Calendari pensaments per a cada dia estiu 2024 vedruna

Pensaments per a cada dia. Juliol de 2024

Dilluns 1

Dimarts 2

Divendres 5

Dimecres 3

Dijous 4

Dissabte 6

Diumenge 7

Els aprenentatges essencials creen bases

En sabem, d’aprendre a aprendre?

Tots podem aprendre. Tothom pot aprendre

Estimar i encomanar les tradicions populars

L’escola de l’atenció

Som la nova ciutadania digital

Lectures de totes menes

Dilluns 8

Dimarts 9

Divendres 12

Dimecres 10

Dijous 11

Dissabte 13

Diumenge 14

Els temps d’escola a l’escola

Educar des de pràctiques contrastades i...

Qüestió de confiança

Som casa de tots?

Inclusió, igualtat i equitat: imprescindibles...

Prestigiar l’oficide ser i de ferde mestre

Pobresa al carrer i a l’escola

Dilluns 15

Dimarts 16

Divendres 19

Dimecres 17

Dijous 18

Dissabte 20

Diumenge 21

Pedagogia de la persona

Llengua i identitat

Quan s’està motivat i satisfet, s’aprèn més

L'avaluació formativa que volem i la pràctica...

Pertanyo i em sento d’un lloc

Estar bé i sentir-se bé

La natura, el planeta i la casa comuna

Dilluns 22

Dimarts 23

Divendres 26

Dimecres 24

Dijous 25

Dissabte 27

Diumenge 28

Alegria i gratitud

Ecosistemes educatius que dialoguin

El llindar de l’escola

Posar l’alerta en l’abandonament escolar

Preparats pel repte de les incerteses

Autoritat, sí o no?

La formació permanent individual i...

Dilluns 29

Dimarts 30

Dimecres 31

Compromís social per l’educació del país

Prioritzar l’educació del país amb una inversió adequada...

L’escola que ens amoïna

Reflexions de Montse Jiménez i Carme Ortoll per a la Fundació Vedruna Catalunya Educació.

DIA 2. En sabem, d’aprendre a aprendre?

Quan parlem d’educació, parlem d’ensenyar, d’aprendre a aprendre, parlem d’avançar no només en els aprenentatges dels continguts i sabers, sinó també en estratègies, en habilitats, en actituds, en valors, en competències del saber fer, de saber viure i saber conviure en un món complex i canviant. Parlem també d’educar en criteri, per saber fer un bon ús de tot allò de què disposem, des d’un bon llibre fins a una planta, des d’un ordinador a un joc de taula. Quan parlem d’educació, parlem també de saber fer ús de manera plena dels drets i els deures que tenim cadascú envers un mateix i cap als altres.

PARLEM-NE...

• Penseu estratègies que ens poden ajudar a donar resposta a aquests aspectes?
• Com ho fem per ensenyar a aprendre? Quins aspectes ens funcionen i dels quals estem satisfets?

DIA 1. L’escola de l’atenció

Es necessita més que mai cultivar l’escola de l’atenció. Ara venen dies de descans, de buidar motxilles. La descàrrega de la motxilla de cada dia és també, encara que no ho sembli, una manera d’omplir cos i ànima de coses essencials. Sense una mirada atenta no podem observar, sense una bona escolta no podem sentir. Sense cultivar la paciència, l’espera, la calma, l’esforç no podem aprendre. L’escola d’avui necessita també aquesta descàrrega. Cal una escola de poder badar, de copsar, de sentir, observar, escoltar… El temps a fora va massa ràpid i les criatures, sense adonar-se’n han pujat al tren d’aquesta immediatesa. A la porta de la classe hauríem de descarregar les motxilles. Al bonic llibre L’escola de l’ànima Josep Maria Esquirol diu que “l’important és que l’alumne estigui atent a, desperti l’interès per, estudiï, faci” i que “el mestre no porta les coses als joves, sinó els joves cap a les coses”.

PARLEM-NE...

• Cap a quines coses essencials pensem que hem d’encaminar els nostres infants i joves?
• Com podem, en temps de tanta rapidesa, educar l’escolta i l’observació amb tots els ets i uts?

DIA 17. Estar bé i sentir-se bé

Sabem que un estat de benestar predisposa a millors resultats i ens acompanya a millorar l’enfocament i l’estima cap a les nostres tasques de cada dia. Per aprendre bé, s’ha d’estar bé. Per fer bé la feina, s’ha d’estar bé. Per fer-ho necessitem cada cop més polítiques educatives que posin el benestar al centre, perquè necessitem estar bé i sentir-nos bé a l’escola, ja que sabem que només així donarem sentit a les nostres pràctiques educatives diàries, i només així els papers de cadascú, el d’aprenent i el d’educador adquiriran el valor que es mereix cadascú per avançar en els aprenentatges, habilitats i actituds. Tots sabem que hi ha molts àmbits que contribueixen al benestar: els recursos econòmics i humans, les condicions de treball i aprenentatge, aspectes relacionals i cognitius i, fins i tot, aspectes més subjectius. Estem bé quan tenim allò que necessitem per aprendre o ensenyar, quan les relacions entre els diferents membres de la comunitat educativa estan fonamentades en un clima positiu i de respecte. Estem bé quan ens sentim segurs, motivats, interessats i preparats per aprendre o ensenyar. Estem bé també quan estem satisfets amb la tasca d’ensenyar o amb la d’aprendre, quan trobem sentit a allò que fem, quan ens sentim part del grup i de la comunitat. El benestar és fonamental per cultivar una escola per a totes i tots: mestres, criatures i famílies.

PARLEM-NE...

• Quines pràctiques fomenten el benestar en la nostra comunitat educativa?
• Què necessitaríem cadascú de nosaltres per avançar en aquests aspectes?
• Com podem contribuir des del “jo” cap als altres per poder encomanar benestar?
• Què necessitem com a equip per fomentar un clima de benestar?

