Col·leccions de cromos de temàtica militar
del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República
Clica les imatges per obrir la pàgina de la col·lecció
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
Colecciones Amatller “Plus Ultra” [Raid España-Argentina] (c. 1926)
La col·lecció
L'il·lustrador
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
La ofensiva en África (C. 1927)
La col·lecció
L'il·lustrador
La impremta
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
La ofensiva Franco-Española (C. 1927)
La col·lecció
L'il·lustrador
La impremta
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció
Pàgina principal
Chocolates Guillén
(documentada entre la dècada dels anys 20 i el 1954)
Les primeres referències a aquesta casa que trobem són les col·leccions de cromos de la dècada de 1920. Aquest negoci va ocupar diversos locals i va tenir dues fàbriques. La primera adreça de la que tenim constància és el carrer Robador, 31, on hi tenien la primera fàbrica. A partir de l’any 1930, a la publicitat de la marca comencem a trobar l’adreça d’un despatx ubicat al principal del carrer Hospital, 91 i, cap a l’any 1933, la d’una sucursal emplaçada al carrer Hospital, 56.
Finalment, en algun punt de la dècada de 1930, comença a aparèixer l’adreça de la nova fàbrica de L’Hospitalet, que es trobava al carrer Martí i Julià, 54 (més tard, General Sanjurjo, 54).
Núm. 6 (anvers i revers)
Orando en la capilla de la Rábida
AG 2/26 (24.128)
Núm. 13 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.78)
L'empresa darrere la col·lecció: Chocolate Amatller
(1797 - 1960)
Chocolate Amatller va ser fundada l'any 1797 per Gabriel Amatller. Original de Molins de Rei, es va establir amb la seva dona Antonia Ràfols a Barcelona, on va obrir el seu obrador al número 10 del carrer Manresa. Després de la seva mort, el negoci va passar a mans dels seus dos fills, Antoni i Domingo, que van transformar l'obrador familiar en una fàbrica d'uns cinquanta treballadors. Antoni Amatller Costa (fill d’Antoni Amatller Ràfols), que l'any 1872 hereta l'empresa, va construir una nova fàbrica al número 138 del Passeig del Cementiri (actual Avinguda Icària), incorporant maquinària capdavantera en el sector. Va ser durant aquesta etapa que es va impulsar l'ús de tècniques de publicitat innovadores com els cartells modernistes o les col·leccions de cromos que ens ocupen, en els quals hi van col·laborar artistes de la talla d’Apel·les Mestres, Alphonse Mucha o Lola Anglada. L'any 1910, després de la mort d'Antoni Amatller Costa, l'empresa va passar a mans de la seva filla Teresa Amatller Cros, que va gestionar l'obertura d'una segona fàbrica a Banyoles l'any 1924. Després de la seva mort l'any 1960, l'empresa va passar per diversos processos de compravenda fins que va ser adquirida per Chocolates Simón Coll. Malgrat el tancament de les fàbriques de Chocolate Amatller, els nous propietaris van mantenir la marca al mercat.
Anunci de la fàbrica de xocolata catalana Amatller (1893). Bibliothèque Nationale de France
La tècnica d'impressió: la cromolitografia
La cromolitografia, d'on prové la paraula "cromo", és la litografia que incorpora el color. La impressió litogràfica, inventada a finals del s. XVIII per Alois Senefelder, es basa en la repulsió entre el greix i l'aigua: es comença dibuixant amb una substància greixosa sobre la matriu (una pedra calcària de superfície plana o, més tard, una planxa de metall granejada, com deu ser el cas d'aquestes col·leccions). Després, es cobreixen les zones no dibuixades amb una barreja d'àcid nítric i goma aràbiga de manera que, quan s'humitegin amb aigua, repelin la tinta. D'aquesta manera, la tinta, que ha de ser de base greixosa, només impregnarà les zones on hi havia el dibuix original.
L'aplicació del color a la litografia, que es popularitza a casa nostra durant la dècada de 1860, s'aconsegueix fent tantes matrius com colors es requereixin i superposant les impressions. Habitualment, es planifica la imatge de forma que alguns dels colors s'obtinguin mitjançant la suma d'altres colors que ja hi siguin presents: d'aquesta forma es pot obtenir una àmplia gamma de tons utilitzant poques tintes.Observant d'aprop un cromo imprès mitjançant la cromo-litografia, és fàcil veure-hi, en els degradats, una trama de puntets dibuixats a mà molt reconeixible (si el dibuix a la matriu s'ha fet amb tinta litogràfica) o els traços del llàpis litogràfic. També pot ser que els colors siguin plans.
