ERE. T3. Antecedents, referents teòrics i normatives de la ètica - CAT

T3. Antecedents,referents teòrics i normatives de la ètica

SECCIÓN 1

CONTRUINT LA REFLEXIÓ ÈTICA

Personal

CONSTRUINT LA REFLEXIÓ ÈTICA

• Per entendre els fonaments de la reflexió ètica ens basarem en...

REFERENTS NORMATIUS

REFERENTS TEÒRICS

REFLEXIÓ ÈTICA AL CENTRE

EXPERIÈNCIES I BONES PRÀCTIQUES

Personal

CONSTRUINT LA REFLEXIÓ ÈTICA

ATENCIÓ

• Al llarg d'aquesta unitat, trobaràs diferents material que són

OPCIONALS.

• La idea és que els tinguis disponibles per si t'interessa poder fer la teva pròpia sobre qüestions relacionades amb la ètica.

BIBLIOTECA

SOM-HI!

CONSTRUINT LA REFLEXIÓ ÈTICA

REFERENTS NORMATIUS

Personal

REFERENTS NORMATIUS

Declaració de Helsinki

Declaració redactada per l'Associació de Medicina Mundial (AMM) per guiar èticament als professionals en les investigacions mèdiques que involucren èssers humans. Aquesta declaració va ser establerta l'any 1964.

Fins el moment, la investigació mèdica es servia dels soldats, presos de guerra, dels paisos enemics, per realitzar tot tipus d'investigacions mèdiques sense cap control (cometent autèntiques tortures i atrocitats en nom de la ciència). Aquesta declaració apareix pèr regular totes aquestes qüestions des de la ètica i el respecte pels drets humans, decretant unes normes, i s'ha anat revisant periòdicament fins l'actualitat. Posa el seu focus en la necessitat del concentiment informat, l'avaluació de riscos i beneficis i la importància dels comtés d'ètica que revisin les pràctiques que es duen a terme des d'questa perspectiva.

El seu objctiu és garantir que la investigació mèdica es porta a terme respectant sempre els drets dels participants.

Personal

REFERENTS NORMATIUS

OPCIONAL

Declaració de Helsinki

OPCIONAL Si vols aprofundir sobre el tema, aquí podràs llegir la declaració redactada per la AMM.

REFERENTS NORMATIUS

Personal

Conveni d'Oviedo

Conveni internacional celebrat el 4 d'abril de 1997, sobre els drets humans, que va dur a terme un concell Europeu (més altres paisos que es van anar sumant) i que estableix les primeres normatives sobre la protecció de la dignitat humana, centrat el consentiment informat i la no discriminació genètica en la medicina i la biologia. Constitueix un dels primers acords polítics, que assenta unes normes i unes lleis en defensa de la dignitat humana, i que serveixen de base i referent per a les construccions legals i morals posteriors de les polítiques internacionals, és a dir, per construir una ètica cívica (ètica de mínims), de manera global.

REFERENTS NORMATIUS

Personal

OPCIONAL

Conveni d'Oviedo

OPCIONAL Si vols aprofundir sobre el tema, aquí podràs llegir el conveni.

REFERENTS NORMATIUS

Personal

OPCIONAL

Dels compromisos polítics contrets al Conveni d'Oviedo (1997) a l'Estat espanyol es promulga l'acord d'implementació de les mesures del conveni el 5 d'octubre de l'any 1999.

Instrumento de Ratificación del Convenio para la protección de los derechos humanos y la dignidad del ser humano con respecto a las aplicaciones de la Biología y la Medicina (Convenio relativo a los derechos humanos y la biomedicina), hecho en Oviedo el 4 de abril de 1997.

OPCIONAL Si vols aprofundir sobre el tema, aquí podràs llegir la ratificació de 1997.

REFERENTS NORMATIUS

Personal

LA ÈTICA PRINCIPALISTA

A partir d'aquests convenis, apareix la Ètica Principalista definida pels bioeticistes Beauchamp, T.L i Childress, J.F.

