- COMPOSICIÓN QUÍMICA DE LOS SERES VIVOS. BIOMOLÉCULAS.

UNITAT 1: LA COMPOSICIÓ QUÍMICA DELS ÉSSERS VIUS

EMPEZAR

Índice

1. Nivells d'organització dels éssers vius

2. Composició química dels éssers vius

2.1. Los bioelementos

2.1. Els bioelements

2.2. Les biomolécules

2.2.1.Glúcids

2.2.2. Lípids

2.2.3 Proteïnas

2.2.4 Àcids nucleics

1. Nivells d'organització dels éssers vius

Cada nivell té propietats emergents que són més que la suma dels nivells anteriors

2.Composició química dels éssers vius

BIOELEMENTS PRIMARIS

BIOMOLÈCULES ORGÀNIQUES

COMPOSICIÓ QUÍMICA DELS ÉSSERS VIUS

BIOELEMENTS

BIOMOLÉCULES

BIOELEMENTS SECUNDARIS

BIOMOLÈCULES INORGÀNIQUES

OLIGOELEMENTS

2.1 Bioelements

Bioelements primaris: 99%

Cl

Bioelements secundaris: 4,5%

Mg

Na

Ca

Etc

Mn

Cu

Fe

Co

Oligoelements: <0,1%

2.1.Bioelements primaris: C,H,O,N

• Formen enllaços covalents: són enllaços molt estables, ja que comparteixen parells delectrons.
• - Són els elements més lleugers amb capacitat de formar enllaços covalents (com més lleugers, més estables).
• Els àtoms de C componen llargues cadenes estables, amb formes tridimensionals diferents (estereoisòmers), que són l'esquelet bàsic de les biomolècules orgàniques.
• Formen grups funcionals, 'es una part de la molècula que li dona la funció clau a la biomlécula. (p. ex., hidroxil, amino o carboxil).
• S'incorporen amb facilitat del medi extern.

2.1.2. Bioelements secundaris: característiques

Es troben en menor proporció (4,5%): Ca: formant esquelets i closques. Mg: formant part de la molècula de clorofil·la. Intervenen directament en molts processos fisiològics, com la transmissió de l'impuls nerviós ex: (bomba Na-K, K obertura i tancament dels estomes)

2.1.3. Oligoelements: característiques

Presents en quantitats menor al 0,1%, però alguns són imprescindibles per a la vida: Fe: Intervé en els processos de respiració cel·lular i de fotosíntesi. Forma part de l'hemoglobina. Mn: Activador de molts enzims. Indispensable per a la fotosíntesi. Co: Forma part de la vitamina B12, necessària per a la síntesi de l'hemoglobina. Zn: Essencial per a la formació de molts enzims de gran importància. (etc)

2.2 Biomolécules

NO Exclusives d'éssers vius Simples, pocs àtoms

Exclusives d'éssers vius Llargues cadenes de C, H,O, units a grups funcionals. La majoria són polímers

2.2.1. Biomolècules inorgániques: l' AIGUA

• La molècula d'aigua està formada per dos àtoms d'Hidrogen i un d'Oxigen, units mitjançant un enllaç covalent, però DIPOLAR, pel fet que l'O té més afinitat pels electrons que l'H, amb la qual cosa, l'O té una càrrega parcial negativa (δ–) i l'H càrrega parcial positiva (δ+).
• L'atracció entre l'Oδ– d'una molècula d'aigua i l'Hδ+ d'una altra origina ponts d'hidrogen que mantenen unides les molècules.

2.2.1. Biomoléculas inorgánicas: el AGUA

2.2.1. Biomolècules inorgániques: l' AIGUA

Propietats:

• 1. Un bon dissolvent: redueix l´atracció entre partícules amb càrregues oposades. És el medi on ocorren la majoria de les reaccions químiques.

• 2. Bon regulador tèrmic per la seva elevada calor específica. Així, la temperatura d'un organisme pot romandre constant malgrat els canvis ambientals.

2.2.1. Biomolècules inorgániques: l' AIGUA

3. Cohesió interna i capil·laritat, que permet l'ascensió de la saba pels gots llenyosos.4. És aigua és pràcticament incompressible, cosa que li permet donar volum i turgència a cèl·lules i a molts éssers vius (ex: cucs, hidrostàtic de les plantes).

