Indicadors de la transició 2024

Hi ha transició social cap una nova societat més forta i resilient? Les dades analitzades en aquest informe mostren que, tot i que hi ha hagut avenços en alguns indicadors, la transició cap a un model sostenible i equitatiu a les Illes Balears encara afronta importants reptes. El creixement de la població i la pressió humana evidencien una continuïtat en l’explotació intensiva del territori, especialment en l’àmbit turístic i residencial, fet que reforça un model econòmic insostenible. Malgrat una notable millora en l’afiliació a la Seguretat Social i una reducció en les taxes de desocupació, aquests avenços estan predominantment lligats al sector serveis, mantenint la dependència d’un model turístic que no promou la diversificació econòmica necessària per a una transició efectiva. D’altra banda, la situació de vulnerabilitat social, tot i estar estabilitzada, continua sent crítica, especialment per als pensionistes i llars amb menors. En l’àmbit de l’habitatge, les polítiques públiques han començat a mostrar resultats en la construcció d’habitatges socials, però aquests encara són insuficients davant del creixement del parc privat i l’augment continu dels preus. La disminució dels desnonaments és un senyal positiu, però la creixent càrrega econòmica que representa l’habitatge per a les famílies indica que queda molt per fer per garantir la sostenibilitat i l’equitat en aquest sector. Les dades de llengua evidencien que la protecció i promoció del català no poden quedar relegades a l’àmbit simbòlic, sinó que necessiten polítiques públiques efectives i ben dotades que garanteixin el seu ús en tots els àmbits de la vida quotidiana. La llengua és el vehicle que cohesiona la societat balear i la vincula al seu patrimoni cultural. Sense una protecció activa i decidida del català, no només es posa en risc la llengua, sinó també la continuïtat d'una cultura que és essencial per a la identitat col·lectiva del poble balear. En resum, mentre que alguns indicadors suggereixen un progrés cap a la resiliència i la sostenibilitat, els resultats globals subratllen la necessitat d’un esforç continu i més profund per assolir una veritable transició social a les Illes Balears.

Fons consultades Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears, Castell, Cremades, Vanrell, 2023. Ibestat. Portal estadístic unitari. Euroestat. Observatori de la Emancipació de l’Estat Espanyol Observatori social de les Illes Balears - UIB Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana. Institut Nacional d’Estadística. Estadística Registral Inmobiliaria, 2n trimestre 2022. Consell General del Poder Judicial. SOIB. Observatori de Joventut de les Illes Balears-CAIB. European Anti Poverty Network (EAPN). (ECV 2022) Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) Sistema per l’Autonomia i l’Atenció a la Dependència (SAAD). Enquesta d’Usos Lingüístics a les Illes Balears 2014. Enquesta Servei de Normalització Lingüística 2022. Memòria de la campanya del Consell de Mallorca 2022.

Hi ha transició econòmica a les illes? Les dades sobre la situació macroeconòmica de les Illes Balears reflecteixen un retorn als nivells insostenibles de 2019, fins i tot superant en molts casos aquelles xifres i establint així nous rècords de massificació i degradació. És a dir, bloquejant la necessària transició. Aquesta tendència aguditza la pressió sobre la societat, el territori i els recursos naturals, reproduint els mateixos desafiaments estructurals a abordar amb les estratègies de transició econòmica. En aquest sentit, és crucial que es reforcin les polítiques públiques orientades a la diversificació econòmica i la reducció de la dependència del turisme, per tal d'assegurar un futur més equilibrat i sostenible per a les Illes Balears. Després de l’anàlisi de les dades de la transició econòmica, podem concloure que no només no hi ha una transició cap a un model turístic, social, econòmic i ambiental més sostenible, sinó que s’està augmentant la distància cap a aquesta transició, superant any rere any els límits de les dades aquí exposades. En aquest sentit, els objectius de la transició de cada indicador són els canvis necessaris per poder passar del model actual cap a un altre amb dos objectius principals: el decreixement de l’oferta d’allotjaments turístics, i la diversificació en nous sectors. Sobre el sector agrícola, sembla que s’estan donant dos fenòmens de rellevància que poden canviar el rumb del sector agrari balear. Primerament, l’increment de la producció agrària ecològica, que segueix una tendència marcadament a l’alça, i en segon terme, a falta de confirmació en els propers anys, sembla que l’augment de joves agricultors titulars d’explotació pot suposar que es fan passes cap a un efectiu relleu generacional a foravila. Caldrà mantenir l’alerta respecte del sector agrari, ja que continua sent una activitat minoritària i minoritzada, tot i el seu important paper en producció d’aliments i reproducció de territori. Les activitats humanes i el mercat global afecten negativament amb un retrocés de la superfície agrària útil, en unes illes en les quals, si es pretén transitar cap a un model més sobirà, aquest recurs haurà de ser reservat i preservat, a través de polítiques més ambicioses. La crisi derivada de la pandèmia va posar de relleu l’elevat nivell de dependència i vulnerabilitat del sistema econòmic balear respecte les variacions internacionals. Tot i així, lluny d’establir les bases d’un procés de transició i canvi de model, la sortida de la crisi no ha fet més que aprofundir en aquest mateix sistema.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVAOcupació en hostaleria i restauració Disminució Persones afiliades a la SS (Agost) 110.483 110.675 116.192+5.709 Ocupació en hostaleria i restauració Decreixement Persones afiliades a la SS (Desembre) 39.362 39.435 41.794+2.432 Ocupació en sector immobiliari Decreixement Persones afiliades a la SS (Agost) 4.342 4.700 4.827+485 Ocupació sector immobiliari Decreixement Persones afiliades a la SS (Desembre) 4.076 4.511 4.660+584 Ocupació agrícola Augment Persones afiliades a la SS (Agost) 4.353 4.262 5.296+943 Ocupació agrícola Augment Persones afiliades a la SS (Desembre) 3.948 3.882 4.706+758 Ocupació indústriaAugment Persones afiliades a la SS (Agost) 17.800 17.795 17.854+54 Ocupació indústria Augment Persones afiliades a la SS (Desembre) 14.288 13.643 17.862+3.574 Ocupació estrangers Augment Persones assalariades sector agrícola mitjana anual 2.200 1.200 500-1.700 Ocupació estrangers Disminució Persones assalariades sector serveis mitjana anual 74.700 85.100 82.700+8.000 Joves a l'estranger Disminució Joves 15-34 anys inscrits a Balears pero que resideixen 9.009 (2021) 10.827 (2022)5.022(2019-2022) -3.987 Taxa d'ocupació dona/home Disminució en desigualtat Percentatge superior d'ocupació de l'home respecte la dona 10,92% 9'99% 4,7%-6,22% Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés L’ocupació als sectors de l’hoteleria i la restauració i l’immobiliari creixen de manera substancial, tant en temporada alta com baixa. Això no és una bona dada, atès que reforça la tendència al model de monocultiu turístic. L’única notícia bona és l’increment dels persones ocupades al sector primari (agricultura i pesca), que creix de forma substancial Alerta, que minvin estrangers a assalariats serveis és més sobrecàrrega de feina per als treballadors/res. En canvi a la indústria l’increment és més lleu, i queda relativitzat per la força dels sectors de l’hoteleria i restauració i immobiliari, que creixen més que la resta. En termes generals, es redueix la temporalitat a efectes formals com a conseqüència de l’aplicació de la Reforma Laboral, tot i que bona part dels contractes signats a l’inici de la temporada, tanmateix, es liquiden en acabar la mateixa. L'ocupació entre la població estrangera davalla, cosa que podem associar a la situació d’emergència habitacional i les dificultats per accedir a un habitatge. Una dada que es pot considerar positiva pel que fa al sector serveis, però negativa en relació a sectors que han de menester créixer més, com l’agricultura, que es poden veure afectats per aquesta situació. El degoteig de joves mallorquins/nes que se’n van a viure a un altre país es mantén elevat. Només el 2023 emigraren més de 5.000 joves de 16 a 34 anys. La taxa d’ocupació (en base a les dades d’afiliació a la Seguretat Social) de les dones mantén la tendència de millora, i es situa en només un 4,7% per davall de la dels homes.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVALlars en pobresa severa Disminució Percentatge pobresa severa a Balears 6,8% 9,2% 8,4%+1,6% Pensionistes a Balears Disminució Diferencial entre mitjana pensió jubilació 90% 95% 92,2%+2,2% Pensionistes amb pobresa extrema Disminució Percentatge pensionistes en pobresa extrema 16,3% 18,1% 16,6%+0,3% Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés Es pot constatar una certa estabilització de les dades de pobresa analitzades. Si bé és cert que el percentatge de població en situació de pobresa severa (persones en llars amb ingressos inferiors al 40% de la mediana) ha disminuït el darrer any, del 9,2 al 8,4%, encara es troba per sobre els registres de 2019. La pensió mitjana de jubilació a les Illes encara se situa als voltants del 90% de l’estatal i, a més, hi ha gairebé un 17% de pensionistes en pobresa severa. Pel que fa a les llars amb menors, aquestes tenen una probabilitat més elevada de trobar-se en situacions d’empobriment, sobretot quan parlam de llars monoparentals. Tot i la tendència a la baixa observada des de 2019, la taxa de pobresa d’aquestes famílies es troba sis punts per sobre la resta. I fent referència a la desigualtat, es manté estable la diferència entre les persones més riques i les més pobres, tot i que l’indicador 80/20 ha superat enguany el 5, el que significa que el 20% de les persones dels decils més elevats de renda tenen uns ingressos cinc vegades superiors a les que estan entre els 20% més pobres.