ART GREC-BATXILLERAT Interactive Presentation

ART CLÀSSIC

GRÈCIA

ART GREC

Home, natura, raó, harmonia, i bellesa

bellesa i perfecció ideal

característiques art grec:

"L'home és la mesura de totes les coses"

-Principal objectiu:

Busqueda de l'ideal de bellesa= equilibri + harmonia +proporció

-Art naturalista (inspirat en la realitat) però idealitzat

-Art per gaudir com a ciutadà: caràcter públic.

_ Aplica principis matemàtics i geomètrics: incrementa la bellesa i harmonia

- En arquitectura la recerca de la bellesa i l’harmonia amb correccions visuals a partir de càlculs matemàtics . - En escultura aquesta recerca conduirà a un major naturalisme de la figura humana : músculs, venes, plecs de la pell

correccions òptiques

com es veu per les correccions

com es veuria sense correccions

tal i com és en realitat

-Art per gaudir : causar plaer estètic

-Art Públic : per al ciutadà (teatres, gimnasos, temples)

- Gran influència en la civilització occidental

URBANISME: LA CONSTRUCCIÓ DE LA DEMOCRÀCIA

Tres factors: 1. El caràcter independent de les polis: xicotetes ciutats (necessiten estar emmurallades) 2. La topografia muntanyosa del terreny: - zona alta (Acròpolis) -zona baixa (Àgora) 3. La democracia a Atenes: -necessitat de construir un espai al servei de la democràcia i dels ciutadans

espais i edificis per als ciutadans

Hipòdam de Milet

-traçat ortogonal -model d'altres ciutats -preocupació grega per crear un espai organitzat bell (etètic, funcional i integrat en l'espai

CARACTERÍSTIQUES DE L'ARQUITECTURA GREGA

-Tècniques constructives que apliquen ordre i la raó (matemàtiques) per aconseguir la bellesa : ordre , proporció, equilibri de totes les parts

• Art a escala humana (antropocentrisme)• Els materials constructius fonamentals : pedra calcària i arenisca i el marbre blanc. Policromia ampliació • L’edifici més important és el temple. ampliació . Importància externa dels edificis (sentit escultòric) ampliació

• elements constructius són les columnes i murs isòdoms de carreus uniformes (dibuix pàg.12) (ampliació) • sistemes de construcció arquitravats amb predomini de les línies horitzontals (entaulaments) i verticals (columnes) (no utilitzen ni l’arc ni la volta).(dibuix pàg. 12)

-Estructura arquitravada consta de 4 elements superposats: 1. Plataforma 2. Columna 3. entaulament 4. Coberta

PARTS D'UNA COLUMNA

CAPITELL

fUST

BASE

-les línies i les proporcions reflexen simetria i harmonia visual ( correcions òptiques )

èntasi

FRONTÒ

COBERTA

TIMPÀ

CORNISA

ENTAULAMENT

FRIS

ARQUITRAU

descripció en alçat:

COLUMNES

PLATAFORMA

CREPIDOMA

ORDRES O ESTILS ARQUITECTÒNICS

a partir del segle IV

a partir del segle VI

a partir del segle VII

FULLES D'ACANT

CAPITELLS

CAULICLES

VOLUTES

ÀBAC

EQUÍ

DÓRIC

CORINTI

JÓNIC

ORDE DÒRIC: des del SEGLE VII

• És sobri i robust. • Crepidoma o grades(plataforma escalonada sobre la que s’assenta un temple) en tres graons: estereòbat (dos inferiors) i estilòbat (el superior). • Columna: sense basa, fust estriat de cantells (angle o aresta) vius d’una sola peça en època arcaica i superposició de peces o tambors en l’època clàssica) i amb èntasi i capitell dividit en tres parts (collarí, equí i àbac) i sense decoració • Entaulament dividit en tres: arquitrau llis, fris que alterna tríglifs (motllures verticals) i mètopes (espais quadrangulars decorats amb relleus esculpits) i cornisa simple que sobreïx del fris. • Coberta a dues aigües que dóna lloc a dos frontons i el seu interior (timpà) pot estar decorats amb figures escultòriques.

crepidoma

ORDE JÒNIC (des del segle VI a. C.)

• Més esvelt i alt i ric en ornamentació. • Columna: amb basa formada per dos tors (motllures convexes) i una escòcia (motllura còncava), un fust acanalat (de cantells plans) i sense èntasi i un capitell decorat amb dues volutes en espiral. • Entaulament: arquitrau format per tres bandes horitzontals o platabandes escalonades , fris llis i sense divisions o amb decoració continua de relleus o pintures i cornisa molt elaborada i que sobreïx poc.

ORDE CORINTI (a partir del s.IV a. C.)

- variant ordre jònic diferències : -fust més esvelt i el capitell decorat amb fulles d’acant i caulicles. - destacar l’ús d’escultures que substitueixen el fust de les columnes: les cariàtides (figures femenines) i els atlants (masculines).

acroteri

AMPLIACIÓ

gàrgola

la decoració els edificis:- policromia i pintures -solia haver decoració escultòrica adaptada a l’espai disponible: als timpans del frontó, al fris, acròteres, gargoles....

quin estIl és ?

jònic

dòric

corinti

fàcrotera

àcrotera

gàrgola

frontó

cornisa

coberta

timpà

cornisa

fris

fris

cornisa

fris

entaulament

triglifs

arquitrau llis

arquitrau llis

arquitrau amb 3 bandes horitzontals

mètopes

fulles d'acant

àbac

capitell

columna

equí

volutes

fust

base

estilobat

base

base

crepidoma o plataforma

estereobat

estereobat

àcrotera

coberta

coberta

timpà

cornisa

cornisa

entaulament

fris

fris

triglifs

mètopes

entaulament

arquitrau

mètopes

arquitrau

àbac

àbac

capitell

equí

capitell

volutes

collari

collari

columna

fust

fust

columna

base

plataforma

plataforma

Hi ha : 1. Arquitectura religiosa: temple 2. Arquitectura civil: teatres, estoa, estadis, palestres...

edifici més important : el temple: casa dels déus olímpics

EL TEMPLE

- Importància: -edifici principal -Situat en un lloc elevat , s’accedeix per portes monumentals o propileus, i sobre un crepidoma o basament esglaonat .(ampliació) - Funció: guardar les ofrenes (no un lloc de culte) les cerimònies es realitzaven en l’exterior (major importància de l’exterior que de l’interior). (ampliació)

- Antecedents i orígens: -el temple rectangular del megaron micènic (palau) - el circular o thólos de les tombes dels prínceps micènics . (ampliació)

-En principi de fusta i adob - segle VII a.C. de pedra, (marbre blanc policromat).

