FISIOLOGIA DE LA VEU HUMANA
Índex
RESPIRACIÓ
LA VEU HUMANA
FONACIÓ
ARTICULACIÓ
LA VEU HUMANA
LA VEU
La veu és considerada l'instrument bàsic i fonamental de comunicació, és el mitjà preferent pel qual l'individu transmet i rep informació com a ésser social.
La veu es produeix gràcies a l’acció coordinada de quasi tot el nostre cos. L’aparell fonador o vocal és integrat per estructures musculars de diferents regions y per elements dels aparells respiratori y digestiu.
En el procés de fonació intervé: L'APARELL RESPIRATORI: on es genera la columna o corrent d'aire.L'APARELL FONADOR: que transforma el corrent d'aire en so fent-lo vibrar al seu pas per les cordes vocals. L'APARELL RESSONADOR: on l'aire transformat en so adquireix harmònics i obté qualitat i amplitud.
LA RESPIRACIÓ
LA RESPIRACIÓ
L 'element fonamental de la veu és l'aire. El seu mecanisme és la generació d'una columna d'aire posada en vibració per mitjà de les cordes vocals que gràcies a l'ús de les cavitats i músculs interns pels quals passa i que actuen de ressonadors, produeix la diferent gamma de sons propis de la veu humana.El primer pas és poder ser conscient de la generació i control per mitjà d'una adequada inspiració, espiració i suport efectiu de la columna d'aire, ja que la respiració és un acte que es realitza des del naixement de forma natural i involuntària.
En el procés respiratori intervenen el nas , la boca, la faringe, la tràquea, els pulmons i el diafragma. En la inspiració, l'aire penetra pel nas o per la boca i, després de passar pel conducte de la faringe i la tràquea, arriba als pulmons que són un òrgan esponjós i extensible situat en la caixa toràcica.La caixa toràcica, està formada en cada costat per un total de dotze costelles, fixades totes per darrere a la columna vertebral. Les costelles es troben per davant disposades de la següent forma: Set s'uneixen a l’estern, passant a denominar-se costelles fixes. Tres mòbils ja que el seu cartílag es troba unit al cartílagde la costella anterior. Dues flotants el cartílag de les quals queda lliure.
Clàssicament es descriuen tres tipus bàsics de respiració:
- diafragmàtica (abdominal):
és la que es produeix a la part més baixa del tòrax i a la més alta de l’abdomen que és la zona on es troba el major control voluntari de la respiració.
A ella el diafragma du a terme un moviment ampli de descens.
És la més òptima per a la fonació,principalment per al cant, ja que no provoca tensions musculars i deixa les estructures en la posició més adequada per a poder exercir-hi un control voluntari.
Un bon control de l’expiració serà molt més important que un augment de la capacitat inspiratòria. Una inspiració massa àmplia dificultarà la fonació.
- clavicular (toràcica superior): utilitza músculs del coll
- intercostal (toràcica mitjana): utilitzen músculs del tòrax
aquestes dues darreres, quan contrauen la musculatura, creen tensions que dificulten lafonació i no seran, per això, òptimes per al cant.
LA FONACIÓ
LA FONACIÓ
El procés de fonació és el generat per l'acció vibratòria que les cordes vocals realitzen en passar el corrent d'aire entre elles. Les cordes vocals són lligaments fixats a la laringe en la seva cara interna i l'espai comprès entre els marges lliures es diu glotis, aquesta queda oberta en la inspiració i espiració com a procés respiratori, però es tanca per a la fonació.El mecanisme és el següent: les cordes vocals queden tancades, és a dir unides i sense buit glòtic. La pressió d'aire és la que obre la glotis deixant passar l'aire a través d'ella i els músculs de la laringe tornen a tancar la glotis, tornant-se a obrir per la pressió de la columna d'aire repetint-se el cicle vibratori de forma contínua. Les cordes vocals vibren lateralment, obrint i tancant el pas de l'aire. L'altura del so variarà segons la posició i grau de tensió.
L'ARTICULACIÓ
L'ARTICULACIÓ
consonants
vocals
"Articulació" fa referència als diferents canvis de posició de diferents òrgans que produeixen canvis en el so i ens permeten no només variar les qualitats del so (com color i brillantor), sinó també convertir els sons en paraules. Els òrgans articulatoris són els llavis, llengua, dents, paladar dur, paladar tou, alvèols, mandíbula i el maxil·lar superior. Aconseguir bona mobilitat i elasticitat en aquests òrgans ens ajudaran a millorar la pronunciació i la qualitat del so resultant.
LA RESSONÀNCIA
LA RESSONÀNCIA
La ressonància és el reforç del to inicial que es genera a les cordes des de les cavitats que es troben a partir d’aquest es; és a dir, totes les cavitats on poden entrar en vibració amb la freqüència fonamental.El so generat a través de la vibració de les cordes vocals és un so molt feble i sense qualitat, i són els ressonadors els qui generen els harmònics, responsables de l'adquisició del color i potència sonora. La qualitat tímbrica del so dependrà de la qualitat de la columna d'aire i de l'ús dels ressonadors. Els ressonadors principals són: el propi tub laringi, faringe, orofaringe, boca, nasofaringe, si paranasal.
Cal remarcar que hi ha cavitats que tenen una funció propioceptiva de la veu, és a dir, són bàsiques per a la sensació. És el cas de les cavitats situades per dalt de la zona nasofaríngia com són per eixample els esfenoïdals. Però per a realitzar un ús correcte de l'emissió a través dels ressonadors, així com de la dicció, resulta necessari el control de la posició de la llengua des de la seua arrel fins a l'àpex, el vel del paladar i la musculatura bucal, ja que les diferents vocals i consonants, seran generades a través de les diferents posicions que es realitzen.
