Defensa TFM

Com et sents?

La pronúncia a través de les emocions

Treball Final de Màster Universitat de Barcelona Curs 2023-2024

Autoria: Clàudia Cols Aguadé Tutoria: Josepa Feixa Altarriba

Índex

04. Diagnosi

01. Introducció

10. Conclusions

07. Anàlisi de resultats

05. Metodologia i instruments: la situació d'aprenentatge

11. Bibliografia

02. Objectius

08. Discussió

06. Metodologia i instruments: materials

09. Propostes de millora

03. Context

01. Introducció

• Estudi previ d'investigació en el camp de la fonètica i la fonologia catalanes.

• Importància de la gestió emocional.

• Fusió d'interessos com a docent: pronúncia i emocions.

02. Objectius

• Esbrinar si es produeix una millora significativa en la pronúncia del so fricatiu alveolar sonor a través del mètode verbotonal en estudiants de 2n d'ESO.

• Introduir la gestió emocional a l'aula com a element facilitador.

03.. Context

• El Vendrell: vila marcada per diverses onades migratòries.

• El castellà: llengua d'ús majoritària a l'Institut Baix Penedès.

• L'alumnat del centre és divers, però el grup classe amb què es treballa resulta força homogeni.

04. Diagnosi del grup

Emocions

• Manca de motivació, de límits, de normes i de referents de conducta.
• Dificultats per reconèixer i gestionar les emocions.

Pronúncia

• El castellà com a llengua d'interrelació.
• Dificultats diverses en la pronúncia dels sons: percepció i producció.

05. Metodologia i instruments: la situació d'aprenentatge

La proposta emmarcada dins de la situació d'aprenentatge concorda amb la normativa vigent en matèria d'educació.

Proposta basada en una doble necessitat: Gestió emocional Millora de la pronúncia

Decret 175/2022, de 27 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica.

06. Metodologia i instruments: materials

Creació d'activitats fonamentades en les bases teòriques esmentades. Diversitat de materials.

Per a l'alumne

Per al docent

07. Anàlisi dels resultats

Millora de la pronúncia

Inici: poca consciència fonològica. Acabament: estudiants amb millores significatives quant a la producció del so treballat.

Vessant emocional

Millores en l'autonomia emocional, la consciència emocional i la competència social. Dificultats en la regulació emocional.

08. Discussió

Reflexió

• En molts casos, no s'adquireix el so treballat.

• Millora de la consciència fonològica.

• La gestió emocional facilita les tasques i proveeix eines a l'alumnat pel que fa a l'adquisició de competències emocionals.

Recordem els objectius:

• Esbrinar si es produeix una millora significativa en la pronúncia del so fricatiu alveolar sonor a través del mètode verbotonal en estudiants de 2n d'ESO.
• Introduir la gestió emocional a l'aula com a element facilitador.

09. Propostes de millora

• Igualar els criteris d'anàlisi proposats.

• Promoure el treball de la correcció fonètica al llarg de l'ESO (programació de departament).

• Continuar el treball emocional a través d'una planificació globalitzada, transversal i interdisciplinària.

10

10. Conclusions

La intervenció en millora de la pronúncia: una tasca complicada, però força enriquidora.

• La pràctica de millora de la pronúncia a través del cos: parcialment eficaç i molt sorprenent.
• Canvis en la intel·ligència emocional de l'alumnat.
• Treball emocional: ni aïllat ni exclusiu per a certes matèries.

11

11. Referències bibliogràfiques

• Bisquerra, R. (2012). De la inteligencia emocional a la educación emocional. Cómo educar las emociones, 1, 24-35.
• Bisquerra, R. & Filella, G. (2018). Análisis del vocabulario emocional en el profesorado de lengua. Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 21(1), 161-172.
• Carpena, A. (2013). Creixement emocional a l’aula. Dins Darder, P. (Coord.), Aprendre i ensenyar amb benestar i empatia: La formació emocional del professorat. (pp. 69-101) Octaedro.
• Carrera-Sabaté, J. (2021). Corporeïtat verbotonal. Dins Bach-Marquès, J., Carrera-Sabaté, J. & López García, P. (Coords.), Nous horitzons del mètode verbotonal: millorar la pronúncia holísticament (pp. 51-68). Graó.
• Dalmau, M., Miró, M. & i Molina, D. A. (1985). Correcció fonètica: mètode verbo-tonal (Vol. 10). Eumo.
• Goleman, D. (1995). Emotional Intelligence: Why It Can Matter More Than IQ. Bantam Books.
• Guberina, P. (2008). Retrospección (J. Murillo, ed. & trans.). Éditions du CIPA-Asociación Española Verbotonal.
• Ibarbia, I. (2021). Aplicació del mètode verbotonal per a la millora de la pronunciació del català com a segona llengua (L2). Dins Bach-Marquès, J., Carrera-Sabaté, J. & López García, P. (Coords.), Nous horitzons del mètode verbotonal: millorar la pronúncia holísticament (pp. 93-119 ). Graó.
• López-Cassà, È. (2012). Inteligencia emocional en el aula. Cómo educar las emociones, 1, 45-55.

12

Moltes gràcies per la vostra atenció.

13

Intel·ligència emocional

Bases teòriques

• La importància de l'alfabetització emocional. (Goleman, 1995)
• L'educació emocional com a eina per a la prevenció de problemes greus. (Bisquerra, 2012)
• L'adult com a referent emocional del nen o adolescent. (López-Cassà, 2012)
• Estigmatització del treball emocional dins l'aula. (Carpena, 2013)
• Les mancances de vocabulari emocional en el docent influeixen significativament l'alumne. (Bisquerra i Filella, 2018)
• Binomi cos-emoció .(Carpena, 2013)

Mètode Verbotonal: MVT

Bases teòriques

• Implicació global del cos: integració de macromotricitat i micromotricitat. (Guberina, 2008)
• Percepció: confrontació de sistemes. (Dalmau, Miró i Molina, 1985)
• Corporeïtat: focalització de la tensió dels sons en les diverses parts del cos. (Carrera-Sabaté, 2021)
• Producció: estretament lligada a la percepció. (Ibarbia, 2021)