- Dos tipus de plantes: temples circulars o thólos i temples rectangulars.

OEST

-Estructura interna temples rectangulars : (ampliació)1-Pronaos: part davantera i sostingut per columnes és el pòrtic o atri d’entrada 2 -Naos o cel•la: estància rectangular i obscura que suposava la part principal i central del centre, on es guardava la imatge escultòrica del déu. Podia tindre o no columnes internes de subdivisió. 3 -Opistòdom: Fals pòrtic posterior sense comunicació amb el centre on es podien guardar les joies i tresors relacionades amb el culte als déus. -

EST

descripció del plànol o planta:

OPISTÒDOM

NAOS O CEL.LA:

PERÍSTIL: GALERIA DE COLUMNES

ampliació

RECTANGULAR

PRONAOS O VESTÍBUL

PLATAFORMA AMB ESCALES

ESTÀTUA DIVINITAT

fotocopia

Tipus de temples a) segons el nombre de columnes en els costats menors: dístil (2), tetràstil (4), hexàstil (6), octàstil (8) o decàstil (10).

Tipus de temples - b) segons la disposició de les columnes: pàg.118 tholos(circular) apter: sense columnes als costat àpter in antis (el mur de la cel.la es prolonga i tanca pels costats el pòrtic ) pròstil (sols columnes en la façana principal) anfipròstil (hi ha columnes a les dues façanes) perípter :(envoltat per columnes en tots els costats) 1.monopter: una sola filera de columnes envontant-lo 2. dípter (dues fileres de columnes envolten el temple) Anomenen peristil a la línia de columnes que envolta el temple (galeria)

Quan els murs de la cel·la s’avancen fins a tancar les parts laterals del pòrtic, el temple rep el nom de in antis

in antis

in antis

in antis

octàstil i perípter anfipròstil

correccions òptiques aconseguir l’harmonia visual: (ampliació)-1.corbament cap a dalt d’entaulament i estilòbat -2. inclinació de les columnes cap a dins -3. èntasi: columnes més grans als cantons, disminució dels intercolumnis cap als cantons.

EXEMPLES: època arcaica (Ampliació) - 1.Temple Hera en Paestum -2.Tresor de Sifne en Delfos -3. Temple d'Artemisa en Efes

ÈPOCA CLÀSSICA (segle V – 323 a.C.): (Ampliaciò)- màxim esplendor (perfecció constructiva). - - exemples: els temples de l’ Acròpolis d’Atenes del segle V a.C., obra d’Ictini, Calícrates i Fídies (Partenó, Atenea Nike i Erectèon).

material: marbre del Pentèlic

Erectèon. Tribuna de Cariàtides. (Mnèsicles? Filocles?)

• ÈPOCA HEL.LENÍSTICA (323 – 146 a.C.): Exemples : l’altar de Zeus de Pèrgam i al temple de Zeus d’Atenes.

Altar de Zeus a Pèrgam segle II a.C)

Pèrgam (Bergama)

Façana esquerra

Alt relleus del podium: 2.30 X 120mts

-Dos-cents metres de fris continu cobreix el basament -temes de la gigantomàquia. -déus i gengants de mida de (2.30)lluiten de forma violenta

1.4- L’arquitectura civil: - gran importància a Grècia antiga ( societat que posa al ciutadà en el centre). - principals edificis civils : • La stoa: pòrtics coberts que envoltaven l’àgora i els carrers del voltant per protegir la gent i acollir els comerços. • gimnàs i la palestra: llocs de reunió cívica i per a l’exercici físic. • L’estadi: d’estructura rectangular i amb les grades o cavea aprofitant el desnivell del terreny servia per a les competicions atlètiques. • El teatre: - edifici civil més important (comèdies i tragèdies). - desnivell del terreny (les grades o cavea en la zona alta) - forma semicircular. - Parts: les grades o cavea (forma semicircular), l’orchestra (part circular on es situava el cor) i el proskenion o escena (lloc on es representava l’obra). - Destaquen el teatre del santuari d’Asclepi en Epidaure i el teatre de Delfos.

ARQUITECTURA CIVIL

APROFITEN LA INCLINACIÓ DEL RELLEU

PLANTA DE SEMICERCLE

ARQUITECTURA FITXA 7.4 | Erectèon

Arquitecte: Segurament Mnèsicles (també dels Propileus)

Funció , contingut i significat

-dedicat a Atena , Posidó i Cecrops = Erecteu (mític primer rei d'Atenes i de les Panatenees) -Competició Posidó -Atena per la ciutat (Erecteu-Cecrops jutge) -Cariàtides : memòria de les dones de Cària ( Àsia Menor) esclavitzades per ajudar als perses. -utilitzat com esglèsia al segle VII i després com a polvorí

- L’edifici s’adapta al terreny amb estructura de terrasses per respectar una olivera i una font d'aigua.Dedicat a Divinitats: Atena i Posidó i altres

Descripció planta:

-Costat Nord pòrtic tetràstil (2) per accedir a les cambres de Posidò (5) , Erectèo (4)

-temple xicotet i darrera obra de l'Acròpolis- exponent del jònic -poc unitari: 4 façanes diferents

- (1)-Pòrtic hexàstil jònic dona pas a una cel.la dedicada a Atena (est)

-(6 ) Tribuna de les Cariàtides

Entorn i integració urbanística

-darrera obra que es va fer a l'Acròpolis, construït al costat nord del Partenó.

-s'adapta perfectament al penya-segat irregular de l'Acròpoli -es relaciona harmònicament amb la resta d'edificis. Situat al costat oest del Partenó

L'olivera d'Atena.

Influències: - edifici únic sense comparació -les cariàtides inspirada en una columna coronada per un grup de tres dones ( prop del santuari de Delfos) -Estàtues Renaixentistes, neoclàssiques han seguit el model de les Cariàtides. ( Ammannati: Ninfeu de la vil.la Giulia s. XV_XVI)

Ammannati: ninfeu de la villa Giulia- s.XV-XVI

ARQUITECTURA FITXA 7.6 | Teatre d'Epidaure

obra civil

Descripció formal tres parts: l'orquestra, la càvea i les construccions escèniques (prosceni i escena). 1. Orquestra : circular, terra de sorra i, en un inici, un altar de pedra al centre. 2. la càvea: espai dels espectadors (15.000 persones) -Amb la diazoma: passadis que separa la càvea en dos seccions, on es disposaven dos tipus de seients: -del poble amb grades llises de pedra - de les personalitats polítiques, a primera fila i reforçats amb respatller i braços. 3. les construccions escèniques –de planta rectangular ( darrere l'orquestra). a)l'escena: edifici de dos pisos i un balcó , amb els decorats pintats, també servia de magatzem i vestidor pels actors b) el prosceni: plataforma elevada situada entre l'orquestra i l'escena on s'actuava.

