V. A. Estellés

14

13

12

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

11

10

14

13

12

Direcció i autoria:

Empar Minguet i Tomàs

Vicent Andrés Estellés

Amb aquest joc pots comprovar què en saps, de V. A. Estellés

11

COMENÇA

@empar_minguet

Més jocs en:

Música:

Il·lustració:

Col·labora:

10

Ana Policarpo

Pixabay.com

---

DL: V-3774-2022

AprénJugantenValencià

14

13

En l'any 2024 se celebrael centenari de ............. de V. A. Estellés

12

la mort

11

el naixement

10

AprénJugantenValencià

14

13

MOLT BÉ! L'any 2024 és l'Any Estellés i se celebra el centenari del seu naixement el 4 de setembre de 1924 a Burjassot.

12

11

10

següent

AprénJugantenValencià

14

13

Son pare era

12

professor

no

11

escultor

no

forner

10

AprénJugantenValencià

14

13

MOLT BÉ! Va nàixer en 1924 en una família de forners de Burjassot, on va transcórrer la seua infància. Quan va acabar la Guerra Civil ell també va treballar de forner, mecanògraf i ordenança.

12

11

10

següent

AprénJugantenValencià

14

13

Com s'anomena el poema que dedica a l'ofici de la família?

12

«El forner»

11

no

«L'ofici»

10

AprénJugantenValencià

L'ofici Venies d'una llarga família de forners i a tu t'agradaria ser forner, com els teus, i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn, i fer el rent, en caure el dia, com el feien, i a mitjanit anar al forn per a pastar, creuar amb una ràpida ganiveta la pasta, i escombrar lentament, prendre-li foc al forn, ficar el cap al forn, aquell infern de flames que olia intensament als matins del Garbí, pujar a l'alcavor, aquell calor humit. I deixar caure el pa, aquell pa cruixidor, i alegre, a les paneres, i tripular el forn, fer-li créixer el foc, o fer-li-lo minvar. Tu series forner, com ho foren els teus. I al costat del teu pare aprengueres l'ofici, nit a nit, dia a dia, i ara en tens enyorança. Una amarga enyorança per a tota la vida et creua el pit de banda a banda amb aquell ràpid senyal de ganiveta que no pots oblidar. Allò que més t'agrada, d'on et vénen els versos, els arraps en la carn, aquells dies salvatges quan entraves els feixos de pinassa en el forn.

següent

AprénJugantenValencià

14

13

Quants anys tenia quan va esclatar la Guerra Civil espanyola?

12

6 anys

no

11

12 anys

no

24 anys

10

AprénJugantenValencià

14

13

MOLT BÉ! La guerra va esclatar quan ell tenia 12 anys i marcaria la seua obra amb la mort com un tema recurrent com ocorre amb el poema «L'estampeta». La guerra fa que deixe els estudis, però llegeix una gran quantitat de llibres que li deixa un veí.

12

11

10

següent

L'estampeta ET casares de dol, com de dol vares rebre, al poble, la primera Comunió. De dol sempre, el dol sobre el teu cos en els dies solemnes. Sempre de dol, les cames llargues d'adolescent que creixia de pressa i sense vitamines, aquelles cames llargues i quasi sense gràcia, aquelles cames tristes, l'estiró de la guerra que et va fer dona abans de la primera sang. Aquelles cames que tu no sabies com posar, que sense tu semblava que creixien. Trista, trista València, quina amarga postguerra! Ens ompliren d'espases la sintaxi, d'arcàngels durament immutables a la porta dels cines, mentre reivindicaven prades de Garcilaso, marbres asexuats, vetlant sempre, vetlant, vetlant sempre les armes i vetlant la retòrica, carregaments de sucre que desapareixien de la nit al matí, si ho viu no me'n recorde, els camions sinistres que duien l'estraperlo. L'home palpava un cos adolescent, mentre ella es menjava un pastís sense participar en allò que al seu cos feroçment succeïa. També, veure pel·lícules, o millor somiar: el Coli, el Metropol, el Tyris... "En fan dos". El Goya... Quina gana de contemplar pel·lícules! En seguien el curs amb tota atenció mentre les mans anaven palpant els llocs secrets. Oh Súnion! La pantalla oferia una Súnion d'una sal exaltada, de vida i llibertat, de possibilitats lluminoses de viure. "No s'havia apuntat mai a ningun partit. Ell, de casa a la feina, i de la feina a casa. Una nit, en la guerra, el tragueren de casa i el mataren a Bétera, prop dels forns de la calç. Els morts tots plens de mosques vora les carreteres..." "No féu res, no féu res, i ell en va salvar molts". De dol sempre, de dol per a tota la vida.