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVALlars amb menors en relació a llars sense menors DisminucióDiferència de la taxa de pobresa de llars amb menors sobre total llars sense pobresa6,66,36-0,6Gestió dependència Augment Percentatge beneficiaris/es sobre sol·licituds amb dret a prestació 83,3% 89,6% 87,4%+4,1% Atenció domiciliària dependents Augment Percentatge prestació per atenció a la dependència 3'4% 4,6% 4,4%+1,0% Atencióresidencial dependents Disminució Percentatge persones ateses a residències 11'4% 11'6% 10,5%-0,9% Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés En l’atenció a la dependència podem intuir que la tendència és un mica millor, tot i que encara queda molt de camí a recórrer per assolir els objectius d’atendre al 100% de sol·licitants en el termini més curt possible, incrementar les prestacions i, sobretot, garantir que les persones que així ho desitgin puguin veure cobertes les seves necessitats a ca seva o en els seu entorn familiar, tot plegat perquè la dependència no esdevingui un factor de vulnerabilitat.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVAAbandonament escolar Disminució Taxa en percentatge de joves entre 18 i 24 anys 24'2 18,2 19,1-5,1 Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés En relació a l’abandonament escolar prematur (joves de 18 a 24 anys que no segueixen uns estudis reglats i que no han assolit cap titulació acadèmica per sobre l’ESO), les illes continuen presentant un dels percentatges més elevats de l’estat espanyol i, a més, els seus increments i disminucions estan fortament lligats als cicles econòmics (baixen quan hi ha escassetat de feina i pugen quan el mercat laboral es recupera). Actualment l'indicador és millor que l’any 2019 però pitjor que l’any passat, i se sitúa en un 19,1%.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVADiferència entre rendes altes i baixes Disminució Index de Gini, diferencia entre les rendes del 20% mes altes i les dels 80% mes baixes 4,8 4'9 5,1+0,3 Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés En els darrers anys es segueix donant un augment en la desigualtat, il·lustrat per una diferència cada cop més gran entre les rendes altes i baixes, fins arribar a un valor de 5,1 de l’índex 80/20 al 2023.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVADemanda d'energia elèctrica respecte de la resta d'energia Augment Percentatge 19,12% 21,46% Falten dades 2023(2019-2022) +2'34% Consum energia elèctrica anual Mallorca Augment MWh 4.611.657,40 4.518.456,60 4.498.187,90-113.469,50 Dependencia externa [MWh] Disminució MWh 1.694.841 602.734 1.426.092-268.749 Emissions de la generació Disminució tCO2eq 3.332.960,36 2.459.637 2.078.373,95-1.254.586,41 Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés Els indicadors reflecteixen un augment en la demanda d'energia elèctrica respecte a la resta d'energia entre 2019 i 2022, però falten dades per al 2023, al no haver-se publicat el balanç energètic de les Illes Balears d’aquest darrer any. En canvi, el consum total d'energia elèctrica a Mallorca ha disminuït des del 2019 fins al 2023, indicant que probablement la demanda energètica no estigui seguint un procés d’electrificació i, continuï depenent fortament dels combustibles fòssils. Pel que fa a la dependència externa d'energia, ha disminuït globalment, però ha augmentat notablement entre 2022 i 2023. Les emissions de CO₂ derivades de la generació d'energia han mostrat una tendència a la baixa de manera consistent durant el mateix període.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVARenovable instal·lada Augment Percentatge de renovable instal·lada 5,64% 12,4% 16,86%+11,22% Potència renovable instal·lada Augment MW 124'46 263 376,31+251,85 Producció renovables Augment MWh 273.372 404.150 519.193,83+245.821,83 Generació renovable Augment Percentatge de generació de renovable 6,20% 7,40% 11,35%+5,15% Instal.lació fotovoltàiques Augment MW 81 220 333,21+252,21 Intensitat energètica Disminució TEP/milers d'euros 0,0850 0,0786 Falten dades 2023(2019-2022) -0,0114 Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés L'estat de la transició energètica a les Illes Balears mostra un progrés moderat en diversos aspectes clau. El percentatge d'energia renovable instal·lada ha experimentat un increment significatiu, passant del 5,64% al 16,86% entre 2019 i 2023, cosa que reflecteix una clara aposta per augmentar la capacitat de producció d'energia neta. Paral·lelament, la potència renovable instal·lada ha crescut de manera important, més que triplicant-se durant el mateix període, arribant a 376,31 MW. Aquestes dades indiquen una forta inversió en infraestructures renovables, especialment en energia fotovoltaica, que ha experimentat un creixement substancial, passant de 81 MW a 333,21 MW. Aquest augment en la capacitat instal·lada s'ha traduït en una producció renovable més alta, amb un increment de 245.821,83 MWh entre 2019 i 2023, demostrant l'efectivitat de les noves instal·lacions. El percentatge de generació renovable també ha augmentat, passant del 6,20% a l’11,35%, la qual cosa indica que una part més gran de l'energia consumida a les Illes Balears prové ara de fonts renovables. Aquest increment és crucial per a la sostenibilitat energètica, però segueix molt enfora dels objectius fixats des de les institucions tant nacionals com internacionals.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVA Autoconsum Augment MW (no instal·lacions) 12,96 67,98 116,26+103,30 Ús del sòl rústic per fotovoltaica (funcionament i/o tramitació) Augment molt limitat Ha Falten dades 2019 Falten dades 2022 1.314Falten dades per fer la comparativa Comunitats energètiques Augment kW Falten dades 2019 Falten dades 2022 350 Falten dades per fer la comparativa Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés Els indicadors mostren un augment significatiu en la capacitat d'autoconsum a Mallorca, que ha crescut de manera notable entre 2019 i 2023. L'ús de sòl rústic per a instal·lacions fotovoltaiques ha registrat un augment el 2023, indicant una expansió d'aquesta tecnologia en uns espais que ja estan prou pressionats per altres usos que no li són propis. Pel que fa a les comunitats energètiques, s'ha iniciat el seguiment amb dades disponibles per a 2023, mostrant un increment en la capacitat instal·lada d'aquest tipus d'iniciatives durant el darrer any. La transició energètica a Mallorca està marcant passos importants cap a una major sostenibilitat i independència energètica. Tot i així, l'ús de sòl rústic per a la generació fotovoltaica representa un greu perill per a la sostenibilitat del sistema agroalimentari de l’illa, ja que competeix amb altres usos tradicionals d'aquest tipus de sòl. És crucial trobar un equilibri que permeti avançar en la transició energètica sense comprometre altres activitats vitals per a l'economia i l'ecologia de l'illa. La col·laboració entre govern i comunitats locals serà essencial per abordar aquests reptes i assegurar un futur energètic sostenible per a Mallorca.

Hi ha transició ecològica i ambiental? Les dades presentades en aquest informe revelen un panorama mixt en l'evolució ambiental de les Illes Balears. Tot i que s'han registrat avenços notables en la instal·lació d'energies renovables i en la protecció d'àrees marines, encara estem lluny d'assolir els nivells de sostenibilitat necessaris per mitigar els efectes del canvi climàtic i preservar els nostres recursos naturals a llarg termini. La gestió de l'aigua i l'energia mostra senyals de progrés, però la dependència de fonts externes i l'alt consum de recursos continuen sent preocupants. Pel que fa a la mobilitat, la creixent congestió i l'elevat ús de vehicles privats indiquen que la transició cap a un model més sostenible encara afronta obstacles significatius, malgrat l'augment en l'ús del transport públic. La generació i gestió de residus, tot i que mostra certa millora en la recollida selectiva, continua sent un repte, especialment en un context de creixent activitat econòmica i turística. L'entorn marí continua sent particularment vulnerable. Tot i que s'han implementat mesures per protegir certes àrees, la pressió d'activitats com el turisme i la pesca recreativa continua amenaçant la biodiversitat marina. És imperatiu enfortir les polítiques de conservació i gestionar de manera més efectiva els recursos marins per assegurar-ne la sostenibilitat. En resum, tot i que s'han fet passos importants cap a la sostenibilitat, els resultats indiquen que les Illes Balears encara tenen un llarg camí per recórrer per consolidar un model veritablement sostenible. És essencial intensificar els esforços i millorar la coordinació entre les diverses àrees per garantir que les futures generacions puguin gaudir d'un entorn saludable i equilibrat.

