Unitat 1. L'economia. Emprenedoria

Optativa Emprenedoria 4t d'ESO

Unitat 1

L'economia

Unitat 1. L'economia.

Avaluació inicialSABERS1. Què és l'economia?2. Qui pren les decisions en economia?3. Els mercats4. L'economia en societat

Índex.

Desitjos

Recursos escassos

Necessitats

Punt de partida:Les persones no som autosuficientsLes nostres necessitats son moltes, des de les que són imprescindib les per a l'existència o el desenvolupament personal (primàries) fins a les pròpies del temps que ens toca viure (secundàries).

1. Què és l'economia?

L'economia és la ciència que s'ocupa de la forma en què les persones administrem recursos escassos amb els quals satisfem les nostres necessitats.

Tot allò que satisfà necessitats es denominen béns i serveis. I mentre els béns són tangibles (roba, aliments, habitatge...), els eefeis són intangibles (educació, sanitat, transport, internet...).Els béns i serveis són escassos en relació amb els desitjos que tenim d'ells, per la qual cosa, en general, els assignem un preu. Aquest, determinarà qui gaudirà de determinats béns i serveis. I com que els nostres recursos, en termes de diners, són limitats per a pagar el preu d'aquests béns i serveis, els administrem per a destinar-los al que considerem més necessari o prioritari.

Així, doncs:Una necessitat és el desig de satisfer una cosa de la qual es manca. Els béns (tangibles) o els serveis (intangibles) són allò que satisfà necessitats.

1. Què és l'economia?

PROBLEMA(escassetat econòmica)

NECESSITATS IL.LIMITADES

RECURSOS ESCASSOSO LIMITATS

L'escassetat econòmica és la sensació de manca de recursos en relació amb les nostres necessitats.

1.1 L'escassetat econòmica.

Ens afecta de forma diferent

És relativa

Sempre volem més amb independència dels recursos que tinguem.

És universal

L'escassetat econòmica té aquestes dues característiques:

1.1 L'escassetat econòmica.

No confonguem l'escassetat econòmica amb la pobresa o escassetat física.Als països desenvolupats, com el nostre, tenim de tot, mentre que en alguns països en vies de desenvolupament o del Tercer Món a penes es cobreixen les necessitats més bàsiques. Per concloure, direm que el consepte escassetat econòmica es refereix al fet que a totes les persones els recursos ens resulten insuficients per a satisfer les nostres necessitats, mentre que l'escassetat física fa referència únicament a la pobresa de recursos.

1.1 L'escassetat econòmica.

Amancio Ortega o Elon Musk pateixen escassetat econòmica?

Llavors:

1.1 L'escassetat econòmica.

En general, triem el que ens reporta major satisfacció o benestar i moltes vegades també ens decidim per l'alternativa menys dolenta. Precisament perquè posem en una balança els pros i els contres de cada alternativa, quan renunciem a l'opció no triada, deixem passar l'oportunitat de gaudir-la.

I com triar?

Escassetat i elecció justifiquen l'existència de l'economia: com els recursos són escassos hem de triar, entre les opcions disponibles, l'alternativa que millor s'ajusta a les nostres disponibilitats.És el nostre consol: no podem triar-ho tot, però almenys triem segons les nostres preferències i nivell d'ingressos.

1.2 El cost d'oportunitat

El cost d'oportunitat és el valor, mesurat en diners o en una altra variable, d'allò a què es renuncia cada vegada que es pren una decisió.

1.2 El cost d'oportunitat

Donades les següents decisions, descriu per a cadascuna d'elles el cost d'oportunitat associat:a) Treballar per compte d'altri amb 16 anys.b) Emprendre amb 16 anysc) Estudiar un cicle de grau mitjàd) Estudiar batxilleratQuines conclusions és possible extreure de l'anàlisi de les opcions anteriors?

Activitat 1

1.2 El cost d'oportunitat

Benestar de la societat

Maximització de beneficis

Satisfacció de necessitats

Ideologia del govern i pressupost

Recursos, costos i ingressos

Preferències i nivell d'ingressos

Consum i producció públics

Producció privada

Consum privat

Decideixen en relació amb... Estan condicionats per... El seu objectiu és...

Sector Públic

Empreses

Famílies

Es distingeix entre decisos o agents econòmics (les famílies, les empreses i el sector públic) i les activitats econòmiques (el cosnum i la producció). Cadascun dels agents descrits pren decisions diferents en relació amb el consum i la producció per a satisfer els seus objectius, encara que amb diferents condicionants.