DIA 27. La formació permanent individual i col·lectiva, una necessitat vital

En un món com l’educatiu que es troba en un constant canvi i on tot evoluciona, els professionals de l’educació sabem que hem d’estar cada dia més actualitzats, tant en continguts i sabers educatius com en metodologies i maneres d’ensenyar i aprendre, per així poder ampliar les mirades i conèixer les noves perspectives que van sorgint en el món educatiu i poder-les aplicar a les nostres aules i als nostres centres. Els mestres i els professors, sempre hem tingut clar que continuar formant-nos de manera permanent, no sols ens ajuda a augmentar els nostres coneixements, la preparació científica i pedagògica i ens amplia l’experiència, sinó que a més a més també ens permet plantejar-nos nous objectius, competències i habilitats que ens fan avançar en la implementació d’estratègies i dinàmiques que cada vegada ajudin la mainada a aprendre més i de la millor manera. La formació és un valor important en el nostre ofici que ens convida a aprendre durant tota la vida.

PARLEM-NE...

• Estem prou formats en l’adquisició d’habilitats i tècniques que, unides al coneixement, ens ajudin a ensenyar i a educar millor els nens i les nenes de les nostres aules
• Creieu que necessitem com a centre alguna mena de formació més específica que ens pugui ajudar a aconseguir un bon aprenentatge per competències?

DIA 23. Ecosistemes educatius que dialoguin

Sabem que l’educació és responsabilitat de tots. Per això, si volem que tot funcioni correctament, hem de disposar de bones polítiques, bones cultures i bones pràctiques educatives avaluades positivament. Ja no podem pensar només en els centres educatius per educar. Ens cal la comunitat educativa i, a més a més, professionals especialistes –com integradors socials, psicòlegs, etc.–, i també fer-ho amb els mitjans de comunicació, de les entitats dels barris i dels ajuntaments. Així podrem crear entre tots i de manera coordinada ecosistemes educatius que dialoguin, ecosistemes que creïn llocs i espais educatius on la mainada pugui disposar de bones dosis de temps i dels recursos adequats per aprendre com més millor. Aprendre és lent i necessita no només de bons espais, de bons dispositius, de bons mestres i bona convivència, sinó de temps i mitjans. A cadascú el seu temps i el seu procés i, per a tots, els mitjans que calguin per fer-ho possible.

PARLEM-NE...

• Sentim que formem part d’un bon ecosistema educatiu?
• A més a més dels citats, quins altres aspectes creiem que són indispensables per a un bon aprenentatge de l’alumnat?

DIA 19. Pedagogia de la persona

A l’escola, les programacions de noves situacions d’aprenentatge, el desplegament del currículum, l’ús, i a vegades l’abús de la intel·ligència artificial, programes d’innovació, certificacions… Les famílies, amb les extraescolars, les pantalles i els dispositius, els compromisos socials… ens omplim la vida de mil activitats, unes lligades a les altres sense gairebé temps per parlar i compartir. Tant a l’escola com a les famílies, a vegades omplim les vides de les criatures de molts aspectes. Potser ens caldria, com a adults, fer-hi una bona repassada, aturar-nos i valorar-ho bé. Quan fem aquestes reflexions ens adonem que ens convé plantejar-nos què és allò que realment estem construint al voltant dels infants i joves. No ens oblidem d’allò que forjarà el benestar personal d’aquestes criatures (i també el nostre, és clar); aquell benestar que no és el del “jeure i no fer res” que deia Joan Manuel del Pozo –això no s’hi val– sinó el que predisposarà a aprendre bé ara, i a continuar aprenent després, el que prepara i prepararà per tenir bones relacions amb ells mateixos, amb les altres persones i amb l’entorn. I aquest benestar té a veure amb sentir-se estimat, amb disposar de temps per als vincles, per a les persones de casa i els amics. Nosaltres hem de garantir-nos temps per fer de mestres, i les famílies, els pares i les mares també han de tenir temps de fer de pares i mares. Hem de buscar temps pels vincles, hem de connectar amb els cors dels nens i nenes, acompanyar-los a pensar, a imaginar, a dubtar, a mostrar-se, a ser. A veure i viure en valors. I això implica distribuir el temps amb temps per a tot, fent més pedagogia de les persones i ajudant a humanitzar entre tots tant les aules com les cases.

PARLEM-NE...

• Disposem de temps per generar vincles amb les criatures de l’aula?
• Tenim ben escrit i subratllat a les llibretes de cadascú tot allò que realment volem construir i que estem construint al voltant de cada infant i de cada jove?

DIA 14. Som casa de tots?

“Qui pot arribar i qui pot acollir en un règim de l’expulsió permanent? Com educar en l’art de l’hospitalitat quan els contextos compartits es difuminen? (...) I quin paper hi pot tenir l’escola? Qui sempre ha tingut un lloc propi, un cos normalitzat, una llengua, una identitat i uns comportaments reconeguts potser té dificultats per entendre el sentit més elemental d’aquestes preguntes“. Aquest paràgraf introdueix el capítol ‘Mapes d’Acollida’ del llibre Escola d’aprenents, en el qual Marina Garcés reflexiona entorn de la pedagogia de l’acollida ja esmentada pel pedagog Fernand Deligny. El mapa social és divers, i l’escola i les nostres aules reflecteixen també aquesta diversitat en múltiples formes: criatures que no es troben bé en els cossos que tenen, criatures que han deixat enrere casa seva i fan esforços per ser inclosos en un sistema que no sempre els té en compte, criatures amb identitats molt febles… La riquesa d’una terra i d’una escola que és “casa” de tots ens demana una mirada ben ampla i les butxaques dels recursos una mica més plenes. Donar resposta a tantes i múltiples identitats, formes de pensar de sentir i de viure, demana acollir existències perquè tal vegada serà l’únic lloc on molts infants i joves poden trobar-s’hi bé.

PARLEM-NE...

• Quan ens trobem amb criatures amb aquestes diferents necessitats, quina pedagogia d'acollida podem fer cadascú de nosaltres?
• Tenim dificultats per entendre i saber donar resposta a tantes singularitats?
• Tots tenim i apliquem amb normalitat un sentit comú formatiu que ens aporta l’experiència. N’hi ha prou?