AprénJugantenValencià

següent

AprénJugantenValencià

14

13

Com a conseqüència de la Guerra Civil espanyola, la família de V. A. Estellés es va haver d'exiliar

12

Vertader

Muñoz canta a Estellés

11

Amor i amor

Fals

10

AprénJugantenValencià

14

13

MOLT BÉ! La família no s'exilia, però ha de cremar alguns llibres, atés l'empresonament de persones que en tenien de prohibits. Acabada la guerra, comença a treballar de forner, com el seu pare; després, d'orfebre, de mecanògraf i d'ordenança. Un altre poema sobre la mort i la postguerra és «Per exemple».

12

11

10

següent

AprénJugantenValencià

Per exemple Els anys de la postguerra foren uns anys amargs, com no ho foren abans els tres anys de la guerra, per a tu, per a mi, per a tants com nosaltres, per als mateixos hòmens que varen fer la guerra. La postguerra era sorda, era amarga i feroç. No demanava còleres, demanava cauteles, i demanava pa, medicines, amor. Anys de cauteles, de preocupacions i tactes, de pactes clandestins, conformitats cruels. Ens digueren, un dia: La guerra s'ha acabat. I botàrem els marges i arrencàrem les canyes i ballàrem els marges i arrencàrem les canyes i ballàrem alegres damunt tota la vida. Acabada la guerra, fou allò la postguerra. S'apagaren els riures estellats en els llavis. I sobre els ulls caigueren teranyines de dol. S'anunciaven els pits, punyents, sota les teles. Un bult dpamor creixia, tenaç, a l'entrecuix. Eren temps de postguerra. S'imposava l'amor; brutalment s'imposava sobre fam i cauteles. I fou un amor trist, l'amor brut, esgarrat. Un sentiment, no obstant, redimí la vilesa que vàrem perpetrar, innocents i cruels, plens ja de cap a peus d'obscenitat i fang. Res, ja, tenia objecte. La guerra, la postguerra... ¿I qui sap, al remat? Sols ens calia viure. I després de palpar-nos feroçment, brutalment, arribàvem a cas i dúiem les mans buides, i encara ens mirem ara les mans buides a voltes, i ara sentim l'espant que llavors no sentíem i plorem per aquella puresa que no fou, per aquella puresa que mai no hem pogut viure, que no hem pogut tastar en cap de banda, mai.

següent

AprénJugantenValencià

14

13

Va estudiar periodisme a

12

València

no

11

Barcelona

no

Madrid

10

AprénJugantenValencià

14

13

MOLT BÉ! Va obtindre una beca i se n'anà a estudiar a l'Escola de Periodisme de Madrid.

12

11

10

següent

AprénJugantenValencià

14

13

Va treballar durant 30 anys en un diari, del qual va ser redactor en cap. Quin va ser?

12

Avui

no

11

Levante

no

Las Provincias

10

AprénJugantenValencià

14

13

MOLT BÉ! Des del 1949 treballà al diari Las Provincias i en fou redactor en cap des del 1958 fins al 1978.

