Altres cromos

Col·leccions de cromos d'altres temàtiques

del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Clica les imatges per obrir la pàgina de la col·lecció

Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers

Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers

Los Tres Mosqueteros (1903-1905 (?))

La col·lecció

La impremta

La tècnica d'impressió

L'empresa darrere la col·lecció (1)

L'empresa darrere la col·lecció (2)

L'empresa darrere la col·lecció (3)

Pàgina principal

Pàgina principal

Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers

Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers

Serie Piratas (193X o 194X)

La col·lecció

La tècnica d'impressió

L'empresa darrere la col·lecció

Pàgina principal

Pàgina principal

Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers

Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers

Travesuras del Gato Periquito (192X o 193X)

La col·lecció

L'il·lustrador

La tècnica d'impressió

L'empresa darrere la col·lecció

Pàgina principal

Pàgina principal

Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers

Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers

Veinticuatro películas de Charlot (192X o 193X)

La col·lecció

L'il·lustrador

La tècnica d'impressió

L'empresa darrere la col·lecció

Pàgina principal

Pàgina principal

La tècnica d'impressió: la cromolitografia

La cromolitografia, d'on prové la paraula "cromo", és la litografia que incorpora el color. La impressió litogràfica, inventada a finals del s. XVIII per Alois Senefelder, es basa en la repulsió entre el greix i l'aigua: es comença dibuixant amb una substància greixosa sobre la matriu (una pedra calcària de superfície plana o, més tard, una planxa de metall granejada, com deu ser el cas d'aquestes col·leccions). Després, es cobreixen les zones no dibuixades amb una barreja d'àcid nítric i goma aràbiga de manera que, quan s'humitegin amb aigua, repelin la tinta. D'aquesta manera, la tinta, que ha de ser de base greixosa, només impregnarà les zones on hi havia el dibuix original.

L'aplicació del color a la litografia, que es popularitza a casa nostra durant la dècada de 1860, s'aconsegueix fent tantes matrius com colors es requereixin i superposant les impressions. Habitualment, es planifica la imatge de forma que alguns dels colors s'obtinguin mitjançant la suma d'altres colors que ja hi siguin presents: d'aquesta forma es pot obtenir una àmplia gamma de tons utilitzant poques tintes.Observant d'aprop un cromo imprès mitjançant la cromo-litografia, és fàcil veure-hi, en els degradats, una trama de puntets dibuixats a mà molt reconeixible (si el dibuix a la matriu s'ha fet amb tinta litogràfica) o els traços del llàpis litogràfic. També pot ser que els colors siguin plans.

Núm. 17 (anvers i revers)

AG 2/26 (14)

Núm. 18 (anvers i revers)

Milady proponiendo a D’Artagnan la muerte de Wardes

AG 2/26 (31.16)

Núm. 19 (anvers i revers)

Milady, intentando huir de D’Artagnan, muestra la marca de su hombro

AG 2/26 (31.7)

La col·lecció

La col·lecció està formada per 30 cromos. Tenim constància d'una segona part de la col·lecció, de 20 cromos, titulada “Veinte años después”. Al Pavelló de la República només hi ha cromos de la primera part. Els cromos de què disposem van ser distribuïts per Xacolata Torné, Fábrica de chocolates de Manuel Torras i Chocolates y bombones J. Camps. També n'hem localitzat de distribuïts per Jaume Boix, Amatller, Vda. de Juan Guarro (Vilafranca del Penedès), Ramón Quer (Vilafranca del Penedès), Chocolates Torra Estany (Calaf), i Chocolates Comet (Figueras). Tenim constància que aquesta col·lecció va ser oferta per la casa Jaume Boix entre 1903 i 1905. Desconeixem si l'edició de què disposem al Pavelló de la República data dels mateixos anys o si va ser una reedició posterior. En alguns dels cromos de què disposem hi apareix com a casa impressora el taller Oliver y Rigol. En molts altres no es menciona. Tenim constància de cromos on hi apareix com a impressor el taller Pujadas i Oliver (Barcelona). La tècnica d'impressió és la cromolitografia. En altres edicions, al verso del cromo Nº1 de la col·lecció hi diu “Parte 1ª”.

