Want to create interactive content? It’s easy in Genially!

Get started free

2BATX/ GLOBALITZACIÓ

SÍLVIA CALLAVÉ

Created on July 23, 2024

Start designing with a free template

Discover more than 1500 professional designs like these:

Higher Education Presentation

Psychedelic Presentation

Vaporwave presentation

Geniaflix Presentation

Vintage Mosaic Presentation

Modern Zen Presentation

Newspaper Presentation

Transcript

globalització (bloc 1. catalunya i espanya a europa i al món)

competències

GLOBALITZACIÓ

GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA INDICADORS SOCIOECONÒMICS

DESIGUALTATS TERRITORIALS AL MÓN.

GLOBALITZACIÓ SOCIAL I CULTURAL

globalització econòmica, comunicacions, informació i coneixement

Gran interelació entre regions Sistema global Intercanvis no equitatius Instabilitat (canvis geopolítics) MARSHALL MCLUHAN - 1964 - Aldea Global

A partir de les millores en la tecnologia de la comunicació comença la possibilitat de la globalització econòmicaa) faciliten els contactes b) faciliten els intercanvis (instantanis i simultanis). Creixement del comerç internacional. Actualment, no hi ha cap país o regió del món que quedi al marge del procés de globalització econòmica, ja que la distribució dels recursos és desigual: interdependència econòmica (fa que la crisi en un país tingui més o menys repercussió en l'àmbit mundial) c) desaparició dels mercats nacionals o estatals. Es produeix pel planeta. Desapareix la disputa entre lliurecanvisme i proteccionisme)

GLOBALITZACIÓ econòmica

GLOBALITZACIÓ econòmica

llei eurpea dels Xips
Globalització i sostenibilitat ambiental

Economia global o mundialització dominada pel capitalisme. Augmenta la interdependència entre tots els sistemes productius. Els estats perden capacitat de decisió sobre la seva economia, les persones poden adquirir productes de qualsevol lloc del planeta. Àrees socioeconòmiques: 1.- Europa occidental, Amèrica del nord, Japó 2.- darreres dècades del segle XX: països asiàtics com Corea del Sud, Singapur o Xina = intensa industrialització. 2.- inicis segle XXI: països emergents (BRIC) /des del 2014 RPX és el país amb el PIB més elevat, darrere dels EUA. Actualment supera els EUA i UE 4.- 2019: Índia, Japó, Alemanya i Federació Russa són les principals potències

GLOBALITZACIÓ econòmica

Economia de la UE en un món global Alemanya: principal economia europea que ocupa el 5è lloc al món. Cap país europeu pot comparar la seva capacitat econòmica amb la dels EUA i RPX la UE en conjunt és una de les tres grans potències mundials. En exportació de mercaderies i en serveis és la capdavantera. Element fonamental de la integració: economia gener 2002: EURO moneda única de 12 dels 15 membres. 2015 19 països feien servir l’euro. Actualment 20 dels 27 estats membres (eurozona) UE societat postindustrial i terciaritzada.

GLOBALITZACIÓ econòmica

GLOBALITZACIÓ econòmica INTERCANVIS

Fluxos visibles: mercaderies, productes energètics, agrícoles i/o industrials Fluxos no visibles: capital, informació

PAÏSOS DESENVOLUPATS

Desigualtats territorials al món

20% de la població - hemisferi nord - riquesa economia alt nivell urbanització - estabilitat política poc creixement demogràfic elevat PIB per càpita IDH alt

PAÏSOS POBRES

Al sud dels països rics Àsia, Amèrica Llatina, Àfrica Subdesenvolupats o en procés de desenvolupament Països subsaharians (+pobresa, poc desenvolupament tecnològic) la Xina (explotació dels recursos naturals+ govern corruptes). Altres països sense recursos en guerra constant

ALTRES DESENVOLUPAMENTS

En procés de desenvolupament: baix nivell de vida, creixement demogràfic, economia de base agrària, poca indústria. Països emergents: creixen a un nivell superior que la resta de països: G-5 o BRICS (elements de països rics + pobres) grans diferències internes

Indicadors socioeconòmicsIDH, PIB per PPC, IMM5

IDH. Índex compost, es fa anualment des del 1990 pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) a partir de 3 indicadors: 1) salut = esperança de vida en néixer. 2) educació = anys d’instrucció + anys previstos d’escolarització 3) estàndard de vida: ingrés nacional brut per càpita (INB valor dels béns i serveis produïts en un any pels habitants d’un país Del 0 a l’1. Grau de desenvolupament i benestar

Dades per tenir una visió de la situació econòmica i social dels habitants d’una zona concreta. Mesuren el grau de benestar d’una societat. Indicadors: - PIB per càpita - esperança de vida - índex d’alfabetització - taxa de mortalitat infantil - taxa de fecunditat - Disponibilitat diària de calories - accés a l’aigua potable - nounats amb pes inferior al que es considera normal

PIB per paritat de poder de compra (PPC) valora sempre igual els preus del mateix producte, això fa que la comparació entre PIB de països sigui més rigorosa.

