T2. Participació i comunicació de les persones usuàries

HUMANITZACIÓ A ENTORNS ASSISTENCIALS

Tema 2

PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ DE LES PERSONES USUÀRIES

HUMANITZACIÓ DE L'ATENCIÓ I DE L'ACOMPANYAMENT EN CENTRES D'ATENCIÓ SOCIOSANITARIA

La humanització de l'atenció i de l'acompanyament en centres d'atenció sociosanitària, des del Model d'Atenció Integral Centrada a la Persona (AICP), implica posar la persona al centre de totes les accions i decisions relacionades amb la cura i adaptar-les, des de la gestió centrada en la persona, formes d'abordatge capaces d'adaptar els recursos a les necessitats personals Aquest enfocament cerca proporcionar una atenció personalitzada que respecti i valori les necessitats, els desitjos i les preferències individuals de cada persona.

1-. Individualització: Reconèixer i respectar la singularitat de cada persona, considerant-ne els antecedents, els valors, les preferències i els desitjos en totes les decisions d'atenció. 2-. Autonomia i empoderament: Fomentar la participació activa de les persones en la seva pròpia cura, recolzant-les perquè prenguin decisions informades i exerceixin control sobre la seva vida diària. 3-. Relacions significatives: Promoure i mantenir relacions personals significatives entre els residents, les famílies i el personal del centre. Això inclou la creació dun ambient de confiança i suport mutu.

PRINCIPIS DEL MODEL D'ATENCIÓ INTEGRAL CENTRADA A LA PERSONA

4-. Entorn agradable i segur: crear un ambient físic i emocional que sigui segur, acollidor i estimulant, adaptat a les necessitats de cada persona. 5-. Continuïtat i coordinació de l'atenció: Assegurar que latenció sigui coherent i ben coordinada al llarg del temps, facilitant la comunicació efectiva entre tots els professionals implicats en la cura de la persona.

PRINCIPIS DEL MODEL D'ATENCIÓ INTEGRAL CENTRADA A LA PERSONA

• Avaluació personalitzada: Realitzar avaluacions integrals i contínues de les necessitats i desitjos de cada persona per adaptar els serveis de manera individualitzada.
• Plans d'atenció individualitzats: Desenvolupar i actualitzar plans d'atenció centrats en la persona que en reflecteixin les preferències i els objectius personals.
• Capacitació del personal: Formar el personal en habilitats de comunicació, empatia i tècniques centrades en la persona per assegurar una atenció respectuosa i comprensiva. La formació especialitzada en tracte, en aspectes tècnics i tasques, formació en ètica i foment de la presa de decisions)
• Participació de la família i la comunitat: Involucrar la família i la comunitat en la cura, facilitant-ne la participació i col·laboració en les activitats i decisions del centre.

ESTRATÈGIES PER HUMANITZAR L'ATENCIÓ I L'ACOMPANYAMENT

• Ambient físic adaptat: Dissenyar i mantenir espais que siguin còmodes, segurs i adequats per a les necessitats específiques dels residents, promovent-ne la independència i el benestar.
• Promoció de la salut i el benestar: Fomentar activitats que millorin la salut física, mental i emocional de les persones, considerant-ne els interessos i les capacitats.

ESTRATÈGIES PER HUMANITZAR L'ATENCIÓ I L'ACOMPANYAMENT

• Major satisfacció i qualitat de vida: Els residents experimenten una millor qualitat de vida i més satisfacció amb els serveis rebuts.
• Millora de la salut emocional i física: L'atenció personalitzada contribueix al benestar general i pot reduir la incidència de problemes de salut mental i física.
• Enfortiment de la confiança i la relació: Les relacions de confiança i el respecte mutu entre el personal i els residents milloren la cooperació i l'eficàcia de la cura.
• Empoderament i autonomia: Les persones se senten més empoderades i amb més control sobre les seves vides, cosa que pot millorar la seva autoestima i motivació.

beneficis del model d'atenció integral centrada en la persona

En resum, l'humanització de l'atenció i l'acompanyament a centres sociosanitaris, basada en el Model d'Atenció Integral Centrada a la Persona, busca oferir una cura integral, personalitzada i respectuosa que promogui el benestar i la dignitat de cada individu.

beneficis del model d'atenció integral centrada en la persona

TEMA 2.1.

HUMANITZACIÓ DES DE LA VISIÓ INTEGRAL I HOLÍSTICA DE LA PERSONA

Al material "Activemos la mente" , s'estructura sobre la base dels següents apartats (Peña-Casanova, Jordi; et al.,1999):

• Qui sóc jo? Dades bàsiques com el nom, adreça, telèfon.
• La meva infància. Des de dades com la data de naixement, lloc i el nom dels pares, fins a jocs i joguines, amistats, escola, germans, etc.
• La meva adolescència i joventut. Primer treball, amistats, lleure, amors, festeig.
• La meva maduresa. Noces, fills, feina/es, cotxe/s, vivenda, aficions, vacances. Així estic ara.
• Últims anys de treball, jubilació, estat actual de la família, entorn actual.

història de vida

A través d'aquest esquema, s'atenen quatre aspectes bàsics de la vida de la persona: 1. Les relacions més importants: familiars, amics, companys amb què la persona té una relació especial. 2. Els llocs preferits. El domicili actual, el poble o la regió d'origen, llocs que hagi visitat. 3. Anècdotes que agraden de recordar com a experiències vitals, viatges, etc. 4. Interessos actuals, i plans de futur.

història de vida

Els objectius primordials de treballar la història de la vida són:

• Potenciar la seva memòria, evocar-la per estructurar-la,
• Reforçar la identitat,
• Treballar el sentiment d'integritat personal, especialment en casos de demència.