La ètica principalista va establir els quatre principis de la ètica, que ja coneixeu:

• El principi d'autonomia
• El principi de no maleficència
• El principi de beneficència
• El principi de justícia.

Aquests principis defineixen el marc ètic en la nostra manera d'actuar sempre que no col·lisionin entre ells. En aquest cas caldrà donar prioritat a un o altre depenent de la situació, i partint d'una reflexió ètica.

REFERENTS NORMATIUS

Personal

BIOÈTICA I ÈTICA SOCIAL

Els referents anteriors han servit a la humanitat per afinar i ampliar la definició dues branques troncals de la ètica, com són la bioètica i la ètica social.

La bioètica és una branca de l'ètica que se centra en les qüestions morals que sorgeixen en les àrees de la medicina, la biologia i les ciències de la vida. Aquest camp estudia els dilemes ètics relacionats amb temes com la investigació mèdica, els tractaments mèdics, la genètica i la relació entre humans i altres formes de vida. La bioètica busca equilibrar els beneficis del progrés científic amb els principis de respecte i justícia cap als éssers vius.

La ètica social es refereix a l'estudi dels principis morals que regeixen les interaccions i els sistemes dins de la societat. Aquesta branca de l'ètica explora com les accions individuals i les polítiques afecten el benestar comú i com es poden gestionar les relacions socials de manera justa i equitativa. L'ètica social tracta temes com la igualtat, els drets humans, la justícia social i la responsabilitat col·lectiva.

REFERENTS NORMATIUS

Personal

PRIMERS COMITÈS DE BIOÈTICA Visualitza aquest film que explica com es crea el primer Comitè de Bioètica a Catalunya

REFERENTS NORMATIUS

Personal

LLEI D'AUTONOMÍA DEL PACIENT

Fruit dels referents anteriors, es crea aquesta llei (a nivell estatal) que regula les voluntats anticipades, el consentiment informat i la història clínica, així com altres aspectes relacionats amb el dret del pacient a la informació sobre el seu estat de salut. Primerament apareix aquesta llei, específicament a Catalunya, l'any 2000, i s'extèn a la resta de l'estat espanyol l'any 2002, que cada comunitat autònoma desenvolupa, partint d'aquest primer model.

La seva aplicació és relativa als drets i les obligacions dels pacients, usuaris i professionals, centres i serveis sanitaris públics i privats.

REFERENTS NORMATIUS

Personal

OPCIONAL

LLEI D'AUTONOMÍA DEL PACIENT

OPCIONAL Si vols aprofundir sobre el tema, aquí podràs llegir la llei d'autonomía del pacient.

CONSTRUINT LA REFLEXIÓ ÈTICA

REFERENTS TEÒRICS

REFERENTS TEÒRICS

Personal

ÈTICA PRINCIPALISTA - Beauchamp & Childress -

Malgrat ja l'hem mencionat dins dels referents normatius, no la podem excloure dels referents treòrics de la ètica.

La ètica principalista és un enfocament en l'estudi de l'ètica, especialment influent en l'àmbit de la bioètica, que utilitza quatre principis bàsics com a fonament per a l'anàlisi i la resolució de dilemes morals. Aquests principis són utilitzats com a guia per a prendre decisions ètiques en situacions complexes, proporcionant un marc estructurat que ajuda els professionals, especialment en àrees com la medicina i la investigació, a avaluar les implicacions morals de les seves accions.

AUTONOMIA BENEFICÈNCIA

NO MALEFICÈNCIA JUSTÍCIA

REFERENTS TEÒRICS

Personal

Ens indiquen que per fer front als problemes ètics cal tenir sempre en compte els quatre principis.

B&Ch ens diuen que els 4 principis per si sols no són suficients per tractar dilemes i ens plantegen que hem de ser conscients de les formes d'actuar i de les actituds i elsvalors personals.

Ens diuen que al món conviuen morals diferents, però que hi ha d'haver una moral bàsica, comuna i compartida.