12

11

10

següent

AprénJugantenValencià

14

13

Ha escrit, teatre, poesia, prosa... però, sobretot,

12

teatre

11

poesia

novel·la

10

AprénJugantenValencià

14

13

MOLT BÉ! És conegut, sobretot, per la seua poesia, la qual ha estat musicada i versada per moltíssims cantautors, grups musicals, corals, instituts, amants de la poesia... com ara «Ací em parírem i ací estic»

12

11

10

següent

AprénJugantenValencià

Ací em pariren i ací estic Ací em pariren i ací estic. I com que em passen certes coses, ací les cante, ací les dic. Ací em pariren, ací estic. Ací treballe i done besos. Ací agonitze i ací em ric. Ací defense unes collites. Deu veritats i quatre mites. Ací em pariren i ací estic, pobre de béns i ric de dies, pobre de versos, d'afanys ric. Cante a l'amor de les parelles Que viuen, beuen i se'n van. Cante l'amor del contraban. Cante l'amor, cante els amants. No sé tampoc si açò són cants. Dic les coses que vénen, van, tornen un dia, l'altre se'n van, l'esperança de contraban. Ací em pariren i ací estic.

següent

AprénJugantenValencià

14

13

Va conéixer Sanchis Guarner, Joan Fuster, Ovidi Montllor i Ausiàs March

12

Vertader

11

no

Fals

10

AprénJugantenValencià

14

13

MOLT BÉ! Els va conéixer a tots excepte a Ausiàs March que és del segle XV, però sí que té un poema dedicat a ell.

12

11

10

següent

Ací ACÍ estigué la casa on visqué Ausiàs March. D’ací el tragueren, mort, amb els peus per davant, envers la catedral. Carrer de Cabillers, la Plaça de l’Almoina. Pense els darrer anys dels poetes local, de l’Horta de València. Jo sóc aquest que em dic… Es colpejava el pit el puny com una pedra, insistint foscament. I se’n tornava a casa, irritat, en silenci, barallant l’epigrama ple de dificultats, unes banalitat del tot insuportables. Un dia es va morir com es mort tot el món. Jo sóc aquest que em dic… Agafats de les mans, vàrem llegir la làpida. I seguírem, després, pel carrer de la Mar. Ens atreia la casa. I altre dia tornàrem. I hem tornat molts de dies. Carrer de Cabillers, la Plaça de l’Almoina. Hem entrat a la Seu; hem vist la sepultura d’Ausiàs; hem mirat aquell Sant Vicent, vell, que pintà Jacomart. Tornem algunes voltes. El carrer de la Mar, el de les Avellanes. Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March. Ací, de cos present, estigué Ausiàs March. De cos present. Jo sóc aquest… Un sagristà de la Seu em contava com referent el cos d’Ausiàs, amb fils-ferro, enllaçant trossos d’ossos Un migdia, de llum exasperada, anàrem a Beniarjó; collirem unes flors en un marge: les volies deixar en aquelles ruïnes. Creuàrem en silenci les ruïnes, pensàrem Ausiàs March allí, l’esclava de cinc mesos, amb el fill bord creixent-li; retornàrem després a Gandia; tu duies les flors en una mà. En eixir de Gandia les llançares a l’aire, a l’aire de Gandia i de Tirant lo Blanc. Jo soc aquest que em dic… Carrer de Cabiller, la Plaça de l’Almoina. La teua mà en la meua com un grapat de terra, arrelats l’un en l’altre.

AprénJugantenValencià

següent

AprénJugantenValencià

14

13

Va tindre una filla que va morir als pocs mesos a la qual va dedicar el poema.

12

Cançó de bressol

no

11

Cançó de bolquers

10

AprénJugantenValencià

Cançó de bressol Jo tinc una Mort petita, meua i ben meua només. Com jo la nodresc a ella, ella em nodreix igualment. Jo tinc una Mort petita que trau els peus dels bolquers. Només tinc la meua Mort i no necessite res. Jo tinc una Mort petita, i és, d’allò meu, el més meu. Molt més meua que la vida, amb mi va i amb mi se’n ve. És la meua ama, i és l’ama del corral i del carrer de la llimera i la parra i la flor del taronger.

següent

AprénJugantenValencià

14

13

És considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània.

