Eix cronològic Història d'Espanya

HISTÒRIA D'ESPANYA S.XIX

1808 i 1814 - 1833

1833-1868

1808-1814

1701-1714

Guerra de Successió Espanyola

Regnat Isabel II i

Guerra de la Independència Espanyola

Regnat de Ferran VII

1812

1833-1876

1868 - 1874

1759-1788

La Constitució de 1812 ("La Pepa")

Sexenni democràtic

Guerres Carlines

Regnat de Carles III

HISTÒRIA D'ESPANYA S.XIX

1898

1874-1931

Restauració Borbònica

Desastre del 98

1902 -1931

1874 - 1885

Regnat d'Alfons XIII

Regnat d'alfons XII

HISTÒRIA D'ESPANYA S.XX

(1982 i 1986)

1931-1936

1975-1982

1939-1975

II República Espanyola

Dictadura del general Franco

Ingrés en l'OTAN i la Comunitat Europea

La Transició

1959-1973

1923-1930

1936-1939

1981

Desenvolupament econòmic

Dictadura de Primo de Rivera

La Guerra Civil Espanyola

Colp d'estat del 23-F

Ingrés en l'OTAN i la Comunitat Europea

Espanya es va integrar en l'OTAN en 1982 i, en 1986, es va unir a la Comunitat Econòmica Europea (actual Unió Europea), consolidant el seu lloc en la política europea i internacional i accelerant la seua modernització.

Regnat de Carles III

Durant el regnat de Carles III (1759-1788), Espanya va experimentar una època de desenvolupament cultural i econòmic, impulsat per les idees de la Il·lustració. Es van promoure reformes per a millorar l'agricultura, l'educació i el comerç.

Restauració borbònica

Etapa política de la història d'Espanya desenvolupada sota la monarquia que es va estendre entre el 29 de desembre de 1874 (moment del pronunciament del general Martínez Campos que va posar fi a la Primera República Espanyola) i el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la Segona República). El nom al·ludix a la recuperació del tron per part d'un membre de la Casa de Borbó, Alfons XII, després del parèntesi del Sexenni Democràtic.

Desenvolupament econòmic

Durant els anys 60, Espanya va experimentar un "miracle econòmic", amb un ràpid creixement industrial i turístic, gràcies al Pla d'Estabilització de 1959, que va obrir l'economia al mercat exterior i va atraure inversions estrangeres.

Regnat de Ferran VII

El regnat de Ferran VII d'Espanya (1808 i 1814-1833) va estar marcat per la inestabilitat política i la lluita entre absolutisme i liberalisme. Etapes clau: Primer regnat i abdicació (1808): Després del Motí d'Aranjuez, Ferran VII va assumir el tron, però poc després, en les Abdicacions de Baiona, va cedir la corona a Napoleó, qui va nomenar el seu germà José Bonaparte com a rei d'Espanya. Tornada a l’absolutisme (1814-1820): En tornar al tron en 1814, Ferran VII va anul·lar la Constitució i va reinstaurar l'absolutisme, perseguint els liberals i suprimint reformes. Trienni Liberal (1820-1823): Un pronunciament militar va obligar el rei a reinstaurar la Constitució de 1812, iniciant un període de govern liberal. Dècada Ominosa (1823-1833): Amb la intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, es va restaurar l'absolutisme. Durant esta etapa, es va intensificar la repressió contra els liberals i es van perdre la majoria de les colònies americanes. La mort de Ferran VII en 1833 va desencadenar disputes successòries que van portar a les Guerres Carlines, reflectint les profundes divisions polítiques i socials de l'Espanya de l'època

Revolució "La Gloriosa"

Va ser un alçament que va enderrocar a Isabel II, marcant l'inici del Sexenni Democràtic (1868-1874), que va incloure un breu intent d'establir una monarquia constitucional amb Amadeu I de Savoia i la Primera República Espanyola (1873-1874).

Guerra de la Independència Espanyola

Espanya es va alçar contra l'ocupació napoleònica en un conflicte brutal. La guerra va debilitar greument al país, però va resultar en la restauració de la monarquia borbònica amb Ferran VII.