Núm. 8 (anvers i revers)
Llegada del “Plus Ultra” a Las Palmas
AG 2/26 (24.130)
Núm. 17 (anvers i revers)
Salida de Rio Janeiro
AG 2/26 (24.139)
L'impremta: Baltasar Bañó
(Barcelona, documentada entre documentada entre 1918 i 1971)
La impremta Baltasar Bañó, ubicada primerament al Carrer Diputació, 193, va ser la responsable de la impressió d’un important nombre de col·leccions de cromos. La trobem darrera de 8 de les 33 col·leccions del Pavelló de la República. A més de produir aquest tipus de documents, també es dedicava a la impressió d’indianes, papers decoratius, mapes, cartells, catàlegs i partitures. Les tècniques d’impressió utilitzades en aquest negoci eren la litografia, la impressió tipogràfica i la impressió òfset.Baltasar Bañó, el propietari d’aquesta impremta, va morir l’any 1943, deixant el negoci en mans del seu fill. En algun moment d’aquesta segona etapa, veiem que l’adreça de l’empresa canvia, passant a estar ubicada al carrer Manso, 13. El primers documents sortits d’aquesta impremta que coneixem són les col·leccions de cromos Nuestra señora de París i Viaje aéreo de Salomón, Guillermín y su mono Titicán, que daten de la dècada de 1900.
Sembla que la impremta va continuar la seva activitat com a mínim fins l’any 1971, en què trobem el document més tardà que hem pogut localitzar —un programa de mà de la pel·lícula Reza por tu alma… y muere.
Núm. 13 (anvers i revers)
Rada, temerariamente, inspecciona el motor
AG 2/26 (24.135)
Núm. 2 (anvers i revers)
Comandante Franco
(Franco Bahamonde, Ramón, 1896-1938)
AG 2/26 (24.125)
Núm. 18 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.74)
Núm. 10 (anvers i revers)
El “Plus Ultra” en la isla de Norhona
AG 2/26 (24.132)
Núm. 15 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.76)
Núm. 16 (anvers i revers)
Rada cambia la magneto
AG 2/26 (24.138)
L'il·lustrador: Albert Mestre Moragas
(Vic, 1891 - Barcelona, 1977)
Albert Mestre Moragas, també conegut amb el pseudònim de Chita, va ser un dibuixant humorístic i il·lustrador autodidacte especialitzat en temes esportius, tot i que va treballar en projectes de temàtiques diverses.
Va col·laborar en revistes satíriques com L’Esquella de la Torratxa o TBO (on va participar entre 1936 i 1971), i també a publicacions de temàtica esportiva com Boxeo, El Mundo Deportivo, La Jornada Deportiva i Sidral Deportiu. També va il·lustrar nombrosos títols de la col·lecció La Novel·la Infantil Catalana, editada per Llibreria Vària, i diversos llibres pedagògics de l’Editorial Seguí. Va treballar també fent cartells de cinema i altres encàrrecs publicitaris.
Albert Mestre va ser un dels principals dibuixants de cromos dels anys 20 i 30, il·lustrant col·leccions com Història de Catalunya o Las 49 provincias de la República Española. Les col·leccions del Pavelló de la República de la seva autoria són La boxe, Modo de boxear, Los grandes partidos, La ofensiva en África i La ofensiva franco-española.
Albert Mestre Moragas (any descone-gut). Tebeosfera.
L'empresa darrere la col·lecció: Chocolate Amatller
(1797 - 1960)
Chocolate Amatller va ser fundada l'any 1797 per Gabriel Amatller. Original de Molins de Rei, es va establir amb la seva dona Antonia Ràfols a Barcelona, on va obrir el seu obrador al número 10 del carrer Manresa. Després de la seva mort, el negoci va passar a mans dels seus dos fills, Antoni i Domingo, que van transformar l'obrador familiar en una fàbrica d'uns cinquanta treballadors. Antoni Amatller Costa (fill d’Antoni Amatller Ràfols), que l'any 1872 hereta l'empresa, va construir una nova fàbrica al número 138 del Passeig del Cementiri (actual Avinguda Icària), incorporant maquinària capdavantera en el sector. Va ser durant aquesta etapa que es va impulsar l'ús de tècniques de publicitat innovadores com els cartells modernistes o les col·leccions de cromos que ens ocupen, en els quals hi van col·laborar artistes de la talla d’Apel·les Mestres, Alphonse Mucha o Lola Anglada. L'any 1910, després de la mort d'Antoni Amatller Costa, l'empresa va passar a mans de la seva filla Teresa Amatller Cros, que va gestionar l'obertura d'una segona fàbrica a Banyoles l'any 1924. Després de la seva mort l'any 1960, l'empresa va passar per diversos processos de compravenda fins que va ser adquirida per Chocolates Simón Coll. Malgrat el tancament de les fàbriques de Chocolate Amatller, els nous propietaris van mantenir la marca al mercat.
Anunci de la fàbrica de xocolata catalana Amatller (1893). Bibliothèque Nationale de France
La col·lecció
Aquesta col·lecció consta d'una sola sèrie de 25 cromos.
Va ser distribuïda per la casa Amatller. No hem localitzat cromos d'aquesta col·lecció distribuïts per cap altra marca comercial.
Hem establert el 1927 com a data aproximada de creació perquè és l’any en què va acabar la Guerra del Rif, descrita als cromos. La col·lecció no es va poder distribuir molt abans del final de la guerra, ja que la cooperació entre França i Espanya que hi apareix no es va donar fins l'any 1926. La col·lecció va ser impresa al taller de Baltasar Bañó. La tècnica utilitzada és la cromolitografia. Les il·lustracions són obra d'Albert Mestre i Moragas (1891 – 1977).