2.2.1. Biomolècules inorgániques: l' AIGUA

5. Està en estat líquid majoritàriament a les temperatures que es donen a la Terra gràcies als seus elevats punts de fusió i ebullició, la qual cosa ha possibilitat el desenvolupament de la vida al nostre planeta.6. Elevada tensió superficial: el que permet les deformacions del citoplasma cel·lular i els moviments interns a la cèl·lula.

2.2.1. Biomolècules inorgániques: l' AIGUA

2.2.1. Biomolècules inorgániques: l' AIGUA

2.2.2. Biomolècules inorgàniques: SALS MINERALS

En els éssers vius, les sals minerals poden trobar-se en forma DISSOLTA O EN ESTAT SÒLID. SALS DISSOLTES: Les seves molècules es troben dissociats en forma d'ions, com sodi, Ca+, o carbonats, CO32+. Són responsables del manteniment del grau de salinitat de l'organisme, transmissió de l'impuls nerviós, contracció muscular.

2.2.2. Biomolècules inorgàniques: SALS MINERALS

SALS A ESTAT SÒLID: Les seves molècules es troben en estat sòlid. Formen part d'estructures com esquelets, closques, donant protecció o sosteniment.

ACTIVITATS

pàg. 18: Act 4, 6,8,11.

2.2.1. Biomolécules orgàniques: GLÚCIDS

• Els glúcids, són un grup de biomolècules orgàniques formades per C, H i O.
• Grups funcionals:
• Carbonil: pot ser aldehid o cetona
• Alcohol o hidroxil: -OH.
• Glúcid i carbohidrat són sinònims, pero NO SUCRE, que fa referència només als glúcidos més simples, es a dir, els monosacàrids.

cetona

hidroxil

aldehid

2.2.1. Biomolécules orgàniques: GLÚCIDS

• Estan formats per monómeros anomenats MONOSACÀRIDS.
• Els monosacàrids són cadenes de 3 a 7 C units a grups hidroxil i un d'ells unit a un grup aldehid o un grup cetona.
• D'aquesta manera, podem dir que els glúcids poden ser:
• POLIHIDROXIALDEHIDS: grup aldehid
• POLIHIDROXICETONES: grup cetona

2.2.1. Biomolécules orgàniques: GLÚCIDS

EstereoisòmersSón composts químics amb la mateixa composició química encara que es diferencien en la seua organització espacial, aixó fa que tinguen propietats óptiques i químiques diferents. ELs monosacàrids són estereoisómers, degut a que tenenCarbonis asimètrics. Són carbonis units a 4 radicals o sustituyents diferents. Al cas de la GLUCOSA, hi ha dos estereoisómers que son imatges especulars una de l'altra, com les teues mans:D- Glucosa: Al carboni asimètri 5, el -OH queda a la dreta.L- Glucosa: Al carboni asimètric 5, el -OH queda a l'esquerra.

2.2.1. Biomolécules orgàniques: GLÚCIDS

CICLACIÓ DELS GLÚCIDS: Tenen un comportament "especial" quan els diluim en aigua:

• La forma lineal es torna inestable quan es posa en contacte amb el aigua i es replega sobre si mateixa, adoptant forma d'anell. Es diu CICLACIÓ

2.2.1. CLASSIFICACIÓ DE GLÚCIDS

• SEGONS EL NOMBRE DE MONÓMERS:
• MONOSACÁRIDS:
• OLIGOSACÀRIDS (uns quants monosacàrids)
• POLISACÀRIDS (molts monosacàrids)
• la unió de monosacàrids es fa per un enllaç O-GLICOSÍDIC:
• Es dona entre dos grups hidroxil de dos monsacàrids

Trioses

Pentoses

Monosacàrids

Tetroses

Hexoses

GLÚCIDS

Midó

Sacarosa

Polisacàrids

Disacàrids

Celulosa

Lactosa

Glucògen

2.2.1. GLÚCIDS: CLASSIFICACIÓ

MONOSACÀRIDS

• Són els glúcids més senzills.
• Solubles en aigua.
• Incolors
• Cristalitzables
• De sabor dolç

2.2.1. CLASSIFICACIÓ DE GLÚCIDS

MONOSACÀRIDS

• Son polihidroxialdehíds o polihidroxicetones de 3 a 7 àtoms de C.
• Nomenclatura: se nombren amb el prefixe aldo- (o ceto-) + nombre de C + -osa: aldotriosa, cetopentosa, aldohexosa… Molt tenen noms comuns: glucosa, fructosa, ribosa,…

2.2.1. GLÚCIDS: CLASSIFICACIÓ

Segons el nombre de carbonis, podem trobar:

• Trioses: 3 carbonis
• Tetroses: 4 carbonis.
• Pentosas: 5 carbonis. Ex: riboses i desoxiribosa d'àcids nucleics
• .Hexoses: 6 carbonis. Glucosa, fructosa, galactosa,etc.

