BLUES a Fons, núm. 34

& presentació del NOU CLUB DE LECTURA de LA BIBLIOTECA Tecla sala: dilluns blaus

el renaixement de harlem

blues a fons

estiu 2024

34

Butlletí informatiu del "Fons de blues i música negra" · biblioteca tecla sala · L'hospitalet

Els 'blues' fa pobre

Ralph Ellison · 'Home invisible'

Noemí Sabugal · 'Chica sin suerte'

Nella Larsen · 'Claroscuro'

Jean Toomer · 'Caña'

Zora Neale Hurston · 'Fire!'

Hugues · 'De madre a hijo'

Presentació

Harlem nocturno y el hedor del supremacismo blanco

Langston Hughes · 'Blues'

Los locos años veinte

Carl van Vechten · 'Nigger Heaven'

Contingut

Tercer dilluns de mes, a les 19 hores, d'octubre a juny Nou sessions. Places són limitades. Inscripció gratuïta:

Colson Whitehead, Langston Hughes, Clarence Cooper Jr., Ralph Ellison, Hal Bennett, Nella Larsen, Geoff Dyer , Frantz Duchazeau i Noemí Sabugal

Benvinguts!

Alberto Valle Escriptor i periodista, s'ha de guanyar la vida pencant en una agència de comunicació mentre conspira per viure escrivint històries i articles. Ha provat també com DJ, promotor d'esdeveniments de música negra o locutor de ràdio. Guanyador del premi L'H Confidencial de Novel·la Negra 2022. Ara també, moderador del club de lectura 'Dilluns blaus' a la Biblioteca Tecla Sala.

Aquesta tardor, la Biblioteca Tecla Sala us proposa un nou club de lectura: Dilluns blaus, moderat per Alberto Valle. Una tria de novel·les a ritme de blues i jazz, novel·les que parlen de drets civils, del gueto, de persecució i de la vida als marges d'una 'amèrica' que traspua racisme. Són novel·les que capten l'esperit afroamericà, l'anima, el soul. Novel·les que són com cançons, que protesten i estimen, que riuen i es barallen, i sagnen i ploren. Són novel·les de ritme impecable i d'un fort sabor blue que et podrien canviar la vida. Vist que la proposta inclou noms com Langston Hughes o Nella Larsen, l'equip de redacció del Blues a fons ens sumem a la festa literària dels Dilluns blaus i recuperem, ampliat i en digital, el número 21 que la primavera de 2020 vam dedicar al Renaixement de Harlem.

Presentació

En aquesta sentit, David Levering Lewis, al llibre Cuando Harlem era una fiesta, escriu: “El renacimiento erigió los cimientos para una revalidación integral de las energías culturales afroamericanas. Los hombres y mujeres del renacimiento de Harlem pudieron fracasar en su momento, pero no nos han fallado a nosotros en el nuestro”.

L'autor -no gaire citat- de la pintura original d'aquest pòster profusament reproduit per il·lustrar The Harlem Renaissance és el pintor i professor de secundària Jerry Butler, nascut a l'estat de Mississipi l'any 1947. Més informació:

Los locos años veinte

Manuel López Poy, al capítol Los locos años veinte y la consolidación del blues del llibre Todo Blues, ens explica com els anys 20 del segle XX són de reconstrucció física i psicològica d’una societat marcada pels efectes tràgics de la primera guerra mundial. "Años de locura colectiva y diversión casi obligatoria, de popularización del deporte y del cine, de los night-clubs y los cabarets, de bailes como el tango y el charlestón, y de la extensión del consumo del alcohol y otras drogas. La época de afianzamiento de las músicas populares gracias a la extensión del fonógrafo, de la radio. Scott Fitgerald calificó los años 20 como la ‘década del jazz’ pero también fue la del nacimiento del son cubano y los ritmos latinos, el tango argentino y, como no, el blues afroamericano. En este contexto nace, a lo largo de los años veinte, Harlem Renaissance, el primer período de esplendor de la cultura negra que marcará un antes y un después en la historia de los afroamericanos."