2.1 Agents i activitats econòmiques

Les eleccions o decisions que pren una persona a l'hora de comprar en el supermercat no són les mateixes que quan dirigeix una empresa o quan presideix l'Ajuntament.

2. Decisors i recursos

Activitat 21. Posa un exemple de decisió econòmica pròpia de cada agent econòmic que s'ha estudiat: empreses, famílies i sector públic.2. Explica els factors que et condicionen a l'hora de, per exemple, comprar una moto o un cotxe.3. En què es diferencien els objectius de famílies i empreses dels del sector públic?

2.3 Decisors i recursos

La producció està en el centre de tota activitat econòmica, ja que és necessària perquè existeixi el consum i, alhora, un major consum propícia major producció, i viceversa.Però la quantitat i la qualitat del que es produeix estan condicionades pels mitjans o recursos que les empreses tinguin a la seva disposició.Els recursos per a produir pertanyen a les persones i aquestes els venen o els lloguen a les empreses a canvi d'un pagament denominat renda.

2.2 Els factors de producció

Dividens

Interessos

Salaris

Lloguers

També cal saber organitzar els recursos i dirigir els treballadors, funcions que corresponen a la figura de l'empresari o emprenedor.

És refereix als béns que són titularitat de l'empresa. D'una banda, els diners, i , d'una altra, els elements físics o equips que es fan servir en la producció i distribució de béns i serveis (com ara edificacions, maquinària, mobiliari o ordinadors, entre d'altres).

És l'activitat humana remunerada, física o intel.lectual que intervé en el procés productiu.

Provenen de la natura (terra cultivable i urbana, així com els recursos de la terra o de la mar, com le sminerals o la pesca)

Iniciativa empresarial

Capital

Treball

Recursos naturals

Els factors de producció així com els seus corresponents pagaments o rendes es classifiquen en funció del seu origen:

La renda rep diferents noms, en funció del recurs productiu que la generi: salari, lloguer i interès.

2.2 Els factors de producció

Les representacons gràfiques no permeten simbolitzar un nombre ampli de variables. L'habitual és il.lustrar el comportament de dues variables, mentre que les altres se suposa que romanen constants.

Un model econòmic és una representaicó simplificada de la realitat que s'ajuda de gràfics per il.lustrar o predir el comportament d'una realitat molt més complexa.

Per a la comprensió de l'economia, els economistes recorren a l'anomenat mètode científic: mitjançant tècniques matemàtiques i estadístiques, analitzen de manera raonada el passat per a predir el futur.En aquest sentit, és freqüent la utilització d'usn gràfics anomenats models econòmics, els quals simplifiquen l'exposició i anàlisi o la predicció dels assumptes econòmics.

2.3 L'estudi de l'economia

Gelats

Cromos

012345

543210

Punt APunt BPunt CPunt DPunt EPunt F

Model econòmic del cost d'oportunitat. Una alumna disposa de 5€ de pressupost, que pot gastar en lots de cromos (1€) o gelats (1€). Més cromos implica menys gelats, i viceversa. Enxcara que ha estat formulat per a descriure el comportament d'una sola persona, aquest model és semblant al que es fa servir per a descriure la manera amb què els països prenen les decisions en termes de cost d'oportunitat, que és el mateix que dir milions de persones.

2.3 L'estudi de l'economia

2.3 L'estudi de l'economia

EXEMPLE MODEL ECONÒMIC

2.3 L'estudi de l'economia

Estudia el comportament global de l'economia com a resultat de la interacció dels agents econòmics. Aquesta es mesura a través dels indicadors anomenats macromagnituds, com són, per exemple, el nivell general de preus, les taxes d'ocupació, les exportacions, etc.

Se centra en el comportament individual de famílies, empreses i sector públic i en com es relacionen entre si.

MACROECONOMIA

MICROECONOMIA

L'estudi de l'economia es realitza en dues grans branques:

2.3 L'estudi de l'economia

2.3 L'estudi de l'economia

2.3 L'estudi de l'economia

PolsTensióTemperatura

OtorrinolaringòlegTraumatòlegCardiòleg

Metge de família(organisme en conjunt)

Metge especialista (parts separades)

MACROECONOMIA

MICROECONOMIA

2.3 L'estudi de l'economia

2.3 L'estudi de l'economia

2.3 L'estudi de l'economia

Activitat 3 (a entregar pel Classroom)Què diferencia la microeconomia de la macroeconomia? Cerca cinc titulars de premsa i classifica'ls en una de les dues categories.