-construcció oberta de pedra -geometria perfecta de les formes

Entorn i integració urbanística - aixeca la càvea sobre un pujol, aprofitant el pendent natural de la muntanya - integració a l'entorn paisatgístic demostrant la relació entre art i natura en el món grec.

Funció, contingut i significat - naix per les cel.lebracions de les jornades festives a la primavera i a l'hivern per al déu del vi, Dionís (explica l'altar destinat als actes rituals al mig de l'orquestra). L'acció dels actors es desenvolupava al prosceni, davant d'una arquitectura artificial o pintada - teatre molt famós de l'època: tragèdies de Sòfocles, Eurípides i Èsquil.

-destaca per l'acústica, la bona conservació i la gran capacitat (15. 000) espectadors.

MODELS I INFLUÈNCIES- mostra l'evolució del teatre de l'època clàssica a l'època hel.lenística : -a) incrementen les dimensions de la càvea b) eleven el prosceni ( anteriorment a nivell de l'orquestra). - Aquestes modificacions van ser el model a seguir per a molts altres teatres posteriors: tant grecs com romans . exemple Teatres de Segesta a Sicília (segle III a.C)

Atenea Nike

Identificació de l'obra: - temple Atenea Niké de Calícrates -421 a.C. segle V a.C -estil grec clàssic -tipologia: edifici religiós (temple) -La imatge correspon al pòrtic oriental (est)

ANALISI:

- material: marbre del pentèlic i fusta (coberta) -sistema constructiu: arquitravat -Estructura en planta: -temple de planta rectangular -tetràstil, anfipròstil (2 pòrtics) in antis -pronaos, naos i portic posterior

alçat: -crepidoma amb tres esglaons (estereobat i estilobat) -Columnes d'ordre jònic -entaulament amb arquitrau, fris i cornisa -Coberta a dues vessants.

Elements sostenidors: el mur i les columnes - a) mur: - sòlid i continu sense obertures. -isòdom b) columnes (jòniques) -amb base (tor i escòcia) -fust acanalat de cantells plans, sense èntasi -capitell amb volutes.

Elements sostinguts: 1.entaulament : -arquitrau amb tres platabandes escalonades -fris llis -cornisa molt elaborada. 2. coberta: -frontó amb timpà (desaparegut) Il.luminació: -Interior molt fosc -principal font de llum la porta

Elements decoratius: - a) l'exterior -tindria policromia -decoració escultòrica (desapareguda): - fris decorat amb escenes de la victoria contra els perses -frontó amb escenes de Gigantomàquia, Amazones - b) l'interior: - imatge d'una Atena aptera ( sense ales) .Símbol de la victòria.

valors arquitectònics: - sentit escultòric (importància de l'interior) -formes geomètriques : triangles als frontons, cilindres en les columnes, rectangles en la planta -elements horitzontals i verticals equilibrats: entaulament i base ( horitzontal) i les columnes (vertical) -Relació mur-obertures: conjunt equilibrat a) a la cel.la predomina el mur (solidesa) b) pòrtics oberts per les columnes( espai semi-obert) -proporció, harmonia: mesures matemàtiques , proporcions contants -simetria: distribució de la planta

COMENTARI:

-Un dels millors exemples del jònic -Funció: -lloc de culte ( el culte a l'exterior) interior (tresor) -commemoratiu: cel.lebrar la victòria sobre els perses. -plaer estètic -reflectir el poder de la ciutat -Ubicació: -entrada de l'acròpolis (planificació) -perfectament integrat en l'entorn ( adaptat al turó)

Context històric-client: -promotor : Cimó , rival de Perícles.Estratega grec -moment de màxima hegemonia política i econòmmica d'Atenes (democràcia) , cultural (artistes, filòsofs...) -Arquitecte: Cal.lícrates, el mateix del Partenó (l'artista ix de l'anonimat)

Antecedents: -Egipte: sistema arquitravat -Micènics: la planta del megaró -els temples antics eren de fusta i adob. Característiques principals estil: - temple menut a escala humana -perfecció i harmonia (bellesa) correccions òptiques. -sentit escultòric -arquitectura arquitravada

MODELS I INFLUÈNCIES - influí en temples de l'època de dimensions xicotetes , com el Tresor dels Atenesos i el Tresor dels Sifnis, tots dos a Delfos. - en l'arquitectura europea durant el període neoclàssic. SINTESI -el temple d'Atena Niké és una bella miniatura entre els imponents edificis dòrics de l'acròpolis.

Tresor dels Atenesos (500-490 a.C.).

ANALISI I COMENTARI DEL PARTENÓ

1. IDENTIFICACIÓ I DESCRIPCIÓ-Temple del Partenó Acròpolis d’Atenes . - obra del segle V a. c, - estil grec clàssic. - obra religiosa dedicat a la deesa Atena Patenos. - imatge exterior( la façana principal orientada cap a l’est)

-material marbre del Pentèlic i fusta.

El sitema constructiu arquitravat . -l’estructura en planta : -planta rentangular . - temple octàstil, perípter i anfi-prostil ( dos pòrtics) amb 17 columnes als costats . - pronaos anterior i posterior (anfi-prostil) amb 6 columnes (hexàstil) -naos o cel.la - opistòdom

En alçat 4 parts : crepidoma, columnes i murs , entaulament i coberta . 1.crepidoma consta de tres esglaons: els dos primers son l’esterèobat, i el tercer l’estilòbat 2. Columnes d’ordre dòric 3. L’entaulament consta d’arquitrau, fris i cornisa. 4. Coberta a dues aigües amb una cornisa .

-elements costructius sostenidors: 1.El mur: aparell isòdom de carreus perfectament tallats i uniformes. 2. Les columnes: -orde dòric : a) sense base, b) fust és estriat de cantells vius amb èntasi i superposició de tambors. -c) capitell amb collarí, equí i àbac.

