UD3: Sensació, percepció i atenció

SENSACIÓ, ATENCIÓ I PERCEPCIÓ

Situació d'aprenentatge

INICI

0. Introducció

1. La sensació

1.1. Classificació dels òrgans sensorials1.2. Els llindars sensorials

2. L'atenció

Índex

3. La percepció

3.1. Fases de la percepció3.2. Teories de la percepció 3.3. Factoros que influeixen en la percepció 3.4. Psicologia dels colors 3.5. Il·lusions òptiques 3.6. Transtorns perceptius

0. Introducció

1. Podem tenir la sensació de tot, o la nostra capacitat perceptiva és limitada?
2. Percebem la realitat tal com és? La percepció consisteix en l'organització i la interpretació de la informació que aporten els nostres sentits?
3. Un esdeveniment és vist de manera diferent per diverses persones. Quins factors subjectius influeixen en la percepció?
4. Què la percepció subliminal? És utilitzada pels publicistes?
5. Quina diferència hi ha entre il·lusió òptica i al·lucinació?
6. Quin paper exerceix l'atenció en el procés perceptiu?

01

La sensació

La capacitat de sentir els canvis al món extern i intern és un requisit per a la supervivència. Els sentits són les nostres finestres al món, els quals són bombordejats per multitud d'estímuls.

step 1

Duis autem vel eum iriure dolor in hendrerit in

+info

+info

+info

+info

+info

+info

1.1. Classificació dels òrgans sensorials

Sentits propioceptors

Sentits exteroceptors

Sentits interoceptors

Sentits nociceptors

VISTA

OÏDA

OLFACTE

GUST

TACTE

És fonamental per a la comunicació per mitjà del llenguatge. Som molt sensibles a les variacions de sons i podem diferenciar moltes veus humanes.

És un sentit químic que afecte a la nostra valoració de les coses i les persones. Els humans podem olorar substàncies que contenen molècules susceptibles de volatitzar-se a l'aire.

És un sentit químic que ens permet percebre 4 sabors: dolç, salat, àcid i amarg. La riquesa de gustos s'aconsegueix combinant els quatre.

La nostra societat inhibeix el tacte perquè s'associa a l'interès sexual, encara que l'afecte no és el mateix que el sexe.

És considerat el sentit humà dominant, perquè ens permet percebre l'espai, orientar els nostres moviments i evitar perills.

1.2. Els llindars sensorials

La sensació requereix que els estímuls seguin captats pels sentits. El nivell d'intensitat d'un estímul s'anomena llindar. La nostra capacitat de rebre estímuls és limitada. Per exemple, no podem veure la llum infraroja ni sentir els ultrasons.

La psicofísica és una branca de la psicologia que estudia la relació entre la naturalesa física d'un estímul i les respostes sensorials que produeix en cada persona. És a dir, mesura la nostra sensibilitat als estímuls.

Llindar absolut

Llindar diferencial

És la quantitat mínima d'estímul que necessitem per notar alguna cosa (llindar inferior) i també la quantitat màxima d'estímul que podem rebre (límit superior).

És la diferència d'intensitat de l'estímul necessària per notar un increment o una disminució davant un estímul. Com més petit sigui el canvi que podem detectar, més alta és la nostra sensibilitat.

Lorem ipsum dolor sit amet

Título aquí

Lorem ipsum dolor sit amet

Título aquí

Segons els investigadors, no existeixen els llindars absoluts. Detectar un senyal no depèn només de l'estímul, sinó també de l'estat psicològic de l'individu (experiència, fatiga, motivació...)

02

L'atenció

Habitualment rebem molta informació del món extern, en forma d'olors, sons, temperatura, imatges, i també de l'organisme mateix, com gana, cansament o dolor.L'atenció és un procés cognititu que permet controlar i orientar l'activitat conscient de l'individu per planificar la seva vida i adaptar-se a l'ambient

L'atenció orienta els nostres receptors cap als estímuls que volem percebre, i a més influeix en la manera com processem la informació. Algunes tasques permeten un processament automàtic (es poden realitzar amb poca atenció) i d'altres, exigeixen un processament controlat (impliquen un gran esforç i control de la conducta).

