Desestigmatitzar alguns dialectes

Desestigmatitzar alguns dialectes: UN REPTE PER A UNA LLENGUA CATALANA MÉS INCLUSIVA

Annabel Gràcia i Damas Universitat de Girona

De modes lingüístiques

També els cànons canvien dins d'una mateixa llengua

"Els dos Verdaguers", Albert Rossich

L'estàndard

VS

OCCIDENTAL (nord-occidental)

ORIENTAL(central)

"Tres fases de l'assumpció del nord-occidental (i viceversa)"

Albert Turull

Desvetllament i reivindicació(1985-1995)

Estudi i formulació (1996-2005)

Desplegament i normalització (2009-2019)

Un nou estàndard

“En reivindicar la presència de solucions morfològiques, sintàctiques i lèxiques (i de realitzacions fonètiques, òbviament) pròpies dels dialectes no centrals dins de l’estàndard de la llengua catalana no es pretén pas afavorir la seva dialectalització, la seva fragmentació, sinó tot el contrari, la seva força conjunta i alhora el seu caràcter genuí. Amb unes altres paraules: el model que es defensa no és particularista (encara que es puga llegir que s’està maldant per mantenir determinats trets propis del dialecte en qüestió) sinó inclusiu, entenent que de la suma no excloent d’aportacions en pot eixir un autèntic estàndard nacional." Albert Turull (2019)

I avui?

"Llengua i inclusió"

Propostes

Benestar lingüístic

1 m. [LC] Situació en què es troben satisfetes les necessitats de la vida. La caiguda de la borsa afectà el benestar de la família.2 [SO] benestar social Situació d’una societat en què les persones i els grups que la formen tenen cobertes les necessitats bàsiques, gaudeixen de les màximes possibilitats de desenvolupament personal i no estan subjectes a discriminació. 3 m. [LC] Estat de qui se sent bé, en què els sentits estan satisfets. Quin benestar, en aquesta contrada tan tranquil·la!

DIEC2

Prejudicis contra el nord-occidental

1. Un català lleig2. D'anar per casa 3. De segona4. Massa castellanitzat5. Brusc, rústic6. De pagès, de poble 7. El fill pobre del català 8. Fa gràcia 9. Cal dissimilar

L'estigma

“El pagès ja no va amb boina i si en porta és per criteri estètic! No es pot caricaturitzar com a palurdo el lleidatà. El pagès actual de Lleida està més a prop de l’enginyer agrònom que del pagès tradicional. I això, nosaltres hem de ser capaços de transmetre-ho i a Barcelona han de ser capaços de veure-ho. És clar que els canvis culturals són els més llargs. […] El problema és que aquest missatge subliminal no està canviant i la població lleidatana s’acaba creient allò del que desgraciats que som!”. Àngel Ros (2013)

Coneixement i famialiarització

Entre els acadèmics

La població en general

+ info

Com ho viuen els parlants?

Menàrguens

Lleida

«L’any 1980 només es feia una hora de llengua catalana a l’institut. Llavors s’ensenyava tot uniformitzat a una determinada variant, a la que es portava, a la que semblava que havia de ser aquella i prou. Em van amargar un cert camí»

Seròs

Les amigues de la Lídia es mofaven de la pronúncia de la seua [ɛ] i la cridaven per Lídie. Ella, arran d’això, reconeix: «Quan va passar el temps ja no m’agradava i els ho vaig dir».

«(Sobre el Lleide) Vale, una mica, al primer moment que t’ho digon, vale, però bueno, si cada cosa que dius t’ho estan dient, dius: ‘Home, potser no cal tant! Ja està, la gràcia primera val’»

Espais d'intervenció

Televisió

Ràdio

Doblatge

Espais d'intervenció

llibres de text

internet

escola

Una reflexió

Per una llengua polimòrfica i inclusiva

Gràcies!

agraci29@xtec.cat

Referències bibliogràfiques

CASESNOVES, Raquel i Josep Àngel MAS (2015): "Un tema oblidat: les relacions interdialectals del català". Zeitschrift für Katalanistik, 28, p. 55-94.GRÀCIA, Annabel (2023): Aquesta llengua que estimo. Lleida: Pagès editors. GRANELL, Alba (2019): "El nord-occidental fa riure". Núvol (en línia)ROSSICH, Albert (2020): "Els dos Verdaguers" (en línia) SISTAC, Ramon (1990): "Els parlars de Ponent", Ilerda, 48, p. 191-196 SISTAC, Ramon (1992): "El dialecte nord-occidental en els àmbits d'actuació formals". Dins Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Lleida. Barcelona/Lleida: IEC, IEI, UdL, p. 39-43 TURULL, Albert (2018): "Les tres fases de l'assumpció nord-occidental de l'estàndard (i viceversa)". Ítaca. Revista de Filologia, 10, p. 179-207 VALLS, Esteve (2013): Direccionalitat, ritme, abast i naturalesa del canvi lingüístic en curs del català nord-occidental. De l'anàlisi dialectomètrica a la reflexió sociolingüística (tesi doctoral en línia)

Qui?

• Personal docent
• PAS
• Comunitat educativa en general

Especialment ara que se sol·licita l'acreditació del nivell C2 de Llengua catalana del MECR

Món editorial

Cal incidir perquè les editorials recullin el pofimorfisme de la llengua catalana

No només en àmbit local...

• Noticiaris
• Programes
• Concursos
• Anuncis
• Podcasts
• etc.

L'era digital

• Webs
• Xarxes socials
• App
• Plataformes digitals
• Assistents digitals