2.2.1. GLÚCIDS: CLASSIFICACIÓ

DISACÀRIDS

• Resultants de la unió de dos monosacàrids mitjançant un ENLLAÇ GLUCSOSÍDIC: enllaç entre dos grups hidroxils ( -OH) de diferents monosacàrids
• Solubles en aigua.
• Cristalitzables
• De sabor dolç.
• exemples:
• SACAROSA: GLUCOSA + FRUCTOSA
• LACTOSA: GLUCOSA + GALACTOSA

ENLACE GLUCOSÍDICO

2.2.1. GLÚCIDS: CLASSIFICACIÓ

POLISACÀRIDSResultants de la unió de MOLTS monosacàrids Són els glúcids més abundantsNo solubles en aiguaNo dolçosDestaquen:AMIDÓ: Reserva energètica en plantesGLUCÒGEN: Reserva energètica en animalsQUITINA: exoesquelet d'artròpodesCEL·LULOSA: Presents en plantes. Component principal de la paret cel·lular de cèl·lules vegetals.Tots quatre formats per un únic monosacàrid, la glucosa.

2.2.1. GLÚCIDS: CLASSIFICACIÓ

Altres polisacàrids estan formats per diferents monosacàrids, com:PECTINA: forma paret vegetal d'alguns teixits vegetals.HEPARINA: impedeix la coagulació de la sang.

2.2.1. GLÚCIDS: FUNCIONS

Energètica: Són un material energètic d'ús immediat per als éssers vius. La glucosa és la principal font d'energia.• Reserva energètica: Actuen com a reserva nutritiva emmagatzemant-se en forma de glucogen, midó,… que seran degradats quan es necessiti una aportació energètica.• Estructural: Forma estructures cel·lulars, com la cel·lulosa, quitina, ribosa i desoxiribosa en àcids nucleics.

2.2.2. LÍPIDS

• Estan constituïts per llargues cadenes de C, H,O i ,i en menor proporció P i N.
• Són insolubles en aigua (hidròfobes).
• Solubles en dissolvents orgànics.

2.2.2. LÍPIDS

Segons la preséncia o absència e àcids grassos en la seua esructura els calssifiquem: Saponificables: Presenten àcids grassos a la seva estructura. No saponificables: No presenten àcids grassos a la seva estructura.

2.2.2. LÍPIDS

Els àcids grassos estan formades per: - Una cadena d'hidrocarburs (apolar, hidrofòbica). -Un grup carboxil a l'extrem (polar, hidròfil).Per tant, sóm mlécules anfipátiques

2.2.2. LÍPIDS

• Els àcids grassos poden ser:
• SATURATS: quan NO presenten dobles enllaços.
• INSATURATS: Quan presenten un o més dobles enllaços C=C a la cadena.

Ácido graso saturado

Ácido graso insaturado

2.2.2. LÍPIDS: CLASSIFICACIÓ

Ceres

Simples (C,H,O)

Triglicèrids

LÍPIDS

Saponificables

Complexos (P, glúcids)

Fosfolípids

Esfingolípids

Esteroids

No saponificables

Terpens

2.2.2. LÍPIDS: CLASSIFICACIÓ

• TRIGLICÈRIDS: Són els greixos i olis. és la unió de 3 àcids grassos amb glicerina mitjançant enllaços ÉSTER.
• Són hidròfobs

2.2.2. LÍPIDS: CLASSIFICACIÓ

Grasas y alimentación

TRIGLICÈRIDS:

• Funcions: Reserva energètica, aïllant tèrmic, protecció d'òrgans.
• Segons el tipus d'àcid gras que presenten, els triglicèrids poden ser:

• OLI (GRASES D'ORIGEN VEGETAL): Presenten àcids grassos insaturats. Són líquids a temperatura ambient. Ex: oli d'oliva.

• SEBOS (GRASES D'ORIGEN ANIMAL): Presenten àcids grassos saturats. Són sòlids a temperatura ambient. Ex: mantega.

2.2.2. LÍPIDS: CLASSIFICACIÓ

• CERES

• Els dos extrems de la molècula són hidròfobs , repel·leixen aigua.
• Presents a les glàndules sebàcies de pèl o plomes dels animals per protegir i impermeabilitzar.
• En plantes recobreixen molts fruits, fulles...

