ruptura mare no

La ruptura del Mare Nostrum

COMENÇAR

L'INICI DE L'EDAT MITJANA

EL TRESOR DEL SERPIS

00. L'ESTUDI DE LA HISTÒRIA

08. un gran descobriment

07. L'ART

06. CARLEMANY

05. VISIGOTS

04. REGNES GERMÀNICS

02 - 03. IMPERI BIZANTÍ

01. L'INICI DE L'EDAT MITJANA

Index

Objectius

Valorar el patrimoni artístic i cultural bizantí i visigot

Analitzar el procés històric del regne visigot de Toledo

Analitzar la forma i l'evolució de l'imperi bizantí i dels regnes germànics

Interpretar les causes que provocaren l'inici de l'Edat Mitjana

III

IV

Aprendre a analitzar una obra arquitectònica

II

00. L'ESTUDI DE LA HISTÒRIA

No Escrites

Escrites

Per arribar a conèixer el passat és necessari llegir i interpretar les restes que conservem d'èpoques passades. Aquestes restes són les fonts que s'estudien per reconstruir la història. Segons el seu origen, diferenciem les fonts primàries, que són contemporànies als fets sobre els quals informen, i les secundàries, que són posteriors als fets de què tracten. Segons la seva naturalesa, distingim entre escrites i no escrites.

Les Fonts històriques

L'estudi del passat

Les dates són importants quan estudiem la història. Ens permenten:

• establir l'ordre en què han passat els fets
• diferenciar les causes (que tenen lloc abans) de les conseqüències (que s'esdevenen després).
• establir un relat ordenat del passat

El sistema de mesurament del temps més utilitzat al món és el que pren el naixement de Jesucrist com a inici per computar els anys. Les abreviatures aC i dC indiquen, respectivament, fets que van passar abans de Crist o després de Crist. Però hi ha altres alternatives que cada vegada es fan servir més, per exemple; abans de la nostra era (a. n. e., o bé, a. de la n. e.)

El temps històric

L'estudi del passat

Els eixos cronològics són línies en què es representen fets històrics en l’ordre en què van ocórrer. Ens ajuden a visualitzar el pas del temps i a entendre quan van succeir certs esdeveniments importants.La seua importància rau en què ens permeten organitzar la informació de manera clara, facilitant la comprensió de com uns fets estan connectats amb altres. En utilitzar un eix cronològic, podem veure la seqüència d’esdeveniments i la seua relació, la qual cosa ens ajuda a entendre millor el passat i la seua influència en el present.

Els eixos cronològics

L'estudi del passat

A principis del segle V, les invasions dels pobles germànics van posar fi a l'Imperi romà. Va ser l'inici de l'edat mitjana.

L'INICI DE L'EDAT MITJANA

Per a casa: Repassar fitxa nombres romansLlegir pàgina 6 i 7 del llibre

01. L'INICI DE L'EDAT MITJANA

A principis del segle V, les invasions dels pobles germànics van posar fi a l'Imperi romà. Va ser l'inici de l'edat mitjana.

L'enfonsament de Roma

L'enfonsament de Roma

En els primers segles de l'edat mitjana, el Mediterrani va quedar dividit en tres unitats:

• l'Imperi bizantí,

• els regnes germànics
• l'islam.

L'enfonsament de Roma

Per a casa: Acabar exercicis (p. 7: 1,2,3,4)Llegir pàgina 8 i 9 del llibre i acabar exercicis

02. IMPERI BIZANTÍ

• L'Imperi romà d'Orient va mantenir la seua riquesa i va poder frenar les invasions. En l'època de l'emperador Justinià, l'Imperi va tenir una gran esplendor i es va expandir fins al Mediterrani occidental.

• A partir del segle VII, l'Imperi es va hel·lenitzar i va adoptar el nom de Bizanci, nom grec de la ciutat de Constantinoble.

• En el segle XI, la seua prosperitat va decaure i Constantinoble va ser conquistada pels turcs en 1453.

Imperi bizantí

Per a casa: Acabar exercicis p. 9: 11, 12 i 13Llegir pàgina 12 i 13 del llibre i acabar exercicis

03. REGNES GERMÀNICS

• A Europa Occidental es van crear diversos regnes germànics independents. Els pobles germànics no tenien escriptura, ni lleis, ni una estructura d'Estat.

• Estaven organitzats en clans familiars i triaven com a rei a un cap militar. A poc a poc van adoptar part de la cultura romana i donaren origen a l'Europa feudal.