Malgrat posen ènfasi en la importància de respectar l'autonomía de les persones, ens recorden que tots els principis ètics són igual de valuosos i impòrtants. Cada un tindrà més o menys protagonisme segons la situació que es presenta.

Els principis de Beauchamp i Childres intenten evitar que optem per pensar que tot és relatiu, per la qual cosa aporten certs criteris per facilitar la presa de decisions.

REFERENTS TEÒRICS

Personal

PRINCIPIS FUNAMENTALS DE LA ÈTICA - Diego Gracia -

Diego Gracia, un destacat filòsof i bioeticista espanyol, ha desenvolupat un enfoc ètic que es basa fortament en la responsabilitat i la deliberació. El seu treball ha estat influent en la forma en què s'aborden els dilemes ètics, especialment en el camp de la bioètica. Promou una ètica que es centra en la prudència, la responsabilitat i la capacitat de reflexionar profundament sobre les qüestions morals, sempre dins del context específic de cada situació. Aquest enfocament busca equipar els individus amb les eines necessàries per navegar complexitats morals de manera efectiva i humana.

REFERENTS TEÒRICS

Personal

1. Deliberació: Posa un èmfasi especial en la importància de la deliberació com a mètode per resoldre dilemes ètics. A diferència d'enfocaments més rigidament principalistes, advoca per un procés reflexiu i dialogat que busca entendre totes les dimensions d'un problema ètic. Inclou la consideració de les circumstàncies, les intencions, les conseqüències i els valors morals implicats. (No vol que la ètica funcioni com un llibre de receptes). 2. Responsabilitat personal: Gracia sosté que els individus han de ser actors actius en la presa de decisions ètiques, reconeixent la seva responsabilitat personal en les accions que prenen. Això implica una profunda reflexió sobre les pròpies accions i les seves repercussions en els altres. 3. Principi de l'autonomia: Tot i que Gracia valora altament el principi d'autonomia, ell el concep com una part d'un procés més ampli de deliberació on el respecte per la capacitat de l'individu de prendre decisions informades i conscientes és crucial. Això no només implica llibertat de decisió, sinó també la capacitat de decidir d'una manera informada i reflexiva.

REFERENTS TEÒRICS

Personal

4. Contextualisme: En la teoria de Gracia, els principis ètics no s'apliquen de manera uniforme en totes les situacions; més aviat, la seva aplicabilitat pot variar depenent del context específic. Això significa que la consideració de les particularitats de cada cas és fonamental per arribar a una resolució justa i adequada. 5. Ètica narrativa: Gracia també incorpora elements de l'ètica narrativa, que subratlla la importància de les històries personals i els trajectes vitals individuals en la formació dels nostres judicis morals. Aquesta perspectiva ajuda a entendre millor les decisions en el seu context vital i emocional.

REFERENTS TEÒRICS

Personal

FUNDAMENTS BIOÈTICS - Engelhardt -

H. Tristram Engelhardt Jr., un filòsof influent en el camp de la bioètica, planteja la perspectiva de la bioètica des del concepte dels "estranys morals" i de la convivència dels mateixos a la societat. Defensa una proposta ètica plenament laica, encara que ell es declara creient.

Va desenvolupar un enfocament particular que destaca per la seva insistència en l'autonomia i el pluralisme moral en una societat secular diversa. Els seus treballs han tingut un gran impacte, especialment en el context de la bioètica moderna, abordant la complexitat de les decisions ètiques en una societat plural on no hi ha un acord universal sobre els principis morals.

REFERENTS TEÒRICS

Personal

Aquest enfoc reconeix i aborda les tensions inherents en una societat multicultural i pluralista, on els acords sobre qüestions morals profundes són difícils d'aconseguir. La bioètica d'Engelhardt busca, per tant, facilitar una convivència respectuosa entre diferents visions del món en el context de la medicina i la investigació biològica. Busca una definició de la persona sense cap condicionant de doctrina o religió i que pugui ser acceptada pels “estranys morals” quan viuen en una societat diferent.