Núm. 6 (anvers i revers)

Mr. Bonacieux ante Richelieu

AG 2/26 (31.14)

Núm. 26 (anvers i revers)

Evasión de Milady y Felton

AG 2/26 (31.21)

Núm. 25 (anvers i revers)

Milady suplica a Felton la mate

AG 2/26 (31.22)

Núm. 8 (anvers i revers)

El Rey invitando a la Reina al baile en el que ha de lucir los herretes

AG 2/26 (31.13)

Núm. 29 (anvers i revers)

Ejecución de Milady

AG 2/26 (31.24)

Núm. 2 (anvers i revers)

Desafío de los Tres Mosqueteros con D’Artagnan

AG 2/26 (31.27)

La col·lecció

La col·lecció consta d'una sola sèrie de 72 cromos.El cromo de què disposem porta publicitat dels xiclets Boblero. Aquests cromos també es distribuïen amb els xiclets Globo, Los Chicleros i Goliats, tots fabricats per la casa Teodoro Muller. Aquesta col·lecció data de la dècada de 1930 o 1940. Aquesta cronologia està basada en el disseny tipogràfic i en la tipologia de cromo. Tenim constància d’una altra col·lecció de la mateixa marca distribuïdora que data de 1935. No hi ha cap menció a la casa impressora. La tècnica utilitzada és el fotogravat directe a quatre tintes (procés anomenat quadricromia). Es tracta d'una col·lecció de cromos de petit format fets per enganxar-se en un àlbum concret.

Núm. 7 (anvers i revers)

El Guarda-sellos del Rey arrebatando una carta a la Reina

AG 2/26 (31.4)

Núm. 17 (anvers i revers)

Lit. Oliver y Rigol

(documentada c.1922)

Sabem ben poca cosa sobre aquesta empresa. Tenia el taller al carrer Aribau i estava especialitzada en impressió litogràfica.Els propietaris s’anunciaven com a successors d’A. Martínez i Pujadas y Oliver. Entre les col·leccions del Pavelló de la República n’hi ha dues impreses per aquesta casa, que són Un campeonato de fútbol i Los Tres Mosqueteros.

Núm. 21 (anvers i revers)

D’Artagnan, después del atentado contra su vida, coge a uno de los asesinos

AG 2/26 (31.18)

Núm. 5 (anvers i revers)

Entrevista de Ana de Austria y el duque de Buckingam

AG 2/26 (31.1)

Núm. 12 (anvers i revers)

Rapto de Mme Bonacieux en Saint Cloud

AG 2/26 (31.29)

La col·lecció

La col·lecció consta d'una sola sèrie de 25 cromos.El cromo de què disposem duu publicitat de Chocolates Torras. També hem trobat cromos d’aquesta col·lecció distribuïts per Xocolata Viladás, La Manchega (Elx) i Vda. de J. Guarro (Vilafranca del Penedès). LA col·lecció data de la dècada de 1920 o 1930. Hem establert la cronologia basant-nos en el període de popularitat de Charlot, el personatge que protagonitza la col·lecció. No hi ha cap menció a la casa impressora. La tècnica d'impressió és la cromolitografia. Les tires còmiques són obra de J. Martínez. Probablement es tracti de Tínez (Juan Martínez Buendía, 1893-1957).

Núm. 15 (anvers i revers)

Porthos ofreciendo agua bendita a una hermosa dama

AG 2/26 (31.11)

Núm. 20 (anvers i revers)

D’Artagnan vé a Mme. Bonacieux en el camino de Chaillot

AG 2/26 (31.17)

Núm. 30 (anvers i revers)

El Cardenal nombrando a D’Artagnan Teniente de Mosqueteros

AG 2/26 (31.25)

Núm. 27 (anvers i revers)

Asesinato de Buckingam

AG 2/26 (31.23)

Xacolata Torné

(documentada entre la dècada de 1910 i 1933)

Tenim molt poca informació d’aquest negoci. Dirigit per Ramón Torné, tenia la fàbrica i el despatx ubicats al carrer de Sant Pere Més Baix, 44. Es solia anunciar amb l’eslògan “Xacolata Torné, alimenta molt bé”.

