Què és la Filosofia

Què és la filosofia?

Descobrint la mirada filosòfica

Introducció

La filosofia és l'esforç per pensar, una i altra vegada, els problemes permanents dels éssers humans: Com puc ser feliç? Què és el bé? Existeix la justícia? Puc arribar a ser lliure? Té un sentit la vida? Què puc arribar a conèixer?Si renunciem a pensar altres s'encarregaran de fer-ho per nosaltres, ens ensenyaran què hem de pensar i què hem de creure. Però, què significa pensar per un mateix? És que no penseu ja? Sí, però amb això no n'hi ha prou. Per pensar filosòficament cal reflexionar amb rigor i en profunditat; i això significa que hem d'aprendre a filosofar...I ho hem de fer reconeixent que ens han d'interessar més els problemes i les preguntes que les respostes, perquè no hi ha veritats tancades ni una saviesa establerta.

Introducció

És en la recerca d’aquesta saviesa mai plenament abastada on es desenvolupa l’activitat pròpia del filòsof. Una activitat que té també molt d’actitud, perquè no és fàcil acceptar que no se sap, tampoc estem massa acostumats a mirar les coses amb atenció i des de diversos punts de vista. Però el més difícil és trencar amb els prejudicis propis, de vegada molt arrelats, que de vegades imposen els hàbits i costums.

Acceptar, mirar, trencar, per a què? Per apropar-nos d’una manera diferent a tot allò que interessa i preocupa els éssers humans.

Introducció

Etimologia

‘Filosofia’ és etimològicament un mot compost que prové del grec. Fileo significa ‘estimar’ o ‘ser amic’ i el substantiu sofia vol dir ‘saviesa’, ‘intel·ligència’ o ‘comprensió profunda de les coses’. Per tant, etimològicament, la filosofia és l’amor a la saviesa; el filòsof no es considera ell mateix un savi sinó un «amic de la saviesa». És algú que la busca, que discuteix i que s’interroga sobre el món.

ELS DOS SENTITS DEL CONCEPTE 'FILOSOFIA'

El concepte de filosofia es pot entendre en dos sentits: d’una banda ‘fer filosofia’ és una tendència natural dels humans, en la mesura que tothom (homes i dones, rics i pobres) tenim una natural tendència a badar, a fer-nos preguntes complicades i, en definitiva, tendim a sorprendre’ns del que passa al món. Filosofem quan mirem el món amb una certa distància i amb sorpresa. Però, d’una manera més estricta i sistemàtica, la filosofia va 'néixer' a Grècia, quan a les ciutats gregues aparegué la democràcia i la possibilitat de discutir lliurement el poder polític i de criticar els mites. Només allà on hi ha debat lliure hi pot haver filosofia perquè tan sols a través de la discussió estem en disposició de revisar la nostra manera d’ entendre el món.

ELS DOS SENTITS DEL CONCEPTE 'FILOSOFIA'

Per tant, per una banda tenim la filosofia entesa com a tendència humana de reflexionar racionalment sobre determinades qüestions. Tothom es fa preguntes en algun moment de la seva vida, i la pregunta és el tret essencial que ens orienta cap a la filosofia. Com a activitat de pensament, la filosofia és una forma de reflexió que arrenca d'una actitud radical de qüestionar-nos sobre els àmbits de la realitat que ens disposem a explorar.

ELS DOS SENTITS DEL CONCEPTE 'FILOSOFIA'

D'altra banda hi ha la filosofia acadèmica, que podem considerar que inicien els filòsofs presocràtics, i que és una especialitat del coneixement, com la matemàtica o la biologia. La filosofia neix a l’àgora, on la por als déus és substituïda per la confiança en la raó. Es això el que s’ha anomenat pas del mite al logos. Però aquest no és un procés que els grecs van fer d’un cop per sempre, sinó que ‘passar del mite al logos’ resulta imprescindible també en la vida de cadascú. La violència, la por i el poder despòtic d’uns humans sobre uns altres es dóna també avui en molts àmbits. Moltes de les coses que la societat accepta sense debatre són ‘mites’ moderns. I davant totes aquestes circumstàncies la filosofia, és a dir, la raó crítica, fa la seva pregunta inevitable: per què? Quan ens interroguem críticament construïm el logos.

- Substitueix les explicacions mítiques per les explicacions racionals. - Causalitat i necessitat. Lleis de la natura estables.- Anàlisi i previsió de les lleis que governen el cosmos.- Raó, revisió i crítica permanent d'allò establert.

- Relat fantàstic que tracta d'explicar fets i fenòmens naturals.- Déus capriciosos que intervenen en la vida humana i en el món natural. Destí.-Màgic: és possible actuar sobre la natura a través de rituals, oracions, etc.- Acrític i dogmàtic. Allò revelat pels déus no pot ser objecte de discussió.