FISIOLOGIA DE LA VEU HUMANA
vavilo
Created on June 14, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Essential Learning Unit
View
Akihabara Learning Unit
View
Genial learning unit
View
History Learning Unit
View
Primary Unit Plan
View
Vibrant Learning Unit
View
Art learning unit
Explore all templates
Transcript
FISIOLOGIA DE LA VEU HUMANA
Índex
RESPIRACIÓ
LA VEU HUMANA
FONACIÓ
ARTICULACIÓ
LA VEU HUMANA
LA VEU
La veu és considerada l'instrument bàsic i fonamental de comunicació, és el mitjà preferent pel qual l'individu transmet i rep informació com a ésser social.
La veu es produeix gràcies a l’acció coordinada de quasi tot el nostre cos. L’aparell fonador o vocal és integrat per estructures musculars de diferents regions y per elements dels aparells respiratori y digestiu.
En el procés de fonació intervé: L'APARELL RESPIRATORI: on es genera la columna o corrent d'aire.L'APARELL FONADOR: que transforma el corrent d'aire en so fent-lo vibrar al seu pas per les cordes vocals. L'APARELL RESSONADOR: on l'aire transformat en so adquireix harmònics i obté qualitat i amplitud.
LA RESPIRACIÓ
LA RESPIRACIÓ
L 'element fonamental de la veu és l'aire. El seu mecanisme és la generació d'una columna d'aire posada en vibració per mitjà de les cordes vocals que gràcies a l'ús de les cavitats i músculs interns pels quals passa i que actuen de ressonadors, produeix la diferent gamma de sons propis de la veu humana.El primer pas és poder ser conscient de la generació i control per mitjà d'una adequada inspiració, espiració i suport efectiu de la columna d'aire, ja que la respiració és un acte que es realitza des del naixement de forma natural i involuntària.
En el procés respiratori intervenen el nas , la boca, la faringe, la tràquea, els pulmons i el diafragma. En la inspiració, l'aire penetra pel nas o per la boca i, després de passar pel conducte de la faringe i la tràquea, arriba als pulmons que són un òrgan esponjós i extensible situat en la caixa toràcica.La caixa toràcica, està formada en cada costat per un total de dotze costelles, fixades totes per darrere a la columna vertebral. Les costelles es troben per davant disposades de la següent forma: Set s'uneixen a l’estern, passant a denominar-se costelles fixes. Tres mòbils ja que el seu cartílag es troba unit al cartílagde la costella anterior. Dues flotants el cartílag de les quals queda lliure.
Clàssicament es descriuen tres tipus bàsics de respiració:
LA FONACIÓ
LA FONACIÓ
El procés de fonació és el generat per l'acció vibratòria que les cordes vocals realitzen en passar el corrent d'aire entre elles. Les cordes vocals són lligaments fixats a la laringe en la seva cara interna i l'espai comprès entre els marges lliures es diu glotis, aquesta queda oberta en la inspiració i espiració com a procés respiratori, però es tanca per a la fonació.El mecanisme és el següent: les cordes vocals queden tancades, és a dir unides i sense buit glòtic. La pressió d'aire és la que obre la glotis deixant passar l'aire a través d'ella i els músculs de la laringe tornen a tancar la glotis, tornant-se a obrir per la pressió de la columna d'aire repetint-se el cicle vibratori de forma contínua. Les cordes vocals vibren lateralment, obrint i tancant el pas de l'aire. L'altura del so variarà segons la posició i grau de tensió.
L'ARTICULACIÓ
L'ARTICULACIÓ
consonants
vocals
"Articulació" fa referència als diferents canvis de posició de diferents òrgans que produeixen canvis en el so i ens permeten no només variar les qualitats del so (com color i brillantor), sinó també convertir els sons en paraules. Els òrgans articulatoris són els llavis, llengua, dents, paladar dur, paladar tou, alvèols, mandíbula i el maxil·lar superior. Aconseguir bona mobilitat i elasticitat en aquests òrgans ens ajudaran a millorar la pronunciació i la qualitat del so resultant.
LA RESSONÀNCIA
LA RESSONÀNCIA
La ressonància és el reforç del to inicial que es genera a les cordes des de les cavitats que es troben a partir d’aquest es; és a dir, totes les cavitats on poden entrar en vibració amb la freqüència fonamental.El so generat a través de la vibració de les cordes vocals és un so molt feble i sense qualitat, i són els ressonadors els qui generen els harmònics, responsables de l'adquisició del color i potència sonora. La qualitat tímbrica del so dependrà de la qualitat de la columna d'aire i de l'ús dels ressonadors. Els ressonadors principals són: el propi tub laringi, faringe, orofaringe, boca, nasofaringe, si paranasal.
Cal remarcar que hi ha cavitats que tenen una funció propioceptiva de la veu, és a dir, són bàsiques per a la sensació. És el cas de les cavitats situades per dalt de la zona nasofaríngia com són per eixample els esfenoïdals. Però per a realitzar un ús correcte de l'emissió a través dels ressonadors, així com de la dicció, resulta necessari el control de la posició de la llengua des de la seua arrel fins a l'àpex, el vel del paladar i la musculatura bucal, ja que les diferents vocals i consonants, seran generades a través de les diferents posicions que es realitzen.