques) o obertes (pictòriques). També cal analitzar la composició de la pintura.La composició pot ser:

• Oberta (centrífuga): si els elements van cap als extrems del quadre
• Tancada (centríepta): si elements van cap al centre del quadre
• Unitària: si els elements interaccionen entre si
• No unitària: si els elements es troben individualitzats
• Superficial: si les diverses parts que integra el quadre estan separades per una perspectiva geomètrica (els diferents elements estan representats en mida variable segons una llei matemàtica i geomètrica de proporcions per tal d'aconseguir la sensació de profunditat
• Profunda: si els elements del quadre se superposen per una perspectiva aèria (les figures es difuminen per aconseguir representar l'efecte tridimensional de llunyania i profunditat

8.4. Pintura

formes tancades

formes obertes

perspectiva Aèria

perspectiva geomètrica

Un altre element a considerar és la línia de l'horitzó que pot ser baixa per potenciar i monumentalitzar el tema o alta per mostrar més objectivament els elements. També és important la geometria de la composició que pot ser circular, triangular, en franges verticals o horitzontals, amb corbes...La Llum ha de ser identificada per l'origen i la naturalesa (natural o artificial) i també cal mirar la manera com s'aplica.Cal fixar-se en el cromatisme de l'obra i distingir si l'autor ha fet servir colors purs, càlids o freds.

geometria de la composició

Anàlisi conceptual: és important reconèixer el tema representat així com les fonts literàries en les que es basa (la Bíblia, els llibres d'història, els mites...)També s'han d'estudiar la iconografia (els atributs i els símbols representats) i la funció de l'obra. Anàlisi tècnica: S'ha d'estudiar la tècnica utilitzada per l'artista (oli, fresc, cera, carbó, tinta, gravat...) i el suport (tela, paret, mur, paper, cartró ...)L'estudi de l'obra s'ha de complementar amb altres obres coetànies de la mateixa escola o d'altres tendències.