L'il·lustrador: Miret (Ramón Miret Baldé)
(1897-1977)
Ramón Miret Baldé, que signava les seves obres com a Miret, va ser un il·lustrador enfocat al públic infantil i, juntament amb Josep Serra Massana, un dels artistes capdavanters en l’animació publicitària. Durant les dècades de 1920 i 1930 va participar a les revistes Buen Humor, Pelele, Ki-ki-ri-kí i Andrómaco. Podem veure un esgrafiat amb un disseny de la seva autoria a la façana de la Casa Joan Pla, al Pg. Lluís Companys, 19. En aquest disseny, publicitat de l'empresa de sanitaris Rull, hi podem veure dos angelets enlairant un lavabo.
Detall de l'esgrafiat de la Casa Joan Pla, al passeig de Lluís Companys 19, un dels edificis de la ruta "La Barcelona esgrafiada". Elena Pastor (2024). Imatges de Barcelona.
L'impremta: Baltasar Bañó
(Barcelona, documentada entre documentada entre 1918 i 1971)
La impremta Baltasar Bañó, ubicada primerament al Carrer Diputació, 193, va ser la responsable de la impressió d’un important nombre de col·leccions de cromos. La trobem darrera de 8 de les 33 col·leccions del Pavelló de la República. A més de produir aquest tipus de documents, també es dedicava a la impressió d’indianes, papers decoratius, mapes, cartells, catàlegs i partitures. Les tècniques d’impressió utilitzades en aquest negoci eren la litografia, la impressió tipogràfica i la impressió òfset.Baltasar Bañó, el propietari d’aquesta impremta, va morir l’any 1943, deixant el negoci en mans del seu fill. En algun moment d’aquesta segona etapa, veiem que l’adreça de l’empresa canvia, passant a estar ubicada al carrer Manso, 13. El primers documents sortits d’aquesta impremta que coneixem són les col·leccions de cromos Nuestra señora de París i Viaje aéreo de Salomón, Guillermín y su mono Titicán, que daten de la dècada de 1900.
Sembla que la impremta va continuar la seva activitat com a mínim fins l’any 1971, en què trobem el document més tardà que hem pogut localitzar —un programa de mà de la pel·lícula Reza por tu alma… y muere.
Núm. 1 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.79)
Núm. 18 (anvers i revers)
Llegada de los aviadores a Buenos Aires
AG 2/26 (24.140)
Núm. 5 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.80)
La tècnica d'impressió: la cromolitografia
La cromolitografia, d'on prové la paraula "cromo", és la litografia que incorpora el color. La impressió litogràfica, inventada a finals del s. XVIII per Alois Senefelder, es basa en la repulsió entre el greix i l'aigua: es comença dibuixant amb una substància greixosa sobre la matriu (una pedra calcària de superfície plana o, més tard, una planxa de metall granejada, com deu ser el cas d'aquestes col·leccions). Després, es cobreixen les zones no dibuixades amb una barreja d'àcid nítric i goma aràbiga de manera que, quan s'humitegin amb aigua, repelin la tinta. D'aquesta manera, la tinta, que ha de ser de base greixosa, només impregnarà les zones on hi havia el dibuix original.
L'aplicació del color a la litografia, que es popularitza a casa nostra durant la dècada de 1860, s'aconsegueix fent tantes matrius com colors es requereixin i superposant les impressions. Habitualment, es planifica la imatge de forma que alguns dels colors s'obtinguin mitjançant la suma d'altres colors que ja hi siguin presents: d'aquesta forma es pot obtenir una àmplia gamma de tons utilitzant poques tintes.Observant d'aprop un cromo imprès mitjançant la cromo-litografia, és fàcil veure-hi, en els degradats, una trama de puntets dibuixats a mà molt reconeixible (si el dibuix a la matriu s'ha fet amb tinta litogràfica) o els traços del llàpis litogràfic. També pot ser que els colors siguin plans.
Núm. 1 (anvers i revers)
Raid España-Argentina
AG 2/26 (24.126)
Núm. 23 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.73)
Núm. 7 (anvers i revers)
Los aviadores se dirigen al “Plus Ultra”
AG 2/26 (24.129)
Núm. 4 (anvers i revers)
Teniente Durán
(Durán González, Juan Manuel, 1899-1926)
AG 2/26 (24.123)
Núm. 16 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.75)
Núm. 9 (anvers i revers)
Llegada a Porto Praia
AG 2/26 (24.131)
Núm. 5 (anvers i revers)
Mecánico Rada
(Rada Uztárroz, Pablo, 1901-1969)
AG 2/26 (24.127)
Núm. 12 (anvers i revers)
En Pernambuco cambian la hélice
AG 2/26 (24.134)
Núm. 19 (anvers i revers)
Pablo Rada en el hospital
AG 2/26 (24.141)
Núm. 3 (anvers i revers)
Capitán Ruiz de Alda
(Ruiz de Alda Miqueleiz, Julio, 1897-1936)
AG 2/26 (24.124)
Núm. 15 (anvers i revers)
El “Plus Ultra” es abordado
AG 2/26 (24.137)
L'il·lustrador: Albert Mestre Moragas
(Vic, 1891 - Barcelona, 1977)
Albert Mestre Moragas, també conegut amb el pseudònim de Chita, va ser un dibuixant humorístic i il·lustrador autodidacte especialitzat en temes esportius, tot i que va treballar en projectes de temàtiques diverses.