12

vertader

no

11

fals

10

AprénJugantenValencià

14

13

MOLT BÉ! És considerat un dels principals renovadors de la poesia contemporània en valencià i va exercir un paper que podria assimilar-se, en certa manera, al que van tenir —en el segle XV— Ausiàs March i Joan Roís de Corella.

12

11

10

següent

AprénJugantenValencià

14

13

Com s'anomena el seu poemari més emblemàtic i popular publicat el 1971?

12

Les pedres de l'àmfora

no

11

La lluna de colors

no

Llibre de meravelles

10

AprénJugantenValencià

14

13

MOLT BÉ! Llibre de meravelles és un recull extens i dens, en què la majoria dels poemes de les set seccions centrals de l’obra són sobretot poemes realistes, lírics i narratius, en vers d’art major, sobre aspectes de la vida quotidiana de la gent normal de la ciutat de València de l’època, amb insistència en certs temes com ara l’amor, la mort, la violència o la repressió. Un exemple és el poema «Postal»

12

11

10

següent

AprénJugantenValencià

Postal Arbres de l'Albereda, aquella font amable que sona entre les fulles, el carrer de Colom, el carrer de Russafa, i enllà el carrer de Xàtiva. Caminàvem els dos aquell dia d'agost. Tu duies un gesmil, distreta, en una mà. Duies un vestit blanc que cenyia el teu cos. No gosava tocar-te. Et mirava, només, amb un amor tan gran com la Seu de Mallorca, un amor cast i humil, un amor religiós, amb unes ganes de plorar d'agraïment perquè t'havia dit que et volia i m'havies contestat que em volies. Irromperen de sobte les trompetes de jazz, el carrer de Russafa tan divers dels neons en els establiments, alegre de teatres, de cafès i de vida. Tu duies un fesmil en una mà; recorde com el vares tallar mentre et parlava jo. En arribar a casa, el duies a la boca.

següent

AprénJugantenValencià

14

13

Quina és la seua obra poètica més extensa?

12

El llibre de meravelles

Muñoz canta a Estellés

11

no

no

Amor i amor

Mural del País Valencià

10

AprénJugantenValencià

14

13

MOLT BÉ! Mural del País Valèncià és la seua obra més extensa. El va començar a escriure uns dies després de la mort de Franco i és un cant i un recorregut per la història, el paisatge, els pobles, la gent i la cultura del poble valencià. Per primera vegada arriba el tema de l'alegria als seus versos.

12

11

10

següent

AprénJugantenValencià

14

13

En quin any l'Ajuntament de Silla li atorga el Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes

12

1992

11

2002

2012

10

AprénJugantenValencià

14

13

MOLT BÉ! V. A. Estellés va ser el primer guardonat del Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes, un guardó que any rere any se celebra en la Setmana de les Lletres Valencianes de Silla des de l'any 1992 fins a l'actualitat.

12

11

10

següent

15

AprénJugantenValencià

16

28

27

17

Quins altres premis rep?

18

26

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Premi de les Lletres Valencianes

19

25

Creu Sant Jordi

20

24

Tots

21

23

22

15

AprénJugantenValencià

16

28

27

17

MOLT BÉ! Rep tots els premis Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978) Creu de Sant Jordi (1982) Premi d'Honor de les Lletres Valencianes (1984)

18

26

19

25

20

24

següent

21

23

22

15

16

28

27

17

Com s'anomena el poema que va cantar Ovidi quan va saber que Estellés havia mort?

