Want to create interactive content? It’s easy in Genially!
Matemàtiques II- Unitat 1. Límits i continuïtat
aitormc.compras
Created on July 4, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Psychedelic Presentation
View
Chalkboard Presentation
View
Witchcraft Presentation
View
Sketchbook Presentation
View
Genial Storytale Presentation
View
Vaporwave presentation
View
Animated Sketch Presentation
Transcript
LÍMITSI CONTÏNUITAT
ÍNDEX
1. Límit d'una funció
2. Càlcul de límits
3. Continuïtat
Límit d'una funció
Idea intuïtiva
1.1. Límit d'una funció f(x) quan x tendeix cap a un punt
Observem la gràfica de la dreta. Si x s'aproxima al número a per l'esquerra (x<a), tant com vulguem, però sense arribar a tocar-lo, els corresponents valors de f(x) s'aproximen al nombre L. Aquesta situació es simbolitza i direm que L és el límit de f(x) quan x tendeix cap a a per l'esquerra.
Anàlogament, si x s'aproxima al número a per la dreta (x>a), tant com vulguem, però sense arribar a tocar-lo, els corresponents valors de f(x) s'aproximen al nombre L'. Aquesta situació es simbolitza i direm que L' és el límit de f(x) quan x tendeix cap a a per la dreta.
Observem la gràfica de la dreta. En aquesta gràfica:
Quan això passa direm que la funció f(x) té límit L o que f(x) convergeix a L quan x tendeix a a. Ho simbolitzarem:
Exemple:
No existeix
Als extrems del domini només té sentit:
Hi ha vegades que quan x s'aproxima al nombre a, tant com vulguem, però sense arribar a tocar-lo, els corresponents valors de f(x) es fan tan grans o petits com vulguem:
Asímptotes verticals
Als gràfics de la diapositiva anterior, la recta d'equació x = a s'anomena asímptota vertical de funció f(x). A la pràctica, si la funció f(x) és un quocient, les asímptotes verticals es troben als valors que anul·len el denominador.
1.2. Límit d'una funció f(x) quan x tendeix a infinit
Hi ha vegades que quan la x es fa tant gran o petita com vulguem els valors corresponents de f(x) es comporten com a les següents gràfiques:
La recta d'equació y = L s'anomena asímptota horitzontal de la funció f(x)
Exemple:
Asímptotes verticals:El denominador s'anul·la per a x=1, anem a veure què passa a la dreta i l'esquerra d'1 fent taules de valors.
Hi ha una asímptota vertical en x = 1
Exemple:
Asímptotes hotizontals:Mirem què passa quan la x es fa molt gran o molt petita:
Hi ha una asímptota horitzontal en y = 2
Asímptotes oblíqües
Una asímptota oblíqua és de la forma y = mx + n, tal que:
Observació: si hi ha asímptotes horitzontals no n'hi ha d'obliqües
Càlcul de límits
PROPIETATS DELS LÍMITS
Siguin f i g dues funcions amb els següents límits: Aleshores,
Aquestes propietats també són vàlides quan
Indeterminacions
A) Límits quan
Si P(x) és un polinomi, aleshores:
A) Límits quan
Si P(x) i Q(x) són polinomis, aleshores:
A) Límits quan
Si P(x) i Q(x) són polinomis, aleshores:
Indeterminació
Quan ens trobem amb aquesta indeterminació, factoritzarem numerador i denominador, simplificarem i tornarem a calcular el límit:
A) Límits quan
Si P(x) és un polinomi, aleshores:
Si ens trobem una indeterminació 0/0 amb una arrel quadrada, multiplicarem i dividirem pel conjugat del terme on està l'arrel:
B) Límits quan
B) Límits quan
Si P(x) i Q(x) són polinomis, aleshores:
B) Límits quan
B) Límits quan
Si P(x) i Q(x) són polinomis, aleshores:
Indeterminació
B) Límits quan
Indeterminació amb arrels
Multiplicarem i dividirem pel conjugat del terme que té arrels.
B) Límits quan
Farem servir la fórmula:
Indeterminació
C) Càlcul d'asímptotes
C) Càlcul d'asímptotes oblíqües
Són de la forma y = mx+n amb
L'asímptota és y = x-5
f(100) = 94,99 i y(100) = 95, per tant per valors molt grans la funció està per sota l'asímptota f(-100) = -104,99 i y(-100) = -105, per tant per valors molt petits la funció està per sobre l'asímptota
Continuïtat
Continuïtat. Idea intuïtiva
Del curs passat coneixem la idea de funció contínua, que és la que pot ser representada d’un sol traç, sense aixecar el llapis del paper. Quan una funció no és contínua en un punt es diu que presenta una discontinuïtat.
Exemple de funció discontínua
Exemple de funció contínua
DEFINICIÓ DE CONTINUÏTAT
Una función f(x) és continua en x=a si
Observem que per tal que f(x) sigui contínua en x=a s'han de complir tres condicions:
Quan no es satisfà alguna d'aquestes condicions direm que la funció f és discontínua en x = a.
Tipus de discontinuïtat
A) Discontinuïtat evitable.Pot donar-se en dos casos: - Existeix el límit però no la imatge (1r gràfic) - Existeix el límit, la imatge també però no són iguals (2n gràfic)
Tipus de discontinuïtat
B) Discontinuïtat de saltEs dona quan els dos límits laterals al punt existeixen (són nombres finits), però són nombres diferents.
Tipus de discontinuïtat
C) Discontinuïtat infinita o asimptòticaUn o els dos límits laterals són infinits.
Exemples
Els punts on hem d'estudiar la continuïtat són els punts de canvi a les funcions definides a trossos i els punts on es divideix per 0 a les funcions racionals.
Punts a estudiar: x = 1 i x = -1
Discontinuïtat evitable en x = 1
Discontinuïtat de salt en x = -1
Exemples
Els punts on hem d'estudiar la continuïtat són els punts de canvi a les funcions definides a trossos i els punts on es divideix per 0 a les funcions racionals.
Punts a estudiar: x = 2 i x = -1
Discontinuïtat infinita en x = -1
Discontinuïtat evitable en x = 2
Continuïtat a un interval
Una funció f és contínua a un interval [a, b] si i només si és contínua a cada valor d'x d'aquest interval. Als punts extrems de l'interval tancat, només els límits laterals (dreta d'a i esquerra de b) han d'igualar el valor de la funció: i
Teorema de Bolzano
Teorema de Bolzano
Teorema de Bolzano