REFERENTS TEÒRICS

Personal

1. Autonomia: Engelhardt posa un fort èmfasis en el principi d'autonomia, entès com el dret de cada individu a prendre decisions lliures i informades sobre qüestions que afecten la seva pròpia vida i cos. Per a Engelhardt, la autonomia és un principi central en la bioètica perquè reflecteix el respecte cap a la capacitat de les persones de guiar la seva vida segons els seus propis valors i creences.

2. Pluralisme moral: En reconèixer la diversitat de creences morals en societats modernes, Engelhardt argumenta que la bioètica ha de gestionar aquest pluralisme sense recórrer a un consens moral substantiu. Això implica acceptar que diferents comunitats i individus poden tenir visions distintes sobre què és èticament acceptable, i que aquestes diferències han de ser tractades amb respecte.

REFERENTS TEÒRICS

Personal

3. Mínim moral comú: Davant de la diversitat de creences, Engelhardt proposa la necessitat de buscar un mínim moral comú, que són els acords bàsics necessaris per a la coexistència pacífica en una societat. Aquest mínim permet que persones de diferents backgrounds morals puguin interactuar d'una manera que respecti les llibertats fonamentals de cadascun.4. Consentiment informat: Com a conseqüència de l'èmfasi en l'autonomia, el consentiment informat esdevé crucial en la pràctica mèdica i la investigació. Engelhardt insisteix que els individus han de ser plenament informats i donar el seu consentiment explícit abans de participar en qualsevol procediment mèdic o investigació, garantint així que les seves decisions són respectades. 5. Ètica de l'acord: Finalment, Engelhardt promou una "ètica de l'acord", on les decisions bioètiques haurien de basar-se en pactes consensuats entre parts implicades, respectant la seva autonomia i els seus valors individuals.

REFERENTS TEÒRICS

Personal

ÈTICA CLÍNICA - Jonsen, Siegler y Winsladet -

L'ètica clínica desenvolupada per Albert R. Jonsen, Mark Siegler i William J. Winslade es concreta en el que és conegut com el mètode de deliberació clínica. Aquest mètode és ampliament utilitzat en la pràctica mèdica per ajudar els professionals de la salut a abordar els dilemes ètics de manera estructurada i reflexiva. La seva obra principal, "Clinical Ethics: A Practical Approach to Ethical Decisions in Clinical Medicine", proporciona un marc per analitzar i resoldre problemes ètics a través del que ells anomenen els "quatre quadres".

REFERENTS TEÒRICS

Personal

ELS 4 QUADRES DEL MÈTODE:

1. Indicacions mèdiques: Aquest quadre se centra en les qüestions relacionades amb el diagnòstic i el tractament del pacient. Inclou l'avaluació de l'estat mèdic actual del pacient, les opcions de tractament disponibles, els objectius del tractament, i la probabilitat d'èxit de les diferents opcions. 2. Preferències del pacient: Es valora la autonomia del pacient a través de les seves preferències i decisions. Aquest aspecte inclou considerar si el pacient està ben informat, és competent per prendre decisions, i ha expressat una preferència clara. Quan el pacient no pot prendre decisions, es consideren les directrius anticipades o les preferències expressades indirectament.

REFERENTS TEÒRICS

Personal

3. Qualitat de vida: Aquest quadre examina com les diferents opcions mèdiques afectaran la qualitat de vida del pacient, incloent consideracions com la dignitat, la independència i el benestar del pacient. S'analitza si els tractaments proposats milloraran o empitjoraran l'estat de vida del pacient. 4. Contextos socials: Aquest aspecte aborda les qüestions ètiques des de la perspectiva més àmplia del context social i familiar del pacient, així com les qüestions legals i econòmiques. Inclou consideracions sobre els recursos disponibles, les lleis, els efectes sobre la família i altres qüestions de justícia.

L'enfoc de Jonsen, Siegler i Winslade permet als professionals mèdics realitzar deliberacions ètiques estructurades i profundes, facilitant la presa de decisions complexas en situacions clíniques desafiantes. Aquest mètode ajuda a equilibrar diferents consideracions ètiques i pràctiques, assegurant que les decisions mèdiques són ben fonamentades i respectuoses amb els valors dels pacients.

