CAT 1. Infografía jovenes 24/25

Info

És possible que agroextractivisme sigui la paraula més complicada que hagis llegit avui. Però... no t'espantis!, és més senzill del que sembla vols saber més sobre aquesta paraula?

Activitats

Com dèiem, aquesta pràctica té conseqüències sobre les persones i sobre el planeta.si vols saber més sobre elles... aquí et comptem!

El bé comú, té a veure amb la justícia. I els seus principis s'alineen amb els del Comerç Just, el Consum Responsable i l'Economia Social i Solidària.

6

El Guatemala, tenim projectes d'Economia Social i Solidària.

5

4

2

1

3

Recursos

Presentació del treball conjunt de les ONG lasalianas... i presentació del País Guatemala

Projecte Guatemala

Producció d'aliments

Quant saps de Guatemala?

Intercanvi de coneixements

Quant has après?

Aterrem en el cas del cacau

Problemes en la cadena de subministrament

El bé comú

Què és l'agroextractivime?

Paraula secreta

Document base

El cacau és un cultiu essencial en els climes tropicals, especialment a Àfrica Occidental, on països com Costa d'Ivori i Ghana produeixen la majoria del cacau mundial. No obstant això, malgrat el seu valor, els petits agricultors que el conreen reben molt poc benefici econòmic.

Tornar a la pàgina principal

Desforestació i mal ambiental: les plantacions de cacau sovint impliquen la tala de boscos tropicals, la qual cosa condueix a la pèrdua de biodiversitat i afecta negativament l'ecosistema. A més, l'ús intensiu de pesticides i fertilitzants contamina el sòl i l'aigua, danyant la salut de les comunitats locals.

Pobresa i desigualtat: la majoria de les i els agricultors de cacau viuen en la pobresa. A Costa d'Ivori, una família cacaocultora gana menys d'un dòlar al dia, molt per sota del mínim necessari per a viure decentment. En contrast, els fabricants de xocolata i els detallistes es queden amb gairebé el 75% del preu final d'una tauleta de xocolata, mentre que els agricultors només reben entre el 3% i el 7%.

Treball infantil: La pobresa extrema obliga moltes famílies a dependre del treball infantil. En 2015, uns 2 milions de nens treballaven en les plantacions de cacau en condicions perilloses, manipulant productes químics i fent tasques extenuants amb matxets.

Aterrem en el cas del cacau

Extracte documental sobre treball infantil minut 12.30 a 15.40

Tornar a la pàgina principal

¿Que esta pasando con el cacao?

Augment de la demanda

'

'

Disminució de l'oferta

Major consum de productes amb alt % en cacau

Canvi climàtic, canvis en el patró de pluges, plagues i malalties

POSSIBLES CAUSES DE L'AUGMENT DEL PREU DEL CACAU

Augment d' utilització de cacau en indústria cosmètica

Creixement consum de cacau a Àsia

Baix o nul·la cura de les plantacions de cacau, esgotament de la terra

Conflictes polítics i socials

Reflexió - Quines opcions tenim davant aquesta situació insostenible?

Les nostres eleccions de consum tenen un impacte directe en el món. En triar productes de comerç just, practicar el consum responsable i donar suport a l'economia social i solidària, contribuïm al bé comú i a un futur més equitatiu i sostenible per a totes les persones.

El Laudato Si', la encíclica del Papa Francesc sobre la cura de la casa comuna, se centra en la interconnexió entre les persones, la naturalesa i l'economia. Un dels temes centrals és el bé comú, que s'entén com el conjunt de condicions socials que permeten a les persones aconseguir la seva plenitud de manera més completa i fàcil.

3

Solidaritat

2

Sostenibilitat Ambiental

1

Justícia Social

Tornar a la pàgina principal

En triar productes de comerç just, com a cafè, xocolata o roba, fem costat als i les productores locals i contribuïm a un sistema més just i sostenible. Busca productes amb el segell de comerç just quan vagis a comprar. Aquest segell garanteix que els productors han rebut un tracte just i que el producte s'ha fabricat de manera sostenible.

Practicar el consum responsable, comprar només el necessari i evitar el desaprofitament, o triar productes locals i de temporada, o apostar productes amb menys empaquetatges o reciclables.

Nuestras elecciones promueven el Bien Comun

L'economia social i solidària, promou la igualtat, el respecte pel medi ambient i la participació democràtica en la presa de decisions. Per exemple, les cooperatives són empreses on les i els treballadors són els amos i prenen decisions en conjunt. Això assegura que els guanys es distribueixin de manera justa i que es treballi en benefici de la comunitat.