Taxa de mortalitat dels menors de cinc anys (TMM5) utilitzar per a l'UNICEF. Combina alimentació sana, coneixements sanitaris de les mares, vacunes, disponibilitat d’aliments,... Tant per mil.

desenvolupament econòmic i social

Crear condicions per tal que les persones puguin desenvolupar les seves capacitats humanes d’acord amb els seus interessos i necessitats. El desenvolupament econòmic és el mitjà per aconseguir el desenvolupament humà. El contrari del desenvolupament humà és la pobresa = concepte dinàmic i relatiu, ja que s’estableix per comparació amb la mitjana de la societat i el seu grau de desenvolupament. Segons l’ONU: pobresa absoluta = quan una persona no té cobertes una sèrie de necessitats bàsiques (alimentació, salut, higiene, habitatge, educació, mitjans de transport i comunicació o sense mecanismes estatals per la vellesa, malaltia o atur) diferència entre home i dona. Índex de desigualtat de gènere. A partir de 5 indicadors: participació en la força laboral, nivell d’instrucció, nombre d’escons al parlament, fecunditat adolescent i mortalitat materna.

Creixement del PIB dels països augment dels moviments de capital més tecnologia en la producció Repartiment d’aquests beneficis no és de forma homogènia i no millora el nivell de vida de la població

GLOBALITZACIÓ social i cultural

social: augment del nivell de consum, canvis en el mercat laboral, canvis models familiars cultural: la informació i el coneixement s’han convertit en sectors estratègics per centres d’investigació. Més inversió en I+D. gustos artístics i esportius s’igualen. Accés a la informació. El món tendeix a uniformitzar-se mentre que les societats volen mantenir els seus trets identitaris

- Energètics: compravenda d’hidrocarburs (gas natural + petroli + derivats), 10% del total mundial, gran importància estratègica (economia i seguretat). Cal garantir els preus i la circulació. importadors: països desenvolupats que tenen la seva pròpia producció (EUA, RPX) o països que no en produeixen (Alemanya, Japó) - Agrícoles: ampli ventall. Hi ha dues vies comercials: - 1) Exportacions de productes de països desenvolupats (cereals) dominada per 5 grans productors (EUA, Canadà, Argentina, UE /França/ i Austràlia. 90% de les exportacions de cereals (blat, ordi i civada) 2) Exportacions de productes de països no desenvolupats (cafè, cacau,...). Productes tropicals. Només poden col·locar els seus productes al mercat internacional a través de les borses des països rics. Les principals borses són les de Chicago, Nova York, Londres i París i estan dominades per grans companyies multinacionals. Problemes pels petits productors, treballadors grans plantacions a sous baixos. - Industrials: ¾ parts del total. Automòbil, informàtica, electrònica de consum, maquinària industrial, material per transport i telecomunicacions. La RPX és la factoria del món i el principal exportador.

PIB: producte interior brut. Total de béns i serveis produïts en un país durant un any IDH: índex de desenvolupament humà BRICS: Brasil, Rússia, Índia, Xina (2001) i Sud-àfrica (2011) + Aràbia Saudita, Emirats Àrabs units, Argentina , Egipte, Etiòpia i Iran (2023) 2024 Milei va rebutjar la incorporació d’Argentina

Competència 5 Interpretar la globalització com a context de l’evolució dels sistemes econòmics i els comportaments socials recents, investigant les seves relacions de causa i efecte, per promoure el respecte a la dignitat humana i al medi ambient com a base d’una ciutadania global.

Competència 7 Mobilitzar i valorar coneixements geogràfics per aportar solucions innovadores a contextos en transformació, millorar la vida de les persones i fomentar l’autoaprenentatge permanent. Criteris d’avaluació 7.1 Aplicar el coneixement geogràfic sobre problemes rellevants en contextos diversos, a diferents escales, revisant críticament coneixements previs i nous. 7.2 Valorar el paper de la geografia en la resolució de problemes territorials, diagnosticant problemes i oportunitats i raonant possibles solucions.

Criteris d’avaluació 5.1 Respectar i posicionar-se a favor de la dignitat humana, investigant el sistema de relacions econòmiques globalitzades i els seus efectes territorials sobre els sectors productius, i plantejar solucions raonades. 5.2 Crear productes propis que expressin la necessitat de preservar el medi natural, indagant sobre els impactes de les maneres de producció, distribució i consum a escala local i global, i proposar actuacions de millora.