Regnes germànics

Per a casa: Llegir pàgina 14 i 15 del llibre

05. VISIGOTS

• Els visigots van acudir a la península Ibèrica cap a l'any 409, com a mercenaris de Roma, per a expulsar-hi els sueus, vàndals i alans.
• Es van establir en el sud de la Gàl·lia, on van formar el regne de Tolosa. Expulsats pels francs, van organitzar un regne a Hispània, amb capital a Toledo.
• Els monarques visigots aconseguiren la unificació territorial, religiosa i jurídica d'hispanoromans i visigots.
• En el territori valencià els visigots expulsaren els bizantins.
• El regne visigot va acabar amb la invasió musulmana de la península l'any 711

Regne Visigot

Per a casa: Llegir pàgina 16 i 17 del llibre

06. CARLEMANY

En el segle VIII, Carlemany va conquistar gran part de les terres d'Europa occidental, va frenar l'avanç de l'islam i va establir fronteres segures.

Carlemany

Per a governar el seu imperi, Carlemany el va dividir en comtats i en va posar al davant a comtes que li devien fidelitat i es convertien en els seus vassalls. Després de la seua mort, l'imperi es va dividir i els nobles van acabar apropiant-s'hi de les terres i els càrrecs.

Carlemany

Per a administrar un imperi tan extens va idear una nova manera de governar:

• Per a defensar les fronteres del seu imperi va crear les marques: territoris fronterers amb nombroses tropes dirigits cadascun per un cap militar, el marqués.
• Per a governar més eficaçment, va dividir l'imperi en comtats: amb comtes al capdavant que exercien el poder en el seu nom.
• Per a supervisar el compliment dels seus mandats va crear una espècie d'inspectors, els missi dominici (que significa "enviats"), que vigilaven l'actuació dels comtes, marquesos i altres funcionaris.

Carlemany

Aquest sistema de govern es basava en una cadena de relacions personals basades en la fidelitat i la protecció. Carlemany protegia els nobles, els lliurava terres i el dret de governar-les. A canvi, els convertia en els seus vassalls i aquests li juraven lleialtat, respecte i ajuda militar. Aquesta cadena de relacions personals creades per Carlemany va ser la base de l'Europa feudal.

Carlemany

Per a casa: Llegir pàgina 18 i 19 del llibre

07. L'art

Grans temples: Els temples bizantins eren de grans proporcions i amb un extraordinari luxe de materials (marbres) i decoració.

A causa de la importància que va tenir l'Església, tant en l'Imperi bizantí com en els regnes germànics creats a Occident, va predominar l'art religiós.

L'art bizantí

Solien ser de planta de creu grega (de braços iguals) o basilical, amb arcs semicirculars, columnes com a suport i cobertes planes o voltades. Sovint hi destacava l'espai central, que es cobria amb una gran cúpula sobre petxines. L'obra més espectacular és l'antiga basílica ortodoxa de Santa Sofia de Constantinoble, construïda en l'època de Justinià

L'art bizantí

Els mosaics L'element decoratiu més utilitzat va ser el mosaic, amb el qual es cobrien les parets i els absis de les esglésies. S'elaboraven amb xicotetes peces (tessel·les) de colors vius, i representaven escenes de caràcter religiós o representacions de la família imperial.

L'art bizantí

Les esglésies rurals En arquitectura destaquen les esglésies rurals, de dimensions menudes, amb gruixuts murs de pedra i escasses obertures. Sovint, els constructors hi aprofitaven blocs de pedra, marbres, columnes o relleus romans.

L'art Visigot

Les esglésies rurals Presenten planta de basílica, columnes exemptes i capitells corintis. L'element més característic és l'arc de ferradura, que emmarca les portades i l'interior de les esglésies.

L'art Visigot

L'orfebreriaL'orfebreria, molt influïda per les tècniques i els gustos germànics, va adquirir molta importància. Els artesans treballaven tant metalls nobles (or i plata) com a bronze i ferro i utilitzaven tècniques diverses: fosa retocada i gravada, daurat al foc, soldadura i incrustacions (gemmes com ara el granat, cristall de roca, àgata, etc.)

L'art Visigot

08. Un gran descobriment

• En el segle VIII, Carlemany va conquistar gran part de les terres d'Europa occidental, va frenar l'avanç de l'islam i va establir fronteres segures.

• Per a governar el seu imperi, Carlemany el va dividir en comtats i en va posar al davant a comtes que li devien fidelitat i es convertien en els seus vassalls. Després de la seua mort, l'imperi es va dividir i els nobles van acabar apropiant-s'hi de les terres i els càrrecs.

Carlemany

"Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh"

No escrites

Orals

• Directes (entrevistes, discursos, etc.).
• Indirectes (gravacions).

Iconogràfiques

• Obres plàstiques (pintures, dibuixos, escultures, etc.).
• Obres gràfiques (mapes, gràfics, fotografies, pel·lícules, documentals, etc.).

Materials

• Restes humanes.
• Objectes de la vida quotidiana (mobles, roba, estris de cuina, etc.).
• Construccions (habitatges, esglésies, palaus, etc.).

Escrites

• Documents públics i privats (lleis, correspondència, testaments, diaris, tractats, inscripcions, etc.).
• Publicacions impreses (llibres, premsa, obres literàries, fullets, etc.).