Alguns centres comencen a utilitzar la Història de Vida com a eina per a la personalització de l'atenció, per dispensar-la en coherència amb el projecte de vida de cada pacient, on la persona participi i exerceixi el control de la seva situació, per tant des de l'ACP.

història de vida

Quan coneixem la biografia de les persones que acompanyem i cuidem, ens endinsem a l'Atenció Centrada a la Persona. Estem desenvolupant coneixements sobre el tracte, les preferències, els gustos, els detalls que fan que fem accions possibles, viables i en disposar del coneixement integral de la persona com a ésser únic i diferent, gràcies a aquest instrument "altament facilitador". Com a valor afegit, el que és molt important és que aquesta sigui “explicada per un mateix”, on realment explica el que ha estat o és important i significatiu per a la persona.

història de vida

Un relat biogràfic, consistix a desenvolupar una conversa per recollir en un document les experiències viscudes per una persona i expressada amb les seves pròpies paraules. El relat biogràfic sol ser descriptiu en què el relat de l'informant adquireix la importància més gran. Una biografia, és un text narratiu que explica els successos rellevants a la vida d'una persona, generalment en ordre cronològic i que ens ajuda i afavoreix a entendre la seva personalitat, les seves motivacions, problemes i el rerefons dels seus èxits i fracassos, així com ens permet entendre decisions que la persona hagi pogut prendre al llarg de la vida. és, doncs, un exercici d'empatia.

relat biogràfic vs biografia

El més important al relat biogràfic són els esdeveniments narrats i les reflexions i abstraccions que ens regala la persona. Al relat biogràfic apareixen els fets més importants de l'existència de la persona de què es parla. Un relat biogràfic hauria de tenir en compte el fet de descriure la data i el lloc de naixement, la professió, una síntesi de les seves vivències més destacades. És interessant que es presenti de manera tenint en compte els fets més rellevants que la persona vulgui explicar

relat biogràfic vs biografia

Els objectius del relat biogràfic són: 1. Conéixer la realitat d'una altra persona a través de les seues pròpies paraules. Centrant-nos en un aspecte concret de la vida d'aquesta persona, intentarem “comprendre” la seva visió personal. 2. Es tracta d'aprendre sobre el que és important en la ment de l'“informant”: els significats, les perspectives i les definicions, la manera com ell o ella veu, classifica i experimenta el món. 3. Sempre hem de donar valor al relat de vida que ajuda a comprendre per què les persones som tan diferents les unes de les altres. Es tracta de recollir-lo respectant la manera de parlar i les paraules i idees expressades per la persona.

relat biogràfic vs biografia

Per treballar relats de vida hauríem de seguir les recomanacions següents: Primerament, marcar de companyonia i proximitat, potenciant que, la suposada entrevista, sigui més una conversa, que un reguitzell de preguntes. Qui ha de parlar és l'informant, i per això cal que callem i escoltem el màxim temps possibles i sempre donant a entendre amb preguntes obertes, allò que estem entenent nosaltres del que explica la persona, per si ho vol modificar. • M'ha semblat entendre que.... • Crec que m'estàs dient que...

relat biogràfic vs biografia

En general hi ha dos grans aspectes que interessa recollir: 1. La manera com la persona descriu els esdeveniments concrets que considera d'interès, seguint una cronologia dels fets, d'una manera descriptiva i detallada (el relat d'una vida, la descripció de l'experiència d'una hospitalització, del patiment d'una malaltia en concret...). 2. La manera com interpreta aquests o altres esdeveniments o conceptes més generals, és a dir, la seva mentalitat, el seu pensament, la seva opinió sobre les coses, ... (per exemple la seva opinió sobre la professió d'infermera, la seva visió de la malaltia , de la mort...).

relat biogràfic vs biografia

Sovint, la Història de Vida, inclou altres instruments que complementen la informació, ja sigui sintetitzada com el genograma, o ampliant-la, com a material fotogràfic. Veurem quins poden ser:

• Genograma: es tracta d'un esquema que organitza jeràrquicament l'estructura familiar al llarg de les diferents generacions.
• Línia de vida: o cronograma. Es tracta d'un cronograma de la vida de la persona, és un esquema on s'assenyalen els esdeveniments vitals més importants.
• Ecograma: tècnica que recull la informació sobre les relacions de la persona amb el seu entorn afectiu i social. Aporta dades sobre les xarxes de suport.

instruments que ens ajuden a treballar la història de vida

A més hi ha altres instruments com és el material complementari:

• Fotografies,
• Músiques,
• Objectes de vinculació,
• Entrevistes a persones properes.

instruments que ens ajuden a treballar la història de vida

El genograma és una representació gràfica o "mapa" de les relacions de l'estructura familiar i social de la persona, estructura familiar de proximitat, amistats, persones de l'entorn,... Un genograma recull alguns aspectes propis de cada persona; per norma general, per treballar els genogrames farem ús d'alguns aspectes simbòlics, que permeten definir l'abast de les problemàtiques per millorar-lo contínuament.

el genograma

Un genograma ha de registrar: Gènere de les persones que maparem, Any de naixement i mort de la persona en qüestió. Hi ha simbologies específiques:

• Gènere masculí

• Gènere Dona

el genograma

Indicarem amb línies horitzontals les relacions que es donen entre persones d'una mateixa generació genealògica (parelles – germans persones coetànies...). Els germans es col·loquen d'esquerra a dreta seguint l'ordre cronològic de més gran a més petit

el genograma

el genograma

el genograma

el genograma

Font: F. Vernet Aguiló La Historia de vida en l’atenció gerontològica

el genograma

Un cronograma és un registre cronològic dels fets més importants i significatius de la vida personal de cada usuari. Ens permet situar la persona en un context històric i social concret que pot haver condicionat la vida. Permet conèixer recursos i reaccions de la persona davant dels dies que han significat aspectes identitaris de la persona. Podem anomenar-la: "Línia dels temps". Quina és la línia del temps de cada persona? Quins fets importants a nivell social s'han donat? Sovint la línia dels temps ens pot donar informació sobre canvis sobre canvis conductuals i/o de salut de la persona, ja sigui perquè ha tingut vivències positives o negatives que han influït en la seva manera de ser o fer al dia en dia.

EL CRONOGRAMA

Ens podem fer algunes preguntes molt clares per poder desenvolupar un Cronograma:

• Dates o fets significatius.
• Naixements que s'han produït a la família.
• Morts que s'han produït a la família.
• Entorn (familiars, amics, ...).
• Canvis de domicili.
• Viatges que hagin estat significatius.
• Informacions relacionades amb el treball (canvis, creació d'un projecte, ...)
• Estudis i itinerari professional, ...
• Envelliment....

EL CRONOGRAMA

• Activitats d'oci que hagin estat significatives en la vida personal.
• Decisions preses que hagin condicionat la vida (Casar-se, consagració de vots en una ordre religiosa, anar a viure a un altre país o territori,...)
• La pròpia persona o membres de la família que hagin implicat canvis en les dinàmiques familiars.
• Situacions diverses que siguin significatives a la vida personal i de la xarxa social (experiències d'èxit o de fracàs, ...), de violència familiar, bon o mal tracte, ...