'

“Laudato Si', mi Signore”, - Cantava Sant Francesc d'Assís. En aquesta bella frase, ell ens recorda que la nostra casa comuna és com una germana amb la qual compartim la vida i com una mare bella que ens acull entre els seus braços.

Quant saps sobre el cacau?

En aquesta activitat posarem a prova l'après en aquest recurs educatiu. Abans de començar amb la prova quant saps sobre el cacau? haurem d'haver llegit la informació continguda en els primers apartats de la infografia què és el agroextractivismo? el cas sobre el cas i la secció sobre el bé comú, economia social Diverteix-te estudiant-los i després demostra el que has après en el Kahoot!

Tornar a la pàgina principal

Kahoot

Indicacions professorat

Preguntes per a la reflexió

Intercanvi de sabers

Per a aquesta activitat treballarem en equips. Primer, visualitza el vídeo i després reuneix-te amb el teu grup per a discutir les diferents preguntes que es plantegen. Diverteix-te!

Tornar a la pàgina principal

Indicacions professorat

Produccion d'aliments

Per a aquesta activitat treballarem en equips. Primer, visualitza els vídeos i després reuneix-te amb el teu grup per a discutir les diferents preguntes que es plantegen. Diverteix-te!

Moment3. Diferències en Canya de Sucre

Tornar a la pàgina principal

Moment 2. Manduvirá

Moment 1. Què tenim aquí?

'

Aprofitament de recursos

Impacte de la comunitat

Cura de la terra

Cura dels recursos naturals

Escape Room Comerç Just

La següent activitat forma part d'un projecte actualment en execució, finançat per l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID). Si estàs interessat/a a participar en aquesta activitat, et convidem a posar-te en contacte amb nosaltres per a explorar les possibilitats d'implementació. L'activitat consisteix en un scape room interactiu dissenyat per al seu desenvolupament a l'aula, dirigit a estudiants d'entre 15 i 23 anys, incloent-hi 3r i 4t d'ESO, Batxillerat i Cicles Formatius. La durada de l'activitat és d'aproximadament 1 hora.Per a contactar amb nosaltres/as, escriu un correu a ed@proyde.org i ens posarem en contacte amb tu com més aviat millor

Tornar a la pàgina principal

Escape Room

Tornar

Context

Tornar

Que passa amb el cacau?

'

Ampliant en les diferents porcions d'aquesta tauleta pots veure com es distribueix el cost d'una tauleta de xocolata, destacant les disparitats en la cadena de valor on la major part del benefici es queda en les baules finals de cadena, lluny de les i els productors de cacau.

Fuente: Oxfam

3%

5%

12%

20%

10%

43%

7%

Les i els agricultors de cacau reben aprox. el 3-6% del preu final d'una tauleta de xocolata. Aquest percentatge reflecteix els ingressos molt baixos que els productors de cacau obtenen pel seu producte. La major part del valor afegit en la cadena de producció de xocolata s'obté després que el cacau surt les seves mans.

Les taxes locals inclouen impostos, llicències i altres costos reguladors que es paguen als països productors.

El transport és una part crucial del cost, el cacau ha de ser traslladat des de les zones rurals on es conrea fins als ports d'exportació, i després fins a les instal·lacions de processament e n altres països. Aquest percentatge inclou els costos de transport terrestre i marítim, així com els costos associats a la logística i el maneig dels productes.

Els costos de producció abasten des de la compra dels grans de cacau fins a la seva transformació en productes semiacabats com la pasta de cacau, la mantega de cacau i el cacau en pols. Aquest procés inclou la fermentació, l'assecat, el transport, el torrat i la molta dels grans de cacau.

El màrqueting inclou publicitat, promocions, dis eño d'envasos, relacions públiques i altres esforços destinats a atreure als consumidors i augmentar les vendes..

El processament inclou totes les etapes de transformació del cacau en productes acabats com a tauletes de xocolata.

El marge del supermercat representa la diferència entre el cost d'adquisició del producte i el seu preu de venda al públic. .

1

1

8

7

6

5

4

Posa BSO a la teva creació! Inclou música de fons, sons o grava't des del menú Inserir per a incloure àudios en els teus continguts.

2

1

3

VS

• Residus Orgànics: Les restes de canya i altres materials orgànics es composten i s'utilitzen com a fertilitzants naturals.

• Energia Renovable: Algunes productores utilitzen subproductes de la canya de sucre, com el bagàs, per a generar energia renovable.

Comerç Just

Aprofitament de recursos

• Residus No Aprofitats: Els residus de canya i altres subproductes sovint es rebutgen sense ser aprofitats.