2.2.2. LÍPIDS: CLASSIFICACIÓ

• FOSFOLÍPIDOS:
• Són un tipus de lípids saponificables formats per una molècula de glicerol, a la qual s'uneixen dos àcids grassos i un grup fosfat.
• Són anfipàtics

• Component principal de les membranes cel·lulars.

2.2.2. LÍPIDS: CLASSIFICACIÓ

• ESFINGOLÍPIDS:
• Estructura similar als fosfolípids. En lloc de glicerina porten esfingosina.

• Formen part de les membranes cel·lulars, junt als fosfolípids.

2.2.2. LÍPIDS: CLASSIFICACIÓ

• ESTEROIDS: COLESTEROL

• Són derivats del esterano.
• El més important és el colesterol, precursor també de la vitamina D, els àcids biliars i hormones sexuals: estrògens, progesterona, testosterona.
• També forma part de les membranes cel·lulars animals, regulant-ne la fluïdesa.

Colesterol y alimentacón

2.2.2. LÍPIDS: CLASSIFICACIÓ

• TERPENS

• Destaquen el fitol (clorofil·la), carotens, xantòfil·les, vitamines A,K, E.
• Responsables de l'aroma i el color de les plantes.
• Funció defensiva contra plagues, transport de substàncies en la cèl·lula, etc.

2.2.2. LÍPIDS: FUNCIONS

• RESERVA ENERGÈTICA: Són la principal reserva energètica de l'organisme. Principalment en forma de triglicèrids. Un gram de greix produeix 9'4 Kcal. Proteïnes i glúcids només produeixen 4'1 Kcal/gr.
• ESTRUCTURAL: Fosfolípids i colesterol formen les membranes biològiques.
• RECOBRIMENT Y PROTECCIÓ: Ceres
• AÏLLAMENT TÈRMIC: Triglicèrids
• BIOCATALItTZADORA: Afavoreixen o faciliten les reaccions químiques que es produeixen als éssers vius. Ex: vitamines lipídiques.
• TRANSPORTADORA: El transport de nutrients des de l'intestí fins al lloc de destinació gràcies als àcids biliars i als lipoproteïnes.

SAPONIFICACIÓ

Una molécula de jabón, la cabeza roja con carga interactúa con el agua, mientras que la cadena azul sin carga se mezcla con las grasas o aceites.

ACTIVITATS

pàg. 18: Act 17, 18,19

2.2.3. PROTEÏNES

• Les proteïnes són cadenes lineals d'aminoàcids units per enllaços peptídics. Els aminoàcids estan formats per.

- Un carboni unit a: Un grup amino: -NH2Un grup carboxil: -COOHUn hidrogen: -HUn radical R, diferent a cada aminoàcid.

2.2.3. PROTEÏNES

• Segons el nombre d'aminoàcids, parlem de dipèptid (2 Aa), tripèptid (3 Aa), ......polipèptids. Es parla de proteïnes quan tenim més de 100 Aa.

2.2.3. PROTEÏNES: ESTRUCTURA

ESTRUCTURA PRIMÁRIA

• És la seqüència lineal d'aminoàcids units per enllaços peptídics entre el grup carboxil d'un Aa i un amino del següent.

L'ordre en la seqüència d'aminoàcids de cada proteïna està codificat en el material genètic de cada organisme, on se n'especifica la seqüència d'aminoàcids, i després són sintetitzades pels ribosomes.

2.2.3. PROTEÍNAS: ESTRUCTURA

ESTRUCTURA SECUNDÀRIA

• És la disposició a l'espai de l'estructura primària. Els enllaços que conformen l'estructura són PONTS D'HIDROGEN, entre grups carboxil i amino de diferents Aa.

2.2.3. PROTEÏNES: ESTRUCTURA

ESTRUCTURA SECUNDÀRIA 2 tipus: HÈlIX α Làmina plegada β

2.2.3. PROTEÏNES: ESTRUCTURA

ESTRUCTURA SECUNDÀRIA HÈlIX α

• Hèlix α: el grup carbonil (C=O) d'un aminoàcid s'uneix mitjançant un pont d'hidrogen al grup amino H (N-H) d'un altre aminoàcid que està quatre llocs més endavant a la cadena (per exemple, el carbonil de l'aminoàcid 1 forma un pont d'hidrogen amb l'N-H de l'aminoàcid 5) . Forma helicoïdal.