- elements constructius sostinguts: l’entaulament i la coberta 1. L’estaulament dividit en tres parts. a) arquitrau llis b)un fris dividit en tríglifs amb motllures verticals i mètopes decorades amb escultures. d) La cornisa és simples i sobreix del fris. 2. la coberta a dues aigües amb dos frontons amb els respectius timpans

- il.luminació :interior prou fosc , poques finestres i obertures . - principal font de llum e les dos grans portes de cada pòrtic. - elements decoratius : es concentren en l’exterior: la policromia (colors daurats, roig, blaus i blanc ). - decoració escultòrica a les Mètopes , al fris que envoltava la cel.la i als frontons. - A l’interior una gran estàtua de la deesa Atena d’or i marfil.

valors arquitectònics : - cura de l’aspete extern ( acabat escultòric). -Les formes geomètriques predominants :triangles al frontons, cilindres en les columnes, rectangle i quadrats - Equilibri d'elements horitzontals i verticals : les columnes (l’element vertical) la bases del temple i l’entaulament ( elements horitzontals) - relació murs-obertures : l’interior domin el mur, no hi ha quasi obertures. No obstant les dos grans portes i les columnes que envolten al temple amb la seua separació contribueixen a crear un espai semiobert i a equilibrar la sensació de solidesa i li dona esveltesa al conjunt.

- El Partenó és el millor i més perfecte exemple de simetria , proporció i harmonia entre les seues parts. Amb l'ús de: 1.-correccions òptiques per conseguir aquests efectes: a)corbament cap a dalt de l’entaulament i estilòbat b) inclinació de les columnes cap a dins c) èntasi d)columnes més grans als cantons - 2. La proporció entre les diferents parts es constant (la planta té una proporció respecte l’alçat, l’amplària i alçada) -La distribució en planta és simètrica.

COMENTARI Introducció: El temple del Partenó està situat en un lloc elevat i sagrat (temenos) al que s’accedeix per unes portes monumentals (propileus) - La finalitat i funcions: -lloc de culte i guardar els tressors de la divinitat - complaure als ciutadans de la polis i reflectir el poder de la ciutat en la seua etapa de major esplendor. Al seu interior es guardaven els tresors i la imatge de la divinitat. El culte es feia fora .

- Ubicació i integració urbanística:-ubicat a l’acròpolis d’Atenes en el punt més elevat de la mateixa junt a altres temples destacats com el d’Atena Nike i l’Erectèon ( conjunt està perfectament organitzat i integrat amb l’entorn urbanístic) -Client i context històrica: construït per Pericles al segle V junt a tota l’acròpolis que havia estat destruïda durant les guerres mèdiques. El Partenó era el gran temple que els atenesos van oferir a la deesa Atena després de derrotar als perses. Correspon a l’època de major esplendor d’Atenes tant en el pla econòmic, cultural i artístic. Políticament es correspon al període de la democràcia . A Atenes acudien artistes , filòsofs , científics de tot arreu atrets per la riquesa i la llibertat de l’època. -Al segle XVII patí una destrucció pels venecians que llançaren un projectil al atacar als turcs que havien convertit al Partenò en un polvorí ( anteriorment era una mesquita)

-arquitectes : Ictinos i Cal.lícrates , supervisats pel gran escultor Fídies - A Grècia en aquesta etapa l’artista ix del seu anonimat i molts signaran les seues obres -antecedent : -de l’arquitectura egípcia el sistema arquitravat. - Dels minoics: l’equí i àbac dels capitells. - dels micènics la planta del megaró amb la suea estructura. - Els temples més antics eren de fusta i adob . Després, a l’època arcaica començaren a fer-se de pedra i d’orde dòric

síntesi principals caracterítiques :. Front al col.lossalisme egipci, el Partenó està construït a escala humana - L’edifici fou tractat com un obra escultòrica, tenint màxima cura del seu exterior front a l’interior. -en aquesta obra queda perfectament reflectit el que per als grecs era l’ideal de bellesa. Tot es proporció, equil.libri i harmonia aconseguit per mig de fòrmules matemàtiques i per la geometria de les proporcions. Mencionar les correccions òptiques portades a terme per mostrar harmonia visual.

característiques generals escultura grega

-repsentació ésser humà. -hi ha tres etapes amb tres estils

pàg121.

ESCULTURA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS

marbre

bronze

• Materials: marbre i bronze • La majoria son còpies romanes • Les originals estaven policromades

• Funció: religiosa (temples, tombes,...) i estètica (decoraven tots els espais i edificis públics) • Els escultors consideració social important (signen les obres) • L’escultura presenta unes característiques unitàries (excepte en època hel•lenística)

• Distingim una etapa prèvia (geomètrica) i tres períodes: arcaic (+ transició), clàssic (+postclàssic) i hel•lenístic

• Partint de la influència oriental (egípcia sobretot) i el seu estatisme, evolucionen cap a una escultura que busca el moviment, el naturalisme, l’expressivitat ( expressió dels sentiments a partir del segle IV )

.- Els precedents: períodes geomètric (segle VIII a. C.)

• Influència oriental ( egípcia) • exemple les xicotetes escultures votives o religioses del segle VIII a.C., de fusta ( còpies de pedra): les xoanes o xòanon -Molt imperfectes. LLei de la frontalitat (rígida i recta sense flexibilitat o torsió) • precedent directe dels koúroi i kórai.

PERIODE ARCAIC (segles VII-VI a.c)

- figures humanes : - masculines (koúroi/curos ) atletes nus o herois -i femenines (Kórai/cores) dones vestides sacerdotesses. -Influència oriental Egipcia: -hieratisme: rigidesa i frontalitat del cos. -mans tancades i pegades al cos.

- la Dama d’Auxerre del segle VII amb peus i mans desproporcionadament grans

- Cleobis i Bitó del segle VI a. C.

al voltant d'un eix central vertical

SIMETRIA

-peus en terra: avancen lleugerament la cama esquerra.

-no expressen sentiments

CONVENCIONALISMES: ulls grans ametllats , somriure arcaic, tòrax massa ample ...

somriure arcaic

PERIODE ARCAIC (segles VII-VI a.c)

-esquematització i geometria de les parts del cos : músculs, anatomia, vestits

- la Dama d’Auxerre del segle VII amb peus i mans desproporcionadament grans

GEOMETRIA : cabells, barba

-Els relleus :les mateixes característiques.

EVOLUCIÓ: etapa de transició (1ª meitat s.V)

més proporcionades i naturalistes

- EVOLUCIÓ DE L'ESCULTURA ARCAICA ( Primera meitat del segle a. c)

- més proporcionades)- major naturalisme ( detalls roba,cabells,anatomia) -menys rigidesa i cert dinamisme ( braços desapegats del cos, la torsió lateral del coll, cama avançada i doblada...)

cavaller Rampin

CAP LLEUGERAMENT DE COSTAT ESTAVA POLICROMADA NOVETAT DEL CAVALL

- EVOLUCIÓ DE L'ESCULTURA ARCAICA ( Primera meitat del segle a. c)

- L’Efeb de Crities : expressió moviment músculs més naturalista.