Va col·laborar en revistes satíriques com L’Esquella de la Torratxa o TBO (on va participar entre 1936 i 1971), i també a publicacions de temàtica esportiva com Boxeo, El Mundo Deportivo, La Jornada Deportiva i Sidral Deportiu. També va il·lustrar nombrosos títols de la col·lecció La Novel·la Infantil Catalana, editada per Llibreria Vària, i diversos llibres pedagògics de l’Editorial Seguí. Va treballar també fent cartells de cinema i altres encàrrecs publicitaris.
Albert Mestre va ser un dels principals dibuixants de cromos dels anys 20 i 30, il·lustrant col·leccions com Història de Catalunya o Las 49 provincias de la República Española. Les col·leccions del Pavelló de la República de la seva autoria són La boxe, Modo de boxear, Los grandes partidos, La ofensiva en África i La ofensiva franco-española.
Albert Mestre Moragas (any descone-gut). Tebeosfera.
La tècnica d'impressió: el fotogravat directe (acolorit amb cromolitografia)
El fotogravat directe, també conegut com a fotogravat en relleu, va ser desenvolupat per la casa impressora austríaca Meisenbach l’any 1880, i tenim constància de la seva utilització a Espanya des de 1884. Aquest procés consisteix a cobrir una planxa metàl·lica amb una emulsió fotosensible i exposar-la a la llum interposant entre el negatiu fotogràfic i l’emulsió un enreixat de línies microscòpiques. Aquest enreixat fa que la imatge, en quedar plasmada a l’emulsió, ja quedi traduïda en una trama que en permet captar tots els matisos lumínics. Les parts que han quedat exposades a la llum queden endurides, mentre que les altres es retiren dissolvent-les amb aigua. Finalment, la planxa és submergida en àcid, que ataca les parts de metall cobertes per l'emulsió.
En el fotogravat directe, la tinta és dipositada amb rodet a la superfície de la planxa (al contrari que en el cas de l’heliogravat, en què la tinta queda dins els solcs creats per l'àcid). Aquesta característica suposava un clar avantatge en cas que es volgués imprimir la imatge conjuntament amb un text, perquè les matrius de fotogravat directe es poden estampar en una premsa tipogràfica alhora que els tipus mòbils que formen el text. Era habitual que els cromos impresos amb aquesta tècnica s'acolorissin amb cromolitografia. En ampliar les imatges impreses en aquesta tècnica és fàcil distingir la trama nítida i regular del fotogravat directe.
Núm. 14 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.77)
La col·lecció
La col·lecció consta d'una sola sèrie, probablement de 25 cromos (hem confirmat l’existència dels cromos 1-24). L'únic cromo d'aquesta col·lecció que es troba al Pavelló de la República duu publicitat de Chocolates Guillén. També tenim constància de cromos distribuïts per Chocolate Angelical, Comestibles finos “La Flor” i Chocolates Sultana y Americano.
Hem establert el 1927 com a data aproximada de creació de la col·lecció perquè és l’any en què acaba la Guerra del Rif, descrita als cromos. La col·lecció no es va poder distribuir molt abans del final de la guerra, ja que, en cromos que hem pogut localitzar, s’hi narren episodis que daten de 1925. La col·lecció va ser impresa al taller de Baltasar Bañó. La tècnica utilitzada és la cromolitografia. Les il·lustracions són obra d'Albert Mestre i Moragas (1891 – 1977).
Núm. 14 (anvers i revers)
Llegada a Rio Janeiro
AG 2/26 (24.136)
Núm. 20 (anvers i revers)
Franco entrega el mensaje real
AG 2/26 (24.142)
Núm. 11 (anvers i revers)
La Srta. Elena besa a Franco
AG 2/26 (24.133)
La col·lecció
Aquesta col·lecció consta d'una sola sèrie de 20 cromos.
Va ser distribuïda en exclusiva per la casa Amatller.
Hem establert l'any 1926 com a data de creació de la col·lecció perquè és quan va tenir lloc el raid aeri que es descriu als cromos. Als cromos de què disposem no hi ha cap menció a la casa impressora, però ens consta que hi ha una edició d'aquesta col·lecció impresa per la casa Bellsoley & Llauger. La tècnica d'impressió utilitzada és el fotogravat directe acolorit amb cromolitografia. Les il·lustracions són obra de Miret (Ramón Miret Baldé, 1897-1977).