Fons consultades Informe Mar Balear, Marilles. Estadístiques Ports IB. Direcció General de Pesca. Conselleria d’Agricultura, pesca i medi natural. Servei de Salut Ambiental. Dades del PSML (Servei permanent del nivell mitjà del mar). AENA. Autoritat Portuària de Balears. Ibestat. Institut Nacional d’Estadística. TIB. Tomtom tràfic índex. Estadístiques de la REE (Xarxa elèctrica d’espanya). Estadístiques GOIB. Estadístiques del Consell Insular de Mallorca. Dades d’Abaqua. Dades de la Fundació Deixalles.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVASuperfície agrària Manteniment Total hectàrees agrícoles a les IB 214.402 215.960 205.558-8.844 Superfície inscrita en eco Augment Hectàrees inscrites en Agricultura Ecològica a IB 36.586,81 43.074 46.845+10.258,19 Proporció d'Agricultura Ecològica Augment % de superfície inscrita en Agricutura 14'90% 17'20% 19,93%+5,03% Total explotacions agràries Augment Núm. d'explotacions agràries inscrites al RIA 8.077 10.012 10.237+2.160 Operadors inscrits en eco Augment Núm. d'operadors inscrits en Agricultura Ecològica a IB 962 1.196 1.258+296 Producció final en termes corrents Disminució PIB agrari IB 207.841.244 200.591.084 240.586.716(2019-2022) +32.745.472 Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés La comparativa entre les dades facilitades per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural de 2022 i 2023 demostren una sèrie de qüestions rellevants: el nombre d’explotacions agràries i la producció final en termes corrents a les Illes Balears han crescut, en especial el segon indicador. Segons les estadístiques oficials gairebé s’assoleix un creixement d’un 20% respecte l’any anterior fins als 240,5 milions d’euros, una xifra que més bé pot ser atribuïda a un canvi en el càlcul associat o a la inflació que per l’anyada agrícola que hi va haver. De fet, la sequera, el canvi de règim de pluges i els seus efectes negatius van ser temes recurrents durant l’any passat, a excepció de l’oliva, de la qual se’n van obtenir bons rendiments. Com en l’anterior informe, enguany destaquen les xifres de creixement de la superfície agrària útil certificada en agricultura ecològica i el nombre d’operadors que s’hi dediquen, el que referma una tendència molt positiva cap a la Transició ecològica de l’agricultura. Mostra d’això és que una de cada cinc hectàrees a les Illes Balears ja està inscrita en producció ecològica, situant-nos com una regió puntera a escala europea, i a prop d’aconseguir la fita del 25% de terreny agrari que va marcar la Comissió Europea amb l’Estratègia Farm to Fork. Finalment, caldria analitzar en profunditat què representa la pèrdua de prop del 5% de superfície agrària útil. Com és sabut, el sòl rústic del nostre arxipèlag s’enfronta a pressions humanes que fan retrocedir sementers i activitat agrària, i aquesta caiguda de més de 10.000 hectàrees en podria ser una conseqüència. Emperò també podria atribuir-se a una revisió periòdica de les estadístiques per adaptar-se a les condicions del primer pilar de la PAC. Sense disposar de més informació per poder desgranar els motius, s’hauria de veure l’evolució els pròxims anys.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVAValor Afegit Brut a preus de mercat Augment Xifra en euros 107.937.437 (Dades 2021) 123.581.219 Falten dades 2023(2019-2021) +15.643.782 Renda agrària Augment Xifra en euros 102.460.996 (Dades 2021) 133.247.166 Falten dades 2023(2019-2021) +30.786.170 Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural no disposa encara de les dades relatives al Valor Afegit Brut a preus de mercat (VAB) i la Renda Agrària, el que seria d’ajuda per analitzar millor l’increment del PIB agrari detectat en l’anterior apartat.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVAJoves agricultors/es Augment Titulars d'explotacions agràries que siguin joves a IB 580 581 876+296 Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés Destaca, per damunt dels altres indicadors a què han tengut accés els autors d’aquest informe, el nombre de joves agricultors, menors de 41 anys, titulars d’explotacions agràries. L’any 2023 es va tancar amb 876 joves, mentre que el 2022 s’havia tancat, segons dades oficials del Registre Interinsular Agrari (RIA), amb 581. Un increment del 51% és una diferència massa important per tenir un origen orgànic, i de fet, consultada la font, es confirma que és degut a un canvi de criteri d’obtenció de la dada i que hauria de permetre afinar més aquest indicador a partir d’ara. Per tant, no és que la darrera dada no sigui fiable, sinó que el dubtós és el nombre de joves agricultors de 2022. Fos com fos, des de conselleria asseguren que hi ha una tendència a l’alça des de fa alguns anys, que s’ha reforçat en el darrer. Els joves estan agafant el capdavant d’explotacions agràries que fins fa poc duien els seus padrins, i les prenen des d’un vessant professionalitzat, empresarial, i amb una bona base formativa a partir de la qual els permet aspirar a produir, transformar i comercialitzar amb aires renovats.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVADones titulars d'explotacions Augment Titulars d'explotacions agràries que siguin dones a IB 2.441 2.892 2.847+406 Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés Es detecta una lleugera disminució del paper de la dona a l’agricultura, davallant en gairebé dos punts el nombre de dones titulars d’explotacions. L’evolució positiva dels darrers anys s’ha vist frenada i 45 dones han deixat l’activitat agrària o han passat a un segon pla dins de l’empresa familiar. Com en els altres indicadors analitzats, cal continuar estudiant les xifres any a any per veure quina és la tendència general i poder dirimir les febleses i potencialitats.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVAArribada de passatgers a Mallorca Disminució Nº de passatgers arribades i sortides 29.721.123 28.573.364 31.105.987+1.384.864 Arribada de turistes a MallorcaDisminucióNº de turistes11.651.59511.474.34512.477.497+825.902Desestacionalització Créixer hivern / Baixar estiu Pernoctacions a hotels l'agost 8.053.239 7.969.880 8.278.041+224.802 Créixer hivern / Baixar estiu Pernoctacions a hotels al gener 230.187 105.163 217.443-12.744 Concentració estacionalÍndex de Gini de la demanda segons els mesos0,40,42Falten dades 2023(2019-2022)+0,02Índex pressió humana Disminució Indicador de pressió humana mes agost Mallorca 1.465.426 1.456.384 1.469.921+4.496 Places allotjament a Mallorca Disminució Núm. de Places allotjaments legals 403.560 430.000 412.000+8.440 Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés La càrrega turística a Mallorca ha experimentat una evolució negativa en relació amb els objectius de transició establerts. El nombre de passatgers arribats i sortits compatibilitzats a l’aeroport de l’illa ha augmentat en més d’un milió de passatgers entre el 2019 i el 2023, tendència que no sembla que hagi de canviar aquest 2024. De manera similar, el nombre de turistes ha crescut en 825.902. Les pernoctacions en hotels a l'agost han augmentat l’any 2023 a 8.278.041, superant els valors de 2019, tendència contrària a l’objectiu de desestacionalització. En canvi, les pernoctacions en hotels al gener han mostrat una tendència positiva en línia amb l'objectiu d'augment, passant de 105.163 en 2022 a 217.443 en 2023. És evident que per nosaltres créixer en hivern ha de combinar-se amb decréixer l'estiu. Sobre l’índex de pressió humana (IPH) trobem una clara tendència a l’alça, amb una càrrega demogràfica que augmenta any rere any fins al 2020, en què es registra una disminució abrupta a causa de la COVID-19. En els darrers dos anys, l’indicador ha tornat a augmentar, arribant en el 2023 a superar el valor del 2019 fins arribar a 1.469.921 persones a l’illa al mes d’agost. Això suposa un valor aproximat de 13,3 turistes / habitant a l’illa de Mallorca en el mateix dia. Així mateix, el nombre de places en allotjaments legals ha augmentat entre el 2019 i el 2022, donant-se una reducció, anunciada pel Consell de Mallorca, en 18.000 places de cara al 2024. Els resultats mostren que el sistema turístic no és capaç de fer en aquests moments una disminució efectiva de la càrrega turística a Mallorca.