1,17 metres.

- EVOLUCIÓ DE L'ESCULTURA ARCAICA ( Primera meitat del segle a. c)

-l’Auriga de Delfos :trets arcaics (postura rígida i la desproporció de peus i mans) trets clàssics ( cap de costat i la serenitat del rostre)

- EVOLUCIÓ DE L'ESCULTURA ARCAICA ( Primera meitat del segle a. c)

Zeus llançant el raig ( o Possidó llançant el triden t) -sense frontalitat ni estatisme -apunta a cert dinamisme

taman major de (2,10 m.) déus

1,80 metros (humans)1.90 heroís

réplica de la escultura original en Nueva York, en la sede de las Naciones Unidas,

-KOUROS D'ANAVYSSOS i KORÉ DEL PÈPLUM

Descripció formal - simetria (dues meitats iguals, exepte braç o cama) -frontalitat ( actitud hieràtica) - geometria per representar parts corporals (cabellera, ulls ametllats, tors del curos i en els relleus de la roba de la cora) - policromia

Funció i simbolisme: societat que valora la joventut, virtut i heroïsme

Temàtica - s'esculpia la figura masculina atlètica nuat( kouroi ) - eren representacions en honor dels grans atletes guanyadors dels jocs d'Olímpia. .- curos d'Anavyssos: estàtua funerària ( inscripció en la base) mort en combat. - kore: significa noia. - estàtues votives xicotetes - porten una fruita, una flor o un petit animal en una mà i -sempre vestides.

MODELS I INFLUÈNCIES - les xòanones ( escultures de fusta rígides i geomètriques) - influència escultura egípcia: monumentalitat, frontalitat i el moviment de l'extremitat inferior. - novetats respecte a l'art egipci: la nuesa (en el cas dels kouroi) i no utilitzar un suport posterior.

ETAPA CLÀSSICA: SEGLE V a. c

- màxim esplendor -s’implanta un model que marcarà l’escultura per sempre ( fi rigidesa) - Atenes de Pericles gran centre de l’art clàssic. - naturalisme idealitzat.

- material: marbre o bronze

ETAPA CLÀSSICA: SEGLE V a. c

- ideal de bellesa humana basat en proporcions equilibrades( cànons): (Policlet). -S’estudia l’anatomia (detalls) i el moviment real de la musculatura (formes arrodonides). -fi de la frontalitat : s’aconsegueix captar el moviment ( seré i contingut )amb el contraposat o la corba praxiteliana (figura lleugerament arquejada)

ETAPA CLÀSSICA: SEGLE V a. c

- fi de la rígida simetria anterior: els braços despegats i doblats, vestits suggereixen formes , els caps s’inclinen , detalls... -Augmenta l’expressivitat i les emocions ( forma continguda) - Busquen l’equilibri entre ment i cos -Els autors guanyen prestigi, destacant: Mirón, Policlet, i Fídies.

tècnica: fosa(còpia: talla)

escultura exempta

Mirón: bronzista -avança en : - la captació del moviment - composicions més complexes - estudi de l’anatomia. - conserva del període anterior: - poca expressivitat del rostre - deficient representació dels músculs -certa frontalitat ( esculpeix en un sol pla, com si fora un relleu ).

Material: bronze (còpia: marbre)

- El discòbol de Miró del segle V a.c. L’artista representa la bellesa del moviment en el moment de màxima tensió que precedeix el llançament.

composició plana: sols té sentit si es mira de front o d'esquena, en altre angle resulta confusa i poc harmoniosa

rostre poc expressiu , no acompanya a la tensió del cos.

cabells geomètics, com un casc

FITXA TÈCNICA : DISCÒBOL

Descripció formal -s'aparta de la frontalitat i rigidesa de l'escultura arcaica -reflecteix el moviment (de perfil, el cos fa una "S", combinat amb l'arc que descriuen els braços estesos). - moviment equilibrat: equilibrar la composició fent que el braç que té el disc estigui en contrapès amb la cama en què descansa l'altre braç. - l' ordenació de les línies en moviment s'anomena rhythmós.

- marca fidelment tots els músculs en tensió. -No obstant l' expressivitat no es reflecteix al cap - conserva trets de l'etapa anterio :com ara el hieratisme del rostre i la geometrització dels cabells.

- la còpia de marbret te un suport pel pes

Temàtica -imatge d'un jove atleta, Jacint, que es va morir en uns jocs celebrats en honor del déu Apol·lo. - els atletes eren tan famosos com les divinitats i els consideraven un model de la bellesa ideal.

funció: estètica i ser contemplat en públic,i commemoratiu

MODELS I INFLUÈNCIES - influència dels vasos de ceràmica pintats i les petites estàtues de bronze (llibertat creativa). - la tensió muscular o la interacció de l'obra amb l'espai circumdant van ser, innovacions que va plasmar en el marbre

Políclet el vell: - introdueix el cànon proporcional de set caps i el contraposat. - estudi de la composició i l’anatomia -mestre del naturalisme idealitzat (detallisme) -moviment contingut - expressivitats serena

Políclet: - Obres importants seues són: Dorífor, Diaduenos, Amazona ferida ... - El Diadumen del segle V a.c - commemora la victòria d'un atleta jove en una cursa.

tècnica: fosa a la cera perduda(còpia ) talla

- El Dorífor de Policlet del segle V a.c - l’ideal d’home perfecte de l’època amb equilibri fisic ( cos perfecte) i espiritual ( actitud serena ). -cànon anatòmic perfecte (l’alçada total equivalent a set vegades el cap). - la cara dividida en tres parts iguals

jove atleta nu en repòs que porta una llança

- harmonia i equilibri de les diferents parts del cos amb el contraposat- modelatge del cos estudiat : més treball al tors - model per escultors de l'època : Lisip en el Apoxiòmenos, Praxiteles en l'Hermes amb Dionis i del Renaixement com Miguel Angel en el seu David o Donatello també en el David

-Fídies: - gran escultor de l’Atenes clàssica ( l’Acròpolis) - l’equilibri, serenitat i perfecció de les figures, el treball dels vestits (tècnica dels “draps banyats” ) , la bellesa dels rostres ( individualització) - estàtues colosals (Atenea i Zeus).