CONSTRUINT LA REFLEXIÓ ÈTICA

EXPERIÈNCIES I BONES PRÀCTIQUES

CESSC

Personal

Què és el Comité d'Ètica de Serveis Socials de Catalunyaa (CESSC)

El Comitè d'Ètica dels Serveis Socials de Catalunya és un òrgan de caràcter consultiu i interdisciplinari, al servei de les persones i de les entitats que presten, utilitzen o són destinatàries de serveis d'intervenció social. Té com a objectiu millorar la qualitat d'aquesta intervenció i ser fòrum de referència en el debat ètic al camp dels serveis socials.

• Rep consultes o problemes i dilemes ètics específics.
• Formula recomanacions i protocols d'actuació.
• Elabora documents de reflexió.
• Emet informes en aquelles qüestions ètiques de caràcter transversal per a tots els àmbits d'intervenció social.
• Promou la reflexió ètica organitzada en els diferents àmbits dels serveis socials.
• Elaborar les normes de constitució dels espais de reflexió ètica en serveis socials.

CESSC

Personal

COMPOSICIÓ DEL CESSC

Persones amb interès per a les qüestions d'ètica que pertanyen a diferents àmbits:

• Persones professionals tècnics del Departament de Drets Socials Professionals que pertanyen als àmbits de coneixement de les ciències humanes i socials, la salut, l'educació, la justícia i la filosofia.
• Persones en representació dels col·legis professionals.
• Professionals adscrits als serveis socials bàsics.
• Persones de reconegut prestigi a l'àmbit de les entitats d'iniciativa social.
• Persones en representació de les entitats d'iniciativa privada, social i mercantil, prestadores de serveis.
• Persones en representació d'associacions de persones usuàries i familiars.

CESSC

Personal

OPCIONAL

OPCIONAL Us proposem que feu una visita a la Web del Comitè d'Ètica de Serveis Socials de Catalunya. Trobareu tota la documentació que s'ha elaborat des de la perspectiva pràctica des del 2010.

ERESS

Personal

¿Què són los ERESS?

• Els espais de reflexió en ètica en serveis d'intervenció social (ERESS), són el grup de reflexió que ha de ser present en tots els recursos, per petits que siguin.
• L'objectiu principal és incorporar la perspectiva ètica a la pràctica quotidiana de la intervenció social.
• Com s'explica a continuació, es tracta de dinamitzar la presència quotidiana de l'ètica als equips d'atenció directa

• Un espai de reflexió ètica en serveis d'intervenció social, vol ser una eina per ajudar en la millora de la gestió i la intervenció d'entitats i serveis de l'àmbit dels serveis socials, posant una atenció preferent en la perspectiva ètica.
• Són una referència que ajuda a la reflexió ètica en la intervenció social; serà el petit grup de treball que alimenta la reflexió, la formació en ètica i que brinda assessorament a tothom qui consulti.

ERESS

Personal

OPCIONAL

OPCIONAL Us proposem que feu una visita a la Web del Comitè d'Ètica de Serveis Socials de Catalunya. Trobareu tota la documentació que s'ha elaborat des de la perspectiva pràctica des del 2010.

CASOS PRÀCTICS

Personal

OPCIONAL

Existeixen diferents entitats i recursos que recullen casos pràcticas que s'han treballat des de diferents ERESS i comitès d'ètica. Aquesta casos poden servir com a referents perquè pugueu abordar situacions similars als vostres centres, aprofintant l'experiència de companys i companyes, que també han elavorat una reflexió ètica sobre aquestes situacions. Aquí hi podreu trobar una biblioteca de casos.

ALTRES DOCUMENTS

Personal

OPCIONAL

ALTRES DOCUMENTS

Personal

OPCIONAL

¡Has finaliTZAT AQUESTA UNITAT!

Ves al menú principal del Campus per continuar amb la següent unitat.