Estiu distòpic

estiu distòpic

START

'De tant en tant aixecava la mirada a la cara que se'l mirava fixament des de la paret del davant. EL GRAN GERMÀ ET VIGILA'

George Orwell,1984

ÍNDex

Subgèneres distòpics

01.

Què és una distopia

02.

Protodistopies

03.

Distopies clàssiques

04.

Distopies modernes

05.

Distopies del segle XXI

06.

Ciberpunk

07.

Post-apocalíptiques

08.

Feministes

09.

Catalanes

Què és una distopia?

La distopia és un subgènere de la ciència ficció que representa una societat fictícia, sovint ubicada en el futur, de característiques opressives, alienants i indesitjables. El terme va ser encunyat el 1868 per Stuart Mill durant un discurs parlamentari com a antònim d’utopia. Si utopia fa referència al somni d’una societat ideal, en una distopia el context social és un malson.

Evolució històrica

Protodistopies

Els primers textos distòpics sorgeixen com obres d'advertiment, o com a sàtires, que mostren les tendències socials del moment portades a l’extrem com ara els avenços tecnològics.

Le tres grans distopies clàssiques

Al segle XX la literatura distòpica arriba a la cúspide de creativitat, En un complex moment polític es generalitza un sentiment de pessimisme i desesperança. Les tres grans distopies clàssiques adverteixen dels perills de feixisme, del comunisme, del control social o de les societats totalitàries en general. Tots tres presenten un món hipervigilat i supereglamentat on no hi ha lloc per la llibertat individual.

Distopies modernes

Les distopies de la segona meitat del segle XX segueixen l’esquema clàssic i la majoria reflecteixen el rebuig a l’estat liberal. En aquesta època Es publiquen les primeres distopies feministes i també les adreçades a públic juvenil protagonitzades per adolescents

Distopies del segle XXI

Les crisis econòmiques i mediambientals en combinació amb els avenços vertiginosos de la tecnologia han propiciat la proliferació de visions apocalíptiques. Les grans corporacions han substituït a l’Estat en el control del món i els individus.

subgèneres distòpics

Ciberpunk

La major part de l’acció succeeix en el ciberespai, a partir del qual s’estableix una frontera entre el món real i la realitat virtual. Aquests mons estan dominats per sistemes informàtics on les xarxes de comunicació controlen tots els aspectes de la vida.

Post-apocalítiques

Virus i pandèmies, apocalipsis nuclears, extinció de recursos, guerres, apocalipsis zombis o catàstrofes han destruït o convertit el món en un lloc indesitjable i inhabitable i la societat s’ha d’adaptar a aquestes circumstàncies.

Feministes

Representen societats en les que s’ha portat a l’extrem la desigualtat de drets entre homes i dones així com els abusos de poder i l’opressió sobre aquestes. Realitats que són un reflex del que segueixen patint milions de dones en pràcticament totes les societats del segle XXI.

Catalanes

La literatura catalana està plena de bones distopies. Des d’ Andrea Víctrix de Llorenç Villalonga, (1973) que imagina una Mallorca convertida en un club turístic en un futur dominat per la tecnologia a L’edat dels vius de Mar Bosch Oliveras on descriu un futur sense vellesa.

'—¿Llegeix mai cap dels llibres que crema?Ell va riure.— Va contra la llei!—Ah. És clar.'

Ray Bradbury, Fahrenheit 451

Gràcies!