• Falta d'Energia Renovable: Poca o cap inversió en la generació d'energia renovable a partir de subproductes de la canya.

Producció convencional

Aprofitament de recursos

• Què és l'adob orgànic que es mostra en el vídeo? Quins materials s'utilitzen per a produir aquest abonament? Per què creus que és important usar abonament orgànic?
• Com ajuda l'adob orgànic a reduir l'ús de fertilitzants químics? Quin impacte té l'abonament orgànic en els ecosistemes i en la biodiversitat? Com beneficia l'abonament orgànic a les persones i a les comunitats? Quins avantatges té l'ús d'abonament orgànic en comparació amb els mètodes tradicionals?
• Com pot l'ús l'adob orgànic contribuir a una economia més justa i solidària? Quines altres pràctiques sostenibles coneixen que podrien aplicar-se en la seva comunitat? Quines accions poden prendre ells mateixos per a donar suport a la producció sostenible i l'ús d'abonament orgànic?

Descàrrega la informació del projecte en el següent enllaç

Dones indígenes promovent la sostenibilitat alimentària a Guatemala

Enllaç

VS

• Inverteix en projectes comunitaris que milloren la infraestructura local i la qualitat de vida.

• Fomenta la participació i l'apoderament dels agricultors i les seves famílies.

Comerç Just

Impacte en la comunitat

• Poca inversió en la comunitat local, la qual cosa pot limitar el desenvolupament i la millora de la infraestructura.

• Menor participació dels agricultors en decisions importants que afecten les seves vides i el seu treball.

Producció convencional

Impacte en la comunitat

Recurs Breu per als ProfessorsIntroducció a l'Economia Social i Solidària:L'economia social i solidària se centra en principis com l'equitat, la cooperació i la sostenibilitat. Un principi clau és la producció sostenible, que minimitza l'impacte ambiental i promou pràctiques beneficioses per a les comunitats.Importància de l'adob Orgànic:L'adob orgànic, com la gallinassa, és un exemple de producció sostenible. Redueix la necessitat de fertilitzants químics, protegint així el sòl i els ecosistemes. Contribueix a la salut del sòl i promou una agricultura respectuosa amb el medi ambient i millora la qualitat de vida de les persones.

Adob orgànic

• Pràctiques Agrícoles Sostenibles: S'utilitzen tècniques de cultiu que conserven el sòl, com la rotació de cultius i l'ús d'abonaments orgànics.

• Manteniment del Sòl: Evita l'erosió del sòl mitjançant la plantació de cobertures vegetals i terrasses.

• Evitar Productes Químics Nocius: Ús mínim o nul de pesticides i fertilitzants químics, optant per alternatives naturals i biològiques.

Comerç Just

VS

Cura de la terra

• Mètodes Intensius: Ús de monocultius i pràctiques que esgoten el sòl sense permetre-li recuperar-se adequadament.

• Erosió del Sòl: Major risc d'erosió a causa de la falta de pràctiques de conservació.

• Ús de Productes Químics: Dependència de pesticides i fertilitzants químics que poden ser perjudicials per al sòl i el medi ambient.

Producció convencional

Cura de la terra

https://latierraesclava.eldiario.es/cacao/

Recursos

VS

• Gestió de l'Aigua: Sistemes de reg eficients que redueixen el consum d'aigua i eviten la contaminació de fonts d'aigua locals.

• Protecció de la Biodiversitat: Conservació d'àrees naturals al voltant dels camps de cultiu per a mantenir la flora i fauna local.

Comerç Just

Cura dels recursos naturals

• Desaprofitament d'Aigua: Mètodes de reg ineficients que consumeixen grans quantitats d'aigua i poden portar a la contaminació de fonts d'aigua.

• Pèrdua de Biodiversitat: Destrucció d'hàbitats naturals a causa de l'expansió de monocultius.