Cromos bèl·lics
bibrepublica
Created on July 22, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Mothers Days Card
View
Momentum: First Operational Steps
View
Momentum: Employee Introduction Presentation
View
Mind Map: The 4 Pillars of Success
View
Big Data: The Data That Drives the World
View
Momentum: Onboarding Presentation
View
Urban Illustrated Presentation
Explore all templates
Transcript
Col·leccions de cromos de temàtica militar
del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República
Clica les imatges per obrir la pàgina de la col·lecció
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
Colecciones Amatller “Plus Ultra” [Raid España-Argentina] (c. 1926)
La col·lecció
L'il·lustrador
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
La ofensiva en África (C. 1927)
La col·lecció
L'il·lustrador
La impremta
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
La ofensiva Franco-Española (C. 1927)
La col·lecció
L'il·lustrador
La impremta
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció
Pàgina principal
Chocolates Guillén
(documentada entre la dècada dels anys 20 i el 1954)
Les primeres referències a aquesta casa que trobem són les col·leccions de cromos de la dècada de 1920. Aquest negoci va ocupar diversos locals i va tenir dues fàbriques. La primera adreça de la que tenim constància és el carrer Robador, 31, on hi tenien la primera fàbrica. A partir de l’any 1930, a la publicitat de la marca comencem a trobar l’adreça d’un despatx ubicat al principal del carrer Hospital, 91 i, cap a l’any 1933, la d’una sucursal emplaçada al carrer Hospital, 56.
Finalment, en algun punt de la dècada de 1930, comença a aparèixer l’adreça de la nova fàbrica de L’Hospitalet, que es trobava al carrer Martí i Julià, 54 (més tard, General Sanjurjo, 54).
Núm. 6 (anvers i revers)
Orando en la capilla de la Rábida
AG 2/26 (24.128)
Núm. 13 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.78)
L'empresa darrere la col·lecció: Chocolate Amatller
(1797 - 1960)
Chocolate Amatller va ser fundada l'any 1797 per Gabriel Amatller. Original de Molins de Rei, es va establir amb la seva dona Antonia Ràfols a Barcelona, on va obrir el seu obrador al número 10 del carrer Manresa. Després de la seva mort, el negoci va passar a mans dels seus dos fills, Antoni i Domingo, que van transformar l'obrador familiar en una fàbrica d'uns cinquanta treballadors. Antoni Amatller Costa (fill d’Antoni Amatller Ràfols), que l'any 1872 hereta l'empresa, va construir una nova fàbrica al número 138 del Passeig del Cementiri (actual Avinguda Icària), incorporant maquinària capdavantera en el sector. Va ser durant aquesta etapa que es va impulsar l'ús de tècniques de publicitat innovadores com els cartells modernistes o les col·leccions de cromos que ens ocupen, en els quals hi van col·laborar artistes de la talla d’Apel·les Mestres, Alphonse Mucha o Lola Anglada. L'any 1910, després de la mort d'Antoni Amatller Costa, l'empresa va passar a mans de la seva filla Teresa Amatller Cros, que va gestionar l'obertura d'una segona fàbrica a Banyoles l'any 1924. Després de la seva mort l'any 1960, l'empresa va passar per diversos processos de compravenda fins que va ser adquirida per Chocolates Simón Coll. Malgrat el tancament de les fàbriques de Chocolate Amatller, els nous propietaris van mantenir la marca al mercat.
Anunci de la fàbrica de xocolata catalana Amatller (1893). Bibliothèque Nationale de France
La tècnica d'impressió: la cromolitografia
La cromolitografia, d'on prové la paraula "cromo", és la litografia que incorpora el color. La impressió litogràfica, inventada a finals del s. XVIII per Alois Senefelder, es basa en la repulsió entre el greix i l'aigua: es comença dibuixant amb una substància greixosa sobre la matriu (una pedra calcària de superfície plana o, més tard, una planxa de metall granejada, com deu ser el cas d'aquestes col·leccions). Després, es cobreixen les zones no dibuixades amb una barreja d'àcid nítric i goma aràbiga de manera que, quan s'humitegin amb aigua, repelin la tinta. D'aquesta manera, la tinta, que ha de ser de base greixosa, només impregnarà les zones on hi havia el dibuix original.
L'aplicació del color a la litografia, que es popularitza a casa nostra durant la dècada de 1860, s'aconsegueix fent tantes matrius com colors es requereixin i superposant les impressions. Habitualment, es planifica la imatge de forma que alguns dels colors s'obtinguin mitjançant la suma d'altres colors que ja hi siguin presents: d'aquesta forma es pot obtenir una àmplia gamma de tons utilitzant poques tintes.Observant d'aprop un cromo imprès mitjançant la cromo-litografia, és fàcil veure-hi, en els degradats, una trama de puntets dibuixats a mà molt reconeixible (si el dibuix a la matriu s'ha fet amb tinta litogràfica) o els traços del llàpis litogràfic. També pot ser que els colors siguin plans.