Atenció

Factors que determinen l'atenció

Elements

Característiques

1. És una activitat conscient del subjecte que busca un objectiu. El subjecte inhibeix tot el que pugui interferir.
2. No tot el que estimula els nostres receptors sensorials es transforma en representació mental.
3. Activa o inhibeix els processos cognitius depenent de les demandes de la situació.
4. Orienta els sentits, els sitemes de resposta i els esquemes de coneixement residents a la memòria.
5. Pot patir modificacions constants en diferents moments. Disminueix quan mengem de manera abundant o en casos d'embriaguesa alcohòlica.

SELECCIÓ

1. L'estat físic, la fatiga mental o la son.
2. Alguns fàrmacs i aliments; cafè, tabac, alcohol.
3. Condicions externes: estació de l'any, temperatura.
4. Maduresa individual; durant la infància, l'atenció és làbil.

VIGILÀNCIA

CONTROL

03

La percepció

La percepció és un procés constructiu pel qual orgnitzem les sensacions i captem conjunts o formes (Gestalt) dotats de significat.

La percepció no és un suma d'estímuls (visuals, auditius, gustatius, ofactius o tàctils) que arriben als nostres receptors sensorials, sinó que cada individu organitza la informació rebuda segons els seus desitjos, necessitats i experiències. El cervell transforma de forma instantània els missatges sensorials (sensació) en informació cognitiva (percepcions conscients).

CARACTERÍSTIQUES

3.1. Fases de la percepció

La psicologia de la percepció investiga com l'energia física captada pels receptors sensorials es transforma en el coneixement de formes i objectes reals. No percebem el món tal com és sinó que el construïm mitjançant processos sensorials. Hi ha 4 fases perceptives:

Detecció

Cada sentit té els seus receptors (grups de cèl·lules sensibles a un tipus d'energia). Les cèl·lules de l'ull són sensibles a l'energia electromagnètica, les cèl·lules de l'oïda responen a les vibracions de l'aire...

Els receptors converteixen l'energia de l'estímul en missatges nerviosos. És a dir, els nostres sentits converteixen l'energia electromagnètica (llum) o les ones del medi (sons) en senyals electroquímics que circulen pel nostre sistema nerviós.

Transducció

Quan l'energia electroquímica té prou intensitat, desencadena impulsos nerviosos que transmeten la informació codificada (sobre les característiques de l'estímul) cap a diferents zones del cervell.

Transmissió

Processament de la informació

Els impulsos nerviosos arriben al cervell, el qual organitza i interpreta (processament) la informació en forma d'experiències conscients.

3.2. Teories de la percepció

Teoria cognitiva

Teoria associacionista

Escola de la forma (Gestalt)

Wilhelm Wundt considerava que la percepció era un mosaic de sensacions.

• La percepció és una suma de sensacions
• La percepció no és un fenomen primari sinó derivat (la sensació és primària).
• L'associació no és activa per part del subjecte sinó que les sensacions s'associen entre sí de forma automàtica.

La psicologia cognitiva investiga com processen la informació i es representen el món les persones, el que determina la seva conducta.

• Metàfora del cervell amb un ordinador: la màquina rep informació externa però disposa d'un programa amb instruccions per tractar les dades; la persona disposa d'esquemes cognitius per poder interpretar els estímuls.
• La percepció està interralacionada amb altres processos cognitius superiors (expectatives, metes, valors o esquemes cognitius).
• La percepció no és un procés passiu sinó constructiu: creem esquemes cognitius (conjunt organitzat de dades a la memòria sobre coneixements i experiències, que serveixen per donar-nos una visió de realitat),
• Percepció en diversos nivells: des de l'esquema simple (procés automàtic) fins als esquemes interpretatius.

Els psicòlegs de la Gestalt, Wertheimer i Köhler, rebutgen la creença del sentit comú segons la qual "veiem el món tal com és", i defensen la naturalesa holística del procés perceptiu, resumit en "el tot és mes gran que la suma de les parts".

• Les persones organitzen els estímuls sensorials, que arriben a la ment a través dels sentits, en experiències significatives.
• El coneixement i l'experiència ajuden a donar sentit a la informació sensorial.
• Per estudiar com s'organitzen les sensacions en percepcions significatives, van investigar la separació figura-fons i les lleis d'organització perceptiva.