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVAPromoció turística Disminució Despesa en euros destinats a promoció turística de la CAIB 660.000 1.866.955 1.896.651+1.236.651 Despesa turística anual Augment Despesa total dels turistes en milions 12.026 12.131 12.725+669 Despesa turística creuersAugmentDespesa excursionistes per diaFalten dades 201930,6835,76No hi ha dades per realitzar la comparativaActivitats turístiques amb treballadors/es Disminució Núm. d'empreses del sector turístic registrades a Balears amb treballadors/es 10.988 11.274 11.526+538 Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés L'economia turística de les Illes Balears ha reflectit diferents dinàmiques en els seus indicadors clau. La despesa en promoció turística per part de la CAIB continua sent una inversió significativa, amb un augment molt considerable entre el 2019 i el 2023, tot i que no tenim una avaluació de la seva eficàcia en termes de resultats turístics. Davant de la despesa turística anual feta pel conjunt de turistes, ens trobem davant d’una millora significativa, al mes d’agost del 2023, a Mallorca, la despesa mitjana per turista va ser de 1.343 euros i la diària per turista va pujar a 173. Aquestes xifres representen un increment anual del 5,3% i del 6,7% respectivament. Hauríem d’entrar al detall per veure si la despesa es distribueix de forma equitativa en tot el sistema, o bé les despeses del viatge són les que més augmenten. Pel que fa a la despesa realitzada per excursionistes de creuers en concret (visitants que no pernocten en el destí), veiem que s’ha incrementat entre el 2022 i el 2023 en 5,08 euros. Tot i això, els valors presentats són molt menors que els 150 euros que es barallaven fins ara en altres estudis. No tenim disponibles dades d’aquesta font per aquest indicador, ja que és de recent publicació. En termes anuals, durant el passat exercici, la despesa turística realitzada a l’illa de Mallorca va pujar fins als 12.725 milions d'euros, fet que suposa un increment del 4,9% respecte al 2022. Pel que fa al volum d’empreses del sector turístic, una situació de transició cap a un model econòmic més diversificat, faria esperar una reducció en aquest valor. Com podem veure, hi ha hagut un procés contrari, augmentant el nombre d’empreses entre el 2019 i el 2023 de 10.988 a 11.526.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVAIngressos impost turístic Augment Volum ingressos 131.606.545 135.800.000 152.500.000+20.893.455 Execució de l'Impost turistic Augment % Recaudat 2018 versus gastat 2019 19% 95,30% 92,80%+73,80% Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés Les dades sobre l’economia de l’impost turístic té una part positiva en què s’ha incrementat la recaptació al 2023 respecte al 2019, fins arribar als 152,5 milions d’euros, i una part negativa, en què veiem com el nivell d’execució al 2023 respecte dels ingressos s’ha reduït una mica respecte al 2022. El volum d'ingressos generats és essencial per finançar projectes sostenibles que contrarestin l'impacte del turisme.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVATurisme interior dels residents Augment % de viatges a les Illes Balears, respecte total de viatges 54,1% 61,8% 46,9%-7,2% Turisme de residents a l'estranger Disminució % de viatges a l'estranger, respecte total de viatges 28,21% 22,49% 28,49%+0,28% Turisme en allotjaments de no mercat Disminució Estances en xarxes informals de no mercat 2.946.422 3.026.196 3.281.312+334.890 Satisfacció dels residents amb el turisme Augment % de satisfets a Enquesta ATIB 69'40% 51'90% Falten dades 2023(2019-2022) -17,5% Opinió sobre el nombre de turistes Augment % de turistes que opinen que hi ha massa turistes 60% 69'40% Falten dades 2023(2019-2022)+9,40% Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés El turisme que realitzen els residents és el gran oblidat, tant per la manca d’una estratègia del Govern, com per la poca importància que en general li donem a una activitat que suposa més de 3 milions de viatges a l’any. Les dades sobre turisme dels residents indiquen com s’ha incrementat el turisme a l’estranger mentre que les referents al turisme interior s’han reduït entre els anys 2022 i 2023. Un indicador que deixa conclusions molt interessants, és el de turistes en allotjaments de no mercat (es a dir habitatges de familiars o amics), el qual té un creixement exponencial entre els anys 2016 i el 2023, en què tenim un volum de 3.281.312 turistes/viatges. Les dades del 2023 sobre la satisfacció dels residents respecte al turisme i la opinió sobre aquest no es troben disponibles, donat que l’AETIB les publica de forma bianual. L’evolució entre el 2019 i el 2022 ha estat negativa, augmentant en un 9,40% el percentatge de residents que opinen que hi ha massa turistes.

Fons consultades Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB)Ibestat Anuari CAIB 2019, 2022, 2023. Estadístiques públiques de la Conselleria de model econòmic CAIB Agència Tributària Web Impost Turisme Sostenible Institut Nacional d’Estadística (INE) Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE) Conselleria d’Agricultura Pesca i Medi Natural Memòria del CES 2021, 2022 y 2023 Dades de REAS Balears Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVAPoblació de Mallorca Manteniment Persones empadronades als municipis de Mallorca 896.038 912.544 941.121+45.083 Població de Palma Manteniment Persones empadronades al municipi de Palma 416.065 415.940 423.350+7.285 Pressió humana a Mallorca Disminució Nº màxima pressió humana al mes d'agost 1.465.426 1.474.021 1.469.921+4.495 Densitat MallorcaDisminucióNº de persones per km2247252,46258,55+11,55 Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés En els darrers 10 anys la població de Mallorca ha crescut una mitjana d'uns 16.000 habitants cada any, actualment ja anem pels 940.332 habitants. Tot i aquesta mitjana, hi ha peculiaritats; en el 2023 la població s’ha incrementat a un ritme gairebé el doble que al 2022, com a conseqüència d’una reactivació econòmica que supera els valors pre-covid. De 16.506 persones el 2022 a 28.577 (un creixement del 3,15% respecte a l’any anterior) només a l’illa de Mallorca. La població de Palma veiem com ha recuperat la seva tendència a l’alça i torna a créixer després d’un petit descens causat per la pandèmia. Segons l’IBESTAT a Palma el 2022 hi vivien 415.940 persones per 423.350 persones al 2023. Com hem dit, va disminuïr durant la pandèmia perquè al 2019 la població de Palma era de 416.065 habitants. La pressió humana, tot i créixer més lleument a l’agost que anys anteriors, creix amb valors d’entre 20.000 i 50.000 persones als mesos fins i tot de temporada baixa, la qual cosa apunta a una desestacionalització desequilibrada, on el model d’explotació intensiva tendeix a replicar els valors de l’estiu durant la resta de mesos de l’any. La pressió humana màxima va recuperar el 2022 xifres prepandèmiques i es va enfilar fins als 1.474.021. Tanmateix, la pressió humana no és sempre evident ni viscuda per a tothom amb la mateixa intensitat. És per això que també es parla d'una pressió (encara difícil de calcular) sobre l'entorn rural i natural, de baixa intensitat i d'efecte lent, l'anomenada pressió humana difosa. La densitat de Mallorca pensam que és l’indicador més important d’aquest apartat perquè ens indica clarament com cada any perdem espai vital i per tant, qualitat de vida. Veiem com el 2019 la densitat de Mallorca era de 247 habitants per quilòmetre quadrat i el 2023 ja ens trobam a 258,55. Tot i que sembla que el creixement és lent, és un creixement considerable que s’ha de tenir molt en compte.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVAPoblació activa de Mallorca Manteniment Nº de persones en edat laboral 492.820501.899 Falten dades 2023(2019-2022) +9.079 Afiliació Mallorca Augment Persones afiliades a la SS a tots els règims (promig) 353.390 370.179 433.131+79.741 Atur a MallorcaDisminució Persones aturades (desembre) 48.810 30.003 26.490-21.690 Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés La població de l’illa de Mallorca s’ha incrementat de 896.038 persones al 2019 a 941.121 al 2023, tal i com hem vist a l’apartat anterior. La pressió humana, tot i créixer més lleument a l’agost que anys anteriors, creix amb valors d’entre 20.000 i 50.000 persones als mesos fins i tot de temporada baixa, la qual cosa apunta a una desestacionalització desequilibrada, on el model d’explotació intensiva tendeix a replicar els valors de l’estiu durant la resta de mesos de l’any. Tot i que l’increment de l’afiliació a la Seguretat Social ha estat brutal respecte a l’any anterior (+17%), aquesta afiliació es concentra novament al sector serveis i a l'hostaleria i restauració. L’atur minva en una proporció similar (-11,7% respecte a l’any anterior), ajudat per la darrera reforma laboral que ha reduït la temporalitat, si més no en els contractes que es signen.