Era proveïdor de la Vil·la de Salut l’Aliança, una mutualitat d’assistència mèdica fundada l’any 1904 i dirigida pel metge Josep Girona i Trius, encara en funcionament.La primera evidència que en tenim és de la dècada de 1910, per la publicitat que apareix a la col·lecció del fons estudiat titulada Los Tres Mosqueteros. La menció més recent que n’hem trobat és a un anunci publicat a La Veu de Catalunya l’any 1933.

Núm. 11 (anvers i revers)

El Rey contando los herretes de la Reina

AG 2/26 (31.3)

Núm. 10 (anvers i revers)

D’Artagnan cogiendo su pasaporte al Conde de Wardes

AG 2/26 (31.15)

Núm. 16 (anvers i revers)

Desafío de los Mosqueteros y D’Artagnan con cuatro ingleses

AG 2/26 (31.10)

Núm. 52 (anvers i revers)

Incendiado

Núm. 52 (anvers i revers)

Incendiado

AG 2/26 (14)

L'empresa darrere la col·lecció: Chocolates Torras

(1890 - actualitat)

La producció de xocolata a la casa banyolina Torras la va iniciar Dolors Torras Rovira el 1890 quan, anys després d’heretar el molí paperer familiar, va decidir iniciar el nou negoci, que va conviure durant anys amb el de la fabricació de paper. La xocolata i el paper es comercialitzaven sota la mateixa marca (Tres Torras).El 1910, va deixar la fàbrica i el negoci en mans de Melcior Barceló, el seu afillat, que va malgastar la fortuna heretada, ocasionant el tancament del negoci paperer i l’arrendament de la fàbrica de xocolata a Celso Costa Mascaró i Joan Boschmonar Quintana. Posteriorment, la casa Torras va passar a mans de Josep Costa (fill de Celso Costa), que va traslladar la fàbrica al carrer Álvarez de Castro, 29-31 (actualment, avinguda dels Països Catalans) i, després, va ser heretada pels seus fills, Celso i Joan Costa, que l'any 1959 van crear la societat Chocolates Torras S.A. Durant aquesta etapa es va produir el trasllat a la seu actual, al quilòmetre 14 de la carretera de Banyoles a Girona (terme de Cornellà del Terri).

Finalment, el 1992, el negoci va canviar de mans, passant a la família Sans Domènech de Mataró, creadors de la popular marca de roba interior Abanderado. Actualment, Chocolates Torras segueix en funcionament com a propietat del Grupo Sans.Els cromos del fons estudiat distribuïts per aquesta casa pertanyen molt probablement a l’etapa en què Josep Costa va estar al capdavant de l’empresa.

Núm. 13 (anvers i revers)

D’Artagnan encuentra a Porthos, con el cual cena

AG 2/26 (31.2)

Núm. 17 (anvers i revers)

Núm. 3 (anvers i revers)

D’Artagnan arrojando de la habitación de Mme Bonacieux a los alguaciles

AG 2/26 (31.8)

Núm. 1 (anvers i revers)

Salida de D’Artagnan de su pueblo natal

AG 2/26 (31.26)

L'empresa darrere la col·lecció: Chocolates y bombones J. Camps

(documentada entre 1903 i c.1910)

La història de la casa Camps es troba entrellaçada amb la de la família Juncosa. El primer membre de la família Camps que coneixem és el xocolater Jaume Camps, que es va associar amb Pere Juncosa i Pont (de la segona generació dels Juncosa) i junts van explotar la fàbrica dels Juncosa del carrer Gran de Gràcia 2-4.Més tard, el negoci va passar a mans dels qui eren probablement els seus fills, José i Juan Camps, que comercialitzaven els seus productes sota la marca Chocolates Camps Hermanos y Cía, publicitant-se com a "sucesores de P. Juncosa" (en al·lusió a Pere Juncosa). Aquesta raó social es dissol l’any 1909, i sabem que, a aquesta data, l'associació amb els Juncosa no seguia vigent.