EL CRONOGRAMA

El cronograma ens ajuda a identificar fets i esdeveniments significatius a la vida de la persona i ens facilita la continuïtat i la coherència de les converses que puguem tenir amb la persona que recorda amb interès i significativament. Quan fem el cronograma caldrà tenir en compte separar els fets objectius dels significats subjectius que la persona atribueix a cada fet. Tot i que la línia del temps o cronograma no requereixi cap estructura, és recomanable tenir una matriu de recollida com la que es proposa a continuació.

EL CRONOGRAMA

EL CRONOGRAMA

També ens serveix per conèixer les xarxes d'inclusió social que té la persona i ens dóna informació sobre la vulnerabilitat o els riscos d'aïllament que la persona pot patir. Tenir família no implica no tenir vulnerabilitat social. Els índexs de vulnerabilitat no es donen per TENIR o NO TENIR, sinó pel grau de relació que es dóna en aquestes xarxes. L'ecograma ens dóna de manera visual els nivells de suport social que es donen en el dia a dia, fet que ens permet desenvolupar ajuda efectiva segons el diagnòstic que puguem realitzar. És interessant desenvolupar ecogrames no al propi dibuix del genograma. L'ecograma ha de definir els graus de relació i suport de la persona. Si cal, es poden definir línies de relació, així com graus dinfluència positiva o negativa entre la relació de les persones formen part daquest univers social. La positivitat o negativitat es pot definir amb els signes + (positivitat) i – (negativitat) o amb els colors verd (positivitat) i vermellós (negativitat).

l'ecograma

l'ecograma

tema 2.2.

Humanització i pla de vida de la persona

Hem de remarcar alguns valors i consideracions que ens permet treballar la història de vida a la nostra tasca diària. La història de vida ens permet treballar els aspectes següents: • Una vida val la pena. Cada vida val la pena per si sola, l'itinerari vital de cada persona es construeix a partir de l'experiència de viure. La història de vida ens permet posar EN VALOR les experiències, viscudes de forma individual des de la capacitat tant de sentir com de raonar construint així la personalitat única de cadascuna de les persones.

història de vida: consideracions i valors d'una estratègia

Els serveis Plens de sentit. Transicions en aquest moment Vital. La història de vida permet construir uns serveis centrats a la persona, des de la singularitat personal construïda des dels detalls diaris i quotidians. Com a persones es construïm en el dia a dia i vivim en situacions de canvi constants que poden generar situacions d'incertesa. Les vivències, les decisions ens ajuden a desenvolupar itineraris personals que es transformen en el nostre relat biogràfic. La història de vida com a tècnica ens permet treballar el canvi constant.

història de vida: consideracions i valors d'una estratègia

Rutines i rituals a la vida quotidiana: Treballar la història de vida ens permet desenvolupar algunes estratègies relacionades amb la vida quotidiana com són les rutines i rituals personals a la vida diària. Podem entendre la rutina és el costum de fer una determinada manera amb uns horaris prèviament condicionats. Els hàbits són rutines que nosaltres mateixos incorporem a la nostra rutina diària per aconseguir una millor qualitat de vida. És important planificar les rutines i donar significat a les accions que realitzem de forma rutinària a la nostra vida real. Quan els hàbits i les rutines es converteixen en accions significatives i de sentit en la pròpia vida diària, acaben convertint-se en rituals. Passar de la rutina al ritual possiblement sigui una de les claus per viure una vida amb més sentit. "La rutina forma part d'aquelles coses que fem gairebé sense pensar.

història de vida: consideracions i valors d'una estratègia

La clau és donar un sentit, un per a què, a aquesta rutina de cada rutina des de l'emoció i els significats personals Tot es pot fer d'una manera o altra. La rutina no desperta sentits, els rituals, sí. Per això són estimuladors. M'importa qui sóc La història de vida facilita l'autoconeixement, saber donar valor a la persona, que té una vida pròpia, plena de situacions viscudes que la fan única, irrepetible i donar valor i reconeixement a la dignitat en cada persona de les que són als centres. La història de vida és un projecte que permet treballar el projecte vital des de tres dimensions complementàries. vida amb més sentit. "La rutina forma part d'aquelles coses que fem gairebé sense pensar.

història de vida: consideracions i valors d'una estratègia

La història de vida és una eina que ens permet treballar tres dimensions de la identitat de la persona: • El passat. Ens diu qui vam ser, per tant, és un projecte de passat que reconeix i dóna entitat a tota la història personal que ha construït les persones des de la seva experiència vital. • El present. Recordem la història de vida cada dia fixant aquelles anècdotes, les batalletes, si vol dir així que ens permeten fixar la importància de la persona de SER algú al present, de recordar-ho avui. De tenir identitat, sentit de pertinença i vivència de ser algú al dia a dia.

història de vida: consideracions i valors d'una estratègia

• El futur. Tots els relats d'història de vida que fixem en el present són els que ens permeten a través de la memòria, donar importància als aspectes que ens donen identitat i que farem servir l'endemà. La història de vida que recullo avui i que “arxiu” al disc dur de la identitat és la que em permet continuar sent una persona singular, única, més endavant. Treballant les fonts de sentit (sentiment de pertinença, transcendència, espiritualitat utilitat, creixement personal de sentit)

història de vida: consideracions i valors d'una estratègia

Entenem per projecte de vida el conjunt d'expectatives, accions i decisions que la persona, al llarg de la seva vida desplega per aconseguir allò que li dóna sentit vital i que estan orientades per valors personals. És, per tant, com un “programa” que les persones desenvolupem al llarg de la nostra vida per aconseguir el que té sentit per a nosaltres. Aquest programa té en compte els reptes, objectius i també les decisions i accions que fem en el dia a dia, sempre des d'una sèrie de valors morals que ens construeixen com a persones.

projecte de vida

Totes les persones tenim projecte de vida? Cada persona, independentment de la nostra edat, situació personal, social i cultural, construïm el propi projecte de vida propi. No hi ha ningú que no tingui cap projecte de vida. El projecte de vida pot ser més o menys reflexionat, conscient o inconscient i amb diferents estils de planificació. També estan condicionats per les capacitats les oportunitats i els suports grupals i individuals que tinguem al nostre entorn. El projecte vital és un procés continuat que es va actualitzant de forma dinàmica. Les prioritats i motius importants per a la persona varien al llarg de la vida i els reptes i objectius són diferents segons moment vital que travessem, per tant la gent gran també té projecte de vida adaptat a les seves possibilitats i realitats vitals.

