Estiu distòpic
Biblioteca la Bòbila
Created on July 1, 2024
More creations to inspire you
VISUAL COMMUNICATION AND STORYTELLING
Presentation
ASTL
Presentation
TOM DOLAN
Presentation
BASIL RESTAURANT PRESENTATION
Presentation
AC/DC
Presentation
ENGLISH IRREGULAR VERBS
Presentation
ALL THE THINGS
Presentation
Transcript
estiu distòpic
START
'De tant en tant aixecava la mirada a la cara que se'l mirava fixament des de la paret del davant. EL GRAN GERMÀ ET VIGILA'
George Orwell,1984
ÍNDex
Subgèneres distòpics
01.
Què és una distopia
02.
Protodistopies
03.
Distopies clàssiques
04.
Distopies modernes
05.
Distopies del segle XXI
06.
Ciberpunk
07.
Post-apocalíptiques
08.
Feministes
09.
Catalanes
Què és una distopia?
La distopia és un subgènere de la ciència ficció que representa una societat fictícia, sovint ubicada en el futur, de característiques opressives, alienants i indesitjables. El terme va ser encunyat el 1868 per Stuart Mill durant un discurs parlamentari com a antònim d’utopia. Si utopia fa referència al somni d’una societat ideal, en una distopia el context social és un malson.
Evolució històrica
Protodistopies
Els primers textos distòpics sorgeixen com obres d'advertiment, o com a sàtires, que mostren les tendències socials del moment portades a l’extrem com ara els avenços tecnològics.
Le tres grans distopies clàssiques
Al segle XX la literatura distòpica arriba a la cúspide de creativitat, En un complex moment polític es generalitza un sentiment de pessimisme i desesperança. Les tres grans distopies clàssiques adverteixen dels perills de feixisme, del comunisme, del control social o de les societats totalitàries en general. Tots tres presenten un món hipervigilat i supereglamentat on no hi ha lloc per la llibertat individual.
Distopies modernes
Les distopies de la segona meitat del segle XX segueixen l’esquema clàssic i la majoria reflecteixen el rebuig a l’estat liberal. En aquesta època Es publiquen les primeres distopies feministes i també les adreçades a públic juvenil protagonitzades per adolescents
Distopies del segle XXI
Les crisis econòmiques i mediambientals en combinació amb els avenços vertiginosos de la tecnologia han propiciat la proliferació de visions apocalíptiques. Les grans corporacions han substituït a l’Estat en el control del món i els individus.
subgèneres distòpics
Ciberpunk
La major part de l’acció succeeix en el ciberespai, a partir del qual s’estableix una frontera entre el món real i la realitat virtual. Aquests mons estan dominats per sistemes informàtics on les xarxes de comunicació controlen tots els aspectes de la vida.
Post-apocalítiques
Virus i pandèmies, apocalipsis nuclears, extinció de recursos, guerres, apocalipsis zombis o catàstrofes han destruït o convertit el món en un lloc indesitjable i inhabitable i la societat s’ha d’adaptar a aquestes circumstàncies.
Feministes
Representen societats en les que s’ha portat a l’extrem la desigualtat de drets entre homes i dones així com els abusos de poder i l’opressió sobre aquestes. Realitats que són un reflex del que segueixen patint milions de dones en pràcticament totes les societats del segle XXI.
Catalanes
La literatura catalana està plena de bones distopies. Des d’ Andrea Víctrix de Llorenç Villalonga, (1973) que imagina una Mallorca convertida en un club turístic en un futur dominat per la tecnologia a L’edat dels vius de Mar Bosch Oliveras on descriu un futur sense vellesa.
'—¿Llegeix mai cap dels llibres que crema?Ell va riure.— Va contra la llei!—Ah. És clar.'