Finalment, sembla que el negoci va quedar en mans de Juan Camps. L'empresa es seguia publicitant com a “Antigua fábrica de chocolate fundada en 1835” i “Proveedor de la casa real” (ambdós mèrits pertanyents a la casa Juncosa), i Juan Camps hi apareixia encara com a “sucesor de P. Juncosa”, tot i que sabem que l'associació entre les dues families no continuava i que el successor de Pere Juncosa va ser el seu fill Evarist Juncosa i Domènech. Per tant, probablement estem davant d'un cas de publicitat enganyosa. Els seus productes es distribuïen també a La Colmena, confiteria que segueix oberta, ubicada a la plaça de l’Àngel, 12. Desconeixem fins quan va seguir en actiu Juan Camps. Les últimes referències que en tenim són els cromos de la Guerra de Melilla esmentats, datats vers l’any 1910.

Núm. 17 (anvers i revers)

D’Artagnan abiendo la correspondencia de Milady

AG 2/26 (31.5)

L'il·lustrador: Tínez (Juan Martínez Buendía)

(Caravaca de la Cruz, Múrcia, 1893 - Barcelona, 1957)

El dibuixant Juan Martínez Buendía, més conegut com a Tínez, va ser un dels pioners de la revista TBO, juntament amb Donaz, Urda i Opisso. De ben petit es va traslladar amb la seva familia a Barcelona, on va estudiar dibuix i pintura a la Llotja. Va començar el seu recorregut professional en l’àmbit de la historieta als vint anys. La seva carrera va estar estretament lligada a la revista TBO. Donada la versatilitat del seu estil, va participar en nombroses seccions de la revista (incloent la famosa Los grandes Inventos de TBO) i, entre els anys 1941 i 1950, va realitzar gran part de les portades, juntament amb Urda i Benejam.

Autoretrato. Juan Martínez Buendía (data desconeguda). Tebeosfera.

Fábrica de Chocolates de Manuel Torras

(1853 - documentada fins el 1965)

La Fábrica de Chocolates de Manuel Torras, de Manresa, va ser fundada l’any 1853. Trobem diverses adreces vinculades a la marca: el carrer de Sobrerroca, 10, el carrer de Sobrerroca, 7 i el carrer de la Mel, 21, totes tres a Manresa. Aquesta casa elaborava també xocolata en pols i tipus de xocolata especials per a malalts, i comercialitzava cafè, canyella i ametlles i avellanes torrades. L’última referència que tenim d’aquest negoci és un calendari de butxaca de l’any 1965.

Anunci publicat a Destino (26/2/1944). ARCA.

L'il·lustrador: Tínez (Juan Martínez Buendía)

(Caravaca de la Cruz, Múrcia, 1893 - Barcelona, 1957)

El dibuixant Juan Martínez Buendía, més conegut com a Tínez, va ser un dels pioners de la revista TBO, juntament amb Donaz, Urda i Opisso. De ben petit es va traslladar amb la seva familia a Barcelona, on va estudiar dibuix i pintura a la Llotja. Va començar el seu recorregut professional en l’àmbit de la historieta als vint anys. La seva carrera va estar estretament lligada a la revista TBO. Donada la versatilitat del seu estil, va participar en nombroses seccions de la revista (incloent la famosa Los grandes Inventos de TBO) i, entre els anys 1941 i 1950, va realitzar gran part de les portades, juntament amb Urda i Benejam.

Autoretrato. Juan Martínez Buendía (data desconeguda). Tebeosfera.