L'any 2019, recordant el tràgic Red Summer de 1919, a Ràdio 3 van dedicar un programa Sonideros a música vinculada amb el Harlem Renaissence. Luis Lapuente, especialista en música negra proposa una banda sonora que inicia amb Harlem Nocturne de Johnny Otis, segueix amb temes d'Etta James, Duke Ellington, Modern Jazz Quartet & Sonny Rollins, Sam Brothers Five, The Staple Singers o Nina Simone.

Casi como un movimiento espontáneo, nació una corriente cultural llamada el Renacimiento de Harlem, la expresión del pensamiento social y cultural afroamericano que se desarrolló en la nueva comunidad negra del populoso barrio de Harlem. Un movimiento que floreció a inicios de 1920, se mantuvo hasta 1940 y encontró su manera de expresarse a través de la cultura: artes visuales, danza, música, teatro, literatura, poesía, historia y política. Sin la eclosión del blues, el jazz y luego el R&B, el soul y el funk, el movimiento acuñado en los años 20 en Harlem habría quedado casi en una simple anotación en los libros de historia y literatura y no en lo que puede considerarse el germen de un largo camino de lucha por la libertad del pueblo negro estadounidense.

'Harlem nocturno y el hedor del supremacismo blanco'

Acabada la Primera Guerra Mundial, el 15º Regimiento de la Guardia Nacional, integrado por soldados negros, fue la única unidad del ejército norteamericano condecorada por el Gobierno francés. Al volver a casa, desfilaron orgullosos por la Quinta Avenida en dirección a su barrio, Harlem, mientras cantaban: “Regresamos del combate y regresamos combatiendo”. Ese orgullo de sentirse iguales y querer reivindicarlo a toda costa estallaría en numerosos conflictos raciales, cercenados en 1919 por decenas de asesinos vinculados al poderoso movimiento supremacista blanco, que tiñeron de sangre negra pueblos y ciudades de todo el país, culminando en el llamado Verano Rojo.

Maribel Cruzado, al pròleg del llibre de poemes Blues

Poeta, novelista i dramaturg. Nascut a Missouri el 1902 i mort a Nova York l'any 1967. Al club de lectura 'Dilluns Blaus' llegirem el llibre de contes Els blancs (Edicions Godall, 2023)

Maribel Cruzado, traductora de Hughues al pròleg del llibre de poemes Blues

Los poemas traducidos pertenecen en su mayoría a The Weary Blues y Fine Clothes to the Jew, sus dos primeros poemarios y los mejores en mi opinión. He puesto énfasis en la elección de aquellos que representan los elementos más importantes de su obra: la música, la afirmación de la negritud, el deseo de integración social y racial y el problema de la identidad, quizás su más honda preocupación. En la poesía de Hughes, incluso en aquella que adquiere un tono más político, se advierte como tema común la dualidad del negro, su doble conciencia: “Esa sensación peculiar de mirarse siempre a través de los ojos de los otros”, como dice W.E.B. Du Bois en The Soul of Black Folks (1903)

Langston Hugues

“Esta es la historia de un negro que quiso ganarse el pan escribiendo cuentos y poemas.” De esta manera comienza Langston Hughes el segundo volumen de su autobiografía; pero esta simplificación respecto a su vida no hace honor a la verdad ya que al hablar de Hugues nos estamos refiriendo al escritor afroamericano más leído en el mundo, el que mejor captó y reprodujo el espíritu de su raza y bardo indiscutible del Renacimiento de Harlem, el movimiento cultural negro de los años veinte. Narrador, dramaturgo, ensayista, traductor y autor de dos libros de memorias, Langston se consideró prioritariamente un poeta.