Mite

del mite al logos

Logos

Tots els homes i totes les dones són filòsofs; o, permeteu-nos dir, si ells no són conscients de tenir problemes filosòfics, tenen, en qualsevol cas, prejudicis filosòfics. La major part d'aquests prejudicis són teories que inconscientment donen per bones, o que han absorbit del seu ambient intel·lectual o de la tradició. [...] Tots els humans són filòsofs perquè d'una manera o altra, tots adopten una actitud davant la vida i la mort. "

Karl POPPER

És radical, ja que es col·loca en la perspectives dels problemes últims i del seu sentit, arribant a l'arrel de les qüestions.

La reflexió filosòfica també és crítica, en tant que cap supòsit ni hipòtesi queda acceptada sense una exploració prèvia.

Té un abast universal. No té delimitat el seu àmbit, com les altres ciències, sinó que cap problema li és aliè.

Trets distintius de la reflexió filosòfica

Més que un saber, és un amor pel coneixement. És una disciplina que mai no sap tot, que sempre es qüestiona i es fa preguntes.

Filosofar no és aprendre en el sentit de memoritzar, sinó en el de reflexionar. Això no es pot fer sense conèixer un determinat vocabulari, però va més enllà del vocabulari.

La filosofia com a actitud

La filosofia no consisteix en el coneixement memorístic d’una sèrie de teories produïdes al llarg de la història: és una actitud, una manera d’enfrontar-se a la realitat, amb un tarannà reflexiu. Saber una sèrie de dades, fets i noms ens convertiria en erudits, però no ens faria filòsofs. La filosofia pretén fer-nos pensar, anant més enllà de l’aparença de les coses. Ens convida a assolir una manera de veure les coses que es fa a còpia de qüestionar el ‘per què de les coses’. En aquest sentit, Kant afirmava que no aprenem filosofia, sinó que hem d’aprendre ‘a filosofar’.

La filosofia com a actitud: Reconèixer la pròpia ignorància

Actitud practicada per Sòcrates (s. V a.C.), i resumida en la coneguda expressió "només sé que no sé res". Sòcrates pren consciència que la ignorància és el primer pas per a la recerca de la veritat. La saviesa consisteix en la comprensió de la limitació del nostra saber. Pren una actitud d'humilitat en oposició al savi, perquè només qui es reconeix ignorant té la possibilitat d'iniciar un camí racional cap al coneixement. La recerca de la veritat i no la seva possessió és l'essència de la filosofia. El mètode per accedir al coneixement, per ell, és el diàleg, que consisteix en l'art de fer les preguntes adequades conduint la discussió cap a un objectiu determinat. Destaca així la importància del preguntar i dels plantejament dels problemes.

La filosofia com a actitud: L'admiració Aristotèlica

Aristòtil (s. IV a.C.) va dir que “tant ara com quan els humans van començar a filosofar, ho fan impulsats per l'admiració”. L'admiració, la curiositat, la sorpresa, el sentiment de meravella davant el món que s'obre als nostres ulls, és, segons el filòsof grec, l'origen de la filosofia. És aquesta admiració la que fa que ens posem a reflexionar sobre la realitat. "Doncs els homes comencen i van començar sempre a filosofar moguts per l'admiració; al principi admirats davant els fenòmens sorprenents més comuns; després avançant a poc a poc i plantejant-se problemes majors, com els canvis de la lluna i els relatius a sol i als estels, i la generació de l'univers. Però el que es planteja un problema o s'admira, reconeix la seva ignorància."

La filosofia com a actitud: atreveix-te a saber!

I. Kant (s. XVIII) va dir que l'ésser humà havia de deixar enrere la seva minoria d'edat i atrevir-se a legislar-se a si mateix, seguint la seva pròpia raó. Voler saber és un acte que requereix la valentia de posar en qüestió tot allò que sabem. "La il·lustració és l'alliberament de l'humà de la seva culpable incapacitat. La incapacitat significa la impossibilitat de servir-se de la seva intel·ligència sense la guia de l'altre. D'aquesta incapacitat n'és culpable perquè la seva causa no resideix en la falta d'intel·ligència, sinó de decisió i valor per servir-se per si mateix d'ella sense la tutela d'un altre. Sapere aude! Tingues el valor de servir-te de la teva pròpia raó".

Què és l'ésser humà?

Què puc esperar?

Què he de fer?

Què puc conèixer?

Les quatre preguntes kantianes

Les branques principals de la filosofia teòrica

La filosofia teòrica busca conèixer la realitat i donar una resposta raonada i fonamentada a preguntes que l'ésser huma es fa.

La Lògica analitza les regles del pensament i dels arguments

La Metafísica tracta de comprendre l'estructura última de la realitat

La Ontologia estudia l'ésser o l'existència

L'Epistemologia La forma i el límit del coneixement

L'Antropologia Reflexiona sobre l'ésser humà des de diverses perspectives

La Filosofia de la tecnologia reflexiona al voltant del desenvolupament tecnològic i les seves conseqüències.