La tècnica d'impressió: la cromolitografia

La cromolitografia, d'on prové la paraula "cromo", és la litografia que incorpora el color. La impressió litogràfica, inventada a finals del s. XVIII per Alois Senefelder, es basa en la repulsió entre el greix i l'aigua: es comença dibuixant amb una substància greixosa sobre la matriu (una pedra calcària de superfície plana o, més tard, una planxa de metall granejada, com deu ser el cas d'aquestes col·leccions). Després, es cobreixen les zones no dibuixades amb una barreja d'àcid nítric i goma aràbiga de manera que, quan s'humitegin amb aigua, repelin la tinta. D'aquesta manera, la tinta, que ha de ser de base greixosa, només impregnarà les zones on hi havia el dibuix original.

L'aplicació del color a la litografia, que es popularitza a casa nostra durant la dècada de 1860, s'aconsegueix fent tantes matrius com colors es requereixin i superposant les impressions. Habitualment, es planifica la imatge de forma que alguns dels colors s'obtinguin mitjançant la suma d'altres colors que ja hi siguin presents: d'aquesta forma es pot obtenir una àmplia gamma de tons utilitzant poques tintes.Observant d'aprop un cromo imprès mitjançant la cromo-litografia, és fàcil veure-hi, en els degradats, una trama de puntets dibuixats a mà molt reconeixible (si el dibuix a la matriu s'ha fet amb tinta litogràfica) o els traços del llàpis litogràfic. També pot ser que els colors siguin plans.

La tècnica d'impressió: el fotogravat directe

El fotogravat directe, també conegut com a fotogravat en relleu, va ser desenvolupat per la casa impressora austríaca Meisenbach l’any 1880, i tenim constància de la seva utilització a Espanya des de 1884. Aquest procés consisteix a cobrir una planxa metàl·lica amb una emulsió fotosensible i exposar-la a la llum interposant entre el negatiu fotogràfic i l’emulsió un enreixat de línies microscòpiques. Aquest enreixat fa que la imatge, en quedar plasmada a l’emulsió, ja quedi traduïda en una trama que en permet captar tots els matisos lumínics. Les parts que han quedat exposades a la llum queden endurides, mentre que les altres es retiren dissolvent-les amb aigua. Finalment, la planxa és submergida en àcid, que ataca les parts de metall cobertes per l'emulsió.

En el fotogravat directe, la tinta és dipositada amb rodet a la superfície de la planxa (al contrari que en el cas de l’heliogravat, en què la tinta queda dins els solcs creats per l'àcid). Aquesta característica suposava un clar avantatge en cas que es volgués imprimir la imatge conjuntament amb un text, perquè les matrius de fotogravat directe es poden estampar en una premsa tipogràfica alhora que els tipus mòbils que formen el text. Era habitual que els cromos impresos amb aquesta tècnica s'acolorissin amb cromolitografia. En ampliar les imatges impreses en aquesta tècnica és fàcil distingir la trama nítida i regular del fotogravat directe.

Núm. 9 (anvers i revers)

Los agentes del Cardenal atacan a los Mosqueteros

AG 2/26 (31.12)

Núm. 4 (anvers i revers)

D’Artagnan detiene, espada en mano, al duque de Buckingam

AG 2/26 (31.28)

Goma para mascar Boblero

(documentada a la dècada de 1930 o 1940)

Tenim molt poca informació sobre aquesta marca. El fabricant dels xiclets Boblero era Teodoro Muller, que també fabricava els xiclets Globo, Los Chicleros i Goliats.No hem localitzat cap altra col·lecció de cromos distribuïda per aquest fabricant.

L'empresa darrere la col·lecció: Chocolates Torras

(1890 - actualitat)

La producció de xocolata a la casa banyolina Torras la va iniciar Dolors Torras Rovira el 1890 quan, anys després d’heretar el molí paperer familiar, va decidir iniciar el nou negoci, que va conviure durant anys amb el de la fabricació de paper. La xocolata i el paper es comercialitzaven sota la mateixa marca (Tres Torras).El 1910, va deixar la fàbrica i el negoci en mans de Melcior Barceló, el seu afillat, que va malgastar la fortuna heretada, ocasionant el tancament del negoci paperer i l’arrendament de la fàbrica de xocolata a Celso Costa Mascaró i Joan Boschmonar Quintana. Posteriorment, la casa Torras va passar a mans de Josep Costa (fill de Celso Costa), que va traslladar la fàbrica al carrer Álvarez de Castro, 29-31 (actualment, avinguda dels Països Catalans) i, després, va ser heretada pels seus fills, Celso i Joan Costa, que l'any 1959 van crear la societat Chocolates Torras S.A. Durant aquesta etapa es va produir el trasllat a la seu actual, al quilòmetre 14 de la carretera de Banyoles a Girona (terme de Cornellà del Terri).