2.2.3. PROTEÏNES: ESTRUCTURA

ESTRUCTURA SECUNDÀRIA β o làmina plegada

• Conformació β o làmina plegada: dos o més segments d'una cadena polipeptídica s'alineen l'un al costat de l'altre, formant una estructura laminar que es manté unida per ponts d'hidrogen..

2.2.3. PROTEÏNES: ESTRUCTURA

ESTRUCTURA TERCIÀRIA

És l'estructura tridimensional en el espai d'un polipèptid. Generada principalment per les interaccions febles entre els grups R dels aminoàcids que conformen les proteïnes:

• Ponts d'hidrogen
• Interaccions hidròfobes i forces de Van der Waals.
• Ponts disulfur entre residus de cisteïna.

2.2.3. PROTEÏNES: ESTRUCTURA

ESTRUCTURA TERCIÀRIA

La funció de la proteïna depèn de l'estructura terciària que tingua. Les dues estructures terciàries possibles són: L'estructura globular: té forma de cabdell, és soluble, i és típica de les hormones o els enzims. L'estructura fibrosa forma de filament, és insoluble; exemples de proteïnes amb aquesta estructura. ex: queratina i el col·lagen

2.2.3. PROTEÏNES: ESTRUCTURA

ESTRUCTURA CUATERNARIA

• Només present en proteïnes formades per diverses cadenes d'Aa.
• Es formen mitjançant interaccions febles dels grup R de diferents cadenes

Estructura cuaternaria de la hemoglobina, formada por 4 subunidades

2.2.3. PROTEÏNES: ESTRUCTURA

2.2.3. PROTEÏNES: FUNCIONES

Les proteïnes fan una gran varietat de funcions biològiques. ESTRUCTURAL: Com el col·lagen de la pell i els ossos. TRANSPORT DE MOLÈCULES: Com l'hemoglobina (Hb). REGULACIÓ HORMONAL: calcitonina, Insulina. IMMUNOLÒGICA: Constitueixen l'estructura dels anticossos. RESERVA: com l'ovoalbúmina de l'ou. BIOCATALITZADORA: fan possible que les reaccions químiques en els éssers vius es produeixin ràpidament a temperatura ambient. Són els ENZIMS. CONTRACCIÓ MUSCULAR: Proteïnes contràctiles dque faciliten el moviment de les cèl·lules. Ex: actina i miosina als músculs. Dineina a cilis i flagels.

2.2.4. ÀCIDS NUCLEICS

Els Àcids Nucleics són les biomolècules portadores de la informació genètica. Són polímers, de pes molecular elevat, formats per monòmers, anomenats Nucleòtids units mitjançant enllaços fosfodièster. Son les molècules que contenen la informació genètica dels organismes i son les responsables de la seua transmissió hereditària.

2.2.4. ÀCIDS NUCLEICS

Cada nucleòtid està format per tres components: BASES NITROGENADES + PENTOSA + ÀCID FOSFÒRIC Bases nitrogenades púriques: són l'adenina (A) i la guanina (G).Presents a l'ADN i a l'ARN. Bases nitrogenades pirimidíniques: són la timina (T), la citosina (C) i l'uracil (U). A l'ADN: la timina i la citosina. A l'ARN: la citosina i l'uracil. Pentosa: el monosacàrid de cinc àtoms de carboni pot ser ribosa (ARN) o desoxiribosa (ADN). Àcid fosfòric, H3PO4: Cada nucleòtid pot contenir un (com l'AMP), dos (com l'ADP) o tres (com l'ATP) grups fosfat. Segons el nucleòtid tinga ribosa o desoxiribosa s'anomenen ribonucleòtids i desoxirribonucleòtids.

2.2.4. ÀCIDS NUCLEICS

2.2.4. ÀCIDS NUCLEICS

2.2.4. ÀCIDS NUCLEICS

Els nucleòdtids s'uneixen per a formar ÀCIDS NUCLEICS, mitjançant un enllaç fosfodièster. És un enllaç de tipus èster que s'estableix entre el grup fosfat (PO4) unit al carboni 5´ de la pentosa d´un nucleòtid i el grup hidroxil (-OH) del carboni 3´ de la pentosa d´un nucleòtid.