projecte de vida

No sempre el projecte de vida que estem desenvolupant ens condueix a una vida amb sentit. També pot succeir que situacions no volgudes de la vida (un accident greu, la pèrdua d'un ésser estimat, del treball, una malaltia greu, etc.) ens situïn en una situació on, de sobte, el que havíem plantejat trontolla i és necessari fer un gir important al nostre projecte vital. Aquesta realitat es dóna sovint als nostres centres on les persones potser el que no desitjaven era estar en un centre residencial o de no poder gaudir de l'autonomia física i social que volguessin per a ells.

projecte de vida

Quan estem als nostres centres (entorns de cura) quan les persones requereixen suport dels altres a la seva vida quotidiana, es pot veure afectada la vida significativa. la història de vida apropa les oportunitats de recolzar vides amb sentit. En el cas de les persones que requereixen cures per part d'altres, un determinant crucial és si l'entorn (físic, social, organitzacional) permet i aconsegueix aquesta coherència entre allò que es fa (metes i actuacions en relació amb la persona) i allò que per a la persona és important. Per desenvolupar un projecte de vida hauríem de treballar tres components de forma bàsica: • Els objectius de vida • Les accions des de les dimensions de la persona • Els valors que mouen el que fem

projecte de vida

projecte de vida

Per poder treballar històries de vida als nostres centres cal tenir primer el convenciment que és una eina que ens permet arribar a la personalització; ara proposarem una sèrie d'itineraris que ens permetin treballar aquesta perspectiva: 1) Hem de fer un treball de clarificació i coneixement dels valors personals com a aspecte clau per identificar els assumptes que realment importen a la persona i que establiran la direcció que va prenent el projecte. 2) Hem de ser conscients de la necessitat de motivar i acompanyar la persona en la selecció d'objectius i accions coherents amb els valors personals que motivin que li permetin sentir que fa coses que mereixen la pena. 3) Necessitat d'apoderar les persones davant de les barreres personals que actuen de fre per identificar valors, metes i accions. 4) Treballar a nivell dequip la conveniència de proposar activitats que connectin amb aspectes que alimentin el sentit de la vida.

projecte de vida

Hem de tenir en compte treballar alguns àmbits des de la història de vida per poder treballar el projecte de vida amb plenitud: a)L'ATENCIÓ A ALLÒ QUOTIDIÀ, a les “petites grans coses” del dia a dia que aconsegueixen personalitzar la vida residencial, mantenint la identitat de les persones i generant oportunitats de benestar. b)L'acompanyament personalitzat perquè la persona pugui identificar, descobrir, explicitar i plantejar accions i objectiu per viure una vida amb significats i en coherència amb els valors. c) Afavorir i donar SUPORTS per REORGANITZAR EN PROFUNDITAT EL SEU PROJECTE DE VIDA, sobretot en casos d'ingressos poc desitjats i viscuts com una cosa imposada per les circumstàncies, ingressos forçosos (per ordre judicial), la pèrdua brusca d'independència. d) Oferir oportunitats d'escolta i suports per poder conversar i decidir sobre la fi de la vida i conduir una recapitulació sobre l'èxit i el llegat que cada persona deixa per als altres.

ÀMBITS A TREBALLAR EN UN PROJECTE DE VIDA

Per treballar l'ACP disposem de diversos instruments que ens faciliten el desenvolupament de l'ACP en el seu màxim contingut i expressió. Algunes d'aquestes eines les trobem definides al quadre següent que configura la possibilitat de treballar mapes de vida en el nostre treball quotidià:

INTERVENCIONS DES DE LA PERSONA

• Història de vida (confidencial) i no confidencial de la persona.
• Treball de les rutines i rituals propis de cada persona.
• Observar conèixer i estimular les capacitats. Observar conèixer i estimular preferències, gustos, il·lusions.
• Observar i conèixer el mapa de pors i preocupacions de la persona.
• Observar i conèixer el mapa de comportaments (agradables i disruptius).
• Observar i conèixer el mapa de relacions personals (cercles de confidencialitat, cercle de persones de proximitat ja siguin familiars, usuaris o professionals).
• Observar conèixer i estimular el mapa de decisions personals que té la persona (Planificació de decisions anticipades (PDA).

INTERVENCIONS DES DE LA PERSONA

Els mapes de vida tenen les següents característiques, sent un instrument: Obert, participatiu i un instrument de diàleg entre la persona, la família i els professionals que conformen l'equip. Interdisciplinar: on tot l'equip col·labori en la seva elaboració. Coordinat: on tots els membres de l'equip interdisciplinari estableixen de forma conjunta les prioritats d'intervenció. Individualitzat: dissenyat per a cadascun dels usuaris del servei.

INTERVENCIONS DES DE LA PERSONA

• Integral: ha de satisfer totes les necessitats de la persona, tenint en compte els seus desitjos i preferències i el seu projecte de vida.
• Conseqüent: sorgeix del procés de valoració. Real: ha d'estar adaptat a les necessitats reals de la persona.
• Periòdic: es desenvolupa durant tot el temps de permanència al servei.
• Actualitzat: ha de permetre la comprovació dels canvis patits pel resident des que es va implantar el seu pla.
• Avaluable amb indicadors que permetin introduir millores en el procés.

INTERVENCIONS DES DE LA PERSONA

• En relació a l'àrea social es valoren:
• Xarxa de suport social i familiar que té la persona,
• Habilitats relacionals mantingudes,
• Aspectes biogràfics i d'història de vida,
• Elaboració d'una fitxa de preferències,
• Anàlisi d'interessos i activitats amb sentit ocupacional,
• Petjades de vida (aspectes vitals de referència a la persona).

INTERVENCIONS DES DE LA PERSONA

• En relació amb l'àrea de salut psíquica:
• El vostre estat cognitiu mitjançant instruments de valoració adequats.
• El vostre estat emocional, (relacionat amb situacions d'ansietat, depressió, etc.).
• Si es requereixen les valoracions psiquiàtriques pertinents en la perspectiva d'unitats de psicogeriatria.
• Mapes de comportament analitzant les situacions de previsibilitat d'aparició dels mateixos analitzant causa de temps, entorn, etc.

INTERVENCIONS DES DE LA PERSONA

TEMA 2.3.

HUMANITZACIÓ I TRACTE INDIVIDUAL

PRESERVANT LA INTIMITAT

La gestió de la intimitat en centre de serveis socials és essencial per garantir la dignitat i el benestar dels usuaris. La intimitat es construeix des de tres aspectes essencials de vida: ALLÒ PRIVAT/ ALLÒ INTIM/ ALLÒ CONFIDENCIAL

• El que és privat és allò particular i personal de cada individu.
• La privadesa és l'àmbit de la vida personal amb dret a protegir de qualsevol intromissió.
• La privadesa fa referència al que no correspon al domini públic.
• Tot i això, no tots els assumptes privats són íntims.
• El que és privat és més ampli que el que és íntim.