La Transició

Després de la mort de Franco en 1975, Espanya va emprendre una transició pacífica cap a la democràcia sota la direcció del rei Joan Carles I. En 1978, es va aprovar la Constitució Espanyola, establint un sistema democràtic i descentralitzat.

Colp d'estat del 23-F

Un fallit intent de colp d'Estat liderat pel tinent coronel Tejero va intentar interrompre la transició a la democràcia. La intervenció del rei Joan Carles I va ser clau per a detindre'l i consolidar la democràcia.

La Guerra Civil Espanyola

Un conflicte devastador entre els republicans (esquerra) i els nacionalistes (dreta) liderats pel general Francisco Franco. La guerra va acabar amb la victòria de Franco i l'establiment d'una dictadura militar.

II República Espanyola

Proclamada després de la caiguda de la monarquia en 1931, la Segona República va ser un intent de modernitzar i democratitzar Espanya amb importants reformes socials, però va estar marcada per una gran inestabilitat política i tensions entre esquerres i dretes.

Dictadura Primo de Rivera

La dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930) va ser un període autoritari a Espanya que es dividix en dos fases: Directori Militar (1923-1925): Després d'un colp d'estat el 13 de setembre de 1923, Primo de Rivera va assumir el poder amb el suport del rei Alfons XIII. Va suspendre la Constitució, va dissoldre les Corts i va governar mitjançant un directori compost per militars. Durant este temps, es van reprimir moviments nacionalistes i es va censurar la premsa. Directori Civil (1925-1930): Es va establir un govern civil amb la creació de l'Assemblea Nacional Consultiva en 1927. Es van promoure obres públiques i es van nacionalitzar sectors estratègics, com el petroli amb la creació de CAMPSA. La dictadura va finalitzar al gener de 1930 a causa de la crisi econòmica i la creixent oposició política, la qual cosa va portar a la dimissió de Primo de Rivera i va aplanar el camí per a la proclamació de la Segona República en 1931.

Primera Guerra Carlina

La Primera Guerra Carlina (1833-1840) va ser una guerra civil a Espanya entre els carlins, que feien costat a l'infant Carles Maria Isidre de Borbó i defenien l'absolutisme monàrquic, i els isabelins, que recolzaven a Isabel II i a la regent María Cristina de Borbó, promovent un govern liberal. El conflicte es va originar després de la mort de Ferran VII en 1833, quan van sorgir disputes successòries a causa de la Pragmàtica Sanció, que permetia a Isabel II heretar el tron, desafiant els drets de Carles Maria Isidre segons la Llei Sàlica. La guerra va tindre el seu epicentre en regions com el País Basc, Navarra, Catalunya i Aragó, on els carlins van trobar un fort suport. El conflicte va concloure amb el Conveni de Vergara en 1839, que va permetre la integració de molts carlistes en l'exèrcit isabelí, encara que alguns focus de resistència van persistir fins a 1840.

Regnat d'alfons XII

El regnat d'Alfons XII (1874-1885) va inaugurar la Restauració Borbònica a Espanya, un període caracteritzat per l'estabilitat política reeixida amb la Constitució de 1876 i el sistema del Turnisme dels partits liberal i conservador. El seu govern va finalitzar conflictes com la Tercera Guerra Carlina i la Guerra de Cuba, i el monarca, sobrenomenat "El Pacificador", és recordat per la seua proximitat al poble i la seua mort prematura a causa de la tuberculosi.

Regnat d'Alfons XIII

El regnat d'Alfons XIII (1902-1931) va abastar la crisi del sistema de la Restauració, caracteritzat per l'alternança dels partits Conservador i Liberal, la descomposició d'estos partits, la creixent conflictivitat social, els nacionalismes basc i català, i la Guerra del Marroc. La monarquia constitucional es va enfonsar amb el fracàs de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), portant a la proclamació de la Segona República en 1931 i a l'exili del rei.

Guerra de successió espanyola

• Després de la mort de Carles II sense descendència, es va disputar la successió entre Felip de Borbó (Felip V) i l'Arxiduc Carles d'Àustria. La guerra va acabar amb la victòria de Felip, qui es va convertir en Felip V, iniciant la dinastia Borbó a Espanya. El Tractat d'Utrecht (1713) va posar fi al conflicte, amb importants concessions territorials per a Espanya, com la pèrdua de Gibraltar.