Producció convencional

Cura dels recursos naturals

El cacao es un cultivo vital en regiones tropicales, particularmente en África Occidental, donde países como Costa de Marfil y Ghana producen la mayor parte del cacao mundial. A pesar de su importancia económica, los pequeños agricultores de estas regiones obtienen muy pocas ganancias, lo que perpetúa la pobreza y la desigualdad. Los agricultores, a menudo, viven con menos de un dólar al día, muy por debajo del umbral de pobreza, mientras que la mayor parte de los beneficios del chocolate se concentran en los fabricantes y minoristas. Esta disparidad no solo refleja una injusticia económica, sino que también tiene profundas implicaciones sociales, como el trabajo infantil, que sigue siendo una práctica extendida debido a la extrema pobreza de las familias cacaocultoras​​. Además de las implicaciones sociales, la producción de cacao convencional tiene un impacto ambiental significativo. La deforestación es una práctica común para hacer espacio a nuevas plantaciones de cacao, lo que conduce a la pérdida de biodiversidad y a la degradación de ecosistemas. El uso intensivo de pesticidas y fertilizantes en estas plantaciones contamina el suelo y el agua, afectando negativamente la salud de las comunidades locales y la calidad del medio ambiente​​. El consumo de cacao de comercio justo ofrece una solución tangible a estos problemas. Al elegir productos de comercio justo, los consumidores apoyan a los agricultores al proporcionarles precios más justos por su trabajo, lo que contribuye a mejorar sus condiciones de vida y a reducir la pobreza. Además, las prácticas de comercio justo promueven métodos de cultivo más sostenibles, reduciendo la deforestación y el uso de químicos dañinos, lo que ayuda a proteger el medio ambiente y a preservar la biodiversidad local​

Som organitzacions referents, especialment en l'àmbit lasaliano, en la promoció de la igualtat, els Drets Humans i l'Educació Universal mitjançant projectes de Cooperació al Desenvolupament, Campanyes de Sensibilització i Incidència Política, promoció del Voluntariat i el Comerç Just, donant una resposta als problemes socials vinculats amb la pobresa, les desigualtats i l'exclusió social.

ONGD lasalianas

Treballem en xarxa a través de la Coordinadora Lasaliana de ONGD, on col·laborem en diverses activitats i projectes. En l'àmbit de la cooperació internacional, compartim esforços en molts països i mantenim contacte amb diverses contraparts. Un exemple destacat de la nostra labor és la col·laboració de llargs anys amb Prodessa a Guatemala.Enguany, el nostre projecte està vinculat a aquesta entitat. Pots trobar més informació sobre aquest projecte en la següent icona del camí.

i

“Laudato Si', mi Signore”

- Cantaba San Francisco de Asís-. En esta bella frase, él nos recuerda que nuestra casa común es como una hermana con la que compartimos la vida y como una madre hermosa que nos acoge entre sus brazos.

Demana a l'alumnat que endevinin què és el "pal" que apareix en el vídeo. Reflexió en grup sobre les seves respostes. Preguntes d'ajuda:

• Què creieu que és aquest pal?
• Per a què creieu que s'utilitza?
• Què trabajao implicar processar/treballar aquest "pal"?

Moment 1

Vídeo de la Cooperativa de Comerç Just Manduvirá.Preguntes d'ajuda:

• Quin producte era i com es conrea?
• Quins són els principals usos?
• Quines diferències observes entre el sucre processat i la panela en termes de producció i beneficis per a la salut?
• Quines diferències existeixen entre els mètodes de producció industrial de sucre i els mètodes artesanals de producció de panela?

Moment 2

En aquest moment, veurem que diferències poden existir entre un sucre de Comerç Just i una altra de producció convencional. Per a això, demana a l'alumne que inevstiguen/reflexió sobre aquestes diferències, a partir de 4 aspectes en concret:- Cura de la terra.- Impacte en la comunitat.- Cura dels recursos naturals.- Aprofitament dels recursos naturals.

Moment 3

El agroextractivisme és un tipus d'agricultura que se centra en produir grans quantitats d'un sol cultiu (monocultiu), com a cacau, soia, palma setrill o pinya, per a vendre'ls principalment en altres països. Aquest model usa moltes màquines, productes químics i no sol transformar els productes abans d'exportar-los. Sovint, les grans empreses controlen aquesta producció, la qual cosa deixa als petits agricultors en desavantatge.

Què és?

Agroextractivisme

Conseqüències

Desplaçament de comunitats: Les grans empreses poden comprar o arrendar terres que abans pertanyien a petits agricultors, desplaçant-los de les seves llars i mitjans de vida.

Dependència d'importacions: En enfocar-se en l'exportació de productes agrícoles, les comunitats locals poden dependre de la importació d'aliments bàsics, la qual cosa pot augmentar els preus i la inseguretat alimentària.

Contaminació: L'ús intensiu de pesticides i fertilitzants químics contamina el sòl i l'aigua, afectant la salut de les persones i els ecosistemes.

Condicions laborals precàries: Els treballadors sovint enfronten treballs mal pagats, insegurs i sense beneficis.

Desforestació i pèrdua de biodiversitat: L'expansió de monocultius pot portar a la destrucció de boscos i hàbitats naturals, afectant moltes espècies de plantes i animals.

Impacte ambiental

Problemes socials

Inseguretat alimentària