Teoria Accentuació 1r ESO

Dígrafs

Accentuació

Què hem de saber per resoldre aquest enigma?

+info

#5

#3

#1

Regles d'accentuació

#4

La síl·laba

+info

Diftongs

#2

+info

+info

I/U consonàntiques

+info

DÍGRAFS

Què són? Irregularitat ortogràfica que consisteix en representar un fonema amb dues lletres Quins són? VOCAL + ig ----------------- vaig LL ------------------------------- ull NY ------------------------------ any SS ------------------------------ passar RR ——————————————— carrer Gu + e/i ———————————— guerra Qu + e/i ------------------------ qui _______________________________________________________________ – VOCAL + IX / / --------------- caixa (bloc oriental) • NO són DÍGRAFS PERQUÈ CAL PRONUNCIAR LES DUES LLETRES: mm, nn , tl, tll, tm, tn, tz, tj, tg, l·l, tx (Manual de valencià oral: Josep Lacreu)

LA SÍL·LABA

Què és? Cada colp de veu que fem en pronunciar una paraula. Ha de tenir una vocal, que fa de nucli, i pot o no tenir consonants que l’acompanyen. ar-ma-ri Ma-ri-a de-ia Així els mots són monosíl·làbics si tenen una síl·laba i polisíl·labics si en tenen més d’una. -A, en, per, ou - Casa, Glòria,València Tipus: síl·laba tònica i síl·laba àtona SÍL·LABA TÒNICA: síl·laba sobre la qual recau el colp de veu en una paraula. SÍL·LABA ÀTONA: síl·laba sobre la qual NO recau el colp de veu en una paraula. En funció de quina és la síl·laba tònica les paraules poden ser: AGUDES: cantaran - faré PLANES: casa - anàvem ESDRÚIXOLES: fúria - ànima

DIFTONGS

Què és? Dues vocals que es pronuncien en la mateixa síl·laba. • Tipus: CREIXENTS g/q +u+a,o,u g/q+ü+e,i Exemples: aigua, pasqües, pingüí DECREIXENTS vocal+i/u Exemples: mai, au, rei creu, ou, duu

NORMES D’ACCENTUACIÓ

S’accentuen les paraules agudes quan acaben en vocal, vocal+s, en, in. Sofà, pastís, entén, Berlín Vindran, balcons, algun S’accentuen les paraules planes que NO acaben en vocal, vocal+s, en, in. Veníem, exàmens Casa, canten S’accentuen totes les paraules esdrúixoles. Història, època L’ACCENTUACIÓ DELS DIFTONGS Les paraules agudes que acaben en diftong no s’accentuen. avui aneu commou heroi Les paraules planes que acaben en diftong s’accentuen. sabíeu caminàveu

i/u CONSONÀNTIQUES

La i/u no fan funció de nucli de síl·laba ni diftong amb la vocal anterior o posterior. Mireia Pouar Hiena Mi-re-ia Po-uar Hie-na En aquests casos i/u fan funció de consonant Ampliem aquesta informació: Per a realitzar la funció que en altres llengües, com el castellà o l’anglés, realitzen la Y i la W, en valencià utilitzem les vocals I/U amb valor consonàntic. Les trobarem en aquestes dues situacions: - A principi de paraula, precedides o no de H, seguides d’una vocal a la qual acompanyen. Ex: io-ga, hui-te-na, io-gurt, ... - Entre dues vocals, acompanayant la tercera (V-VV): Ex: tra-uen, jo-ia, ... A tots els efectes aquesta I/U té valor consonàntic i, com a tal, l’hem de considerar a l’hora de plantejar-nos més avant l’ús de l’accent i la dièresi. En aquests casos, per tant, tampoc podríem parlar de DIFTONG ni de HIAT ja que una de les vocals actua com a consonant. ! Així, en valencià, quan trobem 3 vocals seguides en una mateixa paraula, podem estar davant de : 1- /VVV/ = TRIFTONG Ex: li-qüeu (són molt estranys a la llengua) 2- V/V/V = VOCALS INDEPENDENTS Ex: co-ï-a (podríem parlar de dos HIATS) 3- V/VV = La segona és una SEMICOMSONANT Ex: jo-ia L’opció VV/V no és possible