18

26

El meu ofici és l'alegria

no

19

25

La mort

no

M'aclame a tu

20

24

21

23

22

M'aclame a tu M'aclame a tu, mare de terra sola. Arrape els teus genolls amb ungles brutes. Invoque un nom o secreta consigna, mare de pols, segrestada esperança. Mentre el gran foc o la ferocitat segueix camins, segueix foscos camins, m'agafe a tu, os que més estimava i cante el jorn del matí il·limitat. El clar camí, el pregon idioma un alfabet fosforescent de pedres, un alfabet sempre amb la clau al pany, el net destí, la sendera de llum, sempre, a la nit, il·luminant, enterc, un bell futur, una augusta contrada! Seràs el rent que fa pujar el pa, seràs el solc i seràs la collita, seràs la fe i la medalla oculta, seràs l'amor i la ferocitat. Seràs la clau que obre tots els panys, seràs la llum, la llum il·limitada, seràs confí on l'aurora comença, seràs forment, escala il·luminada! Seràs l'ocell i seràs la bandera, l'himne fecund del retorn de la pàtria, tros esquinçat de l'emblema que puja. Jo pujaré piament els graons i en arribar al terme entonaré el prec dels béns que em retornaves sempre i en arribar al terme entonaré el prec dels béns que em retornaves sempre i en arribar al terme entonaré el prec dels béns que em retornaves sempre.

AprénJugantenValencià

següent

15

AprénJugantenValencià

16

28

27

17

El Sopar d'Estelles o Festa Estellés és un homenatge i record a la figura del poeta on es combina poesia i gastronomia. On s'ha celebrat?

18

26

A Burjassot i València

19

25

A Silla, Alzira, Barcelona, Sant Cugat, Bétera, Mallorca, Xàtiva, la Pobla de Vallbona, Xodos, Girona...

20

24

21

23

22

15

AprénJugantenValencià

16

28

27

17

MOLT BÉ! Els Sopars Estellés o Festa Estellés són una trobada que s'organitza cada any per recordar la figura del poeta. Des de l'any 2010, diverses poblacions tant al País Valencià com al Principat o les Illes Balears celebren trobades d'homenatge al poeta on combinen poesia i gastronomia en un ambient festiu i popular.

18

26

19

25

festaestelles.blogspot.com/

20

24

següent

21

23

22

15

AprénJugantenValencià

16

28

27

17

A què fa referència el poema«La rosa de paper»

18

26

Al seu amor cap a la literatura

19

25

A les publicacions que circulaven en el temps de la dictadura

20

24

21

23

22

La rosa de paper Ella tenia una rosa, una rosa de paper, d’un paper vell de diari, d’un diari groc del temps. I ella tenia una rosa, una rosa de paper. Va morir qualsevol dia i l’enterraren després. Però al carrer on vivia, però en el poble on visqué, les mans de la gent passaven una rosa de paper. Fins que un dia d’aquells dies va manar l’ajuntament que fos cremada la rosa, perquè allò ja estava bé. Varen regirar les cases: la rosa no aparegué. Va haver-hi interrogatoris; ningú no en sabia res. Però com una consigna, circula secretament de mà en mà, per tot el poble, una rosa de paper. Ella tenia una rosa, una rosa de paper, d’un paper vell de diari, d’un diari groc del temps.

AprénJugantenValencià

següent

15

AprénJugantenValencià

16

28

27

17

Com s'anomena el poema que conté aquests versos? «Allò que val és la consciència de no ser res sinó s'és poble.»

18

26

Tu seràs la paraula viva del poble

Muñoz canta a Estellés

19

25

Amor i amor

Propietats de la pena

20

24

21

23

22

AprénJugantenValencià

Propietats de la pena Assumiràs la veu d'un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera. I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu sols estaràs despert, i tu estaràs despert per tots. No t'han parit per a dormir: et pariren per a vetllar en la llarga nit del teu poble. Tu seràs la paraula viva, la paraula viva i amarga. Ja no existiran les paraules, sinó l'home assumint la pena del seu poble, i és un silenci. Deixaràs de comptar les síl.labes, de fer-te el nus de la corbata: seràs un poble, caminant entre una amarga polseguera, vida amunt i nacions amunt, una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci. Car diràs la paraula justa, la diràs en el moment just. No diràs la teua paraula amb voluntat d'antologia, car la diràs honestament, iradament, sense pensar en ninguna posteritat, com no siga la del teu poble. Potser et maten o potser se'n riguen, potser et delaten; tot això son banalitats. Allò que val és la consciència de no ser res sino s'és poble. I tu, greument, has escollit. Després del teu silenci estricte, camines decididament.