Finalment, el 1992, el negoci va canviar de mans, passant a la família Sans Domènech de Mataró, creadors de la popular marca de roba interior Abanderado. Actualment, Chocolates Torras segueix en funcionament com a propietat del Grupo Sans.Els cromos del fons estudiat distribuïts per aquesta casa pertanyen molt probablement a l’etapa en què Josep Costa va estar al capdavant de l’empresa.

La col·lecció

La col·lecció consta d'una sola sèrie de 25 cromos.El cromo de què disposem porta publicitat de Chocolate Torras (Banyoles). També hem trobat cromos d’aquesta col·lecció distribuïts per Chocolates La Sultana, Milagro Sempere (Alcoy), Xocolata Viladás, Chocolates J. Lloveras Noms (Barcelona), Chocolates Lagrifa (Barcelona) i Chocolates Nuria Aznar (Barcelona). La col·lecció data de la dècada de 1920 o 1930. Hem establert la cronologia basant-nos en el període d’èxit de Fèlix el Gat, personatge creat l’any 1919 que serveix d’inspiració per crear el protagonista d’aquesta col·lecció. No hi ha cap menció a la casa impressora. La tècnica d'impressió és la cromolitografia. Les tires còmiques són obra de Tínez (Juan Martínez Buendía, 1893-1957). Hem localitzat cromos d’aquesta col·lecció impresos en blanc i negre.

Núm. 22 (anvers i revers)

Athos quita a Milady el salvo-conducto del Cardenal

AG 2/26 (31.19)

Núm. 24 (anvers i revers)

Athos ondeando la bandera en el bastión de Saint Gervais

AG 2/26 (31.20)

Núm. 23 (anvers i revers)

Los Mosqueteros rechazando en el bastión un ataque de los ingleses

AG 2/26 (31.9)

Núm. 17 (anvers i revers)

AG 2/26 (14)

Núm. 14 (anvers i revers)

Encuentro de D’Artagnan y Athos en Amiens

AG 2/26 (31.6)

La tècnica d'impressió: la cromolitografia

La cromolitografia, d'on prové la paraula "cromo", és la litografia que incorpora el color. La impressió litogràfica, inventada a finals del s. XVIII per Alois Senefelder, es basa en la repulsió entre el greix i l'aigua: es comença dibuixant amb una substància greixosa sobre la matriu (una pedra calcària de superfície plana o, més tard, una planxa de metall granejada, com deu ser el cas d'aquestes col·leccions). Després, es cobreixen les zones no dibuixades amb una barreja d'àcid nítric i goma aràbiga de manera que, quan s'humitegin amb aigua, repelin la tinta. D'aquesta manera, la tinta, que ha de ser de base greixosa, només impregnarà les zones on hi havia el dibuix original.

L'aplicació del color a la litografia, que es popularitza a casa nostra durant la dècada de 1860, s'aconsegueix fent tantes matrius com colors es requereixin i superposant les impressions. Habitualment, es planifica la imatge de forma que alguns dels colors s'obtinguin mitjançant la suma d'altres colors que ja hi siguin presents: d'aquesta forma es pot obtenir una àmplia gamma de tons utilitzant poques tintes.Observant d'aprop un cromo imprès mitjançant la cromo-litografia, és fàcil veure-hi, en els degradats, una trama de puntets dibuixats a mà molt reconeixible (si el dibuix a la matriu s'ha fet amb tinta litogràfica) o els traços del llàpis litogràfic. També pot ser que els colors siguin plans.