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVAPoblació activa de Mallorca Manteniment Nº de persones en edat i situació de fer feina 492.820 501.899 Falten dades 2023(2019-2022) +9.079 Afiliació Mallorca Augment Promig anual de Nº de persones afiliades a tots els règims 353.390 370.179 433.131+79.741 Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés La pressió humana, tot i créixer més lleument a l’agost que anys anteriors, creix amb valors d’entre 20.000 i 50.000 persones als mesos fins i tot de temporada baixa, la qual cosa apunta a una desestacionalització desequilibrada, on el model d’explotació intensiva tendeix a replicar els valors de l’estiu durant la resta de mesos de l’any. La pressió humana màxima va recuperar el 2022 xifres prepandèmiques i es va enfilar fins als 1.474.021. Tanmateix, la pressió humana no és sempre evident ni viscuda per a tothom amb la mateixa intensitat. És per això que també es parla d'una pressió (encara difícil de calcular) sobre l'entorn rural i natural, de baixa intensitat i d'efecte lent, l'anomenada pressió humana difosa. Tot i que l’increment de l’afiliació a la Seguretat Social ha estat brutal respecte a l’any anterior (+17%), aquesta afiliació es concentra novament al sector serveis i a l’hoteleria i restauració. L’atur minva en una proporció similar (-11,7% respecte a l’any anterior), ajudat per la darrera reforma laboral que ha reduït la temporalitat, si més no en els contractes que es signen.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICFONTDADESComprensió del català Augment Percentatge d'habitants a Balears que entenen el català sobre el total de la població Enquesta ULIB 201496,8% Capacitat de parlar català Augment Percentatge d'habitants a Balears que parlen el català sobre el total de la població Enquesta ULIB 201480,5% Atenció en català Augment Percentatge de petits comerços del centre de Palma que ofereixen atenció en català sobre la totalitat de comerços enquestats Enquesta Servei de Normalització Lingüística 202249% Retolació en catalàAugmentPercentatge de façanes del centre i de l'eixample de Palma, retolades en català sobre el total de façanes analitzadesMemòria de la campanya del Consell de Mallorca 202214%Competència en expressió oralAugmentPercentatge dels alumnes de 6é de primària que presenten un nivell baix o molt baix en expressió oral en català (sobre una mostra de 795 alumnes)Avaluació 201945,3%Comprensió del català entre jovesAugmentPercentatge de joves entre 15 i 29 anys, que entenen el català sobre el total de la poblacióEnquesta ULIB 201491,7% Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés Tot i no disposar d’indicadors de publicació anual que permeten avaluar l’evolució en el context lingüístic i cultural de les Balears, sí que tenim a l’abast una série d’estudis puntuals, com l’Enquesta d’Ús Lingüístic de la ULIB 2014, o l’Enquesta del Servei de Normalització Lingüística del Consell de Mallorca, 2022, que permeten definir el context en que es troba la llengua a la nostra societat. La llengua catalana, com a part fonamental de la identitat cultural de les Illes Balears, es troba en una situació preocupant, fruit d'una combinació de factors demogràfics, socials i polítics que en dificulten la protecció i la promoció. Tot i l’alt grau de comprensió de la llengua, amb un 96,8% de la població que afirma entendre-la (EULIB 2014), i una notable capacitat per parlar-la, amb un 80,5% que assegura ser capaç de fer-ho (EULIB 2014), els usos del català en la vida quotidiana, especialment en àmbits com l’empresa, el comerç o l’educació, estan en retrocés. L’ús del català en sectors com el comerç és limitat. Només el 49% dels petits comerços de Palma ofereixen atenció en català (Enquesta Servei de Normalització Lingüística 2022), i el percentatge de retolació en aquesta llengua cau fins a un 14% en algunes zones del centre de la ciutat (Consell de Mallorca, 2022). Aquesta situació és encara més alarmant en àmbits dirigits al turisme, on el català és pràcticament inexistent. En el camp educatiu, la situació és igualment crítica. Tot i que la normativa educativa exigeix que el català sigui la llengua vehicular en almenys el 50% de l’horari escolar, aquesta norma no sempre es compleix, i les competències comunicatives en català de l’alumnat són cada cop més baixes. De fet, un 45,3% dels alumnes de primària presenten un nivell baix o molt baix en expressió oral en català (avaluació 2019). Tot i que segons l’enquesta de la EULIB 2014 el 97,2% dels joves entenen el català i el 89% el sap parlar, el castellà es consolida com la llengua de socialització i de consum cultural (Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears).

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVAEvolució de les reserves hídriques ponderades per l'IPH Augment % de disponibilitat d'aigua 49,26% 52,94% 56,39%+7,13% Captació d'aigua anual: aigües superficials Augment milers de m3 (2018) 11.532 14.785 Falten dades 2023(2018-2022) +3.253 Captació d'aigua anual: aigües subterràniesAugmentmilers de m3 (2018)77.07642.881Falten dades 2023(2018-2022)+34.195 Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés Sobre l’evolució de les reserves hídriques, cada mes des de la Direcció General de Recursos Hídrics es fa una estimació dels percentatges de reserves hídriques disponibles a les unitats hidrogeològiques de les Illes Balears. En el nostre cas s'ha utilitzat l'indicador d'Índex de pressió humana per ponderar els mesos amb més volum poblacional a l'hora de fer la mitjana anual de l'evolució de reserves hídriques, i hem utilitzat dades de les conques de l’illa de Mallorca. De les dades de captació d’aigua, consideram que les superficials són les aigües quietes o corrents que es troben a la superfície del sòl (a les Balears sobretot parlem d’embassaments, estanys i zones humides), mentre que les aigües subterrànies són aquelles que es troben davall la superfície del terra i que generalment s’acumulen en aqüífers. Entenem que aconseguir una major captació d'aigua és l'objectiu que hem de perseguir. Les pràctiques agrícoles regeneratives i una bona gestió dels boscos afavoreixen a una major i millor captació d'aigua a la terra. També cal tenir en compte com a context l’evolució de les precipitacions a les Balears, sobretot els canvis en la distribució d’aquestes donat al canvi climàtic, que pot tenir efectes negatius en els usos del sòl.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVAVolum total d'aigua registrada i distribuïda a sectors econòmics Manteniment milers de m3 (2018) 30.079 28.037 Falten dades 2023(2018-2022) -2.042 Volum total d'aigua registrada i distribuïda a llars Augment milers de m3 (2018) 52.131 54.104 Falten dades 2023(2018-2022) +1.973 Volum total d'aigua registrada i distribuïda a consums municipalsAugmentmilers de m3 (2018)5.3663.362Falten dades 2023(2018-2022)-2.004Pèrdues d'aigua reals subministrada a la xarxaDisminuciómilers de m3(2018)20.15018.561Falten dades 2023(2018-2022)-1.589Volum total d'aigua reutilitzadaAugmentm3 / dia(2018)116.32061.968Falten dades 2023(2018-2022)-54.352Consum d'aigua creuersDisminucióTonelades d'aigua carregada per creuers (Palma + Alcúdia)200.89543.818108.684-92.211Producció anual d'aigua dessaladaDisminuciómilers de m314.843.83813.037.173Falten dades 2023(2018-2022)-1.806.665 Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés Les dades de volum total d’aigua registrada i distribuïda als diferents sectors econòmics mostren un descens entre abans i després de la pandèmia, tot i que seria molt interessant tenir aquest indicador desglossat segons sector primari, secundari i terciari per veure l'impacte hídric de cada sector a les nostres illes. L'INE informa que per les taules referents a volums d'aigua s'han utilitzat les xifres de la població resident. Passa el mateix amb la distribució d’aigua a llars, convindria tenir aquest indicador desglossat segons fossin primeres residències, segones residències i cases de lloguer vacacional. L'INE informa que per les taules referents a volums d'aigua s'han utilitzat les xifres de la població resident. Per a aquests dos indicadors és difícil establir un objectiu de transició al no disposar d’aquests desglossaments en les dades comentats, pel que plantegem un manteniment en les dades (idealment hauríem de veure una reducció en el volum d’aigua distribuïda a les activitats i usos més relacionades amb el sector turístic i un augment en el volum destinat a l’ús més residencial). Les dades de volum total d’aigua distribuïda a consums municipals varia molt segons l’ajuntament. De la mateixa forma que amb l’indicador anterior, per les taules referents a volums d'aigua s'han utilitzat les xifres de la població resident. Per a una bona gestió de l'aigua és clau tenir un bon manteniment de la xarxa i disminuir al màxim possible les pèrdues. Per aquest motiu hem cregut interessant incloure l’indicador de pèrdues d’aigua subministrada en xarxa i fer-ne un seguiment en el temps. En aquest cas, ens trobem en una bona tendència en què hi ha hagut un decreixement important en el volum d’aigua perduda entre el 2019 i el 2022. El volum total d’aigua reutilitzada fa referència a l’aigua reciclada que s’utilitza en reg de paisatges d'interès, recàrrega d'aqüífers, per cobrir necessitats d'aigua comercial, domèstica i industrial, i fins i tot per beure. Avenços avalats per la ciència dins la tecnologia de l'aigua en permeten les comunitats la reutilització per molts propòsits diferents, incloent industrial, regatge, i beguda. Idealment, hem de buscar un creixement en aquest indicador, i potenciar la inversió en recerca i tecnologies en aquesta línia. La reducció en el consum d’aigua de creuers és segurament deguda a la reducció en el nombre total d’escales al port de Palma, per l’acord de limitació establert entre les navilieres i el Govern de les Balears. Donada la importància d’aquest recurs a les Balears, i a l’alt consum que aquestes embarcacions presenten, és molt important prosseguir el seguiment d’aquest indicador en els següents anys (més donada l’aturada en la vigència de l’acord l’any que ve), per garantir que no es compromet l’ús que en pot fer la població resident.