2.3 L'estudi de l'economia

2.3 L'estudi de l'economia

2.3 L'estudi de l'economia

Entre famílies i empreses s'estableix una doble relació: d'una banda, les persones venen els facors productius a les empreses i, d'una altra, les empreses venen a les persones els béns i serveis que satisfan les seves necessitats.

Fins ara hem après que:-Les persones satisfem les nostre necessitats amb béns i serveis.-Les empreses produeixen béns i serveis amb els factors productius.

3. Els mercats i les seves relacions

Cada mercat rep el nom del que s'hi intercanvia. Per exemple, el mercat dels electrodomèstics, el mercat de l'habitatge, el mercat del treball, etc.

El mercat és el conjunt d'activitats de compravenda o intercanvi d'un bé, servei o recurs productiu.

La relació entre famílies i empreses s'articula a través dels mercats.

3.1 Els mercats

El flux circular de la renda és el conjunt de relacions que caracteritza l'intercanvi de béns i rendes entre famílies i empreses per mitjà dels mercats i sota la regulació del sector públic.

Els mercats són complementaris respecte als mercats de recursos productius gràcies que la renda flueix de manera circular: els diners que els consumidors lliuren als empresaris per a comprar béns i serveis retornen després quan els consumidors cobren el salari que els correspon pel treball que realitzen a les empreses, entre altres causes. Per tal que tot funcioni amb normalitat, el sector `públic fixa normes i vigil que s'acompleixin.

3.2 El flux circular de la renda

A vegades el mecanisme del mercat origina resultats indesitjats. El sector públic intervé per a tractar de millorar la solució del mercat.

Les empreses utilitzen els recursos de la millor manera possible per augmentar els beneficis i les famílies procuren obtenir el màxim aprtit dels diners disponibles.

Compradors i venedors negocien fins a arribar a un acord sobre el preu així com sobre la quantitat produïda i venuda.

Qui ven el que no necessita, obté diners a canvi. Qui compra el que necessita augmenta el seu benestar.

Els mercats tendeixen a l'equilibri

Quan els mercats fallen, el sector públic intervé

Els mercats aconsegueixen un ús eficient dels recursos

El comerç és positiu per a les parts implicades

Gràcies al mecanisme de mercat regulat i supervisat pel sector públic, famílies i empreses coordinen la producció i el consum sense necessitat d'una entitat superior: les persones cooperen quan comparteixen interessos o negocien per a arribar a acords beneficiosos per a tots. Però les oportunitats de cada persona depenen en gran manera de les decisions dels altres. Aquesta interacció mútua, pròpia del funcionament de les economies de mercat, es basa en els següents principis:

4. L'economia en societat

Intervenció del sector públic

Fallades del mercat

Ajudes a les persones, subvencions a les empreses...

Redistribució de rendes via impostos, cobertura sanitària universal...

Foment d'energies netes, multes a les empresa contaminants...

Subministrament d'educació pública, policia, justícia...

Moltes activitats generen efectes negatius sense compensació, com la contaminació

Les economies entren en crisis cada cert temps

La generació de rendes molt desiguals

La falta de béns no rendibles per necessaris que siguin

Com a resultats indesitjats del mercat, així com les corresponents mesures del sector públic per a corregir-los, s'han manifestat:

4.1 Les fallades del mercat

Mentre l'eficiència consisteix en el millor aprofitament dels recursos disponibles, l'equitat és la distribució igualitària d'aquests recursos

Un dels dilemes més importants als quals s'enfronta qualsevol societat és el de triar entre ser més eficient o ser més equitativa, és a dir,entre treure el major partit possible als recursos dels quals disposa o repartir-los d'una manera més igualitària sense importar la rendibilitat o el benefici.

4.2 Eficiència i equitat

Mentre l'eficiència consisteix en el millor aprofitament dels recursos disponibles, l'equitat és la distribució igualitària d'aquests recursos

Un dels dilemes més importants als quals s'enfronta qualsevol societat és el de triar entre ser més eficient o ser més equitativa, és a dir,entre treure el major partit possible als recursos dels quals disposa o repartir-los d'una manera més igualitària sense importar la rendibilitat o el benefici.

4.2 Eficiència i equitat