ALLÒ PRIVAT

• Exemples de privadesa . Tinc dret a: ….
• Estar a la meva habitació amb la porta tancada, fent el que jo vulgui i sense ser interromput
• A banyar-me sol/a si és que no necessito ajuda,
• A no explicar tot sobre la meva vida personal i la meva intimitat, a tenir secrets
• Que ningú toqui les meves coses (correspondència, dibuixos, cartes d'amor, bossa, motxilla)
• A tenir un lloc tot sol per estar amb els meus amics i un lloc en la intimitat per estar amb la meva parella
• Tenim drets perquè som persones

ALLÒ PRIVAT

• El que és íntim és una part del que és privat.
• La intimitat es defineix com a zona espiritual íntima i reservada de cada persona.
• La intimitat fa referència a l'esfera més personal i privada d'una persona. Hi pot involucrar aspectes emocionals, sexuals, socials i personals de la vida.
• La intimitat fa referència a allò més privat de l'ésser humà, a allò que no es pot accedir sense autorització de la persona, que normalment s'obté quan s'estableixen relacions de confiança i seguretat.

ALLÒ intim

ALLÒ intim

ALLÒ intim: àmbits

• El pudor es refereix a la sensació de molèstia o reserva que una persona sent en relació amb el seu cos, les seves accions o la seva privadesa personal.
• Sol estar més relacionat amb l'esfera física i la privadesa personal. Inclou la sensació de sentir-se incòmode en exposar parts íntimes del cos o en fer certes accions en presència d'altres.

ALLÒ intim: el pudor

• Cultural i social: La percepció del pudor varia àmpliament segons les normes culturals i socials. El que pot ser considerat com a comportament modest en una cultura pot no ser-ho en una altra.
• CAIEM EN EL PERILL DE DONAR NORMALITAT A LA FALTA DE RESPECTE DEL PUDOR EN SEGONS QUINS SERVEIS?

el pudor i cultura

• És important:
• Respectar el pudor de les persones
• Respectar els límits en situacions socials i personals
• No forçar algú a fer alguna cosa que el faci sentir incòmode
• Ser conscient de les diferències individuals quant a la tolerància al pudor.

el pudor i respecte

De la intimitata intimidar (només canviant una lletra passem de respectar a intimidar)

• Confidencialitat procedeix del terme confiança. Sorgeix sempre d'una relació interpersonal on l'individu diposita en l'altra persona informació que considera personal, i ho fa, per tant, en un marc de confiança i d'expectativa de confidencialitat i lleialtat.

allò confidencial

És important promoure un entorn on es gestioni adequadament la intimitat i es previngui la intimidació, tot fomentant el respecte mutu i l'empatia en les relacions interpersonals.

Intimidar implica:

• Ameneçar o assetjar a algú de manera negativa.
• Faltar al respecte.

Gestionar la intimitat implica:

• Respectar i protegir la privacitat i els límits personals del altres.

allò confidencial

• Demanem permís per entrar al vostre espai personal: per entrar a l'habitació d'algú o tocar les vostres pertinences personals, com el telèfon sempre demana permís primer. Respecta el seu espai privat.
• No escoltem converses privades: Evita escoltar converses privades alienes.
• No fem preguntes invasives: Evita fer preguntes personals o invasives sense una bona raó i sense el consentiment de la persona

respectem la intimitat quan:

• Respectem la seva necessitat de temps tot sol: Respectem si algú necessita temps tot sol per descansar, reflexionar o simplement estar amb si mateix.
• No difonem informació personal: No compartim informació personal o confidencial sobre algú sense el vostre permís explícit.
• No parlem xafarderies: La xafarderia pot danyar la intimitat de les persones.

respectem la intimitat quan:

• Respectem els límits físics: No toquem algú sense el vostre consentiment. Respectemel seu espai personal i les preferències pel que fa al contacte físic.
• Som conscients dels senyals d'incomoditat: Si notem que algú se sent incòmode o ansiós en una situació, mostra empatia i retira't si cal.
• Fomentem una comunicació oberta: Anima les persones a expressar les seves necessitats i límits.
• Aprenem sobre les normes culturals i personals: Reconeix que les normes de privadesa poden variar segons la cultura i les preferències individuals. És important ser sensible a aquestes diferències.

respectem la intimitat quan:

• No proporcionem igualtat de tracte: Tots han de ser tractats amb igualtat i respecte, independentment de la seva situació.
• No respectem la confidencialitat: Revelar informació confidencial d'un client o beneficiari sense el seu consentiment trenquem la confiança.
• No escoltem ni respectem les preocupacions: Ignorar les preocupacions, les queixes o els desitjos és una forma d'intimidació. És important escoltar activament i prendre seriosament les seves inquietuds

intimidem quan:

• Infantilitzem: la infantilització empobreix el desenvolupament i l'autodeterminació de la persona.
• Abusem verbalment o emocionalment: Utilitzar un llenguatge ofensiu, insultant o humiliant cap a les persones és una forma d'intimidació emocional.
• Manca d'atenció: No proporcionar adequadament o no atendre les necessitats bàsiques pot ser una forma d'intimidació passiva.

intimidem quan:

• Fem amenaces o coerció: Amenaçar perquè compleixi certes demandes o restriccions és una forma directa d'intimidació i és inacceptable.
• Fem Exclusió o aïllament: Excloure deliberadament una persona usuària d'activitats o aïllar-lo d'altres també pot ser considerat una forma d'intimidació.

ES TRACTA DE PRESERVAR DRETS I DIGNITAT

intimidem quan:

• Espais privats: Proporcionar habitacions dissenyades per garantir la privadesa.
• Respectar l'autonomia: Les persones usuàries han de tenir la capacitat de prendre decisions sobre el seu espai i temps. (quan rebre visites, quan descansar i quan participar en activitats comunitàries).
• Entorn amigable: Dissenyar l'entorn de manera que promogui la disponibilitat d'àrees comunes que permetin la interacció social quan els residents ho desitgin.
• Fomentar la vida social: és essencial fomentar la vida social i la participació en activitats comunitàries. Han de tenir l'opció d'interactuar amb els altres quan ho desitgin.

com abordem la intimitat?