+ info

Figura-fons

L'organització figura-fons és probable que sigui innata ja que és la primera capacitat perceptiva que apareix quan els pacients amb cataractes recuperen la vista.CARACTERÍSTIQUES DE LA FIGURA:

• Forma i contorns definits
• Té més estructura
• És més propera al subjecte
• Apareix tancada sobre sí mateixa
• La seva superfície és més petita

CARACTERÍSTIQUES DEL FONS:

• No té contorns precisos
• Més uniforme i mancat d'estructura
• Superfície més gran
• Es percep darrera la figura

GESTALT

Lleis d'organització perceptiva

Max Wertheimer va formular els principis de l'organització perceptual o lleis de la Gestalt. Aquestes lleis són maneres d'agrupar els estímuls perceptius. Les lleis gestàltiques més importants són:

Llei del tancament

Llei de proximitat

Llei de semblança

Llei del contrast

Llei de la continuïtat

La percepció d'un element està influïda per la relació que té amb altres elements del conjunt.

Tendència a percebre els objecte com entitats totals, encara que algunes parts puguin faltar o estar ocultes.

S'agrupen els estímuls semblants pel que fa a mida, forma o color.

Tendència a percebre units els estímuls que tenen una continuïtat. Espiral de Fraser.

Els estímuls que són propers tendeixen a agrupar-se

3.3. Factors que influeixen en la percepció

FACTORS EXTERNS: (característiques dels estímuls)

• INTENSITAT: qualsevol modificació estimular crida la nostra atenció
• REPETICIÓ: repetició de l'anunci o una imatge concreta
• GRANDÀRIA: els objectes grans atrauen la nostra atenció més que els petits
• NOVETAT: la percepció d'objectes o successos no habituals es fixa amb més facilitat

FACTORS INTERNS: (característiques de l'individu)

• ATENCIÓ: la nostra atenció és selectiva i dirigida a uns estímuls en concret
• MOTIUS: els motius fan que la percepció sigui selectiva
• INTERESSOS I VALORS: atenem als aspectes de la realitat que més ens interessen i segons els nostres valors
• CARACTERÍSTIQUES DE L'OBSERVADOR: els desitjos, les actituds, la personalitat i la situació afectiva de l'observador
• LA CULTURA: ens han ensenyat a percebre, i aquest aprenentatge condiciona la nostra percepció

3.4 Psicologia dels colors

Simbologia dels colors

Funcions comunicatives

1. Atraure l'atenció
2. Informar/transmetre
3. Crear una atmosfera
4. Equilibri enfront el contrast

Il·lusió de Müller-Lyer

Il·lusió de Ehrenstein

Il·lusió de Zoellner

Il·lusió de Ponzo

Il·lusió de Hering

3.5 Il·lusions òptiques

+ info

+ info

+ info

+ info

+ info

Les il·lusions són discrepàncies entre el que percebem i la realitat objectiva. L'anàlisi de les il·lusions òptiques o distorsions perceptives serveix per conèixer els mecanismes del cervell quan construeix hipòtesis sobre la realitat

10

Il·lusió de Titchener

Il·lusió de Jatrow

Il·lusió de Poggendorf

Il·lusió de Delboeuf

Il·lusió de Sander

+ info

+ info

+ info

+ info

+ info

3.6 trastorns perceptius

AL·LUCINACIONS

AGNOSIA

IL·LUSIONS

Una il·lusicó és una deformació de l'objecte percebut, per una percepció falsa o un error en el reconeixement. Per exemple, quan caminem per una carretera en la foscor de la nit i alguns arbres ens semblen figures amenaçadores. No confondre amb percepcions delirants, que obeeixen a una creença errònia sobre una percepció real que no hi correspon.

Percebre un objecte sense que hi sigui, és a dir, no hi ha estímul extern, sinó produït per la ment i es pot manifestar a través de qualsevol òrgan sensorial.

És la incapacitat d'identificar o reconèixer estímuls per un sentit particular, encara que la persona tingui bé la seva capacitat intel·lectual. La persona amb agnòsia visual no pot identificar objecte comuns, com un rellotge de polsera, encara que, si se li permet agafar el rellotge el pot reconèixer pel tacte.

"No veiem les coses com són, les veiem com som."

ANAÏS NIN