CONEIXEM DEL MEDI
PROJECTE "ON VIVIM?"
Quants habitants té?
Quin és el cp?
MENJARS POPULARS
SIGNIFICAT DEL NOM DEL POBLE
Quan són les festes?
1. EL MUNICIPI
un poc d'història 1:
LA SÈQUIA DE FAVARA
agermanada amb:
QUINS SÓN ELS LLOCS MÉS IMPORTANTS?
PER QUÈ L'ESCOLA TÉ EL NOM DE fèlix olmos?
WEBGRAFIA BIBLIOGRAFIA
un poc d'història 2:
LLICÈNCIES D'IMATGES
1. Els Municipi Els municipis són la menor divisió territorial d'Espanya i estan formats per un territori municipal i la seua localitat. La localitat és on es troben les cases. Les localitat poden ser pobles o ciutats
Recorregut per la carretera que travessa Favara
This file is licensed under the Creative Commons Attribution-Share Alike 2.0 Generic license.
Del 9 d'agost al 14 d'agost, se celebren les festes en honor a: Sant Cristòfol, Sant Llorenç, Sant Joaquim, la Inmaculada, la Divina Aurora i la Vera Creu. Aquestos dies de festa, es realitzen actes religiosos, cercaviles, balls, activitats d'esport, enramada de caramels, castells de focs d'artifici, etc.
Images on PIXNIO are free to use. Photos covered by the Creative Commons Zero (CC0) license are marked with “CC0” on the image page.
És una de les 8 séquies de la vega de València, que està baix la jurisdicció del Tribunal de les Aigües. El seu origen està en el riu Túria, al terme municipal de Quart de Poblet. Rega les hortes i camps del marge dret de l'antic riu Túria.
https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/
This file is licensed under the Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0 Unported license.
Favara està agermanada amb un poble francés anomenat, Villelaure. El primer contacte es va establir l’any 1989 i el 15 d’octubre de 1990 es va signar el document d’agermanament, després de diverses visites per part dels dos Ajuntaments i dels veïns dels dos pobles. Actualment, a Favara hi ha un carrer amb el nom de Villelaure i s'ha représ de nou el contacte entre les dos localitats.
https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/
- L'AJUNTAMENT - L'ESCOLA - L'ESCOLA DE MÚSICA (ANTIC CONVENT) -L'ESGLÈSIA - LA PLAÇA DE L'ESGLÈSIA - LA CASA DE LA CULTURA - EL POLIESPORTIU - SANT LLORENÇ - LA COVA DE LA GALERA - LA PLAÇA DELS CAVALLETS
This file is licensed under the Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 International license.
La població és posterior a la conquesta del Regne de València feta per Jaume I, no apareixent Favara en cap document escrit fins després del repartiment. Tampoc no hi ha referències de civilitzacions de l'Edat del Bronze o de la Romanització. Favara va dependre del castell del Barranc, com coneixen el d'Alcalà d'Alfàndec, també anomenat de la Reina Mora, i les seues rendes contribuïen a pal·liar els deutes del rei i de l'Infant Pere. L'any 1275, el feu va passar a mans de Constança (Anna) de Sicília. La dependència d'Alcudiola d'Alfándec té per senyors els abats cistercencs de Santa Maria de la Valldigna. D'aquella època només queda a Favara l'ermita de Sant Llorenç. L'Alcudiola, dita també "de Favareta", fou separada en 1547 del Ráfol d'Alfàndec, i Favara que estava poblada per moriscs, era erigida parròquia per Sant Joan de Ribera l'any 1568. L'any 1602, Favara va pertanyer fiscalment de la fillola de la Valí d'Alfándec. Després de l'expulsió dels moriscs (1609), l'any 1611 va ser repoblada per famílies cristianes. Del matrimoni del Borja-Centelles amb Artemisa Dòria nasqué Francesc de Borja-Centelles i Dòria, hereu dels títols i territoris paterns.
Favara passà després als barons de Benifallim i senyors de Cenija i Ròtova, els quals arribaren a edificar un castell. Des de 1306 fins al 1707 el poble va pertanyer administrativament ,a la governació de Xàtiva. A partir dels decrets de Nova Planta (1707-1716) va pertanyer al corregiment d'Alzira, fins al 1831. Dos anys després l'estat espanyol fou dividit en províncies. Al llarg de 1734 començà a bastir-se l'església parroquial, dedicada a Sant Antoni Abat, acabant-se l'any 1760. Al 1767 la parròquia de Favara es va declarar independent de la de l'Alcudiola. Durant aquells anys els de Ròtova, realitzaren noves obres al seu castell de Favara, passant la jurisdicció senyorial, a finals del segle XVIII. L'any 1860 la població va començar a créixer, per l'augment del cultiu. Instal·lats l'enllumenat públic de gas acetilé i les noves voreres, la localitat va entrar en la modernitat i va continuar incrementant-se la població. La forta emigració de mà d'obra cap a França feu estable el cens, deturant l'increment entre els anys 60 i 70. Actualment, Favara està governada pel partit polític PP.
Webgrafia
Bibliografia
J. Kelliam Benítez Orea i altres (2022) Coneiximent del Medi, operació món 3r EP. Ed. Anaya
https://ca.wikipedia.org/wiki/Favara
LLICÈNCIES D'IMATGES
Projecte C.Medi1 "On vivim?"