següent

15

AprénJugantenValencià

16

28

27

17

Estellés va escriure versos com:«Res no m’agrada tant com enramar-me d’oli cru el pimentó torrat, tallat en tires»

18

26

Vertader

19

25

Fals

20

24

21

23

22

AprénJugantenValencià

Res no m'agrada tant res no m'agrada tant res no m'agrada tant com enramar-me d'oli cru el pimentó torrat, tallat en tires. conte llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra. m'agrada molt el pimentó torrat, mes no massa torrat, que el desgracia, sinó amb aquella carn mollar que té en llavar-li la crosta socarrada. l'expose dins el plat en tongades incitants, l'enrame d'oli cru amb pessic de sal i suque molt de pa, com fan els pobres, en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat. després, en un pessic del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa, agafe un tros de pimentó, l'enraire àvidament, eucarísticament, me'l mire en l'aire. de vagades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme. cloc els ulls i me'l fot.

següent

15

AprénJugantenValencià

16

28

27

17

Com s'anomena el poema que conté aquests versos? «Cante per totes les dones la cançó que més m’agrada. Cante per tu, mare meua i cante amb molta esperança.»

18

26

19

25

Mare meua

Muñoz canta a Estellés

no

no

Amor i amor

Cançó de les dones

20

24

21

23

22

AprénJugantenValencià

Cançó de les dones Cante per tu, cosa fina, un canteret d’aigua clara, tendra com un julivert, per l’amor atarantada. I cante també per tu, per a la dona casada, que baixa a la botigueta i duu una grenya a la cara. Cante per totes les dones la cançó que més m’agrada. Cante per tu, mare meua i cante amb molta esperança. Amb un amor infinit, triant ben bé la paraula, i pegant-li foc després amb el llumí de la ràbia. Perquè les dones treballen i mantenen l’esperança, i per si algun dia ve tenen la taula parada. Elles no saben qui esperen, però esperen i això basta, i damunt la taula posen un plat i un got d’aigua clara.

següent

15

AprénJugantenValencià

16

28

27

17

Com s'anomena el poema que conté aquests versos? «Ningú no sap el que a ella li dec, un sentiment feroçment solidari amb qui pateix, amb qui espera en silenci; un vast amor per la mort i la vida»

18

26

19

25

Vida

Muñoz canta a Estellés

Amor i amor

Soledat

20

24

21

23

22

AprénJugantenValencià

Soledat Preserve molt la meua soledat. Com un gran bé l’acaricie i tempte. Ningú no sap el que a ella li dec, un sentiment feroçment solidari amb qui pateix, amb qui espera en silenci; un vast amor per la mort i la vida, cosa total, universal principi. Defense molt la meua soledat, el meu racó, petit, de cada dia, el meu jardí o el meu convenciment. Si el deixe un jorn em moriré aleshores. I el deixaré, arribat el moment per la més gran soledat irreducta.

següent

15

AprénJugantenValencià

16

28

27

17

Quin és el poema en què es repeteix el vers «Animal de records, lent i trist animal»