Mother to son

Langston Hugues

Traducció de Maribel Cruzado

Agustí Bartra

Langston Hugues fue uno de los primeros en expressar en verso el espíritu de la música de los blues negros

Déjame que te diga una cosa, hijo mío: La vida pa mí no ha sido una escalera de cristal. La escalera ha tenido tachuelas, Y astillas, Y tablones levantaos, Y trozos sin alfombra, Pelaos, Pero to’el tiempo He seguido p’arriba Y he alcanzado rellanos Y he torcido recodos Y a veces he tenido que ir a tientas Donde no había na de luz. Así que, hijo, no te quedes abajo en los escalones Porque te parezca difícil subirlos. No te me caigas ahora, Corazón, yo ya ves que sigo, Todavía sigo subiendo, Y la vida pa mí no ha sido una escalera de cristal.

El tribut a Langston Hughes de Leyla McCalla

Vari-colored songs, tribut al poeta Langston Hugues és el debut de Leyla McCalla en solitari: posa música a poemes de Langston Hughes, revisa un text del poeta harmonitzat per Kurt Weill i també inclou cançons tradicionals criolles, com Kamèn sa w fè?, enregistrada l’any 1937, per Alan Lomax. Nascuda a Nova York, d’origen haitià, fa temps que viu a Nova Orleans. “A Nova Orleans em sento com a casa meva. Com més aprenc sobre la història de Louisiana, els vincles amb Haití i la cultura francòfona, més sentiment de pertinença tinc. La història és molt profunda. Vaig començar tocant jazz tradicional i música antiga a través gent que coneixia al carrer, això em va portar a voler aprendre més sobre la música pre-zydeco de Louisiana, la criolla,... El pou és tan profund...” McCalla lliga la ‘negritud’ del Carib amb l’herència folk i blues afroamericana. Va descobrir la poesia de Langston Hughes de petita, a través dels seus pares, i va quedar tan profundament afectada per la seva obra que ara, molt anys després, ha decidit musicar alguns dels seus poemes.

'De madre a hijo'

Peter Bagge Fire!! La història de Zora Neale Hurston Ediciones La Cúpula, 2017

Pàgina oficial

Hurston va trencar les normes de l'època centrant les seves històries en les experiències de les dones negres.

Font: Ediciones La Cúpula

Zora Neale Hurston

Zora Neale Hurston (1891-1960) és un dels noms clau de l’anomenat renaixement de Harlem, el tumult artístic que al llarg dels anys 20, va germinar en aquest barri de Nova York, quan encara no es feia servir el terme afromericà. El jazz, la pintura i la literatura d’arrel afroamericana s’estendrien per tot el país, però els relats, novel·les i poemes d’aquesta escriptora folklorista no serien reconegudes fins després de la seva mort. Hurston va néixer en un poblat negre de Florida. Va créixer alternant feines de cambrera o empleada domèstica amb estudis d'Antropologia, en una època en que els prejudicis racials eren més que prejudicis i amb un clima sociopolític ple de turbulències. Només la convicció personal, l’orgull de la llibertat i una actitud decidida van fer possible una obra literària que avui és patrimoni de tots.

Edició en castellà (2014)

Edició en anglès (2019)

Pero si nos quedáramos en esta escueta clasificación perderíamos prácticamente todo lo que hace de este libro uno de los más audaces e innovadores que produjo la literatura americana de ese periodo. O de cualquier otro. Y subrayo lo de “americana” porque aunque fue escrito por un escritor afroamericano su valía e importancia supera los límites en los que se ha solido confinar a la literatura afroamericana. Aunque centrada en personajes afroamericanos y aunque haya respondido al deseo de la intelectualidad afro de la época de producir una literatura específicamente negra capaz de desafiar con su sola existencia los estereotipos degradantes acuñados por el racismo anglosajón sobre los negros, Caña es sobre todo una obra de un extraordinario valor literario. Así, sin más.

Carlos Jiménez

Caña, un libro fuera de serie

Caña podría clasificarse como una colección de relatos, la mayoría dedicados a unos protagonistas que comparten con los restantes su pertenencia a alguno de los mundos en los que vivían o sobrevivían los afroamericanos en la década de los 20 del siglo pasado.