Núm. 8 (anvers i revers)
Llegada del “Plus Ultra” a Las Palmas
AG 2/26 (24.130)
Núm. 17 (anvers i revers)
Salida de Rio Janeiro
AG 2/26 (24.139)
L'impremta: Baltasar Bañó
(Barcelona, documentada entre documentada entre 1918 i 1971)
La impremta Baltasar Bañó, ubicada primerament al Carrer Diputació, 193, va ser la responsable de la impressió d’un important nombre de col·leccions de cromos. La trobem darrera de 8 de les 33 col·leccions del Pavelló de la República. A més de produir aquest tipus de documents, també es dedicava a la impressió d’indianes, papers decoratius, mapes, cartells, catàlegs i partitures. Les tècniques d’impressió utilitzades en aquest negoci eren la litografia, la impressió tipogràfica i la impressió òfset.Baltasar Bañó, el propietari d’aquesta impremta, va morir l’any 1943, deixant el negoci en mans del seu fill. En algun moment d’aquesta segona etapa, veiem que l’adreça de l’empresa canvia, passant a estar ubicada al carrer Manso, 13. El primers documents sortits d’aquesta impremta que coneixem són les col·leccions de cromos Nuestra señora de París i Viaje aéreo de Salomón, Guillermín y su mono Titicán, que daten de la dècada de 1900.
Sembla que la impremta va continuar la seva activitat com a mínim fins l’any 1971, en què trobem el document més tardà que hem pogut localitzar —un programa de mà de la pel·lícula Reza por tu alma… y muere.
Núm. 13 (anvers i revers)
Rada, temerariamente, inspecciona el motor
AG 2/26 (24.135)
Núm. 2 (anvers i revers)
Comandante Franco
(Franco Bahamonde, Ramón, 1896-1938)
AG 2/26 (24.125)
Núm. 18 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.74)
Núm. 10 (anvers i revers)
El “Plus Ultra” en la isla de Norhona
AG 2/26 (24.132)
Núm. 15 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.76)
Núm. 16 (anvers i revers)
Rada cambia la magneto
AG 2/26 (24.138)
L'il·lustrador: Albert Mestre Moragas
(Vic, 1891 - Barcelona, 1977)
Albert Mestre Moragas, també conegut amb el pseudònim de Chita, va ser un dibuixant humorístic i il·lustrador autodidacte especialitzat en temes esportius, tot i que va treballar en projectes de temàtiques diverses. Va col·laborar en revistes satíriques com L’Esquella de la Torratxa o TBO (on va participar entre 1936 i 1971), i també a publicacions de temàtica esportiva com Boxeo, El Mundo Deportivo, La Jornada Deportiva i Sidral Deportiu. També va il·lustrar nombrosos títols de la col·lecció La Novel·la Infantil Catalana, editada per Llibreria Vària, i diversos llibres pedagògics de l’Editorial Seguí. Va treballar també fent cartells de cinema i altres encàrrecs publicitaris. Albert Mestre va ser un dels principals dibuixants de cromos dels anys 20 i 30, il·lustrant col·leccions com Història de Catalunya o Las 49 provincias de la República Española. Les col·leccions del Pavelló de la República de la seva autoria són La boxe, Modo de boxear, Los grandes partidos, La ofensiva en África i La ofensiva franco-española.
Albert Mestre Moragas (any descone-gut). Tebeosfera.
L'empresa darrere la col·lecció: Chocolate Amatller
(1797 - 1960)
Chocolate Amatller va ser fundada l'any 1797 per Gabriel Amatller. Original de Molins de Rei, es va establir amb la seva dona Antonia Ràfols a Barcelona, on va obrir el seu obrador al número 10 del carrer Manresa. Després de la seva mort, el negoci va passar a mans dels seus dos fills, Antoni i Domingo, que van transformar l'obrador familiar en una fàbrica d'uns cinquanta treballadors. Antoni Amatller Costa (fill d’Antoni Amatller Ràfols), que l'any 1872 hereta l'empresa, va construir una nova fàbrica al número 138 del Passeig del Cementiri (actual Avinguda Icària), incorporant maquinària capdavantera en el sector. Va ser durant aquesta etapa que es va impulsar l'ús de tècniques de publicitat innovadores com els cartells modernistes o les col·leccions de cromos que ens ocupen, en els quals hi van col·laborar artistes de la talla d’Apel·les Mestres, Alphonse Mucha o Lola Anglada. L'any 1910, després de la mort d'Antoni Amatller Costa, l'empresa va passar a mans de la seva filla Teresa Amatller Cros, que va gestionar l'obertura d'una segona fàbrica a Banyoles l'any 1924. Després de la seva mort l'any 1960, l'empresa va passar per diversos processos de compravenda fins que va ser adquirida per Chocolates Simón Coll. Malgrat el tancament de les fàbriques de Chocolate Amatller, els nous propietaris van mantenir la marca al mercat.
Anunci de la fàbrica de xocolata catalana Amatller (1893). Bibliothèque Nationale de France
La col·lecció
Aquesta col·lecció consta d'una sola sèrie de 25 cromos. Va ser distribuïda per la casa Amatller. No hem localitzat cromos d'aquesta col·lecció distribuïts per cap altra marca comercial. Hem establert el 1927 com a data aproximada de creació perquè és l’any en què va acabar la Guerra del Rif, descrita als cromos. La col·lecció no es va poder distribuir molt abans del final de la guerra, ja que la cooperació entre França i Espanya que hi apareix no es va donar fins l'any 1926. La col·lecció va ser impresa al taller de Baltasar Bañó. La tècnica utilitzada és la cromolitografia. Les il·lustracions són obra d'Albert Mestre i Moragas (1891 – 1977).