• Respecte a les decisions avançades: Respectar les decisions anticipades dels residents quant a la seva atenció mèdica i les preferències en cas de malaltia terminal. Això inclou la designació d'un representant d'atenció mèdica o l'elecció de rebre cures pal·liatives en comptes de tractaments agressius.

com abordem la intimitat?

bon tracte: aspectes relacionals

• El Bon Tracte és una qüestió fonamental per a l'atenció centrada en les persones,
• Tenir cura significa acompanyar vides, sent la cura, molt més que un conjunt de tasques procedimentals,
• ACOMPANYAR ABANS A INTERVENIR. Només intervenir quan calgui.
• Hem de concretar en què consisteix i com es desenvolupa el bon tracte en l'atenció quotidiana, i, sent conscients que la cura se sustenta en marcs relacionals on professionals i famílies som els que generem els entorns que faciliten el respecte a la dignitat i la promoció de la autonomia.

bon tracte - tracta'm bé

• Tenir cura és acompanyar processos vitals i projectes de vida
• El tracte és una acció generosa quan GENERA oportunitats per facilitar una vida amb sentit.
• Implica recolzar vides de persones que necessiten ajuda per tirar endavant els seus projectes vitals. Vides que busquen la plenitud, el desenvolupament personal i la felicitat (Matia Fundazioa).

bon tracte - consideracions bàsiques

• El bon tracte implica atenció integral i sempre personalitzada:
• Compromís de qui té cura de donar resposta a la singularitat de la persona,
• Donar-li suport perquè continuï sent ella mateixa i tingui control sobre la seva vida.
• Des de les necessitats (físiques, psicològiques, emocionals, socials i espirituals)
• Des de les necessitats més bàsiques a les d'autorealització.
• Totes aquestes necessitats són importants i irrenunciables.

bon tracte - consideracions bàsiques

• Tractar bé cercant l'equilibri entre objectius de seguretat amb benestar
• Equilibrar la protecció de riscos amb la protecció de drets i preferències importants per al benestar de la persona.

bon tracte - consideracions bàsiques

• El bon tracte s'aconsegueix tenint cura de les relacions entre les persones
• Les relacions interpersonals són multidireccionals.
• Les relacions entre professionals, persones usuàries i famílies també han de ser cuidades.
• La cura és, sobretot, relació interpersonal.

bon tracte - consideracions bàsiques

Reflexió 3 Quines són les nostres creences sobre al cuidatge i el rol professional?

Reflexió 2 Com és la nostre mirada a les families i la xarxa social?

Reflexió 1 Com és la nostre mirada cap a les persones que necessiten cuidatge?

La mirada a les persones i les creences relacionades amb el cuidatge

bon tracte - praxis del bon tracte

Reflexió 3 Proposar alternatives diferents o noves activitats que permetin explorar i trobar noves fonts de benestar.

Reflexió 2 Observar allò que genera benestar emocional i allò que prevé el seu malestar emocional.

Reflexió 1 Conèixer i respectar les preferències i els rebutjos, tant en les cures personals com en l'activitat quotidiana.

Tracte adequat a partir de preferències, rutines i rituals de vida

bon tracte - praxis del bon tracte

Reflexió 3 No renyar si no és capaç d'entendre perquè ho fem.

Reflexió 5 Preservar la intimitat, respectar el seu espai, trucar a la porta....

Reflexió 4 No tractar com una cosa (cosificar). "De qui és Mario? Qui l'ha fet?"

Reflexió 2 No ignorar a la persona en allò que expressa i no donar-li sempre la raó.

Reflexió 1 No infantilitzar, no tractar con un nen/a

Detectar i actuar davant el tracte inadequat

bon tracte - praxis del bon tracte

Reflexió 3 Proposar a la persona, rols significatius a la seva vida actual.

Reflexió 5 Desenvolupar estratègies per fijar la identitat personal.

Reflexió 4 Donar valor al sentit de pertenença a un grup o comunitat i l'espiritualitat o trascendència.

Reflexió 2 Proposar accions, connectades amb allò que és important per la persona.

Reflexió 1 Hem de conèixer els seus interessos i significats personals.

La vida significativa té a veure amb la percepció de que la vida té sentit i mereix la pena ser viscuda.

bon tracte - praxis del bon tracte

Reflexió 3 La compasió ben entesa, a més d'acceptar i comprendre, significa acompanyar a la persona en el seu patir, implicar-se i comprometre's en una seposta que busqui la reconducció del patiment.

Reflexió 2 A la validació emocional, li diem a la persona que acceptem el que està sentint i que hem sigut capaços de comprendre-la, donant valor a la seva experiència vital.

Reflexió 1 L'empatia significa ser capaç de captar i comprendre allò que sent l'altre persona. Des de l'observació, l'interés i l'escolta.

La comunicació com eina de tracte

bon tracte - praxis del bon tracte

A la Resolució del 30 de setembre de 2011, es publica l'Acord del Consell Territorial del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència, sobre criteris comuns per a la conceptualització i l'avaluació de bones pràctiques. Resolució 17548 del 7 de novembre de 2011, es defineixen les bones pràctiques com: Actuacions i experiències sistematitzades, documentades i amb un enfocament innovador, que s'orienta a la millora de la qualitat de l'atenció i de la qualitat de vida de les persones en situació de dependència o en risc de desenvolupar-la ia la participació i la cooperació dels agents implicats. Les bones pràctiques han de difondre's, actualitzar-se i adaptar-se a les diferents realitats.

Què és una bona pràctica?

És un conjunt d'accions que:

• Introdueix millores en les relacions, els processos i les activitats,
• Orientades a produir resultats més positius sobre la qualitat de vida de la gent gran i persones en situació de fragilitat i/o dependència.
• Han d'estar fonamentades en la reflexió ètica de les nostres atuacions per potenciar que les BP (bones pràctiques), siguin centrades en la persona. ) i potenciant l'equitat (justícia).
• Afavorint el benestar (beneficiència), les decisions i el pla de vida (autonomia moral), potenciar el bon fer des de la deontologia professional (no maleficiència) i potenciant l'equitat (justícia).

Què és una bona pràctica?

Criteris:

• La BP posa focus en la protecció de la dignitat de tota persona. Han de potenciar els drets de totes les persones i en especial, de les de més vulnerabilitat.
• La BP contempla a casa persona de manera personalitzada com una persona única i valuosa en totes les seves dimensions de cada persona que permet continuar desenvolupant accions des de la seva història de vida datenció i vida.
• Fomenta la continuïtat dels valors personals i del projecte de vida de cada persona que permet continuar desenvolupant accines des de la seva història de vida datenció i vida.

Què és una bona pràctica?