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVAGeneració de residus municipals Disminució Tones de residus municipals 650.871,78 617.589,30 624.419,20-26.452,58 Generació de residus municipals per càpita Disminució Kg / habitant a ny /població de fet - IPH) de residus municipals 751,70 516,10 520,70-51 Generació de residus municipals per càpitaDisminuciókg / habitant a ny (població de dret) de residus municipals726,40675,30675,10-51,30Generació de fracció resta per càpitaDisminuciókg / habitant a ny (població de fet - IPH) de fracció resta470,80407,60410,50-60,30 Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés L’indicador de generació de residus municipals ve condicionat per factors com la situació econòmica, el turisme i les polítiques implementades al territori. A les Balears, l’estacionalitat del turisme contribueix a una alta generació de residus en un curt període de temps, el que pot dur a una sobrecàrrega de les instal·lacions i la logística de gestió i tractament de residus. Aquest indicador avalua l’evolució de la generació dels residus municipals, corresponents a tots aquells residus generats als domicilis particulars, comerços, oficines i altres serveis, i tots aquells generats als municipis que siguin assimilables als que es produeixen en aquests espais. Cada mallorquí/na produeix una mitjana de 675,1 quilos de residus municipals per habitant i any (520,7 quilos per càpita si es té en compte la població de fet i, per tant, el turisme), superant amb escreix a la mitjana de generació a l’Estat espanyol (467,3 quilos per càpita). Tot i que les xifres actuals de generació es troben per sota de l’any de referència (2019), en els darrers tres anys s’observa una tendència al creixement (tant de generació total com per càpita), coincidint amb la recuperació econòmica del territori i l’increment del turisme després de la pandèmia. Aquesta dinàmica indica que el desacoblament real de la producció de residus i el creixement econòmic a Mallorca, estratègia principal per prevenir la generació de residus tal com marca la política europea, encara no s’ha assolit.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVARecollida selectiva de residus municipals Augment Percentatge sobre el total de residus municipals recollits 17,70% 21% 21,20%+3,50 Recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM) Augment Percentatge sobre el total de residus orgànics generats 11,90% 15,60% 16,20%+4,30 Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés L’indicador de recollida selectiva mostra el percentatge de residus municipals que són recollits diferenciadament, en origen, per part de la ciutadania i els comerços amb la finalitat de poder-les reciclar, i així, estalviar recursos i energia necessaris per a la fabricació dels productes. A Mallorca, els resultats mostren que la recollida selectiva, es troba força estancada en valors baixos, situant-se en un 21,2% i augmentant tan sols un 3,5%, comparat amb l’any 2019. Per tant, gairebé el 79% dels residus generats a l’illa són recollits com a fracció resta, aquella que engloba tots els residus que no s’han llençat selectivament a les fraccions de recollida selectiva i que, per tant, no podran tenir un reciclatge de qualitat. Destaca el baix percentatge de recollida selectiva de la FORM. Malgrat que aquesta fracció representa més d’un terç en pes dels residus municipals generats a Mallorca (principal fracció en pes), tan sols es recull de forma selectiva el 16,2% del total generat per enviar-se a plantes de compostatge i metanització. Cal tenir present que la recuperació i gestió d’aquesta fracció també contribueix a la recuperació imprescindible del sòl fèrtil, cada cop més afectat per la desertificació provocada pel canvi climàtic.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVAPlàstic en els residus sòlids marins Disminució Percentatge de residus plàstics sobre el total de residus sòlids marins recollits a la platja i semi-litoral de Mallorca 48,60% 51,80% 45,40%-3,20% Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés L’elevat turisme, les deficiències dels sistemes de gestió de residus i l’activitat humana a les zones costaneres contribueixen al fet que any rere any una quantitat elevada de residus acabin arribant al mar (deixalles marines). Malauradament, no es disposa encara d’indicadors específics per l’àmbit mallorquí ni balear, que permetin avaluar canvis de tendència en la seva generació total, més enllà de les dades recollides en neteges del litoral, que indiquen que els plàstics representen al voltant del 50% en pes en el període de temps analitzat, i les constants evidències científiques de l’acumulació de macro i microplàstics en entorns marins. L’indicador sobre la presència de plàstics en els residus sòlids marins presenta força fluctuacions en la sèrie d’anys analitzats, fet que no permet extreure una conclusió clara sobre la incidència en la transició.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVA Reutilització de roba Augment Kg de material reutilitzat 1.177.549 1.213.550 Falten dades 2023(2019-2022) +36.001 AugmentPercentatge de material reutilitzat sobre el total recollit87,40%86,90%Falten dades 2023(2019-2022)-0,50%Reutilització voluminosos Augment Kg de material reutilitzat 51.352 85.414,80 Falten dades 2023(2019-2022) +34.062,80 AugmentPercentatge de material reutilitzat sobre el total recollit54,40%60,10%Falten dades 2023(2019-2022)+5,70%Reutilització aparells electrònicsAugmentKg de material reutilitzat113.117205.352,80Falten dades 2023(2019-2022)+92.212,80AugmentPercentatge de material reutilitzat sobre el total recollit45,40%41,60%Falten dades 2023(2019-2022)-3,80% Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés En oposició a la generació de residus i els baixos nivells de recollida selectiva i reciclatge, l’àmbit de la reutilització i la preparació per a la reutilització (R i PxR) mostra un clar potencial per avançar cap a una economia circular real i arrelada al territori. Així, els indicadors de reutilització de roba, mobiliari i aparells elèctrics presenten una evolució positiva i en creixement. Si es posa el focus en la relació del percentatge de reutilització respecte al material recollit, però, s’observa un estancament de les dades, especialment per als aparells elèctrics i electrònics, fet que fa pensar que existeix marge de millora amb relació als processos de lliurament i recollida d’aquests materials. S’evidencia també la incidència de l’obsolescència planificada de molts dels productes de consum que dificulta enormement l’allargament de la vida dels productes i la seva recuperació i reparació.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVAProducció per habitant Augment PIB/ població 28.325 25.420 29.603+1.278 Renda anual neta mitjana per llar Augment RDF/nombre de llars 32.179 32.404 36.904+4.725 Despesa mitjana de les llars Augment Despesa/nombre llars 33.125,7 31.177,4 35.736,49+2.610,79 Volum de depòsits de les Baleats Augment % sobre PIB 79,37% 101,42% 85%+6% Endeutament privat Disminució % sobre PIB 62,3% 85,3% Falten dades 2023(2019-2022) +23% Endeutament públic Disminució % sobre PIB 26,10% 25% 22%-4% Càrrega fiscal per habitant Manteniment CFH/PIB per càpita 28,41% 32,6% 28%-0,41% Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés La producció per habitant creix respecte al 2019 i això es veu reflectit també tant amb l’augment de la renda anual neta mitjana per llar com de la despesa mitjana de les llars, mostrant que el creixement econòmic ha suposat un creixement de la riquesa de les famílies. Pel que fa a l’estalvi, cal tenir en compte que la crisi es va reflectir amb un creixement de l’estalvi de les famílies per mor d’un menor consum, ara ja observam que aquest indicador torna a la seva situació estructural. La recuperació també es veu reflectida amb un menor endeutament públic i, per tant, una menor càrrega fiscal per habitant.