L'il·lustrador: Miret (Ramón Miret Baldé)
(1897-1977)
Ramón Miret Baldé, que signava les seves obres com a Miret, va ser un il·lustrador enfocat al públic infantil i, juntament amb Josep Serra Massana, un dels artistes capdavanters en l’animació publicitària. Durant les dècades de 1920 i 1930 va participar a les revistes Buen Humor, Pelele, Ki-ki-ri-kí i Andrómaco. Podem veure un esgrafiat amb un disseny de la seva autoria a la façana de la Casa Joan Pla, al Pg. Lluís Companys, 19. En aquest disseny, publicitat de l'empresa de sanitaris Rull, hi podem veure dos angelets enlairant un lavabo.
Detall de l'esgrafiat de la Casa Joan Pla, al passeig de Lluís Companys 19, un dels edificis de la ruta "La Barcelona esgrafiada". Elena Pastor (2024). Imatges de Barcelona.
L'impremta: Baltasar Bañó
(Barcelona, documentada entre documentada entre 1918 i 1971)
La impremta Baltasar Bañó, ubicada primerament al Carrer Diputació, 193, va ser la responsable de la impressió d’un important nombre de col·leccions de cromos. La trobem darrera de 8 de les 33 col·leccions del Pavelló de la República. A més de produir aquest tipus de documents, també es dedicava a la impressió d’indianes, papers decoratius, mapes, cartells, catàlegs i partitures. Les tècniques d’impressió utilitzades en aquest negoci eren la litografia, la impressió tipogràfica i la impressió òfset.Baltasar Bañó, el propietari d’aquesta impremta, va morir l’any 1943, deixant el negoci en mans del seu fill. En algun moment d’aquesta segona etapa, veiem que l’adreça de l’empresa canvia, passant a estar ubicada al carrer Manso, 13. El primers documents sortits d’aquesta impremta que coneixem són les col·leccions de cromos Nuestra señora de París i Viaje aéreo de Salomón, Guillermín y su mono Titicán, que daten de la dècada de 1900.
Sembla que la impremta va continuar la seva activitat com a mínim fins l’any 1971, en què trobem el document més tardà que hem pogut localitzar —un programa de mà de la pel·lícula Reza por tu alma… y muere.
Núm. 1 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.79)
Núm. 18 (anvers i revers)
Llegada de los aviadores a Buenos Aires
AG 2/26 (24.140)
Núm. 5 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.80)
La tècnica d'impressió: la cromolitografia
La cromolitografia, d'on prové la paraula "cromo", és la litografia que incorpora el color. La impressió litogràfica, inventada a finals del s. XVIII per Alois Senefelder, es basa en la repulsió entre el greix i l'aigua: es comença dibuixant amb una substància greixosa sobre la matriu (una pedra calcària de superfície plana o, més tard, una planxa de metall granejada, com deu ser el cas d'aquestes col·leccions). Després, es cobreixen les zones no dibuixades amb una barreja d'àcid nítric i goma aràbiga de manera que, quan s'humitegin amb aigua, repelin la tinta. D'aquesta manera, la tinta, que ha de ser de base greixosa, només impregnarà les zones on hi havia el dibuix original.
L'aplicació del color a la litografia, que es popularitza a casa nostra durant la dècada de 1860, s'aconsegueix fent tantes matrius com colors es requereixin i superposant les impressions. Habitualment, es planifica la imatge de forma que alguns dels colors s'obtinguin mitjançant la suma d'altres colors que ja hi siguin presents: d'aquesta forma es pot obtenir una àmplia gamma de tons utilitzant poques tintes.Observant d'aprop un cromo imprès mitjançant la cromo-litografia, és fàcil veure-hi, en els degradats, una trama de puntets dibuixats a mà molt reconeixible (si el dibuix a la matriu s'ha fet amb tinta litogràfica) o els traços del llàpis litogràfic. També pot ser que els colors siguin plans.