Victòria cordant-se la sandàlia

Atena Lemnia

ESCULTOR DELS DÉUS

APOLO PARNOPIOS

ATENEA LEMNIA

ATENEA PARTENOS

d'or i marfil. 12 metres, la niké tenia 2 metres

frotó oest

frotó est

frontó est

FIGURES DE TAMANY REAL

mètopes Partenó: alt relleu

FRIS EXTERIOR

-92 mètopes en total -al costat est : la gigantomàquia -al costat oest: amazonomàquia - al sud: la centauromàquia - al nord : guerra de Troia

fris exterior alt relleu estil dòric

el fris interior en baix relleu estil jònic

- Novetat: el fris interior mai s'havia decorat

- la processo de les panatenes.

- representa a la societat : soldats, vells, músics, joves amb ofrenes, animals per sacrificis i figures mitològique

ANALISI I COMENTARI : EL DORÍFOR

obra: Dorífor autor: Políclet el vell cronologia: segle V.a. C. estil: grec clàssic tema: obra civil, de tema atlètic Descripció iconogràfica: representa un jove en actitud de repòs instans abans de participar en la prova de llançament. Apareix dret i nu, amb la mà esquerra portava una llança (desapareguda)

Tipus d'escultura: - exempta de cos sencer. Ubicació: - -donat que estava destinada a ser contemplada pels ciutadans, la seua ubicació seria llocs públics Material: original bronze ( fosses per fer armes) còpia romana de marbre Tècnica: la de bronze amb la tècnica del buidatge, i la còpia de marbre amb la talla.

.La forma:-figurativa -expressió: idealitzada amb emocions contingudes sense excesos -anatomia i proporcions: idealitzades respecte un cànon. Representa l'ideal d'home perfecte. cànon : l'alçada equival a 7 vegades el cap. La cara dividida en 3 parts iguals: la zona del front , la del front i el nas, i la que va del nas al mentó.

-Modelatge del cos: naturalista idealitzat. Musculatura molt treballada marcant les línies. - Els cabells també mostren naturalisme en la distribució

La composició: -frontal: dissenyada per ser vista de front. -simètrica però no rígida per el contraposat : la cama dreta suporta tot el pes del cos, i l'esquerra endarrerida descansa tocant lleugerament el terra. Els braços porten un ritme alternatiu: el dret no fa cap esforç, i l'esquerra es dobla per sostindre la llança. El cap es gira lleugerament per trencar l'estatisme -tancada: tots els elements s'arrepleguen sobre la figura (convergeixen cap a ella) -Al ser simètrica i tancada transmet harmonia i equilibri.

El moviment:

-suggereix moviment equilibrat i harmoniós (contingut) gràcies al contraposat

Acabat de l'obra: - textura de les superfícies: polida i ben acabada per donar sensació de suavitat -policromia: originalment de bronze no en tenia, i la còpia romana tampoc en té. -incidència de la llum: com l'acabat és polit i suau, l'incidència de la llum es suau i homogenia (tota la superficie il.luminada per igual.)

COMENTARI: Funcio: -decorar llocs públics -commemorar les victòries dels atletes en els jocs -mostrar els valors d'un bon ciutada: joventut, valentia, serenitat... context històric: - segona meitat del s.v , màxim esplendor d'Atenes. Grècia dividida en polis. Políticament té lloc les guerres mèdiques que guanyà Atenes (hegemonia sobre Grècia) -època de la democràcia en què brillà l'art, la ciència i la filosofia. Tot es centra en el ser humà i en la plasmació de la natura. Estèticament es reflexa en la recerca de la bellesa ideal i perfecció .

-Autor i obres: - Políclet gran escultor de l'època. -Treballà sobre tot el bronze -desenvolupa un obra coneguda com el cànon, on proposà el seu model d'home ideal basat en càlculs matemàtics exactes. -obres destacades: el diadumen, i l'Amazona ferida.

Antecedents obra -estil: - antecedent podria ser l'Efeb de Críties, obra de l'etapa arcaica que mostra ja una evolució cap a formes més clàssiques (naturalistes) sintesi característiques generals: - recerca de la bellesa ideal basada en cànons matemàtics. -intent de representar de manera naturalista l'anatomia i imprimir a la figura un moviment també natural. - Expressions contingudes amb equilibri ment i cos

Influències posteriors: - fou un icon en el seu temps per representar als heroïs i atletes i també en la posteritat -Exemples L'August de Prima Porta (època romana), i en el Renaixement el David de Donatello, i el de Miguel Angel , els dos segueixen el contraposat.

sintesi final: -aquesta obra és una de les que millor plasma la constant recerca de perfecció, equilibri i harmonia del món clàssic

fitxa tècnica Diadumen

-títol: Diadumen -autor: Policlet el vell -cronologia: segle V a.c -material: còpia de marbre- original de bronze. -tipologia: escultura exempta -estil: grec clàssic

Tema: - atlètic o esportiu -representa a un jove nu, guanyador d'una cursa de velocitat (sembla que no es pot aturar) -es lliga la cinta (símbol de guanyador o heroi)

Forma: -Anatomia (musculs ) més naturals i marcats que el Dorífor -cabells més naturals i treballats , la cinta realça el volum -l'expressió més serena: actitud reflexiva i més dolça

Composició: -frontal però no rígida : gira el cap i la disposició dels braços alçats li donen més naturalitat -simètrica i tancada: equilibri

moviment:

-moviment equilibrat suggerit amb el contraposat -acompanya la posició dels peus més separtats i els braços separats del cos

acabat de lòbra: -textura polida i llisa donant sensació de suavitat -Incidència de la llum: -sua i homogènia il.luminant tota la superfície per igual

Contingut i significat: - pot representar : 1. un déu (Apol.lo) 2. un atleta victoriòs (heroi) que pren la victòria amb serenitat ( valor important en l'època) -apareix representat nu perque els homens competien nus

Models i influències: - les aportacions de Policlet per representar la figura humana de forma més natural (contraposat i cànon) foren seguides per contemporanis i per romans ,al Renaixement i neoclassicisme - Hermes amb Dionis infant de Lisip GRÈCIA CLÀSSICA -David de Donatello, David de Miguel Angel) RENAIXEMENT

segle IV a.C.etapa postclàssica - Les guerres del peloponés fi esplendor i hegemonia d’Atenes. - Els ideals anatòmics es transformen i s’introdueix un cànon més esvelt: el cànon de huit caps de Lisipo. - S`accentua el moviment i comença a perdres la serenitat anterior

- S’aconsegueix la tercera dimensió ( ús de l’escorç ) - S’accentua el naturalisme en gestos i actituds ( major realisme) - individualització total de les figures i a l’aparició del retrat

- Augmenta l’expressivitat ( rostre) busca l’expressió dels sentiments - ruptura equilibri entre cos i ment en favor del “pathos” ( sentiments i emocions dramàtiques )

- S’introdueix com tema el nu femení integral, creant-se un nou model anatòmic de dona : les Afrodites o Venus. - Els autors més importants : Praxítel ,Lisip i Escopes

AFRODITA DE ARLÉS

Afrodita de Cnido

• Praxítel: - bellesa de les formes: ( superfícies blanques i suaus) - rostres melancòlics -cabells més profunds -la introducció dels nus femenins integrals . - contraposat exagerat “corba praxiteliana”amb lleu ondulació de la cadera.