Desastre del 98

Espanya va perdre les seues últimes colònies importants (Cuba, Filipines i Puerto Rico) en la guerra contra els Estats Units, marcant la fi de l'imperi colonial espanyol i una crisi d'identitat nacional.

Regnat Isabel II

El regnat d'Isabel II d'Espanya (1833-1868) es dividix en dos etapes principals: Minoria d'edat (1833-1843): Després de la mort de Ferran VII, la seua filla Isabel va assumir el tron sota la regència de la seua mare, María Cristina de Borbó. Este període va estar marcat per la Primera Guerra Carlina (1833-1840), un conflicte entre els partidaris d'Isabel (liberals) i els del seu oncle, Carles Maria Isidre (carlins, que defenien l'absolutisme. Majoria d'edat (1843-1868): Declarada major d'edat als 13 anys, Isabel II va començar el seu govern . Durant este temps, Espanya va experimentar una constant inestabilitat política, amb alternança entre governs moderats i progressistes. Es van promulgar constitucions com la de 1845 i es van dur a terme reformes econòmiques i socials, incloent-hi desamortitzacions de béns eclesiàstics. No obstant això, les tensions polítiques i socials van persistir, culminant en la Revolució de 1868 ("La Gloriosa"), que va obligar a la reina a l'exili i va donar pas al Sexenni Democràtic. Este període va ser crucial per a la consolidació de l'Estat liberal a Espanya, encara que va estar plagat de conflictes interns i desafiaments polítics.

La Constitució de 1812 ("La Pepa")

Va ser promulgada per les Corts de Cadis durant l'ocupació francesa i és considerada una de les primeres constitucions liberals d'Europa, establint les bases per al constitucionalisme espanyol.

Sexenni Democràtic

El Sexenni Democràtic (1868-1874) a Espanya va ser un període d'intensos canvis polítics que es dividix en tres etapes principals: Govern Provisional (1868-1871): Després de la Revolució Gloriosa de 1868, que va enderrocar a Isabel II, es va establir un govern provisional que va convocar eleccions i va promulgar la Constitució de 1869, instaurant una monarquia democràtica amb sufragi universal masculí. Regnat d'Amadeu I (1871-1873): Amadeu de Savoia va ser triat rei, però el seu mandat va enfrontar oposició política i conflictes interns, la qual cosa va portar a la seua abdicació en 1873. Primera República Espanyola (1873-1874): Proclamada després de l'abdicació d'Amadeu I, la república va patir inestabilitat política, enfrontant divisions internes i alçaments, com la Tercera Guerra Carlista i el moviment cantonalista. Esta etapa va concloure amb el colp d'estat del general Martínez Campos en 1874, restaurant la monarquia borbònica en la figura d'Alfons XII. Este període va ser un intent significatiu d'establir una democràcia a Espanya, encara que va estar marcat per la inestabilitat i els conflictes polítics.

Desastre del 98

El Desastre del 98 es referix a la pèrdua de les últimes colònies espanyoles, Cuba, Puerto Rico i Filipines, a les mans dels Estats Units al 1898. Este succés va provocar una profunda crisi nacional i cultural a Espanya, donant lloc al sorgiment del Regeneracionisme, un moviment intel·lectual i polític que buscava una profunda reforma i modernització del país per a superar el seu endarreriment.

Restauració borbònica

• Etapa política de la història d'Espanya desenvolupada sota la monarquia que es va estendre entre el 29 de desembre de 1874 (moment del pronunciament del general Martínez Campos que va posar fi a la Primera República Espanyola) i el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la Segona República). El nom al·ludix a la recuperació del tron per part d'un membre de la Casa de Borbó, Alfons XII, després del parèntesi del Sexenni Democràtic.

Dictadura del general Franco

Franco va governar Espanya com a dictador després de la seua victòria en la Guerra Civil. El seu règim va ser repressiu i aïllat internacionalment, però a partir dels anys 50 va començar un procés de modernització econòmica. El Pacte de Madrid (1953) i l'ingrés en l'ONU (1955) van millorar les relacions internacionals.