1a edició, en anglès (1923)

Jean Toomer Caña

El paraíso de los Negros (en anglès Nigger Heaven, títol polèmic) transcorre al Nova York dels anys vint, principalment a Harlem, un barri que gaudia d’una gran efervescència cultural, truncada per la Gran Depressió. Una peculiaritat fonamental de la novel·la és estar totalment protagonitzada per negres i que l’autor sigui blanc; això explicaria, en part, que fos aclamada i demonitzada a parts iguals, que despertés gran curiositat i exhaurís al publicar-se diverses edicions en poques setmanes, també que, després, no fos reeditada en dècades. El paraíso de los Negros no és només una crònica de la vida urbana i els clubs de jazz de Harlem, també tracta qüestions molt més fondes: el racisme, la injustícia de la població blanca cap a la negra o els conflictes interns dels afroamericans sobre la seva identitat.

Carl van VechtenNigger Heaven

racial, social i l’abús dels pobres i els humils, dels invisibles. (Atenció a la tertúlia sobre L'home invisible d'Ellison).

Fer-ho visible i combatre-ho és la nostra opció, amb conviccions, amb educació i cultura. Amb llibres, amb música. Amb Blues.

Us recomanem visitar l'exposició web Gather Out of Star-Dust: The Harlem Renaissance i The Beinecke Library (2017) de la Biblioteca de la Universitat de Yale .

Els documents citats en aquest butlletí, i que són al 'Fons de Blues i música negra', ens ajuden a aprofundir en aquest moment històric (Imprescindible Cuando Harlem estaba de moda) però ens ajuden, també, a ser conscients d’una constant de la humanitat: la discriminació

La poesia de Langston Hugues ens transporta al Renaixement de Harlem, un moviment extraordinari, per la seva efervescència i per la inqüestionable transcendència. Ara bé, aquest Harlem culte i un punt elitista no se sentia atret pel blues, música que consideraven més pròpia de gent del camp, de negres del sud, més primitius i analfabets. El jazz i el swing tenien més èxit. Les fronteres racials i socials seguien ben vives, hi havia clubs amb una clientela mixta però altres, com el famós Cotton Club, eren exclusius per a blancs i els únics afroamericans que hi entraven eren els músics, ballarins i cambrers, per la porta de servei. El periodista López Poy ens recorda que, del grup d’intel·lectuals, l’únic que va mostrar un veritable interès pel blues va ser Hugues. Agustí Bartra, exiliat català a Nova York, va escriure: "Gairebé la meitat de l’obra poètica de Hugues es recolza en el blues. Els retrats poètics dels treballadors negres són inoblidables".

El blues fa pobre

El butlletí 'Blues a fons' número 29, publicat l'estiu 2022, el vam dedicar a Lectures i música negra. Aquesta és una reproducció de la pàgina 7, sobre la novel·la Hombre invisible, una de les propostes dels Dilluns blaus.

(1952)

Ralph Ellison

"Sóc un home invisible. No, no sóc un espectre com aquells que rondaven Edgar Allan Poe; tampoc no sóc un dels ectoplasmes de les pel·lícules de Hollywood. Sóc un home de debò, de carn i ossos, de fibra i líquids, i fins i tot podria dir-se que tinc una ment. Sóc invisible, enteneu-me, només perquè la gent rebutja veure’m. I de vegades, també passa que tu mateix dubtes si existeixes de debò.."

l'inici de Hombre invisible

Un home invisible és una obra clau de la literatura nord-americana que ha captivat els lectors des de la seva aparició l’any 1952. Primera novel·la d’un autor fins aleshores desconegut, va assolir ràpidament un èxit popular enorme, i va rebre el Premi Nacional de Literatura de ficció, fets que van convertir Ralph Ellison en un dels escriptors més rellevants del segle XX. El protagonista anònim de la novel·la—una de les primeres que planteja el conflicte racial des del punt de vista dels negres—és un jove del sud dels Estats Units que es trasllada al nord en ser expulsat de la universitat per a negres on estudia. A Nova York sortirà de l’anonimat, es lliurarà a la missió de lluitar pels drets de la seva comunitat i s’erigirà en un dels seus portaveus, per acabar finalment sucumbint davant la violència i la confusió, mancat de veu i convertit en un home invisible.