• Praxítel: - Obres més importants : Hermes amb Dionisi xiquet, Afrodita de Cnido, Apol•lo Sauròcton, i Afrodita d’ Arles.

• Lísip: - l’escultor favorit d’Alexandre el Gran -anuncia l’hel•lenisme posterior: -temes quotidians -major expressivitat - múltiples punts de vista (estereometria) a partir de diversos escorços (línees obliqües que creuen la composició) - cànon de huit caps (més esvelt) - retrats individualitzats( Alexandre, Socrates...)

braços i cames en diferents angles respecte al pla, es projecten separant-se del cos

LISIP: - Obres més importants: Apoxiomen, Hèrcules Farnesi, Ares Ludovisi, Eurípides, Alexandre el Gran, Sòcrates, Eros amb l’arc.

• Escopes: 1. moviment ( composicions pràcticament helicoïdals) 2. gran expressivitat de rostres ( patetisme o sentiments exacerbats) boques entreobertes, ulls anhelants, ansiosos (pathos) - Obres més importants : Mènade, Meleagro, i decoració escultòrica del Mausoleu d’Halicarnàs.

fitxa tècnica Apoxiòmenos

Temàtica - apoxiòmenos significa "el qui es rasca", "el qui es treu l'oli"(els atletes s'ungien amb oli abans de cada competició, després s'havien de netejar amb sorra i passar l' estrígil per treure's l'excés d'oli, la suor i la sorra) -Els atletes tenien una consideració social especial. -l'atenció que rebien en escultura era equiparable a les representacions dels déus.

Descripció formal L'atleta dret, nu, amb els braços aixecats .-No és l'atleta heroic representat en el moment de la victòria sino després en un moment banal Forma: -expressió i gestos més naturalistes (. El jove mira al lluny cansat amb expressió de cansament a la cara) -anatomia i proporcions naturalistes detalls realistes i idealitzades respecte a un cànon 1/8 -cabells també molt treballats i revolicats.

composició: -composició més complexa (anuncia l'hel.lenisme) -multiplica els punts de vista per mig de l'estereometria ( el del braç i les cames que es projecten en diferents angles separant-se del cos)

braços i cames en diferents angles respecte al pla, es projecten separant-se del cos

Moviment: més dinàmic

- contraposat més dinàmic que Policlet ( s'aparta de la frontalitat i estatisme clàssic) per : a) l'escorç del braç dret projectat cap endavant i l'esquerre un poc en angle ( estereometria) b) alterna parts en repòs i part en tensió: visible sobre tot a les cames que estan més separades c) lleu torsió dels malucs contraposats amb la posició dels muscles

MODELS I INFLUÈNCIES - Antecedent: el Dorífor de Políclet amb el cànon 1/7 - També el contraposat -el model de canon de bellesa de Policlet i LISIP, continua vigent als nostres dies reflectit en els paràmetres que s'utilitzen avui per als models publicitaris.

fitxa tècnica : Hermes amb el nen dionís

Títol: Hermes amb el nen Dionís. Autor: Praxíteles (Atenes, actiu al segle IV a.C.). Cronologia: 350 - 330 a.C. Tipologia: escultura exempta. Material: marbre . Estil: grec postclàssic. Tema: mitològic

Temàtica - s'inspira en la mitologia : Hermes, déu del comerç i missatger diví, i Dionís, déu del vi. - Dionís fill de Zeus i d'una princesa - perseguit per Hera gelosa - Zeus converti el jove Dionís en xiquet i manà a Hermes que el dugués al mont Nisa perquè les nimfes en tinguessin cura. -Hermes mostra, amb el braç aixecat, un brot de raïm a Dionís (fruit al qual es va aficionar el nen ) - Probablement commemora la pau entre les polis d'Elis i d'Arcàdia, perquè Dionís i Hermes eren els patrons

Descripció formal- Hermés està dret- li falta part del braç dret i recolza l'altre en una roca coberta amb una túnica - amb el braç esquerre aguanta a Dionís -Entre el tronc i la figura d'Hermes hi ha un suport transversal, necessari per aguantar el pes de l'escultura.

Composició: - l'ús del contrapposto de Policlet : equilibri entre parts en tensió i parts en repòs - composició suau i dinàmica en forma d'una gran "S" invertida, "corba praxiteliana", aconseguida gràcies a l'elevació del maluc d'Hermes -contrasta amb la línia recta del nen dionís i la túnica d'Hermes.

La corba praxiteliana dinamitza la composició.

Moviment:-moviment equilibrat per l'us del contraposat de Policlet i per la corba Praxiteliana. -Forma: -caiguda natural dels plecs ( utilitza la tècnica dels draps molls de Fídies) sensació de realitat.

MODELS I INFLUÈNCIES-segueix el cànon i la configuració anatòmica de Políclet. -Introduí la Corva Praxiteliana -marca canvis seguits durant l'estil hel•lenístic, (déus i els herois presentats en actituds humanes quotidianes i reflectien per primer cop emocions i sentiments). -La seva influència es va fer notar a l'obra de LISIP i ESCOPES - al Renaixement la corba praxiteliana va ser molt imitada com a model d'equilibri.

Lisip: Apoxiòmenos (segle IV a.C.).

PERÍODE HEL.LENÍSTIC (segles IV-I a.c.)

- barreja influència oriental ( monumentalitat, patetisme ) i tradició clàssica : ideal d'harmonia i proporcionalitat .exemplel'Afrodita de Melos o Milos - moviment intens (escorços complicats) - expressivitat extrema (trenca la serenitat i equilibri clàssic)

PERÍODE HEL.LENÍSTIC (segles IV-I a.c.)