Criteris:

• Desenvolupar processos d'acompanyament, atenció i planificació centrada en la persona: experiència orientada a la personalització de l'atenció des d'una perspectiva integral, biopsicosocial, participativa i de gènere.
• Avaluar l'efectivitat: l'experiència s'ha dut a terme amb eficàcia platjant indicadors capaços de donar visibilitat a la satisfacció de les necessitats i expectatives de les persones.
• Fomentar la replicabilitat: la pràctica és sistematitzada, documentada, amb resultats en la seva implantació, que permeti la capitalització del mètode i la seva possible replicació en un altre context..

Què és una bona pràctica?

Criteris:

• La BP ha de permetre laprenentatge propi i daltres. Igualment ensenya partint de la reflexió compartida i evidencia les dificultats trobades i les maneres d'abordar-les. Generant dinàmiques de millora continuada.
• La BP compleix amb els Principis Ètics: Autonomia, Beneficiència, No Maleficiència i Justícia.

Què és una bona pràctica?

Per reconèixer una bona pràctica, hem de respondre aquestes preguntes bàsiques: Especialment a les necessitats, els potencials de millora i les claus.

• Resum breu de l'experiència.
• Perquè es desenvolupa:
• Quina necessitat aborda.
• Què es pretén millorar.
• Claus en el desenvolupament de l'actuació o experiència:
• Dificultats a què respon.
• Claus de l'èxit de la proposta.

metodologia: Què hem de preguntar-nos?

Per identificar bones pràctiques, hauríem de respondre les preguntes següents:

metodologia: com identifiquem les BBPP

Et presentem la fitxa de justificació. Sistematitzarem bones pràctiques (clica a les icones): Resum breu de l'experiència. Perquè la duem a terme. Quina necessitat aborda. Quines millores s'han produït

metodologia: fitxa de justificació

Et presentem la fitxa de justificació. Sistematitzarem bones pràctiques (clica a les icones): Quines dificultats hem tingut Claus de l'éxit Justifiació ética

metodologia: fitxa de justificació

metodologia: sistematitzar les bones pràctiques

metodologia: sistematitzar les bones pràctiques

metodologia: sistematitzar les bones pràctiques

metodologia: sistematitzar les bones pràctiques

tema 2.4.

Les actituds potenciadores i detractores en l'acompanyament

Info

Kitwood emfatitza que la persona amb demència conserva el seu valor com a ésser humà durant tot el procés de la malaltia. Això implica que tenim l'oportunitat de participar en les relacions amb les persones que atenem. Com a ésser humà, un necessita ser valorat en una comunitat.

NECESSITATS PSICOLÒGIQUES DE KITWOOD

Personal

Tom Kitwood, als anys 80/90, va encunyar el terme “atenció centrada en la persona amb demència” destacant que els qui la pateixen, a més de necessitats neurobiològiques presenten altres d'índole psicosocial, inherents a tot ésser humà. Va definir cinc necessitats psicosocials universals:

• Confort.
• Identitat.
• Inclusió.
• Vinculació.
• Ocupació.

NECESSITATS PSICOLÒGIQUES DE KITWOOD

Personal

Aquest autor, fundador del Grup de Demències de la Universitat de Bradford (Regne Unit), va posar en relleu la importància per al benestar de les persones amb demència dels qui estan al seu costat. Kitwood, va afirmar que la manca de compressió de les necessitats de les persones amb demència i una interacció negativa que desatengués aquestes, el que va definir, com a Psicologia Social Maligna, podia ser la causa de moltes alteracions de conductes, que des d'aquest marc conceptual no són sinó la manera com aquestes persones expressen el seu malestar quan les seves necessitats no estan cobertes.

NECESSITATS PSICOLÒGIQUES DE KITWOOD

Personal

A continuació et mostrem quines són les necessitats psicològiques de Kitwood, i dins de cadascuna, t'expliquem quines són les interaccions o intervencions cap a les persones amb demència que atenem i que poden generar respostes positives o negatives.

NECESSITATS PSICOLÒGIQUES DE KITWOOD

Personal

Ocupació

Amor

Vinculació

Inclusió

Identitat

Confort

Confort

Tot allò que té a veure amb mostrar-nos càlids i propers als altres. El confort s’associa a demostar tendresa, proximitat i oferir protecció. Potencia la seguretat i calma l’angoixa. Ajuda a les persones a relaxar-se. El confort s’assoleix a través del contacte físic o amb paraules o gestos recomfortants. També inclou el confort físic amb el propi cos

• CALIDESA: El/a professional, demostra veritable afecte, atenció i interés per la persona.

• SUPORT: El/a professional, dona protecció, seguretat i confort a la persona.

• RITME ADEQÜAT: El/la professional, reconeix la importància de crear una atmòsfera relaxada.

POTENCIADORS VINCULATS AL CONFORT

Personal

• INTIMIDAR: El/a professional, espanta o atemoreix a la persona amb paraules amenaçadores o amb la força física.

• EVITAR El/a professional, rebutja prestar atenció que sol·licita la persona per satisfer una necessitat evident de contacte.

• RITME INADEQÜAT: El/la professional, dona informació o fa pendre decisions a un ritme que dificulta la comprensió de la persona.

DETRACTORS VINCULATS AL CONFORT

Personal

Identitat

Saber qui ets en relació a com et sents amb tu mateix i com penses. La identitat té a veure amb saber qui és cadascú i amb tenir un sentiment de continuïtat amb el passat. També és relaciona amb el fet de posseir una hiostòria vital que es preserva i es manté. Els altres saben coses de tú, ells saben qui ets i t’aprecien.

• RESPECTAR: El/a professional, tracta a la persona com a un membre valorat de la societat, reconeixent la seva experiència i edat.

• ACCEPTAR: El/a professional, estableix una relació basada en una actitud d'acceptació o de consideració positiva amb el participant.

• REAFIRMAR: El/la professional, reconeix, dona suport i s'alegra de les destresses i els assoliments dels participants.

POTENCIADORS VINCULATS A LA IDENTITAT

Personal

• INFANTILITZAR: El/a professional, tracta a la persona de manera paternalista, com si fòssin nens petits.

• ETIQUETAR: El/a professional, utilitza una etiqueta com a manera principal de referir-se o relacionar-se amb els participants.

• DESAUTORITZAR: El/la professional, li diu a la perosna que és incompetant, inútil, incapaç, i/o que no val per a res.