Núm. 1 (anvers i revers)
Raid España-Argentina
AG 2/26 (24.126)
Núm. 23 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.73)
Núm. 7 (anvers i revers)
Los aviadores se dirigen al “Plus Ultra”
AG 2/26 (24.129)
Núm. 4 (anvers i revers)
Teniente Durán
(Durán González, Juan Manuel, 1899-1926)
AG 2/26 (24.123)
Núm. 16 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.75)
Núm. 9 (anvers i revers)
Llegada a Porto Praia
AG 2/26 (24.131)
Núm. 5 (anvers i revers)
Mecánico Rada
(Rada Uztárroz, Pablo, 1901-1969)
AG 2/26 (24.127)
Núm. 12 (anvers i revers)
En Pernambuco cambian la hélice
AG 2/26 (24.134)
Núm. 19 (anvers i revers)
Pablo Rada en el hospital
AG 2/26 (24.141)
Núm. 3 (anvers i revers)
Capitán Ruiz de Alda
(Ruiz de Alda Miqueleiz, Julio, 1897-1936)
AG 2/26 (24.124)
Núm. 15 (anvers i revers)
El “Plus Ultra” es abordado
AG 2/26 (24.137)
L'il·lustrador: Albert Mestre Moragas
(Vic, 1891 - Barcelona, 1977)
Albert Mestre Moragas, també conegut amb el pseudònim de Chita, va ser un dibuixant humorístic i il·lustrador autodidacte especialitzat en temes esportius, tot i que va treballar en projectes de temàtiques diverses. Va col·laborar en revistes satíriques com L’Esquella de la Torratxa o TBO (on va participar entre 1936 i 1971), i també a publicacions de temàtica esportiva com Boxeo, El Mundo Deportivo, La Jornada Deportiva i Sidral Deportiu. També va il·lustrar nombrosos títols de la col·lecció La Novel·la Infantil Catalana, editada per Llibreria Vària, i diversos llibres pedagògics de l’Editorial Seguí. Va treballar també fent cartells de cinema i altres encàrrecs publicitaris. Albert Mestre va ser un dels principals dibuixants de cromos dels anys 20 i 30, il·lustrant col·leccions com Història de Catalunya o Las 49 provincias de la República Española. Les col·leccions del Pavelló de la República de la seva autoria són La boxe, Modo de boxear, Los grandes partidos, La ofensiva en África i La ofensiva franco-española.
Albert Mestre Moragas (any descone-gut). Tebeosfera.
La tècnica d'impressió: el fotogravat directe (acolorit amb cromolitografia)
El fotogravat directe, també conegut com a fotogravat en relleu, va ser desenvolupat per la casa impressora austríaca Meisenbach l’any 1880, i tenim constància de la seva utilització a Espanya des de 1884. Aquest procés consisteix a cobrir una planxa metàl·lica amb una emulsió fotosensible i exposar-la a la llum interposant entre el negatiu fotogràfic i l’emulsió un enreixat de línies microscòpiques. Aquest enreixat fa que la imatge, en quedar plasmada a l’emulsió, ja quedi traduïda en una trama que en permet captar tots els matisos lumínics. Les parts que han quedat exposades a la llum queden endurides, mentre que les altres es retiren dissolvent-les amb aigua. Finalment, la planxa és submergida en àcid, que ataca les parts de metall cobertes per l'emulsió.
En el fotogravat directe, la tinta és dipositada amb rodet a la superfície de la planxa (al contrari que en el cas de l’heliogravat, en què la tinta queda dins els solcs creats per l'àcid). Aquesta característica suposava un clar avantatge en cas que es volgués imprimir la imatge conjuntament amb un text, perquè les matrius de fotogravat directe es poden estampar en una premsa tipogràfica alhora que els tipus mòbils que formen el text. Era habitual que els cromos impresos amb aquesta tècnica s'acolorissin amb cromolitografia. En ampliar les imatges impreses en aquesta tècnica és fàcil distingir la trama nítida i regular del fotogravat directe.
Núm. 14 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.77)
La col·lecció
La col·lecció consta d'una sola sèrie, probablement de 25 cromos (hem confirmat l’existència dels cromos 1-24). L'únic cromo d'aquesta col·lecció que es troba al Pavelló de la República duu publicitat de Chocolates Guillén. També tenim constància de cromos distribuïts per Chocolate Angelical, Comestibles finos “La Flor” i Chocolates Sultana y Americano. Hem establert el 1927 com a data aproximada de creació de la col·lecció perquè és l’any en què acaba la Guerra del Rif, descrita als cromos. La col·lecció no es va poder distribuir molt abans del final de la guerra, ja que, en cromos que hem pogut localitzar, s’hi narren episodis que daten de 1925. La col·lecció va ser impresa al taller de Baltasar Bañó. La tècnica utilitzada és la cromolitografia. Les il·lustracions són obra d'Albert Mestre i Moragas (1891 – 1977).
Núm. 14 (anvers i revers)
Llegada a Rio Janeiro
AG 2/26 (24.136)
Núm. 20 (anvers i revers)
Franco entrega el mensaje real
AG 2/26 (24.142)
Núm. 11 (anvers i revers)
La Srta. Elena besa a Franco
AG 2/26 (24.133)
La col·lecció
Aquesta col·lecció consta d'una sola sèrie de 20 cromos. Va ser distribuïda en exclusiva per la casa Amatller. Hem establert l'any 1926 com a data de creació de la col·lecció perquè és quan va tenir lloc el raid aeri que es descriu als cromos. Als cromos de què disposem no hi ha cap menció a la casa impressora, però ens consta que hi ha una edició d'aquesta col·lecció impresa per la casa Bellsoley & Llauger. La tècnica d'impressió utilitzada és el fotogravat directe acolorit amb cromolitografia. Les il·lustracions són obra de Miret (Ramón Miret Baldé, 1897-1977).