18

26

Demà serà una cançó

19

25

Animal de records

Muñoz canta a Estellés

Tristesa

20

24

21

23

22

AprénJugantenValencià

Demà serà una cançó Animal de records, lent i trist animal, ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes haver viscut alguna volta en alguna banda. Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos. No els versos estellats, apressats, que escrivies, sinó els versos solemnes -¿solemnes?- del record. Et permets recordar amb un paisatge i tot: les butaques del cine, el film que es projectava, del que no vàreu fer gens de cas, està clar; i evoques l'Albereda, les granotes del riu, les carcasses obrint-se en el cel de la fira, tota València en flames la nit de Sant Josep mentre fèieu l'amor en aquella terrassa. Animal de records, lent i trist animal, ara evoques i penses la carn fresca i suau per on les teues mans o els teus besos anaven, la glòria d'unes teles alegres i lleugeres, els cavallons de teules rovellades, la brossa que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules. Animal de records, lent i trist animal.

següent

15

AprénJugantenValencià

16

28

27

17

Estellés va escriure una sonata a la seua dona.Com li deien?

18

26

Isabel

19

25

Carmesina

Muñoz canta a Estellés

Anna

no

Amor i amor

20

24

21

23

22

AprénJugantenValencià

Sonata d'Isabel He aixecat, mentre escrivia, el cap i amb ulls cansats de la cal·ligrafia he vist enllà, amunt d'una tauleta que hi ha al racó del nostre menjador, entre papers i llibres que m'estime, com un ocell de ritme popular, com un gresol, una fotografia de fa mil anys o de fa quatre dies: tu i jo, Isabel, feliços d'un amor, i més enllà les Sitges del meu poble. La veig sovint i et recorde moltíssim, el cos esvelt, com un cànter de Nàquera i un breu ocell de tristesa als teus ulls. M'ha ajudat molt, de nit, mentre escrivia entre papers i fortuïtes síl·labes. Com qui, a la nit, intenta orientar-se amb mans, amb ulls, jo t'evoque i et mire aquell instant de l'any 48. Tu vares fer que cregués altre cop i m'has donat la teua companyia, el teu discret silenci, el teu ajut. Aquesta nit t'he mirat novament. Et tinc i et veig com et veié el meu cor el dia aquell de la fotografia. Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills. amb claredats i explosions de mar, per un amor que se'ns enduu plegats.

En aquest gran silenci de la casa jo et vull deixar, amant, amats per sempre, un ram convuls de síl·labes de vidre. Al dematí potser et floriran entre les mans de timidesa invicta, i volaran des d'ell brisa i colomes. Creix el mural de calç i de coets, Secret amor, estendard lluminós, barres de sang sobre un blanc intocable, aquest amor salvatge d'un país que havem creuat, estimant-nos moltíssim, des d'Alacant a Castelló, amb els ulls plens d'una llum, una gota de llum. Dic el teu nom en aquest punt mateix. Dic Isabel i canten els canyars i pels carrers diversos de València passen amants que es besen a la boca, amb molt d'amor presos per la cintura, atarantats d'una olor de gesmils. Dic el teu nom i amb casta reverència el posaré en un pitxer amb aigua. Dic Isabel i seguesc el camí.

següent

15

AprénJugantenValencià

16

28

27

17

Quin poema s'inclou en el projecte «POESIA DIBUIXADA», un projecte literari i multimèdia on l’art, la poesia i l’audiovisual es fusionen?

18

26

La mort

19

25

no

M'he estimat molt la vida

20

24

21

23

22

AprénJugantenValencià

M'he estimat molt la vida m'he estimat molt la vida, no com a plenitud, cosa total, sinó, posem per cas, com m'agrada la taula, ara un pessic d'aquesta salsa, oh, i aquest ravenet, aquell all tendre, què dieu d'aquest lluç, és sorprennent el fet d'una cirera. m'agrada així la vida, aquest got d'aigua, una jove que passa pel carrer aquest verd aquest pètal allò una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls, i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula, com passarell, aquell melic, com la primera dent d'un infant. Obra Completa IV [Horacianes], 2017

següent

15

AprénJugantenValencià

16

28

27

17

Com s'anomena el poema que inclou els versos: «El nostre amor és un amor brusc i salvatge i tenim l'enyorança amarga de la terra»