DETRACTORS VINCULATS A LA IDENTITAT

Personal

Inclusió

Formar part d’un grup és important per a la supervivència de l’espècie humana. Les persones amb demència corren el risc de sentir-se socialment aïllades, fins i tot quan viuen en un entorn comunitàri. Si els altres no fan un esforç especial per ajudar-les a sentir-se integrades, és molt dificil que siguin capaçes d’aconseguir-ho per si mateixes i això els pot portar a un estat depressiu i vegetatiu. Té a veure a sentir-se part del grup, que la persona hi és benvinguda i acceptada. Reconèixer el valor de les persones, incloure-les en converses i activitats.

• IDENTIFICAR: El/a professional, acull als participants mostrant una actitud oberta i sense prejudicis.

• INCLOURE: El/a professional, permet i anima als participants a no ser ni sentir-se exclosos, ni fisica ni psicològicament.

• INTEGRAR: El/la professional, demostra un sentiment d'acceptació en qualsevol entorn, independentment de les destresses i les discapacitats.

• DIVERSIÓ: El/la professional, accedeix a una manera lliure i creativa de ser, emprat per la diversió i l'humor i respondre davant de llur ús.

POTENCIADORS VINCULATS A LA INCLUSIÓ

Personal

• ESTIGMATITZAR: El/a professional, tracta a la persona com si fos un objecte espatllat, estrany i marginat.

• IGNORAR: El/a professional, es comporta (en una conversa o acció), en presència de la persona com si aquesta no hi fos.

• EXCLOURE: El/la professional, aparta o exclou a la persona, física o psicològicament.

• BURLA: El/la professional, riu de la persona, la humilia i fa acudits a costa seva.

DETRACTORS VINCULATS A LA INCLUSIÓ

Personal

Vinculació

Els humans són una espècie marcadament social i necessiten sentir-se propers als altres, especialment en moments de profunda angoixa o de canvi. L’estima, té relació amb els lligams, les connexions, l’educació, la confiança i les relacions. Quan les persones es senten angoixades, la necessitat de sentir-se prop d’algú o de quelcom de familiar sovint creix de manera significativa.

• RECONEIXEMENT: El/a professional, dona suport, accepta i reconeix a la persona com a única i la valora com a individu.

• AUTENTICITAT: El/a professional, és honest/a i obert/a amb la persona, sensible a les seves necessitats i sentiments.

• VALIDAR: El/la professional, reconxie i dona suport a la realitat de la persona. La sensibilitat pels sentiments i les emocions és prioritària.

POTENCIADORS VINCULATS A LA VINCULACIÓ

Personal

• ACUSAR: El/a professional, culpa a la persona per coses que han fet o per coses que no ha estat capaç de fer.

• MANUIPULAR: El/a professional, fa servir trucs i mentides per distreure o manipular a la persona per tal que faci o deixi de fer alguna cosa.

• INVALIDAR: El/la professional, no sap reconèixer la realitat de la persona en una situació particular.

DETRACTORS VINCULATS A LA INCLUSIÓ

Personal

Ocupació

Sentir-se implicat en el procès de la vida. Satisfà la profunda necessitat que tenen els individus de tenir un cert impacte sobre els món i les persones que l’envolten. La implicació es relaciona amb el fet de participar en activitats de tal manera que resulti personalment significatiu.

• ENPODERAR: El/a professional, afluixa el control i ajuda a la persona a descobrir o fer ús de les seves capacitats i destreses.

• FACILITAR: El/a professional, determina el nivell de suport necessari i el proporciona.

• CAPACITAR: El/la professional, reconeix i fomenta el grau de compromís de la persona dins d'un marc de referència.

• COL·LABORAR: El/la professional, tracta a la persona com a igual en tot allò que succeeix. Els hi consulta i treballa amb ells.

POTENCIADORS VINCULATS A L'OCUPACIÓ

Personal

• DESENPODERAR: El/a professional, no permet a la persona fer ús de les destreses que posseeix.

• IMPOSAR: El/a professional, força a la persona a fer alguna cosa, passant per sobre dels seus desitjos o intencions o negant-li la possibilitat d'escollir.

• INTERROMPRE: El/la professional, s'interposa en alguna cosa que està fent la persona o trenca bruscament el seu marc de referència.

• COSIFICAR: El/la profesional, tracta a la persona com si fos un tros de matèria morta o un objecte.

DETRACTORS VINCULATS A L'OCUPACIÓ

Personal

Amor

És la necessitat més bàsica i necessària. Tothom necessitem sentir-nos estimats, donar i rebre amor.

Descriu breument les accions que es desenvolupen a la bona pràctica presentada, hem d'analitzar primer les accions que estem desenvolupant per així poder valorar perquè són bona pràctica) Acció 1 Acció 2 Acció 3 Acció 4 Acció .......

Dificultats (descripció), Descriu les dificultats abordades Millora 1: Descripció de la dificultat -->Resolució de la dificultat (aprenentatges) Millora 2: Descripció de la dificultat --> Resolució de la dificultat (aprenentatges) Millora 3: Descripció de la dificultat --> Resolució de la dificultat (aprenentatges ) Millora 4: Descripció de la dificultat --> Resolució de la dificultat (aprenentatges) Millora .......Descripció de la dificultat --> Resolució de la dificultat (aprenentatges)

Millores generals desenvolupades Descriu les millores que planteja aquesta Bona pràctica. Millora 1 Per què és una millora? Millora 2 Per què és una millora? Millora 3 Per què és una millora? Millora 4 Per què és una millora? Millora . ......Per què és una millora?

Descriu breument les necessitats i prioritats que es desenvolupen a la bona pràctica presentada: Necessitat 1 Necessitat 2 Necessitat 3 Definir la prioritat.

Èxit 1: Descripció de l?èxit --> Per què un Èxit? Èxit 2: Descripció de l?èxit --> Per què un Èxit? Èxit 3: Descripció de l?èxit --> Per què un Èxit? Èxit 4: Descripció del èxit èxit --> Per què un Èxit? Èxit ....Descripció de l'èxit --> Per què un Èxit?

Finalitat general de Bona pràctica. El perquè de cada acció desenvolupadaFinalitat (per què fem les coses així a cada Acció) Acció 1: Perquè (millorar, aconseguir, crear, potenciar benestar, ...) Acció 2: Perquè (millorar, aconseguir, crear, potenciar benestar, ...) Acció 3: Perquè (millorar, aconseguir, crear, potenciar benestar, ...) Acció 4: Perquè (millorar, aconseguir, crear, potenciar benestar, ...) Acció .......Perquè (millorar, aconseguir, crear, potenciar benestar, ...)

Dilemes que ens ha plantejat Justificació des dels principis Autonomia No maleficència Beneficència Equitat (justícia) Principi prevalent