DIA 10. Prestigiar l’ofici de ser i de fer de mestre

Quin és el mestre d’avui? Qui ha de ser mestre avui? Per ser i fer de mestre, a més d’estimar les criatures que ensenyem i de qui aprenem cada dia, hem de continuar aprenent i formant-nos al llarg de la vida. L’ofici de mestre requereix vocació; però no n’hi ha prou, també demana molta professionalitat. Valorar l’ofici de mestre és del tot necessari per tornar a prestigiar la professió, perquè l’ofici d’educar i ensenyar requereix expertesa i és una tasca que si es fa bé és molt difícil i no ho pot fer ni ho sap fer tothom. A Catalunya, també enmig d’aquests moments dificultosos en què vivim de rapideses i immediateses, tenim uns mestres i professors i professionals excel·lents, i una de les coses urgents que ens cal fer és tornar-los a donar el reconeixement que es mereixen. El prestigi de l’educació està en mans de moltes persones i en part també de tots nosaltres.

PARLEM-NE...

• Ens cal valorar el que tenim, però també no parar de treballar per millorar-ho. Què fem cadascú de la nostra part?
• Ens sentim prou valorats per part dels altres companys de feina? Per part de les famílies? Per part de les polítiques educatives municipals i de govern?
• Quins aspectes podem treballar per millorar-ho?

DIA 29. L’escola que ens amoïna

Al web de la Fundació Carulla està escrit: “Sempre ens han dit que l’adolescència és l’etapa més complicada. Que els joves són influenciables i vulnerables. Les dades ho confirmen: segons un estudi encapçalat per investigadors de l’IDIBAPS, la Universitat de Pàdua i el King’s College de Londres, l’edat en què comencen més trastorns mentals és a 14 anys, una època en què els cervells adolescents estan en procés de maduració. Sembla massa d’hora, però la bona notícia és que la prevenció i la intervenció en els estadis inicials dels trastorns poden arribar a corregir-los o a pal·liar alguns dels seus efectes”. Per aconseguir abordar la salut mental des del principi de la nostra vida, el paper dels centres educatius és clau. L’estigma és la principal barrera per demanar ajuda i, per això, és urgent trencar el tabú de la salut mental, explicar-la, familiaritzar conceptes, compartir emocions, neguits i frustracions. Un dels grans reptes que tenim entre mans és el d’abordar les problemàtiques derivades de l’assetjament escolar. L’assetjament escolar pot prendre diverses formes, però sempre provoca patiment i trastorns relacionats amb l’estrès en la persona que el pateix. En Jordi Collell i la Carme Escudé, a la guia per a famílies ‘Assetjament escolar’ que podem trobar a l’XTEC, escriuen: “El maltractament entre alumnes no és un fenomen nou, però ha estat poc valorat pels adults malgrat les greus repercussions que pot tenir sobre els alumnes i sobre el clima de treball del centre”. Les escoles que procuren i treballen d’una manera organitzada i planificada per a la millora de les relacions entre els alumnes, augmenten substancialment el benestar de totes les persones que hi conviuen i el rendiment acadèmic de l’alumnat.

PARLEM-NE...

• Com ens adonem que un noi o una noia són víctimes de maltractament i quins aspectes activem amb urgència?
• Compartir amb l’equip el perquè hi ha criatures que maltracten els altres i com se’ls pot i se’ls ha de donar ajuda, podria ser una manera d’avançar en les respostes?

DIA 4. Tots podem aprendre. Tothom pot aprendre

Sabem que per aprendre, algunes criatures, infants i joves, cadascú atenent les seves capacitats, ritmes o maneres de ser i de fer, amb tot allò que comparteixen en el dia a dia de l’aula amb el seu tutor/a, amb metodologies encertades, amb un bon tracte, amb una bona motivació per part de l’escola i la família, van superant allò que se’ls proposa. Ho fan amb l’aplicació d’allò que anomenem mesures i suports universals per a tots. En canvi, d’altres, a part d’aquestes mesures universals, en necessiten algunes d’addicionals, com estar més acompanyats per mestres especialistes, per aules acollida, suports lingüístics específics, alguna persona orientadora, entre altres. I altres criatures, a més d’aquests suports universals i addicionals, per avançar en aquests aprenentatges valuosos per a tots necessiten unes mesures i suports més intensius, més adaptats a les seves singularitats, atenent sempre les vulnerabilitats que presenten (pensem en SIEIs o AIS, per exemple). Amb la intenció de proporcionar a tot l’alumnat una atenció educativa universal i de qualitat. També sabem que, si cada criatura disposa dels recursos i suports que necessita, avança no només en la participació a l’aula sinó en els seus aprenentatges. La comunitat que aprèn de manera continuada tant en l’àmbit escolar com en el personal i professional, actualitza no només els seus coneixements, sinó les seves habilitats i competències.

PARLEM-NE...

• Quines experiències de centre i d’aula –tastades i avaluades positivament– ens han ajudat a saber sobre: el què, el quan i el com hem d’actuar, perquè cadascú aprengui més i millor?
• Quins altres recursos, a més a més dels que disposem a les aules creiem que són imprescindibles i necessaris perquè cada criatura obtingui aprenentatges valuosos?

DIA 25. El llindar de l’escola

“Entrar a l’escola és sortir de casa: una obligació de doble cara, que crea un nou llindar a partir del qual situar-se en el món”. Marina Garcés “Feliços els qui van a l’escola: en passaran el llindar”. Josep Maria Esquirol Què sentim quan traspassem el llindar d’un lloc? Quin sentiment ens evoca traspassar el llindar d’una edificació antiga? I quan traspassem el llindar d’un lloc de culte? I el d’una institució? I el de casa d’algú? Traspassar el llindar de l’escola hauria de ser una experiència única. Hauria d’inspirar el mateix respecte que quan traspassem el llindar d’un lloc de saviesa i coneixement com podria ser una gran biblioteca. Hauria d’evocar bellesa i respecte per aquesta bellesa, com es pot sentir quan es traspassa el llindar de la Capella Sixtina. Traspassar el llindar de l’escola hauria d’inspirar el mateix respecte que sentim quan traspassem el llindar d’un monestir, d’una catedral, d’una mesquita, d’un lloc de silenci i de culte. Traspassar el llindar d’una escola ens hauria d’inspirar confiança plena. Abonar el llindar de la nostra escola no es redueix a tenir una recepció ben elegant o uns murals bonics. El cultiu del llindar de la nostra escola el fem entre totes i tots: els mestres, les criatures i les famílies, i han i hem de sentir que traspassem el llindar d’un lloc que no és un lloc “qualsevol”.

PARLEM-NE...

• Com ho podem fer des de les nostres trajectòries personals i col·lectives perquè els llindars de les nostres escoles siguin la porta d’accés a espais únics?
• Us dona confiança traspassar el llindar de la vostra escola?
• Sentiu un entrar cap a la positivitat i al bon fer?

DIA 12. Els temps d’escola a l’escola

Al temps que passem a l’escola, li manca temps de fer escola. La urgència i la immediatesa en què estem immersos als centres fa que moltes vegades dediquem temps a coses urgents i menys essencials i, en canvi, passem per alt temes més importants. Molts dies passem massa estones fent papers, omplint aplicatius, traspassant dades i números i, en canvi, darrere de tanta paperassa ens queda poc temps per la reflexió pedagògica, per compartir projectes d'aprenentatge. A l’escola necessitem temps per fer escola. L’escola necessita calma per dedicar temps a allò que és essencial, temps per escoltar l’alumnat i els altres mestres, temps per dialogar, per consensuar i compartir visió i missió educativa que ens proposem. El diàleg pedagògic ha d’entrar als claustres perquè compartint significats d’allò que som i d’allò que fem, avançarem en la tasca de donar qualitat als projectes. Necessitem anar més enllà de les presentacions i els fulls de càlcul i seure per parlar, per contrastar, per escoltar per debatre, per millorar, per compartir consens i valorar canviar quan calgui. Per ajudar a disposar d’aquest temps que tant necessitem, tothom hi té el seu paper: des de cada centre educatiu fins a l’administració. Però, mentrestant, haurem de buscar aquella escletxa per on s’escola la llum i invertir en temps d’escola. Dels de veritat: perquè justament aquests temps que ens dediquem a nosaltres i a les criatures, seran la inversió més preuada de tot l’horari escolar i de les feines que esdevindran.

PENSEM-HI...

• A què pensem que és bo poder dedicar els temps d’escola?
• Com podem invertir en temps essencials?

DIA 9. Educar des de pràctiques contrastadesi evidències avaluades

Quan parlem de sistema educatiu, actualment ens hem de preguntar què és l’educació?, i per què eduquem i ensenyem? Educar és acompanyar, guiar, orientar. I aprendre és deixar un senyal. I per deixar aquest senyal a l’hora d’ensenyar, i que sigui positiu per a cada noi i noia, no ens podem basar en ocurrències, sinó en evidències. Tenim evidències en les bones pràctiques ben tastades i avaluades que sabem que funcionen. Per sort, si bé encara ens queda camí per recórrer, a les escoles de Catalunya en tenim moltes. I també eduquem i ensenyem, perquè volem que totes les criatures, totes les nenes, els nens, els nois i les noies i joves del país, cadascú al seu ritme i atenent les seves capacitats i tarannàs, siguin com ens va ensenyar el doctor Josep Estalella, “cada dia més bons, més forts i si a més a més són savis, molt millor”. Héctor Ruiz a la seva darrera publicació Edumites repassa tot un seguit d’“afirmacions” educatives que no es basen en evidències científiques, però que han recolzat la pràctica educativa molt temps. Això és així perquè ens basem sempre en la nostra experiència personal, en les nostres expectatives i perquè són afirmacions molt intuïtives. Moltes vegades ens pesa massa el nostre biaix de confirmació, però és necessari que fonamentem la tasca docent en evidències.

PARLEM-NE...

• A l’escola, a l’institut ens basem prou en evidències contrastades?
• Compartim estratègies amb l’equip per treballar el respecte, la responsabilitat i el compromís de cadascú?

DIA 24. Autoritat, sí o no?

Sabem que el concepte “autoritat” és a l’ordre del dia de molts claustres. El significat literal de l’arrel de la paraula autoritat (auctoritas < augere) és fer créixer, augmentar. El concepte d’autoritat ha canviat, tant en els centres educatius com a les cases. Avui té autoritat el mestre que acompanya i fa créixer els seus alumnes. Té autoritat aquell qui adoba el terreny per fer créixer condicions d’educabilitat. Té autoritat el mestre que fa créixer el projecte, l’escola, i que creix ell mateix també fent créixer els altres. Sabem que l’autoritat ja no es guanya dalt d’una tarima, l’autoritat es guanya en la pràctica educativa de cada dia, a l’aula, al pati, a les sortides i entrades de l’escola, a les excursions, en els viatges escolars. L’autoritat es guanya amb el bon fer i el ser. Amb el testimoniatge. L’autoritat es guanya amb el vincle, però també posant límits quan calgui. L’autoritat es guanya amb el respecte de tots i cap a tots i totes.

PARLEM-NE...

• A quin concepte “d’autoritat” donem valor en els nostres equips?
• Com ens guanyem cadascú l’autoritat en què nosaltres creiem?

DIA 31. Prioritzar l’educació del país amb una inversió adequada des dels governs

Amb la Llei General d’Educació (LEC) fa 14 anys ja es va demanar el 6% del PIB per educació, i avui encara no hem consolidat ni el 4%. Només amb una inversió adequada podrem donar resposta a les necessitats dels infants i joves, i ajudar al fet que es pugui treballar amb les condicions òptimes als centres educatius. I si realment creiem que els nens i nenes i els nois i noies són el pilar que pot donar fortalesa al país, els hem de tractar amb les millors condicions. Pensem que aquest aspecte també és del tot imprescindible per millorar l’educació a tots els centres de Catalunya. Perquè a Catalunya ja tenim un sistema educatiu amb iniciativa, bones idees i fèrtil en molts sentits, però l’hem de dignificar molt més i fer-lo créixer més sa en molts d’altres. I si sabem com tractar-lo, i si li donem el que necessita pedagògicament, i un compromís polític ferm, pensem que podem col·laborar en fer possible aquesta renovació pedagògica que ens pot ajudar a tots a millorar. Nosaltres tenim confiança pedagògica en les pràctiques dels mestres, dels equips directius, de les comunitats educatives i de les cultures i les polítiques educatives encertades, que ens han d’ajudar a educar i ensenyar cada vegada més i millor.

PARLEM-NE...

• Creiem que un sistema educatiu, que ens va dibuixant la nova manera de viure i de conviure en societat, es pot millorar des de l’escola?
• Quines pràctiques ens poden ajudar a educar i ensenyar cada cop de manera més encertada en la societat d’avui?

DIA 30. Compromís social per l’educació del país

Si volem que el sistema educatiu funcioni cada dia millor i que els ecosistemes dialoguin cal un compromís de país. “Un pacte nacional de país, un compromís social des de totes les parts: administracions, governs, entitats municipals i comunitat educativa que donin estabilitat als centres educatius amb polítiques, cultures i pràctiques educatives fermes i consensuades”. Un compromís que sobretot, governi qui governi, doni estabilitat i continuïtat en polítiques educatives als centres educatius de Catalunya, amb un control i un seguiment en l’aplicació de les seves finalitats i objectius de millora.

PARLEM-NE...

• Per què ens sembla que l’administració educativa necessita canviar el currículum tan sovint? Per què el que hi ha no funciona prou bé i no s’acaba d’adaptar als centres educatius? O potser per què és bo anar fent aquests canvis curriculars, ja que la vida també canvia molt de pressa i cal actualitzar-lo cada vegada que arriba un nou govern?
• Com veiem la necessitat d’un pacte de país per a la millora i estabilitat del sistema educatiu? Pensem que pot ser una bona mesura pels nostres centres?

DIA 13. Pobresa al carrer i a l’escola

Segons l’IDESCAT, un 32,5 dels infants a Catalunya viuen en risc de pobresa. En algunes zones aquest percentatge creix desmesuradament. L’escola no pot estar-hi ni sentir-se indiferent. A les nostres aules avui hi ha infants i joves que són sota aquestes xifres. Hi ha criatures que venen a aprendre sense tenir garantit un plat a taula, un habitatge digne, una família acollidora. Tenim criatures a diferents centres que no aprenen prou bé, perquè no mengen bé i per aprendre hem d’estar ben alimentats. Primera condició del tot imprescindible per treballar a ple rendiment. I aquestes condicions d’educabilitat tan vulnerables tenen implicació directa en les nostres pràctiques de cada dia a les aules i als centres educatius. Per revertir aquesta situació ens cal invertir des de molts àmbits i de manera més específica des de les polítiques socials. Actualment, la política educativa ja no pot anar sola, ha d’anar cada cop més lligada i de bracet de la política social per avançar en els veritables aprenentatges d’aquestes criatures més vulnerables.

PENSEM-HI...

• Com podem i hem d’acollir aquests infants dels nostres centres educatius?
• Com podem generar condicions d’educabilitat una mica més dignes que les que tenen malauradament fora de l’escola?

DIA 20. La natura, el planeta i la casa comuna

Sabem que estimar la natura, la terra i el món que ens envolta ens fa més solidaris, més respectuosos, més empàtics i resilients. La mestra i pedagoga Rosa Sensat, entre d’altres, tenia dos principis: La vida en plena natura és un factor essencialíssim d’una cultura integral. S’ha de posar l’infant en contacte directe amb les formes de la vida, amb la natura i amb el treball humà, per tal que adquireixi nocions immediates dels éssers i de les coses. Han passat ja uns quants anys des d’aquella Escola de Bosc i, més enllà de la conceptualització d’escola que puguem tenir entre mans, hem de deixar espai perquè la vida de fora de l’escola impregni també les aules. Estimar la terra i la natura ens vincula i ens arrela, ens ajuda a desenvolupar el sentit de corresponsabilitat i de pertinença a un lloc que és casa de tots. Daniel Siegel, metge, professor clínic i especialista del cervell adolescent, proposa, com molts altres estudiosos, la necessitat de temps de natura com a un dels temps essencials per un desenvolupament òptim del cervell de les criatures. Som en tant que ens vinculem. Conèixer per estimar, estimar per vincular, vincular per créixer i connectar.

PARLEM-NE...

• Estem preparant les criatures perquè estimin la natura?
• La natura crea vincles amb les nostres criatures? Els ajudem a crear vincles de corresponsabilitat?

DIA 6. Lectures de totes menes

El mestre Jaume Cela quan parla de literatura sempre diu que a l’escola no podem confondre la lectura amb la lectura literària, i que l’escola ha d’ensenyar a llegir tota mena de textos, des d’un poema de San Juan de la Cruz a una cançó de Els Pets, passant pel rebut del gas, el catàleg d’una empresa d’informàtica, una recepta de cuina o un resum que podríem necessitar per ser dit en una conferència. I ara, a més a més, també hem de tenir presents les modalitats de lectura provinents de les tecnologies de la informació i el coneixement, que estan canviant algunes maneres tradicionals de llegir. El pla lector de cada escola –des de l’aprendre a llegir, al llegir per aprendre i el gust de llegir– ajuda en el desenvolupament no només de la lectura sinó de comprendre, de saber interpretar els textos; s’adquireix l’hàbit lector en qualsevol suport i ajuda cada criatura a millorar l’eficàcia lectora i a sentir motivació i plaer per allò que llegeix.

PARLEM-NE...

• Tenim presents des dels centres educatius i des de cada aula tots els propòsits que es poden aconseguir en cada activitat lectora?
• Tenim plans ben dissenyats per motivar les diverses dimensions a què ens pot apropar la lectura?
• El plaer de llegir ha de ser lliure?

DIA 28. Posar l’alerta en l’abandonament escolar

La taxa d’abandonament escolar prematur va ser del 14% el 2023 a Catalunya, segons dades de la Unió Europea. Aquesta xifra està per sobre del 13,6% de mitjana estatal. Per sexes, les xifres catalanes són del 15,8% en nois i el 12% en noies; 19,5% i 14,2%, respectivament el 2022. Tot i que va millorant molt a poc a poc, són encara molts els joves que abandonen els estudis de manera prematura. Per avançar en aquest sentit ens cal oferir, a més a més d’una sèrie de recursos, més orientació educativa integrada, tant a l’hora d’afrontar entre tots aquest abandonament, com sobretot a l’hora de prevenir-lo. Més col·laboració i seguiment entre els centres educatius i les famílies –tant en l’àmbit escolar com extraescolar– i sempre anant de bracet dels ajuntaments i de les entitats municipals amb qui els nois i noies tenen relació i contacte. També ens cal disposar de més temps de tutories personalitzades per atendre les necessitats dels estudiants de manera general i de cada jove en particular, amb una orientació i una tutorització adequada a cada necessitat. I en tots els casos, un seguiment, una avaluació formativa de manera constant, que serveixi per anar ajustant les millores a l’especificitat de cadascú. L’acompanyament continuat és bàsic per fer front a aquests aspectes.

PARLEM-NE...

• Quines metodologies de treball i d’organització de centre ens han estat útils o pensem que ens poden ser vàlides per combatre l’abandonament escolar prematur als nostres centres?
• Ens sembla clau la feina que fa i pot fer el o la tutora? Quins altres aspectes imprescindibles creiem que serien interessants de compartir per ajudar a millorar-ho?

DIA 15. Pertanyo i em sento d’un lloc

Un altre aspecte molt important per aprendre és el sentit de pertinença. Quan una criatura o un jove –o fins i tot un mestre– no se sent d’un centre educatiu, no se sent d’un barri, d’un municipi o d’un país, no s’integra en aquell lloc; aleshores aprendre és molt més difícil. També ho és ensenyar en un lloc del qual no te’n sents part. En José Palos en un escrit al Diari de l’educació ens recorda: “El desenvolupament i enfortiment del sentiment de pertinença de les persones o els grups en un territori ajuda a construir consciència de vinculació, afavoreix les actituds participatives i de cooperació en el medi i en la comunitat, i facilita el procés d’inclusió i la cohesió social”. I ens adonem de la necessitat del treball integrat i de bons projectes educatius per portar-lo a bon terme. Els projectes de centre no sols ajuden a motivar a les criatures a aprendre, sinó també a saber integrar-se en la cultura i en la comunitat del lloc on viuen. I per fer-ho, a més de bons projectes, també es necessiten equips directius compromesos i entitats municipals al barri que funcionin de manera coordinada amb els ajuntaments. Ajuntament i municipis que, com diria Marta Mata, siguin el màxim d’educadors i que facin propostes culturalment esperançadores i engrescadores per a tothom.

PARLEM-NE...

• Tots sabem que moltes vegades aquests processos de coneixement i enriquiment entre cultures són lents. Com pensem que podem ajudar quan alguns nois i noies presenten resistències?
• En el marc de la diversitat cultural en què vivim al nostre centre, creiem que totes les cultures sobreviuen en condicions d’igualtat?

DIA 26. Alegria i gratitud

En aquest moment no podem eludir el que deia Joaquima de Vedruna: “No deixeu que cap infant marxi trist a casa”. Paraules sàvies en uns temps de pocs congressos de pedagogia. Els nens van a l’escola a aprendre, si aprenen són feliços i si són feliços notes que estan alegres i contents. L’escola també necessita aquesta alegria, que no és la del riure i somriure tot el dia, necessita aquest sentiment de gratitud per la tasca que fem, de satisfacció de ser on som fent el que fem i compartint allò que fem amb altres persones. L’escola que no està prou contenta necessita recuperar de nou l’alegria i no podem deixar que cap infant marxi trist a casa, com no ens podem permetre a nosaltres mateixos, mestres, marxar i venir tristos a l’escola perquè l’escola, i tots ho sabem, val la pena per moltíssimes coses i ens dona moltes estones, tant als més grans com als més menuts, de compartir coneixements, d’encomanar bon tracte i l’alegria de saber viure amb plenitud.

PARLEM-NE...

• Sentim que encara hi ha infants dels nostres centres que marxen de l’escola sense alegria? Quines mesures ens sembla més urgents de prendre per tal que això no passi?
• Quins aspectes del nostre centre ens ajuden a fer de mestres amb plenitud i a encomanar-la?

DIA 5. Els aprenentatges essencials creen bases

Els docents no ens podem acomplexar. Hem de ser agosarats; però sempre amb criteri, cadascú el seu, i sobretot, cal tenir en compte que aquesta gosadia sols es pot portar a terme escoltant i compartint amb l’equip. Ara sembla que només estan ben vistes segons quines metodologies modernes, “innovadores” per ensenyar i aprendre, i segurament que per algunes criatures aniran molt bé; és probable que tots vosaltres n’apliqueu algunes cada dia. Però tots els docents sabem que, a les criatures, els hem d’ensenyar sobretot a aprendre, per així poder tenir un bon domini dels aprenentatges essencials. Els “aprenentatges essencials” serveixen per tenir les bases per continuar aprenent en tot el que necessitin al llarg de la vida. Sense aquests aprenentatges essencials, deixarem les criatures òrfenes dels fonaments que sostenen la casa del saber. A nosaltres ens agrada parlar de millora continuada. Fem el que fem i sigui quina sigui la manera com ho fem, la nostra és una tasca que requereix una millora permanent, i pensem que aquest també és el camí per garantir des de l’escola el que és essencial.

PENSEM...

• Si dissenyem i planifiquem els aprenentatges essencials de les criatures que tenim al nostre costat en cada curs escolar, i planifiquem les maneres d’ensenyar-ho i aprendre-ho, millorem constantment, fem renovació pedagògica i innovació permanentment?
• Si innovar és un procés de canvi i renovació per a la millora de la qualitat del sistema educatiu i de les pràctiques educatives, entenem que molts de nosaltres cada dia com a docents a l’aula, innovem?

DIA 11. Qüestió de confiança

Sabem que la confiança és la base del creixement. Es necessita confiança en un mateix per créixer i avançar, però també confiança en els altres, en aquelles persones amb qui teixim trajectòries personals i professionals, també a l’escola. Cal restablir els vincles de confiança en l’escola, en el fet educador, en els equips que alimenten cada dia les escoles, en les famílies que, valgui la paradoxa, ens fan confiança, i en les criatures que són la raó de ser d’aquest projecte compartit. La confiança, però, és un bitllet d’anada i tornada. Necessitem famílies que confiïn en l’escola. Que creguin que allò que passa dins l’escola té un valor essencial. Necessitem que la societat també confiï en l’escola. Necessitem institucions que ens facin confiança. En un recent article, Xavier Marcet deia: “Una organització sense confiança és una organització sense ànima”. Les escoles han de bategar perquè, com deia Marcet: “Confiar és apostar. Confiar és arriscar entre dubtes”. La desconfiança genera dubtes i sovint ens porta a situacions d’angoixa, pors o estrès afegit. Ara, en època desmesurada de la intel·ligència artificial hem de continuar apostant per les persones. Hem d’aconseguir confiar en el projecte que tenim entre mans i en totes les persones que el fan possible; i, sobretot, en els infants i joves que massa sovint només trobaran un clima de confiança sota el nostre sostre.

PENSEM-HI...

• Ens arrisquem a confiar en l’escola? Què ens ofereix per tenir-hi confiança?
• Com podem plantar llavors de confiança en una societat massa desconfiada?

DIA 7. Estimar i encomanar les tradicions populars

Tots estarem d’acord que és bo planificar i promoure allò que sabem que és un bé comú per a tots. I perquè la canalla creixi de manera sàvia i, alhora, saludable, estimar el poble i les nostres tradicions i encomanar-les és una manera molt encertada de possibilitar-ho. Com? Coneixent i sabent bé tot allò que passa al poble i a la comarca. Descobrint que conèixer el medi que habitem –tant a en l’àmbit natural com social i cultural– és un dels factors que afavoreixen l‘educació dels infants i joves i en faciliten la inclusió com a ciutadans i ciutadanes. Grans mestres i pedagogs que ens han precedit ja ens va ensenyar que la natura va lligada a la cultura i tots dos aspectes són factors claus per un creixement integral de les criatures. I sabem que si a les escoles propiciem aquests aprenentatges naturals, de tradicions populars i culturals i, a més, ho fem creant climes de confiança, no sols afavorirem el vincle i l’arrelament al municipi, sinó també unes condicions d’aprenentatge més gratificants.

PARLEM-NE...

• Planifiquem i programem per conèixer, per gaudir i per descobrir la vida cultural com a ciutadans?
• Facilitem des dels centres educatius aprenentatges i lligams amb les tradicions més properes?

DIA 8. Inclusió, igualtat i equitat: imprescindibles per a una educació de qualitat

Tots els professionals de l’educació sabem que cal treballar fermament pel bé d’una educació de qualitat, amb tres aspectes imprescindibles que no poden ser mai una opció, sinó que són una obligació. El primer, un sistema educatiu inclusiu per a tothom. On tothom, sigui com sigui, pensi el que pensi i aprengui al ritme que aprengui, se senti respectat i acollit per adquirir aprenentatges valuosos. Un altre aspecte és un sistema educatiu que proporcioni igualtat d’oportunitats per a tothom, independentment del sexe, origen o de qualsevol condició. Que posi fi a les desigualtats, tant en l’àmbit de la pobresa infantil com d’assetjaments i maltractaments, situacions que malauradament són en moltes cases i entorns socials. I el tercer, un sistema educatiu que sigui equitatiu, en què cadascú disposi de tot allò que necessita per créixer, per desenvolupar-se i per aprendre com més millor. Si no avancem en inclusió, en igualtat i en equitat, sabem que hi ha criatures que no podran mai aprendre com les altres. Ens calen recursos i suports sí; però en alguns aspectes també una profunda transformació pedagògica. I no només una transformació del sistema educatiu, sinó de nosaltres mateixos, de saber-nos adaptar als nous interessos de les criatures, així com a les seves vulnerabilitats. Ens cal canviar la mirada i posar cada criatura al centre de totes les polítiques, cultures i pràctiques educatives.

PARLEM-NE...

• Què vol dir canviar la mirada i posar la infància al centre? Com ho entenem cadascú i com ho enfoquem?
• Si actualment no treballem en aquest sentit, hi pot haver qualitat en l’educació?

DIA 18. Quan s’està motivat i satisfet, s’aprèn més

Educar també és ajudar a preparar, és preparar per al present i també en allò que puguem pel futur i per a la vida. I si volem que els nostres nens i nenes aprenguin des de la personalització, per exemple, que cadascú aprengui a cuinar el seu propi plat, el que es necessita és que qui cuini tinguin un bon mestre de cuina al costat, que l’acompanyi allà on li cal amb una paraula o un cop de mà, i si es fa així, llavors ja hi ha molt de guanyat. La nostra feina com a educadors, però, no és només la d’acompanyar, sinó la de ser ajudants, ensenyar-los a fer i a ser. Perquè aquests joves, en els temps actuals, necessitaran cada vegada més recursos per estar preparats per totes les incerteses que se’ls aniran plantejant en les diferents èpoques de la vida: per triar uns estudis o un ofici, per tenir una bona feina o per viure en la nova societat necessitaran ser competents en moltes coses, com més millor, tant de coneixements com de destreses, de valors humans i socials. Per aprendre i ser cada cop més competents hem de familiaritzar-nos bé en dos aspectes fonamentals com són la cultura de l’esforç i la cultura del benestar. La primera, la cultura de l’esforç, perquè gairebé res és a canvi de res, perquè tot val i costa alguna cosa. Tot bon plat requereix un esforç en la seva elaboració. I tan important com la primera, la cultura del benestar. Que tot allò que fem, ens aporti la placidesa d’estar bé amb un mateix i tenir cura i fer el bé cap als altres.

PARLEM-NE...

• Ens sentim satisfets com a “xefs” amb les aromes que es desprenen dels aprenentatges que compartim amb l’alumnat?
• Creiem que el “xup-xup” del nostre centre està ben equilibrat entre aquests dos aspectes fonamentals com són la cultura de l’esforç i la cultura del benestar?

DIA 21. L'avaluació formativa que volem i la pràctica del saber fer

L’avaluació formativa que volem és la que no sanciona, la que ajuda a aprendre allò que no sabem prou bé, allò que ens cal millorar. En una societat tan canviant hem de pensar bé quina educació hem de propiciar, quins currículums, quins sabers, quines habilitats i actituds haurem de treballar durant els processos d’aprenentatge de cada infant i de cada jove. No sols per saber més, sinó també per saber fer, per saber aplicar i fer funcional allò que hem après. A més a més, hem de pensar molt bé com avaluarem que hagin assolit tots aquests processos. L’aprenentatge d’ensenyar i aprendre a fer una truita a un noi de 1r d’ESO no és completa fins que el noi tingui la truita al plat a punt de menjar. No val només la teoria de l’explicació, sinó la pràctica del fer. Neus Sanmartí en el dossier ‘Avaluar per aprendre’ ens explica que quan es parla d’avaluació sovint es barregen dues finalitats:

1. L’avaluació com a mitjà per regular els aprenentatges, és a dir, per identificar les dificultats i els errors i trobar camins per superar-los (avaluació formativa o formadora).
2. L’avaluació com a mitjà per comprovar què s’ha après i quantificar o qualificar els resultats d’un procés d’ensenyament-aprenentatge per tal d’orientar l’alumnat en els seus estudis futurs, i al professorat i a les persones que gestionen el sistema educatiu en els canvis a introduir, per acreditar aprenentatges, o per classificar o seleccionar l’alumnat.

PARLEM-NE...

• En quina mesura faciliten les nostres pràctiques educatives d’aula el saber fer i saber aplicar?
• Quan avaluem ens quedem amb la bona teoria o utilitzem la pràctica avaluativa amb tots els ets i uts?

DIA 22. Preparats pel repte de les incerteses

Per aprendre de manera òptima hem d’estar ben preparats en diferents àmbits. Sabem que, a més a més d’estar ben alimentats, és necessari que el cos estigui en forma. L’exercici físic i l’esport a les edats escolars també són del tot imprescindibles. Un altre aspecte important és el joc. Jugar entre iguals i amb la família, tant siguin jocs de taula com jocs interactius ajuda a posar les ments a punt. Amb els jocs, grans i petits fem molts més aprenentatges dels que ens pensem. El cos necessita altres aspectes importants pel seu desenvolupament i creixement des de tots els sentits. Poder avançar en matèries com la música, l’art, el dibuix i la pintura, l’escultura, la fotografia o les llengües estrangeres, entre altres, pot contribuir a crear ments més preparades culturalment i persones més felices i obertes al món. I encara dues coses més, també molt importants: per aprendre ens cal estimació i sempre que es pugui una bona dosi de bon humor. Passar-s’ho bé aprenent és imprescindible per estar a punt per aprendre més. Alimentació adequada, exercici físic i esport, jugar, la cultura de l’esforç, el benestar personal i l’estimació són uns ingredients en educació indispensables perquè els infants i joves estiguin en disposició d’aprendre i se sentin més preparats per a les ocasions que esdevindran i que avui encara desconeixem. Preparats per atendre i desenvolupar-se en cadascuna de les incerteses que se’ls presentin.

PARLEM-NE...

• Ens sentim preparats per rebre el gran repte de les incerteses que vindran?
• Tenim prou cura de nosaltres mateixos i prou coneixement per poder fer front a les incerteses? Estem preparats en aquests aspectes?

DIA 16. Llengua i identitat

Quan parlem de llengua ens ve al cap la necessitat imminent de preservar-la, ensenyar-la, difondre-la i d’encomanar-ne l’estima. Perquè sabem, i tots ho tenim clar, que hem de tornar a recuperar a gairebé tots els nivells la llengua catalana. I ho hem de fer motivant la gent, perquè si no hi ha motivació, de l’obligació no en farem res. Hem de treballar la llengua des de tots els vessants i des de totes les àrees i matèries d’aprenentatge, i ens cal també fer un treball ben ferm des de l’oralitat, així com amb bons models de lectura en veu alta, en l’escriptura i, en general, des d’una feina ben planificada en tots els sentits i a tots els àmbits, perquè el mestre o professor de matemàtiques o d’història també ha de ser un bon mestre i referent de llengua. A més a més de recuperar-la, des dels centres educatius i des d’allà on tots puguem, s’ha de vetllar per un bon ús i un bon model en tots els àmbits, sigui a dins com a fora dels centres i de les institucions educatives.

PARLEM-NE...

• Sabem que estimar la llengua comença a casa, al carrer i també a l’escola des de ben menuts. Tenim deures pendents des dels centres escolars en aquests aspectes?
• Sempre s’ha dit que des de l’escola s’ha fet i es fa cada dia una gran i bona feina en la recuperació de la llengua. Quins aspectes hem d’incloure en els projectes i plans diaris que ens facin avançar més en el treball de la llengua?

DIA 3. Som la nova ciutadania digital

Sabem que tenim i vivim en una nova ciutadania i cultura digital. En Carles Capdevila en un article que va anomenar “els papa-nates, els pare-noics i el nen savi que assenyala la lluna amb el dit”. Escrivia: “La tecnologia multiplica les opcions d’encertar-la i també de ficar la pota. Permet conèixer-nos millor i facilita enormement l’anonimat. Ho accelera tot: mai ha estat tan ràpid ni senzill ajudar o perjudicar algú. No té res a veure amb l’educació i ho té tot, perquè la facilita, la qüestiona i la posa a prova de forma radical. El papa-nates està fascinat per com el seu petit geni ha après solet a fer anar el mòbil tàctil amb el ditet o la rapidesa en què el gran fa amics a les xarxes. El papa-nates tecnològic nega evidències com les addiccions per estalviar-se el tràngol de posar límits a casa seva. El pare-noic veu la xarxa com un niu de depravats i assetjadors que campen amb tota impunitat, sobreprotegeix tant que abonyega i conclou que els joves d’avui són violents només per poder-se gravar al mòbil i enviar-ho”. Tots dos tenen la seva part de raó i tots dos la vessen. La relació amb la tecnologia i les xarxes és certament una relació d’amor-odi que ens porta a una confrontació permanent, una confrontació personal, amb nosaltres mateixos, i també d’equip, a les escoles, amb les famílies, a la societat. El que és clar és que ens caldrà aprendre d’eines, però també de competències, d’estratègies i estils de vida que vagin més enllà de la mateixa màquina i tot allò que d’ella va esdevenint. Tenim una nova ciutadania digital a qui cal saber-hi donar respostes.

PARLEM-NE...

• Fins a quin punt resistir-nos a canviar és una garantia d’èxit o de fracàs?
• Com conduïm aquests canvis perquè siguin el màxim d’educatius en els nostres centres?
• En aquest món tan enlluernador de les pantalles, quina formació necessitem com a docents per formar aprenents permanentment i de manera òptima?
• On posem el límits?
• Què ha de tenir present l’enfocament de la tecnologia als nostres centres per tal de fomentar vertaderes pràctiques de benestar digital?