ENLLAÇ FOSFODIÉSTER

2.2.4. TIPOS DE ÁCIDOS NUCLEICOS

Hi ha dos tipus principals d'àcids nucleics: L'àcid ribonucleic (RNA): És un polímer de ribonucleòtids. L'àcid desoxirribonucleic (DNA): és un polímer de desoxirribonucleòtids. Les diferències quant a composició entre aquests dos tipus d'àcid nucleic vénen donades per les que hi ha entre els seus nucleòtids.

2.2.4. TIPUS D'ÀCIDS NUCLEICS

ÀCID DESOXIRRIBONUCLEIC: ADN

És el material genètic de tots els organismes cel·lulars i quasi tots els virus. És l'encarregat de transmetre i emmagatzemar la informació genètica. És el tipus de molècula més complexa que es coneix. Conté la informació necessària per a poder controlar el metabolisme un ésser viu. Porta la informació necessària per dirigir la síntesi de proteïnes i la replicació. A quasi tots els organismes cel·lulars l'ADN està organitzat en forma de cromosomes, situats al nucli de la cèl·lula.

2.2.4. TIPOS DE ÁCIDOS NUCLEICOS

ACIDO DESOXIRRIBONUCLEICO: ADN

La disposició dels nucleòtids de l'ADN és formant dues cadenes antiparal·leles (una 5´-3´ i la una altra 3´-5´) unides entre si mitjançant les bases nitrogenades, per mitjà de ponts d'hidrogen. A- T: dos ponts d'hidrogen. C-G: citosina tres ponts d'hidrogen.

2.2.4. TIPOS DE ÁCIDOS NUCLEICOS

ÀCID RIBONUCLEIC: ARN

L'Àcid Ribonucleic està format per ribonucleòtids. Format per una única cadena. És l'encarregat de la síntesi de proteïnes, a les ordres de l'ADN.

2.2.4. TIPOS DE ÁCIDOS NUCLEICOS

ÀCID RIBONUCLEIC: ARN

Es coneixen tres tipus principals d'ARN i tots participen d'una o altra manera en la síntesi de les proteïnes. ARN missatger (ARNm), ARN ribosomal (ARNr) ARN de transferència (ARNt).

2.2.4. TIPOS DE ÁCIDOS NUCLEICOS

L'ARNm copia la informació de l'ADN i la porta als ribosomes. Porta les instruccions en forma de triplets de bases anomenades Codons que es traduiran en la seqüència d'aminoàcids de una cadena polipeptídica en particular.

ÀRNm: ARN missatger

2.2.4. TIPOS DE ÁCIDOS NUCLEICOS

ARNr: ARN ribosomal

S'uneix a prteïnes per a formar ribosmes. Ajuda que l'ARNm s'unixca al lloc adequat del ribosma per a que es puga llegir la informació.

2.2.4. TIPOS DE ÁCIDOS NUCLEICOS

Es troba plegat en forma de trèvol. S'encarrega de transportar els aminoàcids lliures del citoplasma al lloc de síntesi proteica.

ARNt: ARN transferent

2.2.4. TIPOS DE ÁCIDOS NUCLEICOS

2.2.4. EL FLUX DE LA INFORMACIÓ GENÈTICA

2.2.4. EL FLUX DE LA INFORMACIÓ GENÈTICA

TRANSCRIPCIÓ

A la cèl·lula eucariota ocorre al nucli i, posteriorment, es desplacen al citoplasma. Si una cèl·lula necessita fer una proteïna en particular, el gen que codifica la proteïna s'activarà, cosa que significa que es farà una còpia d'ARN, de la seqüència d'ADN del gen.

2.2.4. EL FLUX DE LA INFORMACIÓ GENÈTICA

TRADUCCIÓ

Els ribosomes llegeixen la seqüència de bases de l'ARN missatger i la tradueixen en una seqüència d'aminoàcids, sintetitzant la proteïna corresponent

2.2.4. EL FLUX DE LA INFORMACIÓ GENÈTICA

TRADUCCIÓ

El codi genètic es la relación entre la seqüuencia de BN d'ARNm i els Aa de les proteïnes. Es un codi universal per a tots els éssers vius

2.2.4. MUTACIONS

Les mutacions són canvis en la seqüència de bases de l'ADN que poden donar lloc a ARN missatgers diferents i, per tant, proteïnes diferents, originant característiques noves. Perjudicials: causen mal a l'organisme. Són a l'origen de moltes malalties i poden resultar fins i tot letals. Neutres: no causen perjudici ni benefici significatiu. Beneficioses: augmenten la probabilitat de supervivència de l'organisme. Són fonamentals evolutivament, ja que són responsables de la variabilitat genètica.