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVAPes del sector comerç, transport i hostaleria Disminució % del PIB 32,64% 27,66% 33%+0,36% Pes del sector públic Augment % del PIB 13,56% 16,20% 14%+0,44% Pes de la construcció Augment % del PIB 7,21% 7,15% 6%-1,21% Pes del sector industrial Augment % del PIB 5,28% 6,01% 6%+0,72% Pes d'agricultura i pesca Augment % del PIB 0,54% 0,51% 0,38%-0,16% Pes del sector cientiífic i técnic Augment % del PIB 8,69% 7,94% 7,80%-0,89% Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés La diversificació econòmica tal com s’ha definit a l’Observatori és, en primer terme, un canvi de pesos relatius dels diferents sectors econòmics, pel que tot i que tots creixin en la recuperació econòmica s’hauria d’observar un creixement relatiu diferent entre els diferents sectors. Així, el pes del sector comerç, transport i hoteleria caigué per mor de la pandèmia, però ja es situa en un terç del total de l’economia, per damunt de la dada de 2019. El sector públic creix lleugerament. Per contra, les activitats científico tècniques, el sector primari i la construcció perden pes respecte a la situació prepandèmica, seguint la dinàmica estructural de les darreres dècades. Per la seva banda el sector industrial creix en relació amb el 2019, tot i que la manufactura es manté estancada.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVAPes del sector immobiliari Disminució % del PIB 13,59% 15,71% 13,97%+0,38% Activitat immobiliària a Balears Disminució Operacions compravendes registrades 13.925 17.813 14.202+277 Activitat feta per estrangers Disminució % sobre el total 22,70% 34,38% 31,50%+8,80% Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés El pes relatiu del sector immobiliari va créixer durant la crisi, tot i que ara ja es situa en nivells prepandèmics degut a la recuperació de les branques més sensibles a la crisi, sobretot el turisme. En termes absoluts és un sector que creix, tal com s’observa en l’augment del nombre de compravendes registrades. En el cas d’aquesta darrera dada destaca també el fort creixement de les compravendes dutes a terme per estrangers, passant d’un 22 a un 32% del 2019 al 2022.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVAPes de l'economia social Augment % d'empreses d'economia social 1'94% 2'1% 2,1%+0,2% Contractació pública Augment % imports reservats adjudicats 0'20% 0'25% 0,21%+0'01% Treballadors/es en economia social Augment Núm. de persones treballadores a cooperatives i altres associacions 14.075 14.220 Falten dades 2023(2019-2022) +145 Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés L’economia social i solidària manté la seva dinàmica d’estancament relatiu que ja es va observar en el darrer informe. El seu pes creix lleugerament superant el 2% de les empreses, però no s’ha donat cap canvi en la contractació pública des del 2019, pel que el sector es manté estable però sense gaire previsions d’un creixement significatiu.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVARenda per càpita Augment PIB per càpita 28.325 25.420 29.603+1.278 Deute per càpita Disminució Euros per càpita 7.711 7.677 7.166-545 Recaptació d'imposts Augment Execució d'imposts directes i inidrectes en milers d'euros 26.273 23.730 Falten dades 2023(2019-2022) -2.543 Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés La capacitat inversora de la societat es recupera seguint la dinàmica macroeconòmica, ja que creix la seva renda disponible i cau el deute per càpita.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVA Aeroport (Palma) Disminució Passatgers totals 29.721.142 28.573.364 31.105.987+1.384.845 Creuers Disminució Núm. creuers 590 504 490-100 Creueristes Disminució Núm. passatgers 2.220.132 1.377.413 1.897.381-322.751 Línia regular Disminució Núm. passatgers 1.089.000 1.269.169 1.345.306+256.306 Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés L'augment del nombre de passatgers a l'aeroport de Palma durant el període analitzat confirma una tendència a l’alça que ja vaticinaven les previsions. El creixement sostingut de 2019 a 2022, de més d'un milió cent mil persones, i l'increment de més de dos milions i mig de 2022 a 2023, podria atribuir-se a la recuperació de la confiança dels viatgers després de la pandèmia de COVID-19, juntament amb la reobertura progressiva de les fronteres, el relaxament de les restriccions de viatge a nivell mundial i, més recentment, la repercussió dels conflictes bèl·lics. Davant la tendència a la baixa en el nombre total de creuers i creueristes de 2019 a 2022, motivada també per la crisi sanitària, s’observa un repunt en més de 500.000 creueristes de 2022 a 2023. Tot i que el nombre total de bucs hagi disminuït en el darrer any, se n’ha incrementat la capacitat, iniciant-se alhora campanyes de màrqueting agressives dirigides a estimular la demanda.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVANúm. de cotxes Disminució Núm. de cotxes a Mallorca 578.231 586.960 584.042+5.811 Cotxes per habitant Disminució Núm. turismes per mil habitants Mallorca 645,32 642 628-17,32 % cotxes elèctrics Augment % de cotxes electrics respecte a altres matriculats a les IB 0,27% 0,82% 1%+0,73% Cotxes gasolina i gasoil Disminució Núm. de cotxes gasoil i gasolina matriculats a les IB 576.642 582.169 577.041+399 Ús de bus Augment Núm. viatgers bus Palma 42.819.000 36.101.000 48.137.000+5.318.000 Ús del metro Augment Núm. viatgers metro Palma 1.173.000 1.342.000 1.866.000+693.000 Càrrega via de cintura Disminució Intensitat mitjana diària de vehicles 191.962 177.015 Falten dades 2023(2019-2022) -14.677 Congestió de carreteres Disminució Mitjana de temps perdut en congestions comparat amb la conducció en condicions de trànsit fluïd 24% (2021) 26% 30%+6% Embussos Disminució Mitjana de temps diari en embussos per a trajectes de 10 km Falten dades 2019 14 minuts 16 minuts Falten dades per fer la comparativa Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés Tot i que les dades mostren una lleu disminució del nombre de cotxes a Mallorca entre els anys 2022 i 2023 i que aquest descens es reflecteix a la quantitat de turismes per cada mil habitants, en el darrer any, i segons l’estadística de l’Eurostat, les Illes Balears han recuperat el primer lloc en el rànquing de comunitats autònomes amb major índex de motorització, posició que ja havien mantingut, ininterrompudament, de 1990 a 2018. La combinació del progressiu augment en els darrers quatre anys de cotxes elèctrics sobre el total de cotxes matriculats i la disminució en la matriculació de cotxes de benzina i gasoil (que decreix en relació a 2022, però supera la xifra de 2019) podria indicar una tendència cap a una mobilitat més sostenible i una consciència creixent sobre els impactes ambientals dels vehicles de combustió interna. Malgrat això, és important tenir en compte que substituir el parc actual de vehicles per models elèctrics no és la solució única per afrontar els reptes de la mobilitat. És necessari adoptar un enfocament integral que inclogui la millora del transport públic, la promoció de la mobilitat activa i l'optimització de la planificació urbana per reduir la dependència del vehicle privat i fomentar alternatives més eficients i respectuoses. El notable augment en el nombre de passatgers d'autobús i metro entre 2022 i 2023 (en 12.036 i 524.000 persones anuals, respectivament) coincideix amb la introducció de la gratuïtat del transport públic per part de l'anterior Govern, demostrant l’efectivitat de la iniciativa i posant en relleu la importància de les polítiques públiques encaminades a millorar l'accessibilitat del transport alternatiu. L’any 2023, Mallorca ha passat a ocupar la primera posició en el rànquing de ciutats espanyoles en temps perdut en congestions de trànsit, amb una mitjana del 30% d’hores de conducció (un 4% més que al 2022). L’any anterior, ocupava el segon lloc de la classificació. L’any 2022, les dades reflectien un lleuger descens de la intensitat mitjana diària de vehicles a la via de cintura, ja que, com es recollia a l’anterior informe anual, existia una relació directa entre els cotxes arribats al port, el nombre de passatgers de l'aeroport i els nivells de trànsit a la via de cintura (en cotxes/dia). La manca de dades de 2023 no fa possible establir una correlació de dades en aquest aspecte.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVA Evolució del nombre amarraments Disminució Nº d'amarraments en ports esportius 20.272 20.272 Falten dades 2023(2019-2022) +0 Entrada i sortida de creuers Disminució Núm. d'escales de creuers als ports de Balears 819 714 759-60 Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés Pel que fa a l’indicador d’evolució del nombre d’amarraments, aquest s’associa a la capacitat de càrrega dels ports, que al 2019 era de 20.272. Aquest nombre s’ha mantingut constant després de la pandèmia fins al 2022, pel què ens trobem en una situació d’estancament en què aquest valor hauria de baixar. Falta disposar de les dades del 2023 per a poder valorar la tendència que s’ha seguit en el darrer any. Respecte al nombre d’escales de creuers als ports de les Balears, al 2019 es van donar un total de 819 escales, que es van reduir en gran mesura després de la pandèmia i van tornar a recuperar uns valors prou elevats al 2022 (714 escales) i al 2023 (759 escales). Aquest creixement es dona a nivell de Balears, però trobem que el port més afectat és el de Palma, amb 490 escales en 2023, cosa que suposa un gran impacte ambiental donada la contaminació que generen aquests creuers a port.