Sussi Caballero Miñana
Created on September 2, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Akihabara Connectors Infographic
View
Essential Infographic
View
Practical Infographic
View
Akihabara Infographic
View
Vision Board
View
The Power of Roadmap
View
Artificial Intelligence in Corporate Environments
Explore all templates
Transcript
CONEIXEM DEL MEDI
PROJECTE "ON VIVIM?"
Quants habitants té?
Quin és el cp?
MENJARS POPULARS
SIGNIFICAT DEL NOM DEL POBLE
Quan són les festes?
1. EL MUNICIPI
un poc d'història 1:
LA SÈQUIA DE FAVARA
agermanada amb:
QUINS SÓN ELS LLOCS MÉS IMPORTANTS?
PER QUÈ L'ESCOLA TÉ EL NOM DE fèlix olmos?
WEBGRAFIA BIBLIOGRAFIA
un poc d'història 2:
LLICÈNCIES D'IMATGES
1. Els Municipi Els municipis són la menor divisió territorial d'Espanya i estan formats per un territori municipal i la seua localitat. La localitat és on es troben les cases. Les localitat poden ser pobles o ciutats
Recorregut per la carretera que travessa Favara
This file is licensed under the Creative Commons Attribution-Share Alike 2.0 Generic license.
Del 9 d'agost al 14 d'agost, se celebren les festes en honor a: Sant Cristòfol, Sant Llorenç, Sant Joaquim, la Inmaculada, la Divina Aurora i la Vera Creu. Aquestos dies de festa, es realitzen actes religiosos, cercaviles, balls, activitats d'esport, enramada de caramels, castells de focs d'artifici, etc.
Images on PIXNIO are free to use. Photos covered by the Creative Commons Zero (CC0) license are marked with “CC0” on the image page.
És una de les 8 séquies de la vega de València, que està baix la jurisdicció del Tribunal de les Aigües. El seu origen està en el riu Túria, al terme municipal de Quart de Poblet. Rega les hortes i camps del marge dret de l'antic riu Túria.
https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/
This file is licensed under the Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0 Unported license.
Favara està agermanada amb un poble francés anomenat, Villelaure. El primer contacte es va establir l’any 1989 i el 15 d’octubre de 1990 es va signar el document d’agermanament, després de diverses visites per part dels dos Ajuntaments i dels veïns dels dos pobles. Actualment, a Favara hi ha un carrer amb el nom de Villelaure i s'ha représ de nou el contacte entre les dos localitats.
https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/
- L'AJUNTAMENT - L'ESCOLA - L'ESCOLA DE MÚSICA (ANTIC CONVENT) -L'ESGLÈSIA - LA PLAÇA DE L'ESGLÈSIA - LA CASA DE LA CULTURA - EL POLIESPORTIU - SANT LLORENÇ - LA COVA DE LA GALERA - LA PLAÇA DELS CAVALLETS
This file is licensed under the Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 International license.
La població és posterior a la conquesta del Regne de València feta per Jaume I, no apareixent Favara en cap document escrit fins després del repartiment. Tampoc no hi ha referències de civilitzacions de l'Edat del Bronze o de la Romanització. Favara va dependre del castell del Barranc, com coneixen el d'Alcalà d'Alfàndec, també anomenat de la Reina Mora, i les seues rendes contribuïen a pal·liar els deutes del rei i de l'Infant Pere. L'any 1275, el feu va passar a mans de Constança (Anna) de Sicília. La dependència d'Alcudiola d'Alfándec té per senyors els abats cistercencs de Santa Maria de la Valldigna. D'aquella època només queda a Favara l'ermita de Sant Llorenç. L'Alcudiola, dita també "de Favareta", fou separada en 1547 del Ráfol d'Alfàndec, i Favara que estava poblada per moriscs, era erigida parròquia per Sant Joan de Ribera l'any 1568. L'any 1602, Favara va pertanyer fiscalment de la fillola de la Valí d'Alfándec. Després de l'expulsió dels moriscs (1609), l'any 1611 va ser repoblada per famílies cristianes. Del matrimoni del Borja-Centelles amb Artemisa Dòria nasqué Francesc de Borja-Centelles i Dòria, hereu dels títols i territoris paterns.
Favara passà després als barons de Benifallim i senyors de Cenija i Ròtova, els quals arribaren a edificar un castell. Des de 1306 fins al 1707 el poble va pertanyer administrativament ,a la governació de Xàtiva. A partir dels decrets de Nova Planta (1707-1716) va pertanyer al corregiment d'Alzira, fins al 1831. Dos anys després l'estat espanyol fou dividit en províncies. Al llarg de 1734 començà a bastir-se l'església parroquial, dedicada a Sant Antoni Abat, acabant-se l'any 1760. Al 1767 la parròquia de Favara es va declarar independent de la de l'Alcudiola. Durant aquells anys els de Ròtova, realitzaren noves obres al seu castell de Favara, passant la jurisdicció senyorial, a finals del segle XVIII. L'any 1860 la població va començar a créixer, per l'augment del cultiu. Instal·lats l'enllumenat públic de gas acetilé i les noves voreres, la localitat va entrar en la modernitat i va continuar incrementant-se la població. La forta emigració de mà d'obra cap a França feu estable el cens, deturant l'increment entre els anys 60 i 70. Actualment, Favara està governada pel partit polític PP.
Webgrafia
Bibliografia
J. Kelliam Benítez Orea i altres (2022) Coneiximent del Medi, operació món 3r EP. Ed. Anaya
https://ca.wikipedia.org/wiki/Favara
LLICÈNCIES D'IMATGES