Hombre invisible

El butlletí 'Blues a fons' número 29, publicat l'estiu 2022, el vam dedicar a Lectures i música negra. Aquesta és una reproducció de la pàgina 17, sobre Una chica sin suerte, una de les propostes dels Dilluns blaus.

Músics

(2018)

Noemí Sabugal

"Soy gorda. Y negra. Pero valgo más que todos vosotros.No sé leer música. Si escucho un blues que me gusta, intento cantarlo a mi manera. Siempre es mejor hacer las cosas a tu manera. Mi forma de cantar viene de la experiencia. De mi propoa experiencia. De mis propios sentimientos."

Inici de Una chica sin suerte

En otoño de 1965, la cantante de blues Willie Mae ‘Big Mama’ Thornton realiza una gira por Europa con el American Folk Blues Festival. Junto a músicos como John Lee Hooker, Walter Horton, JB Lenoir y Buddy Guy, recorre varias ciudades, entre ellas el Berlín del Muro, Bruselas, Amsterdam, Dublín, Londres, París y Barcelona. En esta historia se descubre el pulso cambiante de estas ciudades en plenos años sesenta. Mientras, se va desvelando la vida de la contradictoria y salvaje Big Mama Thornton y el asfixiante vínculo entre creación artística y frustración. De fondo, la guerra de Vietnam, los movimientos contraculturales, las drogas y la música, con el olvido del blues y el jazz frente a nuevos grupos como los Beatles o los Rolling Stones.

Una chica sin suerte

El butlletí 'Blues a fons' número 29, publicat l'estiu 2022, el vam dedicar a Lectures i música negra. Aquesta és una reproducció de la pàgina 20, sobre la novel·la Claroscuro, una de les propostes dels Dilluns blaus.

Novel·la racial / social

(1929)

Nella Larsen

Nella Larsen va introduir Federico García Lorca als cercles dels negres de Harlem, d'allà el poeta va rebre la inspiraració per escriure POETA EN NUEVA YORK.

Claroscuro, un soberbio drama sobre la identidad y el deseo, narra la relación de amistad entre dos mujeres de color en la Nueva York de los años veinte. Irene Redfield se reencuentra por casualidad con una amiga de la infancia, Clare Kendry, quien comparte con ella el hecho de que, a pesar de ser negra, su piel es lo suficientemente clara para que pueda pasar por blanca. Irene ha permanecido en la comunidad negra y está casada con un médico afroamericano. Clare, sin embargo, oculta su identidad racial y está casada con un blanco que goza de una desahogada posición económica y desprecia a la gente de color. En Arenas movedizas, publicada en 1928, Nella Larsen dio vida a un personaje, Helga Crane, que tiene muchos paralelismos con ella, un personaje complejo, poliédrico, lleno de matices, que en el transcurso de la novela tiene que sortear diversos obstáculos derivados tanto de su identidad racial como de su condición de mujer y de sus orígenes.

Claroscuro

Saxofonisme salvatge

Núm. 28

Núm. 30

Núm. 32

Núm. 31

Núm. 29

Núm. 25

Núm. 26

Núm. 33

Black Snake Moan Black Snake Blues

40 anys sense Muddy Waters

El Blues d'Elvis

Lectures i música negra

Pianistes de Blues iBoogie Woogie

El Blues més jove.Born in the 80's

El Blues més jove.Born in the 90's

15 anys del Fons de Blues i música negra 2006-2021

Creat l'any 2015 per dinamitzar el 'Fons de Blues i música negra' de la Biblioteca Tecla Sala, el butlletí informatiu 'Blues a fons' es pot consultar en format digital a partir del núm. 25.

Núm. 27

Blues a fons

Llarga vida al blues!... i als dilluns blaus!