Avantguardes

AvantguardeS

M. Dolors Añón Folch

ÍNDEX

Les avantguardes europees

Els quatre grans ismes

Les avantguardes en la literatura catalana

Les avantguardes europees

• Trajectòria efímera de cada moviment. (Gran capacitat de devorar l'anterior i que de seguida queden superats per una nova proposta.)
• Revolució permanent: no es fixa un ideal estètic sinó que fixa un camí. Res és definitiu.
• Neixen a França o bé són afrancesats (futurisme).
• París és la gran capital de les avantguardes amb un parèntesi on la capitalitat es desplaçarà a Barcelona (I Guerra mundial)

Característiques

• Marquen una inflexió: Estètica revolucionària que qüestiona els valors clàssics.
• Creen una nova sensibilitat (sensibliltat moderna) que va contra l'art burgès (l'art acadèmic).
• El nom ja té connotacions bèl·liques i és en plural (molts moviments)

primera etapa (1906-1924)

• 1906-1907 a l'atelier del Bateau-Lavoir- Les demoiselles d'Avignon. Inici del moviment cubista.
• 1909- Manifest futurista F.T. Marinetti.
• 1916- Manifest dadaista

moviments de la primera etapa

• Són fidels als manifestos al lloc d'origen, però en altres indrets es produirà una simbiosi entre moviments.

• Cubisme
• Futurisme
• Dadaisme

segona etapa (1924-1948)

• És l'etapa més brillant. Grans autors:

André Breton i L. Aragón (fundadors)També: P. Eluard, F. García Lorca, V. Alexander, Cernuda, Marc Chagall, Miró, Dalí, J. V. Foix, Stravinsky, F. Mompou, Samuel Beckett..)

• Buscar sempre sorprendre el públic, la paròdia i la inversió. Teatre de l'absurd,
• Surrealisme que neix de les cendres del dadaisme.

• Cerquen l'essència, l'estructura de l'objecte artístic. Eliminen el que és secundari, accessori.
• Precedent en Cézanne.
• Captació del volum.
• Idea de simultaneïtat, diferents plans alhora i així activa la perspectiva (pintures de l'Horta de Sant Joan).
• Això portarà la pèrdua de la figuració passant cap a l'abstracció.
• Cubisme literari: cal·ligrama (creació hel·lenista). La ruptura de la forma i l'alliberament de qualsevol estructura (estrofa, mètrica, rima). L'escriptura dibuixa el contingut, geometritza el contingut. Serà la base de la poesia visual.

• Cosmopolitisme i interès per cultures ancestrals (màscares negres que trobem en Picasso i Georges Braque.

CUBISME

Inici: 1906-1907 Bateau-Lavoir

• Vol cantar el demà, el progrés.
• Voluntat de destruir la tradició cultural (museus, biblioteques. Rebuig de la tradició clàssica (Victòria de Samotràcia).
• Exalta la lluita, l'agressivitat, guerra i tot el que és conseqüència de la revolució industrial (avió, transatlàntic, ràdio, cotxe...): MAQUINISME.
• 1912: MANIFEST TÈCNIC DE LA LITERATURA FUTURISTA: cal destruir la sintaxi, els noms tal com venen, els verbs en infinitiu, abolir adjectius i adverbis, utilitzar signes matemàtics i temàtica maquinista. Per exemple: «Columna vertebral: sageta de foc» del llibre Poemes en ondes hertzianes de Joan Salvat-Papasseit.

FUTURISME

Cronologia: 1909-1924 Filippo Tommaso Marinetti

• Moviment molt efímer: 1916-1920 (època estrictament dadaista). És engolit aviat pel surrealisme.
• Critica la moral. Pretén ser antiartista.
• Interès pel món de l'espectacle: incorporen el circ, el jazz, el teatre. Tot això combinat i fusionat. Espectacles improvitzats.
• L'art es recrea mitjançant la seva pròpia representació.
• Pensament nihilista.
• Incorporen l'humor, l'atzar, la paròdia i l'absurd com a elements revolucionaris a través de la ironia. Volen provocar en l'espectador una acció de revolta.
• D'aquí sorgeix el teatre de l'absurd (Samuel Beckett)

dadaISME

Cronologia: 1916-1925 Tristan Tzara

• És el moviment més sòlid i on desemboquen tots els anteriors i els seus protagonistes.
• És genuïnament francès: Breton, Aragon, Apollinaire, Picabia, T. Tzara, ...
• Molta importància a la poesia: P. Eluard, J. V. Foix, Federico García Lorca...
• Objectius: Eliminar el control racional , potencien l'espontaneïtat, el subconscient, el món oníric, les al·lucinacions, la fantasia.
• Provoquen estats d'inconsciència a través de diferents mètodes (Això els connecta amb els simbolistes: Baudelaire.
• Pintura i escriptura automàtica (flueix sense cap control, sense cap ordre racional).

surrealISME

Cronologia: 1924-1939 André Breton

L'avantguarda catalana

primera avantguarda catalana

1915-1924

• Suma d'activitats individuals de quatre personatges: Josep M. Junoy, Joaquim Folguera, Joan Salvat-Papasseit i J. V. Foix. No arriben a articular-se com a grup.
• Del 1914 al1918 per la I Guerra mundial, Barcelona serà la capital provisional de l'avantguarda.
• Prèviament ja trobem manifestacions avantguardistes com l'exposició el 1912 a les Galeries Dalmau dels pintors cubistes.
• Època de gran inestabilitat a Barcelona (vagues, pistolerisme...). Ambient favorable a l'avanguarda.
• Rafael Barradas i Torres Garcia creen un moviment que és síntesi del cubisme i el futurisme.
• 7 d'agost de 1924: mort de Joan Salvat-Papasseit (figura més destacada de la primera etapa avantguardista).

segona avantguarda catalana

1924-1948

• Irrupció del surrealisme. Manifest del surrealisme publicat el 15 d'octubre de 1924 i escrit per André Breton.
• Figura més destacada a Catalunya: J. V. Foix
• De 1926 a 1930 es caracteritza per la recepció del surrealisme francès a través de la revista L'Amic de les Arts.
• Aquesta revista es publicà a Sitges dirigida per Josep Carbonell i Gené i hi publicaren Salvador Dalí, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà i Joan Miró.
• Entre 1929 i 1930 es publicà la revista Hèlix, que contribuí a la difusió del surrealisme.
• La publicació del Manifest groc signat per Dalí, Gasch i Montanyà.
• El 1929 apareix el primer i únic número dels Fulls Grocs
• L'ultraisme continua i el 1926 assoleix a Mallorca un dels seus moments més brillants.
• Tercera etapa (1948-1954) protagonitzada pel grup Dau al Set.

Bel·licisme

Aquesta actitud bèl·lica és clau. Actitud de revolta, agressiva. Atac a l'art burgès, al formalisme. Exemples: Paròdia de Marcel Duchamp (Gioconda) Manifest futurista Papasseit: "Canto la lluita".

Trajectòria de Picasso

Picasso acadèmic: Ciència i caritat Modernisme Etapes blava i rosa cubisme: cubisme sintètic, cubisme analític Incursions en el surrealisme

Joan Salvat-Papasseit

Barreja característiques del cubisme (ca l·ligrama) i d'elements de la revolució industrial (futurisme i maquinisme).

Als llocs de recepció a aquesta simbiosi li donen un nom nou:

• Ultraismo (Guillermo de la Torre)
• Nunisme (Pierre Albert-Birot)