L'Ètica és la branca que reflexiona sobre la moral, el bé i el mal.

La Política reflexiona sobre qüestions referents al govern i l'organització dels estats.

L'Estètica reflexiona al voltant de la bellesa i de l'art.

El Dret reflexiona l'origen, l'abast i l'aplicació de les lleis.

Les branques principals de la filosofia Pràctica

La filosofia pràctica se centra en l'acció i pretén orientar els actes humans en diferents àmbits.

Les branques de la filosofia

Llistat complet de definicions

• Saber filosòfic vs Saber ordinari: A diferència del saber ordinari, la filosofia s'oposa a tota mena de prejudicis, no dona per bo allò acceptat per la majoria i ho qüestiona sistemàticament.

• Saber filosòfic vs Saber científic: El saber filosòfic, com el científic, és rigorós, crític i no dogmàtic. La ciència s'enfoca a explicar com succeeixen les coses, mentre que la filosofia se centra en el per què. Aquestes dues disciplines, encara que diferents, són inseparables, i en el passat, molts filòsofs també eren científics.
• Saber filosòfic vs Saber religiós: El saber filòsofic és crític i té el dubte com a eina bàsica, mentre que el saber religiós es basa en creure més enllà dels dubtes. La filosofia parteix de la raó, i la religió de la fe. Sòcrates i Protàgones, exemple, van ser condemnats per impietat, com molts altres després d'ells.

Diferència entre el saber filosòfic i els altres tipus de saber

La filosofia és a tot arreu. Hi és quan pensem, quan parlem, quan veiem una sèrie, en els nostres gustos musicals.

Activitat: Estrenant les ulleres filosòf¡ques

Clica per trobar l'exemple

Teniu els apunts d'aquest apartat al Classroom

Etapes de la filosofia: Antiguitat

VI a.C. a V d.C.

Període cosmològic (VI a.C.)

Període antropològic (V a.C.)

Període Platònico-Aristotèlic (V-IV a C.)

Període hel·lenístic (III a.C.-I d.C.)

Període neoplatònic (III d.C.)-V d.C.)

Teniu els apunts d'aquest apartat al Classroom

Etapes de la filosofia: Edat Mitjana

V a.C. a XV d.C.

Patrística (I d.C. a V d.C.)

Escolàstica (XI-XIV)

Crisi de l'escolàstica (XIV-XV)

Teniu els apunts d'aquest apartat al Classroom

Etapes de la filosofia: Renaixement i modernitat

Renaixement (S.XV-XVI)

Revolució científica (S.XVI-XVII)

Racionalisme vs Empirisme (S.XVII-XVIII)

Criticisme (Kant) (S.XVIII)

Teniu els apunts d'aquest apartat al Classroom

Etapes de la filosofia: Edat CONTEMPORÀNIA

• S.XIX-XXI
• Apareixen tot un seguit de moviments filosòfics que revisen i critiquen la tradició anterior.

Alguns exemples són...

• Feminisme.

• Marxisme.
• Vitalisme.
• Existencialisme.
• Escola de Frankfurt.

Etapes de la filosofia: Actualitat

En un món que sembla guiat exclusivament per interessos econòmics, a l'aguait dels avenços ccientífics i tècnics, quins temes protagonizten les reflexions filosòfiques?

Justícia social

Informació vs Desinformacicó, fake news

Feminisme i filosofia del gènere

Medi ambient i canvi climàtic

Límits i conseqüències dels avenços científics i tecnològics

Selecció de textos

És la pregunta sobre l’acció humana, sobre el capteniment moral. La pregunta filosòfica no és ‘què puc fer’, perquè l’home lliure en principi ho pot fer tot, sinó que allò que ens preguntem és ‘què he de fer’ –perquè òbviament puc fer coses que no he de fer en la mesura que em rebaixarien o que resulten indignes.

És a dir: quins límit té el meu coneixement? Ho podem saber tot? Hi ha coses que sempre restaran inconegudes? Puc conèixerla realitat, o això esta fora de les nostres capacitats?

És la pregunta per les conseqüències últimes de l’acció humana, per la seva recompensa i sentit final. Puc esperar que si em comporto des d’un punt devista moral la meva vida no hagi estat inútil i fins i tot suposant que no existeixi la immortalitat, hauré ajudat a construir una humanitat més justa, més lliure, etc. Puc esperar que si existeix Déuhi hagi una recompensa a l’acció justa.

Segons Kant aquesta pregunta es respon per l’anterior. L'humà és l’únic ésser que pot conèixer, pot fer i pot esperar. I per això mateix resulta en ell mateix impossible de definir. El coneixement sobre l’humà mai no es pot exhaurir, donat que hi ha una absoluta diversitat de formes de fer i de ser en tant que humà. Un humà mai no és una cosa i per això els humans tenen ‘valor’ però no preu, en la mesura que sónsubjectes lliures i responsables.