- Continua el naturalisme ( no idealitzat- realisme),plasmació dels defectes físics, lleig... -Representen moviment intens (escorços - transmeten tensió i dinamisme ). - les composicions es compliquen (postures diverses)

- teatralitat: gestos, postures, il.luminació...

AL.LEGORIA DEL NIL

VELLA EBRIA

Monumentalitat

NANS

- representació del volum( músculs exagerats i fins al mínim detall) -abusen dels escorços. - els rostres es representen amb gran expressivitat: sentiments de sofriment i passió (pathos) de manera exagerada.

PERÍODE HEL.LENÍSTIC (segles IV-I a.c.)

càstig de Dirce o Bou FArnesi

GAL MORIBUND

el sofriment

El Laocont i els seus fills

PERÍODE HEL.LENÍSTIC (segles IV-I a.c.)

- Temàtica molt variada:-reinterpreten temes anteriors de forma dramàtica - retrats psicològics,els grups escultòrics, els temes trivials de la vida quotidiana, els temes grandiosos dels déus i herois en moments dramàtics - major importància al paisatge (especialment als relleus) -Es perd la unitat estilística de tota Grècia i sorgeixen escoles locals: Atenes o neoàtica, Pèrgam, Alexandria , Rodes...

gigantomàquia de l'altar de pèrgam

Gal suïcidant-se

retrats

El nen de l'oca

El nen de l'espina

VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA

ANALISI I COMENTARI DEL LAOCONT I ELS SEUS FILLS

Identificació obra i nom de l'autor: El Laocont i els seus fills. Autor Agesandre, Polidori, Atenodor de Rodes. Cronologia: segle III-II a.c Estil: grec hel.lenístic Tema : mitològic. Descripció iconogràfica: mite relacionat amb la guerra de Troia. -el sacerdot troia fou castigat per Atena per advertir sobre el cavall de fusta ofert a Posidó -dos serps marines el materen junt als dos fills -els troians ho interpretaren com un càstig diví per no acceptar el regal de la deesa Atena .

Tipus d'escultura: escultura exempta (grup) Ubicació: illa de Rodes i portada a Roma. Arribà pel saqueig d'un general i va estar en la mansió de l'emperador Tito. Aspectes tècnics: -material: original bronze, és una còpia romana de marbre. -Tècnica : la de bronze amb la tècnica de la fosa o buidatge, la de marbre amb la tècnica de la talla (esculpida)

-forma: - figurativa -expressió: realista. Expressions de dolor reflexades al rostre (boques entreobertes, ulls enfonsats ) -tractament de l'anatomia : realista (els fills representats com adults de tamany xicotet) musculatura exagerada i treballada minuciosament. El Laocont expressa tensió, esforç

Composició : - frontal: conjunt pensat per ser vist de front però les diagonals i escorços dels cossos multipliquen els punts de vista -Els tres caps s'inscriuen en un triangle desplaçat un poc cap a l'esquerra (transmet dinamisme) -Es oberta: -les figures semblen projectar-se cap a fora. - La mirada del Laocont cap a dalt com demanant ajuda als déus.

Moviment: -suggereix moviment en potència per: - la multiplicació de les línies de fuga (diagonals -escorços) - les ondulacions de les serps -la tensió de la musculatura

Acabat de l'obra: -a) La textura de les superfícies: - contrasta la suavitat de la musculatura en tensió i la suavitat de les serps. -amb la la textura dels cabell rugosa b) la il.luminació: - fort clarobscur produït pel tractament del cabell i la barba del Laocont (trèpan).

COMENTARI

-És una de les millors mostres de l'escultura hel.lenística -Funció: funció decorativa ( fou saquejada l'illa de Rodes pels romans i portada a la mansió de l'emperador Tito) -circunstàncies concretes : - trobada durant el Renaixement al segle XVI, durant la febre de les excavacions en busca d'obres d'art gregues. - l'artista Miguel Angel junt a l'arquitecte Sangallo es trobaven en el moment de desenterrar-la sota una vinya en les ruïnes de les termes de Tito. -Agradà tant que el mateix papa Julio II la portà al Vaticà

Context històric. -etapa hel.lenística: la debilitat de les polis aprofitada pels macedonis per crear un gran imperi -periode de màxima difusió de la cultura grega. -Grecia dividida en regnes hel.lenística (mort d'Alexandre el Gran) -no hi ha unitat estilítica (apareixen escoles) important influència oriental -L'obra apareix a Roma per la invasió d'aquesta en el segle II a.c.

Autor: -Possiblement els tres germans Agesandros, Polydoros i Athenodoros (escoloa de Rodes) -Els autors solen ser anònims (artesans) Antecedents: - Obra de Scopes i Lisip (postclàssics) : - gust per composicions més complexes amb escorços i l'estereometria -major expressió de dolor i realisme (pathos) -musculatura exagerada

Hercules Farnesi de Lisip

Menade de Scopes

-Influències posteriors: -l'escultura hel.lenística ha inspirat en l'època ia diversos artistes d'altres èpoques: -Miguel Angel : influeix en l'expressió de dolor del rostre, els contrasts de llum i ombres al cabell, barba , ulls i boca (Moises) el Greco: tracta el mateix tema. - al Barroc en Bernini i l'obra "el rapte de Proserpina" i la posició de Santa Teresa en extasis és similar al Laocont.

Extasi de Santa Teresa.Bernini

Proserpina . Bernini

Sintesi de les característiques generals: -veiem les principals característiques de l'etapa hel.lenística: - gust pel patetisme (dolor) -representació del moviment dinàmic per mig d'escorços i l'expressivitat extrema, fins i tot teatral. -composicions més dinàmiques amb postures més complicades - l'anatomia amb musculs en tensió i es trenca el cànon i equil.libri clàssic.

Frases final: El Laocont és una de les obres de l'antiguitat que més transcedència ha tingut en la posteritat.

tècnica de la cera perduda

1) Es fa un motlle de fang. (2) Sobre el motlle s'aplica una capa de cera i s'hi adhereixen una sèrie de conductes de cera que permetran el pas del metall fos. (3) Aquesta figura de fang encerada es cobreix amb una altra capa de material refractari deixant al descobert les embocadures dels canals. (4) S'aboca el bronze fos pel forat superior (abeurador). Amb l'escalfor, la cera es fon i surt (es "perd") pels conductes inferiors. (5) Una vegada refredat, es trenca el motlle exterior, es tallen els conductes, que ara són de bronze, i amb un punxó s'esmicola la figura de l'interior (ànima) i s'extreuen les restes pels forats encara oberts. (6) Es tanquen els forats i es poleix el bronze.