18

26

La passió

Muñoz canta a Estellés

19

25

no

no

Amor i amor

Els amants

20

24

21

23

22

AprénJugantenValencià

Els amants La carn vol carn (Ausiàs March) No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l'amor i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem l'amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles (i que ens perdone el cast senyor López-Picó). Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i després el peço d'una orella. El nostre amor es un amor brusc i salvatge i tenim l'enyorança amarga de la terra, d'anar a rebolcons entre besos i arraps. Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer. Després, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser, que no estem en l'edat, i tot això i allò. No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.

següent

15

AprénJugantenValencià

16

28

27

17

Com s'anomena el poema que inclou aquests versos? «Ah, València, València! Podria dir ben bé: Ah, tu, València meua! Perquè evoque la meua València. O evoque la València de tots, de tots els vius i els morts, de tots els valencians?

18

26

19

25

Cant de Vicent

no

València

Muñoz canta a Estellés

20

24

21

23

22

AprénJugantenValencià

Cant de Vicent Pense que ha arribat l'hora del teu cant a València. Temies el moment. Confessa-t'ho: temies. Temies el moment del teu cant a València. La volies cantar sense solemnitat, sense Mediterrani, sense grecs ni llatins, sense picapedrers i sense obra de moro. La volies cantar d'una manera humil, amb castedat diríem. Veies el cant: creixia. Lentament el miraves créixer com un crepuscle. Arribava la nit , no escrivies el cant. Més avant, altre dia, potser quan m'haja mort. Potser en el moment de la Ressurecció de la Carn. Tot pot ser. Més avant, si de cas. I el tema de València tornava, i se n'anava entre les teues coses, entre les teues síl·labes, aquells moments d'amor i aquells moments de pena, tota la teua vida -- sinó tota la vida, allò que tu saps de fonamental en ella -- anava per València, pels carrers de València. Modestaments diries el nom d'algun carrer, Pelayo, Gil i Morte...Amb quina intensitat els dius, els anomenes, els escrius! Un poc més, i ja tindries tota València. Per a tu, València és molt poc més. Tan íntima i calenta, tan crescuda i dolguda, i estimada també! Els carrers que creuava una lenta parella,els llargs itineraris d'aquells duies sense uncèntim a la butxaca, algun antic café,aquella lleteria de Sant Vicent de fora...

La casa que estrenàveu en estrenar la vida definitivament, l'alegre veïnat. El metge que buscàveu una nit a deshora, la farmàcia de guàrdia. Ah, València, València! El naixement d'un fill, el poal ple de sang. aquell sol matiner, les Torres dels Serrans amb aquell breu color inicial de geranis. Veus, des del menjador, per la finestra oberta, Benimaclet ací, enllà veus Alboraia, escoltes des del llit les sirenes del port. De bon matí arribaven els lents carros de l'horta. Els xiquets van a l'escola. S'escolta la campana veïna de l'església. El treball, el tenaç amor a les paraules que ara escrius i has dit sempre, des que et varen parir un dia a Burjassot: com mamares la llet vares mamar l'idioma, dit siga castament i amb perdó de la taula. Ah, València, València! Podria dir ben bé: Ah, tu, València meua! Perquè evoque la meua València. O evoque la València de tots, de tots els vius i els morts, de tots els valencians? Deixa-ho anar. No et poses solemne. Deixa l'èmfasi. L'èmfasi ens ha perdut freqüentment els indígines. Més avant escriuràs el teu cant a València.

següent

15

AprénJugantenValencià

16

28

27

17

Qui canta «La cançó d'Estellés»?

18

26

Ovidi

Muñoz canta a Estellés

19

25

Amor i amor

Dani Miquel

Sis Veus

Muñoz canta a Estellés

20

24

21

23

22

AprénJugantenValencià

següent

14

13

Enhorabona!

12

Enhorabona!

Enhorabona!

11

torna a començar

10

@empar_minguet

Més jocs en: