Ciències Socials 3r ESO

CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO. 2024-2025.

«A un pueblo no se le convence sino de aquello de que quiere convencerse. (Miguel de Unamuno)»

Índex de temes

Presentació

Subtítulo aquí

Unitat 1

Unitat 2

Unitat 3

Quin és l'activitat bàsica per a sobreviure? Introducció a l'economia.

Què necessitem per començar a produir? Sector primari.

El sector històric de la nostra comarca. Sector secundari.

Unitat 4

Unitat 5

Quin sistema polític tenim?

Unitat 7.

Unitat 7: "Del Segle d'Or a les Ombres: Viatge per la Modernitat Ibèrica".

Unitat 6

El sector "predominant" a la ciutat. Sector terciari.

Unitat 6: La concienciació d'un nou racó del món.

Unitat 8

Reinaixement, barroc i humanisme.

Sessió 0: Iniciem un camí mai trepitjat.

Objectius.

- Al final del curs comprengueu i interpreteu millor com ha estat l'edat contemporània a nivell autonòmic, nacional i internacional.Apliqueu els coneixements a valorar els avenços que s'han fet fins ara i treballar i motivar-se pels avenços que encara s'han de fer.

Arribar a l'assoliment de les competències al final del curs.

- Motiveu-se a aprendre, a voler incrementar el vostre coneixement i a donar-ho tot en aquest sentit.

Temari.

Unitat 1: Quin és l'activitat bàsica per a sobreviure? Introducció a l'economia. Unitat 2: Què necessitem per començar a produir? Sector primari. Unitat 3: El sector històric de la nostra comarca. Sector secundari. Unitat 4: El sector "predominant" a la ciutat. Sector terciari. Unitat 5: Quin sistema polític tenim? Unitat 6: Una conquesta que va revolucionar el món conegut. Descobriment d'Amèrica. Unitat 7: Reis catòlics i austries. Unitat 8: Reinaixement, barroc i humanisme.

Com arribarem aconseguir les competències?

Actitud

Avaluació

Continguts.

Material

+ Info

Unitat 1: Quin és l'activitat bàsica per a sobreviure?

Introducció a l'economia.

Índex unitat 1.

objectius unitat 1

Sessions 1 i 2

Sessió 3

Sessió 4

Subtítulo aquí

Subtítulo aquí

Subtítulo aquí

Sessions 8-9

Subtítulo aquí

Sessions 10-11

Subtítulo aquí

Sessions 5-7

Subtítulo aquí

Objetius de la unitat 1.

Identificar que és una economia de mercat i com funciona l'oferta i la demanda i factors que les regulen.

Definir de mode esquemàtic el què és l'economia.

Identificar i explicar quins són els sistemes econòmics actuals.

Identificar que són els factors bàsics per a produir.

Identificar quins són els agents que intervenen en l'economia.

Sessió 1-2 Per què produim?

Què és l'economia?

Conceptes econòmics a tenir en compte.

Play

PRODUCCIÓ DISTRIBUCIÓ I CONSUM

NECESSITATS

BENS

Factors de producció.

vídeo

treball

Capital

recursos.

La font més important per a produir béns o productes de consum són els recursos naturals. A partir de la transformació, domesticació i extracció d'aquests recursos produeix nous bens. Renovables/ no renovables

Activitat humana, física o intel·lectual necessària per a produir béns o subministrar un servei.

Són les persones, els béns durables (edificis, maquinària, eines) i els diners necessàris perquè una empresa elabori béns de consum.

Recomanació del dia: Orbaizeta (Navarra).

Sessió 3: Agents econòmics, la família.

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod.

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh

Sessió 4: Agents econòmics (II) L'empresa i l'estat.

Segona part dels agents econòmics.

sESSIÓ 4: aGENTS eCONÒMICS (ii). l'EMPRESA I L'ESTAT.

L'EMPRESA.

quantitat de treballadors.

propietat

públiques

Privades

Aportacions de capital per part d'un empresari.

Subvencionades a partir dels impostos dels ciutadans..

sESSIÓ 4: aGENTS eCONÒMICS (ii). l'EMPRESA I L'ESTAT.

L'EMPRESA.

Segons el nombre de propietaris.

Individuals.

diversos propietaris.

SL (SOCIETAT LIMITADA)

Un sol empresari aportat tot el capital necessari (AUTÒNOM).

SL (SOCIETAT ANÒNIMA)

Empresa propietat d'uns quants socis que es reparteixen els beneficis a parts iguals.

Empresa, el preu de la qual està dividida en accions amb propietaris anònims.

L'estat.

Agent encarregat dels impostos que s'utilitzen en activitats d'elaboració de béns o serveis i també en comprar béns elaborats a les empreses.

• Genera llocs de treball a l'administració pública (funcionaris) (metges, professors, administratius, policíes, jutges)
• Construeixen infraestructures viàries o de ferrocarril, hospitals, escoles o altres construccions.
• Prestacions socials i ajudes (jubilacions, malaltia, atur, ajudes de viudetat, menjador).
• Elaborar normes a complir en tot el país (sou mínim professional, inspeccions, hores de treball i normes de treball i de seguretat.

Sessió 5-6: Per què és un problema l'atur?

Presentación del módulo

Conceptes del món laboral

Població no activa.

Població activa.

No duen a terme un treball remunerat, perquè no estan en condició de fer-ho o no pretenen fer-ho.

Població ocupada.

Població aturada

Treballa i exerceix una activitat reconeguda per l'estat. És remunerada.

No tenen feina però estan en disposició d'incorporar-se al món laboral i cerquen feina.

Els nens, joves en edat laboral que estudien, les mestresses de casa, els jubilats, les persones que no poden treballar per motius de salud i els militars.

Treball en negre. Treball fet sense ser reconegut per l'estat.

Presentación del módulo

mercat laboral

demanda de treball

oferta de treball

Les empreses i el sector públic són els que demanden la mà d'obra.

El sector de la família són els que ofereixen la mà d'obra.

El mercat laboral és força rígid i molts cops segueix tendències diferents a respecte a la tendència econòmica d'un país.

L'estat regula amb normatives i lleis que el mercat laboral tingui unes característiques en acord amb els drets humans i les constitucions dels països o organitzacions internacionals.

Atur en el cas espanyol.

Taxa d'atur: Mostra el percentatge de la població activa que no treballa, i és un indicador de l'evolució del mercat labora.

Sessions 7-8: De quina manera ens organitzem econòmicament?

Economia de mercat (capitalisme), economia de planificació central (comunisme), economia mixta o economia social de mercat (socialdemocràcia).

Sistemes econòmics.

Tipologia 3

economia mixta o economia social de mercat (socialdemocràcia)

Tipologia 2.

Economia de planificació central (comunisme).

Tipologia 1.

Economia de mercat (capitalisme)

Sistema econòmic d'economia de mercat.

En què consisteix?

El sistema parteix de les teories d'Adam Smith (s. xviii). En l'economia de mercat tot descansa en el conjunt de mercats. (es compren o es venen béns, serveis i factors de producció). Són les decisions que prenen els agents econòmics què com i perquè produir. Les decisions es prenen i es coordinen segons un sistema de preus i es fan a partir d'un intercanvi a partir dels diners.

aspectes essencials.

Punts a favor.

Punts negatius.

Sistema econòmic de planificació central. (comunisme).

En què consisteix?

El sistema parteix de les teories de Karl Marx que criticava el capitalisme per les grans desigualtats que generava i pronosticava la seva desaparició i substitució pel comunisme. Després de la primera guerra mundial i la revolució russa, Lenin va implementar a Rússia el primer estat amb un sistema econòmic de planificació central. Aquest sistema econòmic ha estat el sistema dels països del bloc comunista durant gran part del segle XX (URSS, països d’Europa de l’est, Cuba, Xina...) i va respondre al seu moment a la voluntat de crear una alternativa a l’economia de mercat o capitalista.

aspectes essencials.

Punts a favor.

Punts negatius.

Sistema d'economia mixta de mercat o economia social de mercat.

En què consisteix.

Davant dels inconvenients i situacions de desigualtat que tenen lloc amb el capitalisme i l'ineficàcia i caiguda de les economies planificades es va decidir un sistema amb més o menys grau intermig. És a dir, l'economia és capitalista però amb un element regulador com és l'estat, sobretot per l'equitat de la renda o en situacions de crisi (keynesianisme).

Aspectes essencials.

- Majoria de participació de l'economia de les empreses privades, però les empreses públiques hi participen en sectors estratègics (sanitat, educació, cultura i vies de comunicació). - Assegurador de l'estat del benestar mitjançant els impostos que recapten per invertir en sanitat, educació i previsió social.

Resum:

Sessions 10-11: Indicadors per saber l'estat d'un país.

Indicadors

indicadors socials

Mesuren aspectes que tenen una incidència directa sobre la població i mostren riquesa o pobresa de la població. (educatius, sanitaris, mediambientals i socials).

INdicadors econòmics.

Mostren la salut econòmica d'un estat, empresa o família.

indicadors

Faciliten informació sobre la situació actual i les perspectives de futur de l'economia d'un país i sobre com aquesta repercuteix a la població.

14

37

Indicadors econòmics.

Diferents gràfics i mesuradors econòmics.

PIB: mostra si hi ha un augment o una reducció del valor dels béns i serveis produits per un agent econòmic (país o empresa) en un període determinat. PIB per càpita (x habitant): Es divideix el PIB entre la població d'un país. Índex de preus del consum (IPC): S'analitzen tot una sèrie de productes per saber com evoluciona el cost de vida de la població. Inflació (augment preu dels productes), dèficit públic (excés de despesa d'un estat per sobre dels ingressos) deute públic (Conjunt de deutes que té l'estat amb particulars o altres estats).

Indicadors socials o humans.

Mesuren els aspectes i dades que tenen una incidència i una relació amb la població i que mostren la riquesa o pobresa que pateix la gent de l'estat. Hi ha moltíssims indicadors en aquest sentit: taxa de mortalitat infantil, esperança de vida, índex d'escolarització, taxa d'alfabetització, nombre de metges per persona, llits d'hospital per cada 1000 persones o despesa pública en salut o educació. Hi ha alguns índexs que agrupen diverses variables com les que hem vist en línies superiors. Això és l'index de desenvolupament humà (IDH).

Unitat 2: Què necessitem per començar a produir?

De la ciutat al camp.

Índex de temes

Objectiu

Sessió 1-2

Sessió 3

Sessió 4

Unitat 4

Unitat 6

Unitat 5

Unitat 7.

Subtítulo aquí

Subtítulo aquí

Subtítulo aquí

Subtítulo aquí

Objectius

Identificar, interpretar i explicar quines són les principals exportacions i importacions agropeqüàries de l'estat espanyol.

Identificar i argumentar quins són els principals cultius de l'estat espanyol.

Identificar i argumentar quines són les principals activitats ramaderes de l'estat espanyol.

Localitzar les principals àrees de pesca de l'estat espanyol.

Sessió 1-2-3-4: Per què tenim aquesta agricultura?

Medios

Soberanía Alimentaria - Esther Vivas

Duis autem vel eum iriure dolor in hendrerit

Condicionants físics.

- Relleu: País molt muntanyós.- Clima: Temperatures en molt s moments de l'any per sobre dels 25cº, grans sequies, rius poc cabalosos i país on les tempestes són habituals. - Qualitat del sol: Només un 10% és apte per ser cultivat.

Condicionants humans.

- Tot i que l'agricultura espanyola ha fet una millora en els últims anys (progressos tècnics i noves formes de producció). Encara té un baix grau de mecanització en comparació a altres estats d'Europa.

Població activa en el sector primari.

Tipus d'agricultura al món.

Quilograms de fertilitzants agrícoles que s'utilitzen al món.

Principals exportadors de productes agrícoles al món.

Agricultura intensiva

Agricultura extensiva

Agricultura monocultiu

Agricultura policultiu

Agricultura de secà

Agricultura de regadiu

Ramaderia a Espanya.

Aquest sector suposa un 20 % del PIB del sector primari.

La ramaderia porcina, ovina i bovina són els principals sectors de la ramaderia espanyola. El primer cas està molt enfocat a la venda a l'estranger i dintre del mercat nacional degut a la qualitat del mateix. En el segon i tercer cas estan molt enfocats al mercat nacional en el tema dels làctics i de la venda de formatges (molt apreciats i amb molta tradició en determinades zones). En el cas de les aus es sobretot dominat per l'aviram. Avui en dia és un sector que afronta grans problemàtiques degut a les grans dificultats de trobar gent que vulgui fer-se càrreg d'aquesta feina, preus de venda per sota dels costos de producció, la competència de les macrogranjes o el problema del llop.

https://www.instagram.com/reel/ClgZqVmA_On/?utm_source=ig_web_copy_link

Sessió 5: El sector de la pesca a Espanya.

Sector pesquer a Espanya.

- Sector en retrocés en el cas espanyol a causa de la duresa, el sacrifici, els llargs períodes de temps lluny de casa que comporta. - També s'apliquen uns rigurosos acords pesquers amb altres països, les quotes i restriccions que s'apliquen en zones de pesca tradicionals. - Problemes també de contaminació, destrucció dels ecosistemes i paisatges marins i la sobreexplotació de recursos marins. - Galícia, litoral cantàbric i litoral de la costa andalusa occidental. - Aqüicultura cria, reproducció i cultiu d'animals i algues marins amb diferentes finalitats.

Sessió 6: Els recursos minerals a Espanya, a l'actualitat.

Recursos minerals més importants del país.

Carbó.

Petroli

Gas

Unitat 3: El sector històric de la nostra comarca.

Sector secundari.

Objetius

Identificar, interpretar i explicar les grans problemàtiques que ha patit el sector secundari comarcal i local.

Valorar i argumentar quines funcions té avui en dia el sector secundari a la comarca i a la localitat.

Identificar i explicar les activitats industrials històriques d’àmbit comarcal i local.

Sessions 1 i 2: Quin ha estat el passat industrial de la nostra comarca i la nostra localitat? El Manchester català.

Factors històrics de la industrialització.

- Indústria llanera prèvia (Gremi de Pelaires de Sabadell de 1559). - A prop del port de Barcelona lloc on arribava el carbó d'Anglaterra. Arribada del tren de la línia de Barcelona - Zaragoza l'any 1856 (lloc d'arribada de carbó i matèries primeres, i sortida de productes manufacturats). - Construcció de vapors, diverses fàbriques i empreses que utilitzaven la màquina de vapor per a produir els seus productes. - En el cas de Barberà del Vallès indústria metal·lúrgica a través de la fàbrica TYCSA.

Anàlisi:

terrassa. 1960

“El tèxtil va ser el motor que va fer que Sabadell passés de ser una ciutat agrícola a una industrial, mentre que ara aquest motor és el comerç”

SECTORS ECONÒMICS

Sabadell 1950.

69%

670 empreses, 21.617 treballadors.

terrassa. 1960

SECTORS ECONÒMICS

Sabadell 2018

2%

La crisi del petroli, la crisi de la indústria.

A la dècada dels "seixanta" el sector tèxtil va començar a desinflar-se una mica. La crisi forta, però, va venir als anys 70, concretament, a la crisi del petroli del 1974. Aquesta crisi va provocar que el cost de producció dels productes tèxtils pugés molt fins a superar els ingressos, fent inviable la producció d'aquests. Això va provocar que el sector tèxtil pràcticament desaparegués (augmentant notablement l'atur) altres persones es van poder reenrol·lar en altres sector en creixement com van ser l'electrònica o la metal·lúrgia. No obstant això, la indústria no va tornar a tenir el pes que tenia abans.

Problemàtiques de la indústria en el passat.

- Alta sinistralitat (accidents que hi havien a les fàbriques, enganxades de dits i cops per les llançadores) i malalties derivades del treball fabril (malalties respiratòries (tema del carbó i químics i microfibres dels fils) i d'oida). -Contaminació de l'aire a les ciutats i sobretot hídrica (rius Besos i Llobregat van arribar a ser qualificats com els rius més contaminats d'Europa). - Jornades de treball esgotadores i salaris molt baixos respecte als països del voltant. -Ràpid creixement de la població això va provocar que molta gent visqués en construcció d'auto-construcció fets amb cartrons, plàstics i fusta (barraquisme), o en habitatges fets per l'estat que no cumplien les necessitats bàsiques (barraquisme vertical) o construcció caòtica de les ciutats (carrers desordenats, caos circulatori, sense clavegueram i sense escoles).

Sessió 3: Els perills mediambientals i de la salud actuals provocats per la indústria a la nostra comarca i a la nostra localitat.

Perills de la contaminació.

• Pluja àcida: Quan es cremen combustibles fòssils s'emeten a l'atmosfera òxids de sofre i nitrogen. Quan entren en contacte amb el vapor d'aigua es converteix en àcid sulfúric. Aquest componen cau en forma de pluja o neu perjudicant la vegetació i els ecosistemes.
• Deteriorament de la capa d'ozo: Gas que provoca que les radiacions ultraviolades no arribin amb tanta intensitat a les persones, animals i plantes. Les emissions de gasos cloroflurocarbonis (CFC) que emeten entre altres els sistemes de refrigeració estan provocant forats en aquesta capa.
• L'efecte hivernacle: Les activitats humanes contribueixen a augmentar els gasos d'efecte hivernacle que capturen les molècules de llum i no les deixen sortir, fet que contribueix al sobreescalfament del planeta. Això provoca conseqüències com el desglaç dels pols i augmenta el nivell del mar i els oceans.

Contaminació hídrica

Sessions 4-5: Quines indústries tenim al nostre voltant?

Tipologia d'indústria.

Indústries de base, indústries de béns d'equip i indústries de béns de consum.

Sector secundari a Catalunya.

Dificultats.

sECTORS PRINCIPALS.

lOCALITZACIÓ INDUSTRIAL.

Forta dependència de l'exterior. - Reconversió. - Deslocalització.

SECTORS METAL·LÚRGICA, TRANSFORMACIÓ I ALIMENTACIÓ. PERDUA DE L'IMPORTÀNCIA DEL TÈXTIL.

LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL.

Unitat 4: El sector "predominant" a la ciutat.

Sector terciari.

Índex

Sessió 1.

Sessió 2.

Sessió 3.

Objetius

Objetius

Identificar, interpretar i explicar les grans problemàtiques que pateix el sector terciari nacional.

Valorar i argumentar quines funcions té el sector terciari nacional.

Identificar les principals activitats terciàries nacionals.

Sessió 1: Quines són les activitats del sector terciari a la nostra ciutat?

SECTOR TERCIARI

sector terciari.

Serveis al consumidor

Serveis a l'empresa

Serveis socials.

Serveis distribució

administració

comerç

sERVEIS DIVERSOS. dE CARÀCTER DIVERSOS. JURÍDIC, FISCAL, PUBLICITARI, RECURSOS, HUMANS I COMPTABLES.

TURISME

OCI.

educació

transport

sanitat.

MITJANS DE COMUNICACIÓ

Sessió 2: El sector terciari a Espanya.

COMERÇ, TRANSPORT I TURISME. El país que volem?

Transports: Xarxa ferroviària i de carreteres radial amb centre a Madrid. Terrestre: Millora en autovies i AVE. Transport marítim: Sobretot transport matèries primeres i creuers. Transport aeri: Aeroports fantasmes i reformes dels principals aeroports nacionals sobretot influenciats pel turisme. És viable ecològicament.

Comerç: transformació profunda. De botigues de tota la vida a grans superfícies comercials. Canvi de la tendència d'exportacions i importacions.

Contrast. Contrast d'estacionalitat. Contrast de territoris. Degradació social i mediambiental.

Sessió 3: Com és el sector terciari a Catalunya?

Quins problemes tenim al sector terciari?

TRANSPORTS

TURISME.

COMERÇ.

Unitat 5: Quin sistema polític tenim?

Índex

Sessió 1.

Sessió 2.

Sessió 3.

Objetius

Objectius de la unitat 5.

Quin sistema polític tenim?

Identificar les àrees polítiques que conflueixen en un territori (País, Comunitat Autònoma i Localitat).

Explicar com funciona el sistema electoral a l’estat, la comunitat autònoma i la localitat.

Identificar i explicar de quina manera s’organitza la divisió de poder de l’estat.

Identificar, explicar i argumentar quin és el millor sistema polític que hi ha entre els existents en el planeta.

Sessió 1-2: Què són els estats i com s'organitzen?

Tipus de sistemes polítics.

Anarquisme.

Democràcia.

Autocràcia,dictadura, oligarquia i totalitarisme.

Monarquia.

L'estat.

L'ESTAT

territori

Poder

Població

Formació social en la qual un grup de població s'organitza com a unitat política i territorial amb característiques pròpies

Definit per unes fronteres.

Persones que conviuen en el país i que tenen drets i obligacions.

Dictar lleis, regular les relacions socials, encarregar-se que es compleixen les lleis, mirar pel bé de la seva població i establir relacions amb altres estats.

Tipologies de sobiranies polítiques.

Sessió 3: L'estat, una monarquia parlamentaria que dona dret a les nacions i a les autonomies (estat autonòmic).

L'organització territorial.

Comunitats autònomes.

Províncies.

Comarques i municipis.

Sessió 4-5: El poder legislatiu, una part fonamental i important de la democràcia.

Sistema legislatiu espanyol.

Congrés dels diputats (cambra baixa).

SENAT (CAMBRA ALTA).

Corts generals.

- Poder legislatiu per discutir, aprovar i derogar les lleis. - També aprova els pressupostos generals de l'Estat. - El Congrés dels Diputats està format per 350 membres que s'acullen per sufragiuniversal cada 4 anys. - Els partits polítics s'hi poden presentar si tenen unmínim d'escons.

• És una cambra de representació territorial formada actualment pels senadors (4senadors per província elegits en llistes obertes).• S'encarrega de revisar les propostes legislatives, facultada per autoritzar o denegar laratificació dels tractats internacionals.

Les corts generals espanyoles estan formades per dues cambres.

Sessió 6: Els poders executius que conviuen al territori.

Poder executiu.

info

Primera fase de formació de govern.

Segona fase de formació de govern.

Quines funcions té.

• Li correspon la funció executiva.
• La iniciativa de l'actuació legislativa,
• La possibilitat de governar mitjançant legislació d'urgència (la ratificació de la qual s'encomana al Congrés)
• L'elaboració del projecte dels Pressupostos Generals de l'Estat.
• El Govern dirigeix la política interior i exterior.
• L'administració civil i militar i la defensa de l'Estat.

• Li proposa el nomenament dels ministres. Aquest fet, junt amb la direcció de l'acció del Govern, fa que a l'organització interna de l'executiu hi destaqui la figura del president del Govern.

• A una primera fase, quan el candidat a president, és nomenat pel rei i es sotmet a la consideració del Congrés el seu programa de Govern i recull el suport majoritari de la cambra.

Sessió 7: La justícia, la regularització del compliment de la llei, siguis qui siguis.

general.

Estructura de la justícia.

Tribunal suprem de justicia.

Consell general del poder judicial.

Audiència nacional.

L'Audiència Nacional és un òrgan judicial que coneix i decideix causes d'especial transcendència criminal, política o social;

És la instància jurisdiccional més alta de l'Estat, llevat pel que afecta a les garanties constitucionals, que incumbeixen al Tribunal Constitucional.El seu president, que també ho és del Consell General del Poder Judicial, és nomenat pel Rei

El Consell General del Poder Judicial és l'òrgan de govern dels jutges i magistrats. Està integrat pel president del Tribunal Suprem, i per vint membres designats pel Rei per proposta de les Corts Generals, amb majoria de tres cinquenes, per una duració de cinc anys.

general.

Estructura de la justícia.

Audiències Provincials

Tribunals superiors de justícia de Catalunya

Les audiències provincials són l'òrgan judicial superior de cada província i coneixen causes d'índole civil i penal.

Les comunitats autònomes posseïxen òrgans executius i legislatius propis, independents dels de l'Estat.Aquests tribunals són els òrgans judicials davant els quals s'esgoten les successives instàncies processals de les causes iniciades en les respectives comunitats, sense perjudici de la competència superior del Tribunal Suprem i del coneixement i decisió atribuïts a òrgans jurisdiccionals centrals en matèries especials.

Jutjats de primera instància.

Els Jutjats de Primera Instància i Instrucció són l'òrgan d'instrucció i fallada en matèria civil i d'instrucció del procediment en matèria penal. Coneixen i decideixen totes les causes no reservades expressament per la llei a altre tribunal per raó de la matèria o de la persona: com jutjats de primera instància coneixen i decideixen totes les causes de l'ordre civil i com jutjats d'instrucció prenen les diligències necessàries i formen el sumari per al coneixement i fallada de totes les causes penals per les audiències provincials.

Unitat 6: La conscienciació d'un nou racó del món.

Sessió 1:

L'edat moderna: L'adolescència de la història.

Sessió 2:

L'eix cronològic de l'edat moderna.

Sessió 3-4:

Per què es va descobrir Amèrica? Les causes d'un viatge històric

Text button

Les causes que fan que es descobreixi tot el món.

Arribada a Amèrica i altres punts del planeta.

Motius científics i aspectes tècnics.

Motius polítics o religiosos.

Aspectes econòmics.

Sessió 5: Castellans vs. Portuguesos, qui guanyarà en apasionants viatges?

Cristòfor Colom.

Viatges de Colom.

Tractat de Tordesillas.

Primera volta al món.

Sessió 6: Els asteques, una civilització capaç de fer una Venecia a Amèrica.

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh

Zona geogràfica:

Entorn paisatgístic sobre el qual es va assentar el poble asteca:

Un paisatge que fa una economia.

info

Tipus d'economia:

Agricultura: CHINAMPAS.

Gran demografia (7.000.000 habitants).

Aquesta agricultura permetia d’alimentar un gran nombre de persones, i gràcies a això la densitat de la població era força elevada. La capital asteca era Tenochtilán, una ciutat habitada per uns quants centenars de milers de persones en l’època de la conquesta espanyola (els historiadors calculen que tindria uns 300.000 habitants).

Les chinampas, uns monticles construïts amb fang i enderrocs portats de les terres que envoltaven els estanys. Aquests horts estaven connectats entre si mitjançant una xarxa de canals que servien per al drenatge i el transport. Els conreus bàsics eren, a més de la trilogia agrícola de Mesoamèrica (blat de moro, carbassa i fesols), el bitxo, les figueres de moro i els alvocats, entre d’altres.

Aquests pobles es van assentar sobre una zona pantanosa, per això les tècniques agrícoles que van aplicar suposaven un complex sistema de control de les aigües, obres de drenatge i dessalatge.

4 mayo 2021

4 mayo 2021

Un poder central fort.

La monumentalitat dels edificis i l'ús de sistemes d'irrigació tant complexos demostren un poder central fort.

El complex sistema hidràulic i les construccions cerimonials permeten pensar que els asteques tenien un poder centralitzat que acaparava els excedents. Igualment, el poder polític i religiós estarien estretament vinculats. Així, el comandament suprem estava en mans del cap polític i religiós El grup dominant ocupava els principals llocs de l’administració militar, civil i religiosa, a la vegada que tenia accés a la propietat privada de la terra i estava exempta del pagament de tributs. Per contra, la major part de la població realitzava el procés productiu.

Poble guerrer i molt efectiu.

Els asteques eren un poble eminentment guerrer que coneixia l’arc, les fletxes i les llances. Periòdicament organitzaven expedicions per a assegurar-se el manteniment del domini sobre els pobles veïns i capturar presoners. És probable que, igual com passava en el cas dels maies, aquests presoners fossin sacrificats i la seva carn distribuïda perquè fos consumida seguint uns rituals establerts.

Models que he fet jo:

Sessió 7: Els Maies que feien d'actual... fa mil anys?

Primer de tot... ens situem...

La seva decadència té lloc amb l'arribada dels castellans?

Un entorn que genera una economia...

AGRICULTURA.

MODE DE VIURE COM LES pOLIS....

Els Maies van acabar fent un model intensiu (4 collites l'any). er això, els maies van construir un sistema de canals que els proporcionava aigua durant l’estació seca. La seva producció agrícola era abundant. A més de la trilogia agrícola (carbassa, blat de moro i mongetes) conreaven nombrosos fruits i plantes, dels quals obtenien aliments, fibres tèxtils, materials de construcció o medicines, entre d’altres (xiclets i cotó).

La població s’agrupava en ciutats-estat, que en ocasions els historiadors han comparat amb les polis gregues. Al capdavant de cadascuna d’aquestes ciutats-estat es trobava el que denominaven com a un “home vertader”, que governada amb l’ajuda d’un consell integrat per sacerdots i nobles.

Condicionants climàtics.

La península del Yucatán és una regió condicionada per les seves condicions climàtiques ja que pateix una llarga estació seca que abraça uns vuit mesos cada any. A més, hi abunden les roques calcàries, les aigües es filtren i els corrents es fan subterranis.

Demografia i ciutats maies.

Com que l’agricultura deixava una quantitat considerable de temps lliure als maies, aquests, de forma més o menys voluntària, dedicaven part d’aquest temps a participar en les obres. A canvi, com a compensació per la seva contribució obtenien aliments o alguns articles procedents del comerç a les altres ciutats-estat. D’aquesta manera, els maies van construir aqüeductes, ponts, obres de drenatge, muralles, dipòsits d’aigua de pluja protegits contra les filtracions, i grans edificacions públiques per a la realització dels cultes cerimonials. Així, a les ciutats d’un tamany mitjà podien viure uns 50.000 habitants, i a les més importants probablement van arribar als 200.000.

astronomia i religió.

Sessió 8: Qui eren els grans emperadors de les muntanyes?

Situació inicial de l'imperi inca...

Realització per part vostre de l'esquema dels inques a partir d'aquest web:

https://cienciessocialsenxarxa.sapiens.cat/2010/11/06/els-pobles-precolombins-els-inques/

Sessió 9-10: Quin efecte va tenir sobre la població americana l'arribada dels hispànics?

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh

Punts:

Xifres.

Causes

Exemples.

Sessió 11: Quina va ser realment la dimensió de l'imperi hispànic a Amèrica?

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh

SITUACIÓ INICIAL:

Conquesta de l'imperi asteca i maia:

Conquesta de l'imperi inca:

Les altres conquestes:

Com ho van administrar?

Sessió 12: I després de tot plegat, quines conseqüències va comportar la conquesta americana?

Conseqüències de la conquesta d'Amèrica.

Canvis socials.

Canvis en el menjar.

Descens demogràfic.

Comerç d'esclaus:

Explotació mineral.

Cursa per conquerir Amèrica per part de les altres nacions europees.

Canvis polítics.

Aculturació en el món de l'art.

Unitat 7: "Del Segle d'Or a les Ombres: Viatge per la Modernitat Ibèrica".

Índex

Sessió 3-4

índex

Sessió 1-2

Repercusión

Subtítulo aquí

Subtítulo aquí

Análisis

Conclusiones

Competencia

Gracias

Subtítulo aquí

Subtítulo aquí

Subtítulo aquí

Subtítulo aquí

Sessions 1 i 2:

Com s'organitzava i sobrevivia aquesta població?

Demografia en l'edad moderna.

Alta mortalitat (catastròfica a vegades, per crisis de subsistència) i alta natalitat.

La població com en el cas medieval, creixia molt lentament amb períodes de retrocés.

Societat similar a la de l'edat moderna. - 80% població rural i 20 % població de les ciutats. Societat dividida en estaments (diferències socials i econòmiques). - Noblesa i alt clergat (bisbes, nobles i abats): Tenien privilegis (propietat terres, ser jutjats per tribunals especials, no pagar impostos, monopolitzen càrrecs polítics i militars). - Tercer estat o estament popular: Canvi principal diversificació del tercer estat. Alta burgesia: van enriquir-se enormement i utilitzen els diners per comprar privilegis polítics donats pel monarca. (Ennobliment). Camperols amb terres, mitjana i petita burgesia (artesans i comerciants). Tenen petites propietats. Serfs: Pagesos que no tenen la propietat de les terres i que es veuen obligats a treballar les terres dels senyors per pura supervivència.

Societat.

Economia edad moderna.

Canvi en el comerç.

La major part del comerç va continuar sent local i regional amb productes bàsics de les regions i consistent en aliments bàsics que es bescanviaven per altres elements. El comerç internacional coneixerà un gran canvi ara, tot i que afectava a poca gent es comença a desenvolupar en gran mesura per la descoberta de les noves rutes comercials cap a Àsia i per la descoberta de nous continents com és el cas d'Amèrica i algunes regions d'Àsia i Oceania.

L'agricultura continuava sent el sector econòmic principal. Productivitat molt baixa tot i els avenços tècnics. La indústria: Seguia organitzada en gremis, però el comerç mundial i l'augment de la població va fer generar noves formes econòmiques.

• Sistema domiciliari: Comerciant facilita mercaderies i eines a famílies camperoles i s'encarregaven d'elaborar els productes més enllà dels gremis. Després els comerciants s'encarregaven de vendre-ho pel territori.
• Manufactura: Tallers més grans que els gremis situats a ciutats on treballen entre 10 i centenars de persones que treballaven manualment sense màquines que utilitzessin força no humana.

Sessió 3-4: El gust pel retorn al passat en literatura i art. Humanisme i Renaixement.

Humanisme i renaixement.

Art

Renaixement.

Mentalitat

Humanisme.

El Renaixement.

Arquitectura.

Escultura.

Pintura

Què l'identificava?

Què seguien i perquè ho seguien?

Pintar la llum, l'espai, les emocions com pot ser possible?

Sessió 5: Com pot l’excés explicar el món? Viatge al cor del Barroc.

Renaixement vs Barroc.

1. CONTEXT HISTÒRIC Renaixement (s. XV-XVI): Època d’optimisme: es recuperen els valors clàssics (Grècia i Roma). Importància de la raó, la ciència i l’home com a centre (humanisme). Barroc (s. XVII): Període de crisi: guerres de religió, pesta, Contrareforma catòlica. L’art es fa eina de propaganda (per a l’Església i les monarquies absolutes).

Arquitectura:

Escultura:

exemple

Pintura:

Comerç a Catalunya.

El canvi ja s'ha consolidat.

Les petites i mitjanes botigues familiars han hagut de fer front a un canvi de consum per part dels consumidors. L'implantació de grans superfícies comericals han obligat a les botigues de tota la vida a tancar, modernitzar-se, canviar el seu gènere o canviar-se al món online.

Aspectes essencials.

Com passa en el cas espanyol, el mitjà de transport principal a Catalunya és el cotxe (fins un punt d'abús) i per tant la majoria de desplaçaments es fan per carretera. Els principals eixos viaris els trobem a l'àrea de Barcelona, a més d'altres grans vies, (Eix transversal, AP 2, A2, i AP 7). Cal potenciar, reforçar i modernitzar el ferrocarril sobretot RENFE (rodalies). Els principals eixos són la línia que enllaça Tortosa amb França i la que uneix Barcelona amb Tarragona i Lleida (AVE). Finalment els aeroports més importants són els de la costa (Girona, Barcelona i Reus) i el de Lleida que li falta molt desenvolupament i activitat. Cal destacar les activitats comercials, econòmiques i turística de Barcelona i Tarragona.

Conquesta Hernan Cortés:

Quan Hernán Cortés va arribar a la Vall de Mèxic en 1519, es va dirigir cap a Tenochtitlan, la capital de l'Imperi asteca, construïda sobre un llac i connectada per calçades. L'emperador Moctezuma II, creient que Cortès podia ser un enviat del déu Quetzalcóatl (segons algunes interpretacions), va decidir rebre'l pacíficament. Moctezuma ho va acollir amb respecte, li va oferir regals de gran valor, i fins i tot li va permetre quedar-se en el palau de Axayácatl, en el centre de la ciutat. No obstant això, Cortès aviat va aprofitar la situació per a prendre presoner a Moctezuma, usant-ho com a figura de control per a dominar l'imperi des de dins. Encara que Moctezuma va continuar governant formalment, actuava sota la pressió dels espanyols. La situació va esclatar quan Cortesa va haver de sortir temporalment de la ciutat per a enfrontar a una expedició enviada des de Cuba per a arrestar-ho. Durant la seva absència, els seus homes, liderats per Pedro de Alvarado, van cometre la matança del Temple Major, assassinant a molts nobles asteques durant una celebració religiosa. Això va provocar una rebel·lió general a la ciutat. Quan Cortès va tornar, Tenochtitlan estava en guerra. Va intentar calmar la població usant a Moctezuma, però el poble ja no el respectava i el van apedregar. Moctezuma va morir poc després (no se sap amb certesa si per les ferides o assassinat pels propis espanyols). Els espanyols i els seus aliats van haver de fugir de la ciutat en l'anomenada Nit Trista (30 de juny de 1520), però van tornar amb més forces indígenes i, després de mesos de lloc, van aconseguir conquistar i destruir Tenochtitlan a l'agost de 1521.

L'actitud es valorarà cada dia mitjançant incidències positives i negatives valorant com heu estat vosaltres a l'aula. Si passa un incident greu i molt greu aquest serà sancionat amb una incidència /greu/ molt greu. També es valorarà posar una incidència lleu si hi ha diversos avisos a aquesta persona per la seva actitud.

Situació inicial quan arriben els hispànics:

Les illes de les Antilles i fonamentalment Cuba i l'Espanyola seran la base per a les exploracions i conquesta de terra ferma. Algunes exploracions cap al continent havien confirmat la presència en el continent americà de tres grans imperis, encara que un d'ells (el maia) ja molt afeblit i en decadència abans de l'arribada dels espanyols. Imperi Asteca: En el nord, a l'altura del que avui és Mèxic. Imperi Maia: En el centre; des del sud de Mèxic actual i Guatemala fins a Costa Rica. Imperi Inca: en el sud, des de l'Equador fins a Xile, l'Imperi Inca.

Aspectes essencials.

Contaminació hidríca.

Provocades per les emissions de les persones, empreses o transports. Aquesta contaminació pot ser d'aigües continentals, subterrànies i les marítimes. L'exemple de contaminació hídrica són les marees negres, emissions d'aigues fecals i emissions de les indústries.

Pintura. Quines característiques podem visualitzar?

Tipus de capital.

1- Capital físic són els elements materials (terrenys d'empresa, instal·lacions, maquinària i matèria primera). 2- Capital financer: Són els diners necessaris per fundar l'empresa i mantenir la seva activitat. 3. Capital humà: Són les persones necessàries per mantenir l'activitat de l'empresa.

Inspiració Clàssica: Els arquitectes renaixentistes es van inspirar en les formes i proporcions de l'arquitectura de l'Antiga Grècia i Roma. Utilitzaven elements com les columnes, els arcs de mig punt (voltes) i els frontons. Simetria i Proporció: Els edificis renaixentistes estan dissenyats amb una gran atenció a la simetria i les proporcions harmòniques. La planta dels edificis sol ser quadrada, rectangular i en alguns casos aporten la forma circular. Cúpules i Voltes: Les cúpules esdevenen un element característic, com la cúpula de la Catedral de Florència dissenyada per Brunelleschi. Les voltes de canó i les voltes d'aresta són també comunes. Façanes Ornamentades: Les façanes són simètriques i sovint tenen decoracions geomètriques. Ordres Clàssics: Es fa servir una gran varietat d'ordres clàssics (dòric, jònic, corinti) en les columnes. Materials: S'utilitzen materials com la pedra, el marbre i el maó. La pedra és sovint tallada amb gran precisió per crear detalls ornamentals.

¿Tienes una idea?

Usa este espacio para añadir una interactividad genial. Incluye texto, imágenes, vídeos, tablas, PDFs… ¡incluso preguntas interactivas! Tip premium: Obten información de cómo interacciona tu audiencia:

• Visita las preferencias de Analytics;
• Activa el seguimiento de usuarios;
• ¡Que fluya la comunicación!

Competència 9: Valorar críticament les dinàmiques d’interdependència entre diferents factors dins un món globalitzat i les desigualtats i conflictes que es generen, i relacionar les problemàtiques locals i globals per proposar alternatives basades en la cultura de la pau i adquirir compromisos que permetin la consecució d’un món més solidari i sostenible. Competència 4 Descobrir i analitzar els elements i dinàmiques que configuren el territori, mitjançant l’estudi de casos i problemàtiques geogràfiques, per valorar els diferents paisatges i proposar alternatives de gestió territorial, amb criteris de sostenibilitat i justícia social. Competència 3: Interpretar els canvis i les continuïtats dels processos històrics, mitjançant la realització de projectes d'investigació i l'ús de fonts primàries i secundàries, per interpretar els problemes del món actual i fer propostes a favor de la pau, el benestar i el desenvolupament sostenible.

Competència 7: Identificar els fonaments que sostenen les identitats personals i col·lectives des d’una perspectiva intercultural, respectant els sentiments de pertinença, i valorar les diverses manifestacions culturals i artístiques i el patrimoni material i immaterial per contribuir a la cohesió social i als valors que emanen d’una ciutadania europea responsable i solidària.

Transcurs històric previ.

J estava configurada pels volts del segle IV, però un seguit de guerres i catàstrofes demogràfiques van provocar la seva decadència molt abans de l’arribada dels conqueridors espanyols. El període de màxima esplendor d’aquesta civilització va estendre’s des del segle IV fins al segle X.

La justícia, segons la Constitució espanyola de 1978, emana del Ministerio de Justicia poble i és administrada en representació del Rei pels jutges i magistrats del Poder Judicial.

Busqueu tres arquitectes renaixentistes destacats? I tres obres destacades del renaixement.

Conquesta Hernan Cortés:

La conquesta de l'Imperi inca per Francisco Pizarro va ocórrer entre 1532 i 1533. En aquest moment, l'imperi estava en crisi després d'una guerra civil entre els germans Atahualpa i Huáscar, la qual cosa havia afeblit la seva organització política i militar. Aprofitant aquesta situació, Pizarro i els seus homes van arribar a Cajamarca, on van capturar a Atahualpa mitjançant una emboscada, a pesar que els inques no havien mostrat intenció d'atacar-los. Encara que l'emperador va oferir un enorme rescat en or i plata, va ser executat. Després, els espanyols van avançar cap a Cuzco amb el suport d'alguns pobles andins descontents amb el domini inca. La conquesta no va anar només una victòria militar, sinó també el resultat de divisions internes, malalties portades des d'Europa i aliances locals que van facilitar la caiguda de l'imperi.

Les empreses

És el principal agent de producció i distribució de productes i també creador de serveis. A partir del treball de les famílies, i tenien com a clients estat i families, tot i que també pagen impostos.

Característiques generals:

Tornar a la humilitat, la mesura i l'equilibri.

Necessitat en escultura i en pintura d'aconseguir la perspectiva perfecte (com s'ordena l'escena).

L'humanisme posava en el centre de tot l'ésser humà, per tant les obres artístiques realcen la bellesa del cos humà (el consideren el centre del món).

L'artista deixa de ser anònim.

L'Ja no són tot temes religiosos.

• Genially
• Llibreta.

• Classroom i material digital.

Províncies.

Entitat territorial formada el 1833 que eren agrupacions de municipis. Avui en dia hi ha 50 províncies a l'estat espanyol. El govern es porta a travès de la diputació provincial (que conformen els representats de cada municipi segons la població que tingui cada un respecte a la província.

Perspectiva lineal: Una de les innovacions més importants de la pintura renaixentista és l'ús de la perspectiva lineal, que crea la il·lusió de profunditat i espai tridimensional en una superfície bidimensional. Això es va aconseguir utilitzant línies convergents que es trobaven en un punt de fuga a l'horitzó, donant una sensació realista de distància i proporció. Humanisme i individualisme: Els pintors renaixentistes van posar èmfasi en la representació realista de l'ésser humà, reflectint les emocions i la personalitat individuals. Això es veu en retrats detallats i en la representació de figures humanes amb proporcions naturals i postures relaxades.Llum i ombra (clarobscur): Els artistes van començar a utilitzar el clarobscur per donar volum i profunditat a les seves figures i escenes. Aquest contrast entre llum i ombra ajuda a crear una il·lusió de tridimensionalitat i a ressaltar els detalls de les formes, donant un aspecte més realista i dramàtic a les pintures. Temes mitològics i religiosos: Tot i que molts pintors renaixentistes continuaven treballant per l'Església i pintaven escenes religioses, també hi va haver un interès creixent pels temes mitològics i històrics de l'antiguitat clàssica. Composició equilibrada i harmònica: Les pintures renaixentistes es caracteritzen per una composició ben organitzada i equilibrada. Els artistes buscaven l'harmonia i la simetria en les seves obres, sovint utilitzant formes geomètriques i proporcions matemàtiques per aconseguir una sensació d'ordre i bellesa.

FISCAL GENERAL DE L'ESTAT.

És nomenat pel Rei per proposta del Govern, després de consultar el Consell General del Poder Judicial. La missió del Ministeri Fiscal és promoure les accions judicials en defensa dels drets dels ciutadans i dels interessos públics protegits per la llei, ja sigui d'ofici o a petició dels interessats.

Producció.

Procès de transformació dels recursos i les matèries primeres en bèns de consum.

Distribució i comercialització.

Activitats que acosten els bens produits per les empreses als consumidors

Consum.

Activitat econòmica és un conjunt de processos que porten a terme els éssers humans per cobrir les diverses necessitats de les persones, de les societats i dels estats. El resultat d'això és la producció de bens i serveis.

Compra dels béns o serveis per satisfer les necessitats de les persones (aliments, begudes, electrodomèstics, vehicles, habitatge.

Diferències en l'expressió:

• En el cas del renaixement tenim expressió serena i calmada, tant en el sentiments positius com en els negatius.
• En canvi en el barroc és una expressió i un dinamisme desfermats.

Quan gas generem a Espanya?

A Espanya es produeix 1502 GWh, que serveix per cobrir un 0'40% de la demanda nacional.

A nivell arquitectònic que podem destacar?

"En las ciudades del siglo XVI, el espacio habitable era un bien valioso y escaso. Las casas estaban estrechamente agrupadas y se caracterizaban por callejones estrechos y sinuosos. La mayoría de las viviendas eran de madera y estaban construidas de forma muy compacta. Las clases más bajas a menudo vivían en condiciones de hacinamiento, compartiendo pequeños espacios con varias familias. La higiene era precaria, con calles llenas de basura y aguas residuales, lo que provocaba la propagación de enfermedades. En contraste, las clases altas residían en casas más grandes y lujosas, aunque también enfrentaban desafíos de higiene y salubridad. Las diferencias de clase eran evidentes en la calidad de vida y el acceso a comodidades básicas como agua potable y servicios sanitarios. Además, las ciudades del siglo XVI estaban marcadas por una creciente actividad comercial y cultural, con mercados bulliciosos, talleres artesanales y la presencia de instituciones religiosas y gubernamentales que influían en la vida cotidiana de sus habitantes."

"Historia de la vida privada" fue editada por Philippe Ariès y Georges Duby,

Agricultura a les Canàries.

Especialització en monocultius, extensiva i regadiu molt centrat en la comercialització d'especialització tropical i subtropical. En algunes illes, especialització en productes de secà.

Avaluació.

1. Treball diari tant a l'aula com a casa. En forma d'activitats a l'aula i de deures en cas que no s'acabin a l'aula. 2. Exposicions o presentacions realitzades per vosaltres presentant algun producte elaborat per vosaltres o resolen alguna qüestió que us faci jo. 3. Proves escrites de diversa tipologia, amb diversos mitjans i amb diferents suports. 4. Observació de l'atenció a classe, la participació de l'alumne en el dia a dia de l'assignatura i l'actitud que té ell. 5. Contarà molt la dinàmica que segueixi l'alumne fins a final de curs.

• Alguns exercicis els corregiré jo i altres els corregirem tots junts a l'aula.

Astronòmics i creients.

Astronòmics i matemàtics.

Els maies tenien uns coneixements astronòmics molt avançats que van permetre’ls de crear uns calendaris molt precisos; tenien un de caràcter sacre i un de caràcter civil. D’altra banda, en el camp de les matemàtiques havien descobert la necessitat del nombre zero, arribant a un nivell de desenvolupament que no havien assolit a Europa ni els grecs ni els romans.

Profundament creients.

La seva religió era politeista i estava estretament relacionada amb les forces de la natura. Els maies creien en l’existència de quatre edats històriques, que havien estat destruïdes successivament per l’aire, l’aigua, la terra i el foc. Dins de les seves pràctiques religioses realitzaven diverses cerimònies que incloïen purificacions a través del dejuni, les danses, les oracions i els sacrificis.

Punts negatius.

• Ignorar els costos mediambientals del sistema productiu. Contaminació i sobrexplotació.
• Tot al final s'acaba valorant pel benefici monetari que pot tenir o no, el que fa no tenir escrúpols.

• Els governs no poden fer bé la seva feina d'element regulador del sistema.

PROBLEMES.

Recursos naturals són limitats i presenten problemes d'exhauriment. (Sobrexplotació) La seva transformació provoca grans emissions de gassos contaminants. (Contaminació) La seva extracció provoca en cas dels minerals grans transformacions en el paisatge. (Contaminació)

¿Tienes una idea?

Usa este espacio para añadir una interactividad genial. Incluye texto, imágenes, vídeos, tablas, PDFs… ¡incluso preguntas interactivas! Tip premium: Obten información de cómo interacciona tu audiencia:

• Visita las preferencias de Analytics;
• Activa el seguimiento de usuarios;
• ¡Que fluya la comunicación!

Sector turístic a Catalunya.

Sector amb un creixement molt fort en les últimes decades del segle XX i inicis del segle XXI. Les principals destinacions són laes zones de costa (costa Brava i Costa Daurada, així com Barcelona). En època hivernal el turisme es trasllada cap a Andorra i el Pirineu. La majoria de visitants són asiàtics i europeus. Reptes de futur: desestacinalitzar-se, reduir el seu impacte sobre la vida dels ciutadans i el paisatge, fer un turisme de qualitat i fer que el turisme arribi a tot el principat.

Zones d'agricultura de regadiu i de tipus polícultiu amb productes frescos destinats als mercats locals, comarcal o autonòmic. Parceles petites i mitjanes, que no estan molt mecanitzades. Grans extensions de plantació i negoci forestal introducció a la zona de la Galícia, Astúries i Euskadi (d'arbres que tenen una bona compra en el mercat de la fusta, pins i eucaliptus). Aquest tipus de cultiu es combina amb grans extensions ramaderes.

Tipologia

de empresa segons el nombre de treballadors.

Empresa petita: Pocs treballadors fins a 50. (botigues, perruqueries i restaurants). Empresa mitjana: Fins a 100 treballadors. Gran empresa: De 100 treballadors a 1000 treballadors. Multinacionals: Amb presència i inversions a múltiples països i milers i milers de treballadors.

Aspectes científics.

Filòlegs, inventors, exploradors i científics.

Invenció de l'impremta que permet reproduir els coneixements en sèrie i que arribi a una gran majoria de persones. Aquests volums comencen a parlar de les ciències clàssiques, del coneixement dels territoris més llunyans a Europa, de l'esfiricitat de la terra i de les teories matemàtiques. Així mateix, avenços científics van poder-se aplicar a la navegació (brúixola, astrolabi i cartes portulanes) facilitant viatges més llargs i més ràpids. Aixó va permetre que els vaixells es poguessin allunyar de la costa i poguessin atravessar mars i oceans.

"La naturalesa humana és tal que, encara que els homes puguin reconèixer les seves pròpies febleses, és més difícil que els faci deixar de ser envejosos, orgullosos, ambiciosos i egoistes. Per això, els homes, en la mesura en què pensen que tenen igual dret als mateixos beneficis, tendeixen a desconfiar els uns dels altres i a desitjar obtenir el que els altres tenen. Per això, en els temps més primitius, on no hi ha un poder comú per a témer, els homes estan constantment en guerra els uns amb els altres. I aquesta guerra és de tots contra tots, en la qual no hi ha res que sigui injust." "Leviatán" de Thomas Hobbes, publicat el 1651

Municipis i comarques.

Municipis: Les persones i els béns estan relacionats en aquest sentit i està representat per l'Ajuntament. En el cas de l'estat espanyol hi ha 8109 municipis i a Catalunya 947. Té competències pròpies otorgades per la constitució de 1978 i es poden coordinar en mancomunitats. En el cas de Catalunya aquestes mancomunitats són les comarques que és una recuperació del temps de la II república. Actualment hi ha 42 comarques en el cas de Catalunya.

Les raons per les quals es comformen les comarques són:

• Geografia física (característiques comunes relleu).
• Consciència col·lectiva que pot ser expressat en la cultura popular.
• Estar lligats amb una ciutats que concentra les activitats econòmiques o serveis de la comarca (capital).
• Unitat de govern en el territori amb una institució pròpia com és el cas del consell comarcal.

Avaluació anual.

Cada final de trimestre es farà una valoració d'una competència de manera equitativa i es posarà una nota a l'informe. Trimestre: Qualificació (AE, AN, AS, NA). Al final de cada trimestre farem una recuperació (dossier, prova, exercici o activitat), pels i per les que no hagin assolit aquell trimestre. Al final del curs es farà una valoració de les tres qualificacions del trimestre i es posarà una nota a l'assignatura: (AE, AN, AS, NA). Repeteixo que tindré molt en compte la dinàmica del curs

La justícia, segons la Constitució espanyola de 1978, emana del Ministerio de Justicia poble i és administrada en representació del Rei pels jutges i magistrats del Poder Judicial.

Com s'escullen els representants.

Els diputats són escollits a cada província com a circumscripció electoral (un mínim de 2 escons), LLEI D'HONDT: després del recompte de vots, s'adjudiquen els escons a cada partitsegons les paperetes obtingudes, afavorint el que han rebut més

Les empreses

És el principal agent de producció i distribució de productes i també creador de serveis. A partir del treball de les famílies, i tenien com a clients estat i families, tot i que també pagen impostos.