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVA Superfície marina protegida Augment Km2 de reserva marina d'interés pesquer 632 664,36 674,2+42,2 Superfície marina protegida estricta Augment Km2 d'area marina protegida com a reserva 43,31 44,13 44,41+1,1 Inmersions en àrea marina protegida (clubs i centres de busseig) Disminució Autoritzacions de busseig recreatiu dins reserva marina emeses anualment 24 Falten dades 2022 29+5 Inmersions en àrea marina protegida (particulars)DisminucióAutoritzacions de busseig recreatiu dins reserva marina emeses anualment23Falten dades 2022 42+19Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés Sobre la superfície marina protegida, en ambdós casos l’objectiu és el creixement, essent l’indicador numèric els km2 de reserva marina d’interès pesquer i km2 d’àrea marina protegida com a reserva integral (de restricció a la pesca). També en ambdós casos el resultat és positiu ja que hi ha un creixement: passem de 632 km2 en 2019 a 674,2km2 de 2023 d’AMP i de 43,3 km2 a 44,41 km2 de reserva integral. Tot i ser un creixement positiu està encara lluny de complir els objectius del desenvolupament sostenible del 30% del mar Balear sota protecció i el 10% sota protecció estricte, especialment pel que fa a aquest darrer. En el cas de les immersions a reserva marina, l’objectiu és un decreixement, ja que si bé el busseig recreatiu és una activitat de baix impacte, la massificació de bussejadors, especialment de bussejadors sense experiència, pot tenir efectes negatius en l’ecosistema, especialment a zones tan vulnerables. L’indicador contempla les immersions en AMP expedides a particulars de manera diària, en aquest cas hem passat de 294 autoritzacions emeses en 2019 a 486 en 2023, és a dir al llarg de l’any passat se’n van autoritzar 486 immersions d’un dia. En canvi, es van emetre 42 permisos d’immersions anuals en 2023 enfront de les 23 que es van emetre en 2019. Veient els valors presentats, estem molt lluny de decréixer en aquest aspecte, més aviat al contrari.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVALllicències de pesca recreativa individuals Disminució Núm. total de llicències de pesca recreativa expedides anualment 10.361 9.567 10.988+627 Llicències de pesca recreativa en embarcacióDisminucióNº total de llicències de pesca recreativa en embarcació expedides anualment3.7443.7243.714-30Llicències de pesca recreativa submarinaDisminucióNº total de llicències de pesca recreativa submarina expedides anualment1.3241.4141.425+101Llicències de pesca recreativa esportivaDisminucióNº total de llicències de pesca recreativa esportiva expedides per any699649526-173 Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés El total de llicències de pesca recreativa expedides anualment l’any 2019 va ser un total de 16.128, dins aquest total trobem les llicències de pesca recreativa: individuals, embarcació, submarina i esportiva. Donada la diferència en el temps de vigència d’aquestes, s’ha decidit considerar-les per separat. La tendència d’aquest indicador enfront de la transició és desitjable que decreixi, per reduir la pressió d’extracció de recursos en les pesqueries de Balears. En 2023 es varen expedir un total de 16.653, per tant, el nombre total de llicències està creixent, especialment donat l’augment en el nombre de llicències de pesca recreativa individuals.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVACabal depurat no sanejat Disminució Cabal total d'aigües residuals depurades que no compleixen els requisits de sanejament a Mallorca (en dam3) 272,8 94,98 Falten dades 2023(2019-2022) -177,82 Qualitat aigües de bany Disminució Puntsde mostreig a platges amb qualificació d'excel·lent (100 i 250 NMP / 100 ml d'Enterococs intestinals i E. Coli respectivament) 166 145 Falten dades 2023(2019-2022) -21 Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés Sobre els indicadors d’abocament de residus al mar analitzats l’any anterior, no es disposen de dades del 2023, ja que l’informe de sanejament i depuració d’ABAQUA d’on es consultaven aquestes dades encara no ha estat publicat a data de juliol del 2024. Idealment, les dades referents al 2023 seguiran la tendència present entre el 2019 i el 2022, de decreixement pel que fa al cabal total d’aigües residuals que no compleixen els requisits de sanejament, i de forma contrària al decreixement en la qualitat de les aigües de bany.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVAHabitatges nous privats Disminució Certificats final d'obra (núm. d'habitatges) 2.310 3.063 2.661+351 Habitatges nous públics Augment Certificats final d'obra (núm. d'habitatges) 3 0 99+96 Habitatges lliures, projectes Disminució Projectes visats d'habitatge 2.845 2.594 3.245+400 Habitatges nous HPO, projectes Augment Projectes visa d'habitatge 75 93 47-28 Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés Parlem d’habitatges lliures quan el preu d’aquests es regula per mercat, mentre que els habitatges HPO (habitatge de protecció oficial) tenen el preu per metre quadrat determinat per la llei. Mentre que els habitatges privats poden ser lliures o HPO els públics sempre són HPO. La construcció del parc d’habitatges no atura de créixer, però només pel que fa al parc privat que suposa més del 95% dels nous habitatges construïts aquest any 2023. La construcció d’habitatges públics ha augmentat notablement aquest any 2023 reflectint les polítiques de l’IBAVI de les anteriors legislatures, ara bé, és important insistir que l’ampliació del parc d’habitatges només és sostenible si és de promoció pública ja que, el sòl de creixement és cada vegada més reduït i el marge i només ampliar el parc assequible i social representa una aposta de futur.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVAEsforç per comprar un habitatge Disminució % quota hipotecària / salari mensual mitjà 46'1% 60'8% 55,78%+9,68 Emancipació residencal de joves Augment Joves entre 16 i 29 anys que viuen en un habitatge diferent al familiar 19,6% 18,4% 17,2%-2,4 Compra per estrangers Disminució Percentatge de compradors estrangers 29'5% 31'41% 31,72%+2,22 Preu de compra mitjà de l'habitatge lliure per m2 Disminució Preu mitjà de l'habitatge lliure per provincies (euros / m2) 2.360,80 2.701,80 2.887,58+526,78 Preu de lloguer mitjà de l'habitatge lliure per m2 Disminució Lloguer mensual mitjà (euros / m2)7,708,60Falten dades 2023(2019-2022)+0,90Relació entre el preu d'habitatge protegit i habitatge lliure usatDisminucióRelació entre el preu de l'habitatge protegit i l'habitatge lliure usat-54,50-59,65-62,75-8,25 Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés La prevenció de la pèrdua de l’habitatge només es pot fer equiparant els salaris als augments de preu de l’habitatge i, en el cas de les Illes, l’esforç per comprar un habitatge no només no atura d’augmentar però és que es troba en percentatges molt superiors a Madrid i Catalunya i a la mitjana estatal. Pel que fa a l’emancipació residencial de joves, dismineix per la impossibilitat d’aquests de poder viure en una llar diferent a la familiar fet que va directament relacionat amb l’augment tant del preu de compra com de lloguer. Les fluctuacions del preu de l’habitatge lliure van en augment respecte del preu dels habitatges protegits que es mantenen més estables per llei.

INDICADOROBJECTIU TRANSICIÓINDICADOR NUMÈRICDADES 2019DADES 2022DADES 2023COMPARATIVADesnonaments hipotecaris Disminució Núm. d'execucions hipotecàries 411 323 171-240 Desnonaments lloguer Disminució Núm. d'execucions per impagament de lloguer 390 647 585+195 Despesa mensual de les llars relacionada amb l'habitatgeDisminucióPressupost inicial de despeses de l'Administració General per classificació orgànica. Distribució de la despesa per grups de despesa i interval d'ingressos mensuals nets de la llar.33,0935,63Falten dades 2023(2019-2022)+2,54 Transició no iniciadaTransició iniciadaEstancamentRetrocés La possibilitat de mantenir l’habitatge per part de la població és clau per la prevenció en la vulnerabilitat residencial. És una bona notícia que tant els desnonaments hipotecaris com de lloguer van disminuïnt i, de moment, estan protegits per les mesures urgents per fer front a la COVID-19 que es continuen ampliant. No és una bona dinàmica el fet que la despesa mensual de les llars relacionada amb l’habitatge augmenta anys rere any.