Presentació
mitologia grega
ÍNdex
Déus i deesses
La llegenda del Minotaure
Llibres relacionats
Contingut audiovisual
Déus i deeses
Hera
Zeus
Afrodita
Hermes
Ares
Poseidó
Apol·lo
Hefest
Atena
Àrtemis
La llegenda del minotaure
Aquest és un dels mites teogònics de la mitologia grega més populars. El seu antagonista és el minotaure, un ésser engendrat per la dona del rei Minos de Creta, Pasífae, i un toro blanc enviat per Posidó, el rei del mar. Meitat home i meitat toro, el minotaure vivia a un laberint on s’alimentava de carn humana.
En realitat, el minotaure era un càstig de Posidó al rei Minos per haver ofès als déus. Amb la intenció d’amagar-lo, per vergonya, Minos l’havia tancat al laberint i li oferia cada any set homes i set dones que imposava com a tribut a la ciutat d’Atenes (havia perdut la guerra contra Creta).
El valent hereu al to atenès, Teseu, es va oferir com a voluntari per entrar al laberint, derrotar al minotaure i alliberar a la seva ciutat del tràgic impost. En arribar a Creta, la filla del rei Minos, Ariadna, es va enamorar perdudament de Teseu, i li va regalar un fil invisible que li havia facilitat Dèdal, el constructor del laberint.
Així Teseu, després de matar a la bèstia, podria trobar la sortida i reunir-se una altra vegada amb la seva estimada. I així és com va succeir, tancant el mite amb un final feliç.
Llibres sobre mitologia grega
Deus i deeses
L'Antiga grècia
Contingut audiovisual
Percy Jackson a la pantalla!
Hèrcules
Gràcies!
En la mitologia grega, Afrodita (grec antic: Ἀφροδίτη, Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.[1] Era representada nua, i entre els seus símbols destaquen la copinya, la murta, la poma i el colom, i també la rosa, el pardal i el cigne. El culte a Afrodita era molt estès en el món grecoromà, i en la mitologia romana correspon a Venus. Pel que fa al seu origen, té força similituds amb la deessa fenícia Astarte, amb la deessa mesopotàmica Ishtar i amb la sumèria Inanna, de manera que és possible que sigui d'origen oriental, de Xipre o de les costes fenícies.
En la mitologia grega, Zeus (en grec antic: Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos[2] (Saturn en la mitologia romana) i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter i en l'hindú Indra, i els grecs van identificar el déu egipci Amon amb Zeus. Va lluitar contra el seu pare amb el suport de la resta dels seus germans, i també d'altres déus, i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp
En la mitologia grega, Hera (grec antic: Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp. Era filla de Cronos i Rea, i germana de Zeus. Com tots els seus germans, excepte Zeus, va ser engollida per Cronos, i va retornar al món gràcies a l'enginy de Metis i a la força de Zeus. Era la tercera esposa de Zeus i mare amb aquest d'Hebe, Eris, Hefest, Ares i Ilitia. Era la deessa del matrimoni. Es caracteritza per la fúria i l'ànsia de venjança causades per les constants infidelitats del seu marit.
En la mitologia grega, Hermes (grec antic: Ἑρμῆς, Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders
En la mitologia grega, Posidó (grec antic: Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans. Tan aviat era el germà gran com el germà petit de Zeus. La llegenda que explica que Zeus, quan va arribar a l'edat viril, va obligar el seu pare (Cronos) a retornar els fills que s'havia empassat, fa de Zeus el germà petit.
Atena (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las,[nota 1][1][2][3] és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
En la mitologia grega, Àrtemis[1] (en grec antic: Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.[2][3] En temps posteriors, en alguns llocs, es va identificar amb Selene, la personificació de la Lluna.
En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera[1] o bé fill partenogen d'Hera. És el déu del foc, equivalent a Vulcà en la mitologia romana.[1] Hefest és representat com un home lleig, suat, amb la barba nuada, el pit descobert, sempre treballant en la farga. Zeus el va nomenar 'déu del foc i de la tekne', la intel·ligència manual.
Apol·lo (en grec antic: Απόλλων, Apól·lōn)[a] és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios. És fill de Zeus i Leto, i el germà bessó d'Àrtemis (la deessa de la cacera). També és conegut amb el nom de Febus, per ser net de la titànide Febe.[5]
En la mitologia grega, Posidó (grec antic: Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans. Tan aviat era el germà gran com el germà petit de Zeus. La llegenda que explica que Zeus, quan va arribar a l'edat viril, va obligar el seu pare (Cronos) a retornar els fills que s'havia empassat, fa de Zeus el germà petit.