Humanisme.

Volien recuperar el llegat cultural de l'antiguitat clàssica i relacionar-la i conciliar-lo amb el cristianisme. Nova concepció mundial en que l'home ocupa el centre (antropocentrisme) i Déu ha deixat de formar part del centre com era a l'època medieval (Teocentrisme) però sense negar l'existència divina. I ara es pot arribar a deu sense la mediació del clergat. Grans centres humanistes són Florència, Roma o Salamanca (s'estudiava llatí, grec i obres de grans autors de l'antiguitat). Divulgació de les obres humanistes per l'aparició de la impremta.

Humanisme i naturalisme: Les escultures renaixentistes se centren en la figura humana, representant-la amb gran detall i precisió anatòmica. Els artistes es van inspirar en l'estudi del cos humà i van buscar representar-lo de manera realista i natural, influenciats per les idees humanistes que posaven l'home al centre de l'univers. Influència de l'antiguitat clàssica: Els escultors renaixentistes van recuperar i reinterpretar els ideals de bellesa i proporció de l'art grec i romà. Això es reflecteix en la utilització de tècniques i estils clàssics, com ara la postura contrapposto (on el pes del cos es recolza en una cama, creant una asimetria natural). Expressivitat i emotivitat: Les escultures renaixentistes mostren emocions i expressions facials detallades. Els artistes volien capturar no només la forma física sinó també l'ànima i les emocions del subjecte. Perspectiva i tridimensionalitat: Els escultors del Renaixement van desenvolupar tècniques per crear una sensació de profunditat i volum en les seves obres. Això es veu en l'ús acurat de la perspectiva i en la creació d'escultures que es poden apreciar des de diferents angles, donant una sensació de tridimensionalitat. Temàtica religiosa i mitològica: Moltes de les escultures renaixentistes representen temes religiosos, ja que l'Església continuava sent un dels principals patrons dels artistes. No obstant això, també van ser comuns els temes mitològics, que reflectien l'interès renovat per la cultura clàssica. Això va permetre als artistes explorar una varietat més gran de temes i estils.

Principals sectors afectats per l'atur.

- Joves amb abandonament prematur dels estudis (Sense la ESO o amb l'Educació bàsica). - Persones entre 45-50 anys. - Col·lectiu de dones.

Motius polítics i religiosos.

Casfella, Aragó completen la conquesta de la penínsua Ibèrica i per tant cerquen nous terrenys per ampliar els seus dominis. Tal mateix, passava amb el cristianisme.

• Els regnes europeus volien expandir els seus dominis per augmentar els seus ingressos econòmics i comercials.
• En el cas de l'església catòlica volia ampliar el domini territorial per estendre la fe cristiana catòlica vers l'islam.

Petroli espanyol?

Actualment només funciona una planta a Tarragona i a Castelló i a una població de Burgos.

Aleshores d'on ve el petroli que consumim?

https://es.statista.com/estadisticas/947555/principales-paises-exportadores-de-petroleo-a-espana/

Agricultura extensiva de secà (cereals, vinya, olivera i fruita seca. Tot i que en les zones on hi ha grans rius (Duero, Tajo, Ebre o Gualdalquivir) i amb els seus condicionants humans pertinents si han creat grans zones d'arbres fruiters. En general els camps són de monocultiu (producció d'un sol cultiu, dirigit al mercat nacional o mundial, amb una gran producció i bastant mecanitzats.). També són zones d'agricultura extensiva: Grans camps, amb funció comercialitzadora, bastant mecanitzada i amb ús d'adobs artificials (químics). Aixó provoca conrear grans camps amb poca mà d'obra (poc treball agrícola en aquestes zones).

L'òrgan col·legiat de l'executiu és el Consell de Ministres, format pel president, el vicepresident o vicepresidents i els ministres. Habitualment es reuneixen cada setmana. El Govern actual està compost pel president del Govern, una Vicepresidència amb cartera ministerial y dotze ministres.

Aspectes econòmics.

Causes econòmiques dels nous descobriments.

Trànsit d'esclaus i or d'Àfrica a Europa. Trànsit de seda, cotó, perfums, tints i espècies d'Àsia a Europa. La interrupció del transit entre Europa i Àsia per la conquesta de Constantinopla per part dels turcs, provoca buscar rutes alternatives per aquest comerç del qual començaven a viure molts homes de la burgesia que s'estaven començant a enriquir i a promocionar socialment.

Agricultura de secà: Blat, vinya, olivera, ametllers. Cultius adaptats a zones de pluges escasses i irregulars. Amb el temps s'ha mecanitzat molt.

Agricultura de regadiu: Agricultura intensiva que dona més beneficis, però té un major impacte ambiental (+ despesa d'aigua) Avui en dia rec per goteig o aspersió. Hortalisses i arbres fruiters.

Agricultura intensiva basada en hivernacles. Des dels anys 60 a Almeria i bona part del Maresme s'utilitza aquest cultiu, per de forma artíficial alterar la temperatura de dintre l'hivernacle. Cultives espècies estivals en èpoques hivernals, per això la comercialització és ràpida i treus molt benefici. Fruites i verdures.

Lorem ipsum dolor

Consectetur adipiscing elit

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt.

• Lorem ipsum dolor sit amet.
• Consectetur adipiscing elit.
• Sed do eiusmod tempor incididunt ut.
• Labore et dolore magna aliqua.

Lorem ipsum dolor sit

Punts negatius.

Localització industrial comunitat

La indústria no es localitza d’una manera homogènia al territori. Les zones principals són: - L’àrea de Barcelona: és on es concentren més indústries (Barcelonès, Vallès Occidental i Vallès Oriental, Maresme i Baix Llobregat) gràcies al port i a la disponibilitat de més mà d’obra. - Una segona àrea industrial al voltant de Barcelona la formen les comarques de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, Osona i la Selva. - Lluny de la influència de la ciutat de Barcelona trobem el Gironès i el Tarragonès. La indústria és afavorida per la xarxa viària (corredor de l'AP7) i ferroviària, i en el cas de Tarragona, pel port. - Altres petites concentracions industrials s’expliquen perquè tenen una certa tradició industrial o perquè disposen de bones comunicacions com és el cas dels eixos fluvials del Llobregat i el Ter. Gràcies al seu dinamisme i a la integració en la Unió Europea, s’ha consolidat com una de les regions capdavanteres del sud d’Europa. Hi ha hagut un creixement industrial amb noves tecnologies i amb uns nivells alts de formació i de capacitat professional per poder competir en els mercats internacionals. Catalunya exporta molta part de la seva producció industrial.

Punts positius.

Les altres conquestes:

Conquestes a Amèrica del Nord: Ponce de León va arribar a Florida, Cabeza de Vaca recorreria Texas, Coronado va aconseguir el gran Canó del Colorado, etc. Conquestes a Amèrica del Sud: Pedro d'Heredia va explorar el riu Magdalena i va fundar la ciutat de Cartagena d'Índies (Colòmbia). La conquesta de Xile: Pizarro havia encarregat al seu company Almagro la conquesta de Xile, però Almagro no va poder vèncer la resistència dels indis araucans. La conquesta de Xile seria realitzada per Pedro de Valdivia, que va fundar la ciutat de Santiago. Poc temps després els araucans, manats pel seu cabdill Caupolicán, es van revoltar contra els espanyols i el mateix Valdivia periria en la lluita. Finalment, serien sotmesos per García Hurtado de Mendoza. 'Argentina (Riu de la Plata): Pedro de Mendoza iniciaria la conquesta de l'Argentina, fundant la ciutat de Bons aires. Amazones: Francisco de Orellana va explorar l'Amazones.

A nivell escultòric què podem destacar?