Presentació mitologia M2
Paula Romero
Created on July 14, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Tarot Presentation
View
Vaporwave presentation
View
Women's Presentation
View
Geniaflix Presentation
View
Shadow Presentation
View
Newspaper Presentation
View
Memories Presentation
Explore all templates
Transcript
Presentació
mitologia grega
ÍNdex
Déus i deesses
La llegenda del Minotaure
Llibres relacionats
Contingut audiovisual
Déus i deeses
Hera
Zeus
Afrodita
Hermes
Ares
Poseidó
Apol·lo
Hefest
Atena
Àrtemis
La llegenda del minotaure
Aquest és un dels mites teogònics de la mitologia grega més populars. El seu antagonista és el minotaure, un ésser engendrat per la dona del rei Minos de Creta, Pasífae, i un toro blanc enviat per Posidó, el rei del mar. Meitat home i meitat toro, el minotaure vivia a un laberint on s’alimentava de carn humana. En realitat, el minotaure era un càstig de Posidó al rei Minos per haver ofès als déus. Amb la intenció d’amagar-lo, per vergonya, Minos l’havia tancat al laberint i li oferia cada any set homes i set dones que imposava com a tribut a la ciutat d’Atenes (havia perdut la guerra contra Creta). El valent hereu al to atenès, Teseu, es va oferir com a voluntari per entrar al laberint, derrotar al minotaure i alliberar a la seva ciutat del tràgic impost. En arribar a Creta, la filla del rei Minos, Ariadna, es va enamorar perdudament de Teseu, i li va regalar un fil invisible que li havia facilitat Dèdal, el constructor del laberint. Així Teseu, després de matar a la bèstia, podria trobar la sortida i reunir-se una altra vegada amb la seva estimada. I així és com va succeir, tancant el mite amb un final feliç.
Llibres sobre mitologia grega
Deus i deeses
L'Antiga grècia
Contingut audiovisual
Percy Jackson a la pantalla!
Hèrcules
Gràcies!
En la mitologia grega, Afrodita (grec antic: Ἀφροδίτη, Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.[1] Era representada nua, i entre els seus símbols destaquen la copinya, la murta, la poma i el colom, i també la rosa, el pardal i el cigne. El culte a Afrodita era molt estès en el món grecoromà, i en la mitologia romana correspon a Venus. Pel que fa al seu origen, té força similituds amb la deessa fenícia Astarte, amb la deessa mesopotàmica Ishtar i amb la sumèria Inanna, de manera que és possible que sigui d'origen oriental, de Xipre o de les costes fenícies.
En la mitologia grega, Zeus (en grec antic: Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos[2] (Saturn en la mitologia romana) i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter i en l'hindú Indra, i els grecs van identificar el déu egipci Amon amb Zeus. Va lluitar contra el seu pare amb el suport de la resta dels seus germans, i també d'altres déus, i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp
En la mitologia grega, Hera (grec antic: Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp. Era filla de Cronos i Rea, i germana de Zeus. Com tots els seus germans, excepte Zeus, va ser engollida per Cronos, i va retornar al món gràcies a l'enginy de Metis i a la força de Zeus. Era la tercera esposa de Zeus i mare amb aquest d'Hebe, Eris, Hefest, Ares i Ilitia. Era la deessa del matrimoni. Es caracteritza per la fúria i l'ànsia de venjança causades per les constants infidelitats del seu marit.
En la mitologia grega, Hermes (grec antic: Ἑρμῆς, Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders
En la mitologia grega, Posidó (grec antic: Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans. Tan aviat era el germà gran com el germà petit de Zeus. La llegenda que explica que Zeus, quan va arribar a l'edat viril, va obligar el seu pare (Cronos) a retornar els fills que s'havia empassat, fa de Zeus el germà petit.
Atena (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las,[nota 1][1][2][3] és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
En la mitologia grega, Àrtemis[1] (en grec antic: Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.[2][3] En temps posteriors, en alguns llocs, es va identificar amb Selene, la personificació de la Lluna.
En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera[1] o bé fill partenogen d'Hera. És el déu del foc, equivalent a Vulcà en la mitologia romana.[1] Hefest és representat com un home lleig, suat, amb la barba nuada, el pit descobert, sempre treballant en la farga. Zeus el va nomenar 'déu del foc i de la tekne', la intel·ligència manual.
Apol·lo (en grec antic: Απόλλων, Apól·lōn)[a] és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios. És fill de Zeus i Leto, i el germà bessó d'Àrtemis (la deessa de la cacera). També és conegut amb el nom de Febus, per ser net de la titànide Febe.[5]
En la mitologia grega, Posidó (grec antic: Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans. Tan aviat era el germà gran com el germà petit de Zeus. La llegenda que explica que Zeus, quan va arribar a l'edat viril, va obligar el seu pare (Cronos) a retornar els fills que s'havia empassat, fa de Zeus el germà petit.