Amy Beach, compositora i pianista americana

Compositora i pianista nord-americana

Amy Beach

Amy Marcy Cheney Beach (Henniker, Nou Hampshire, 5 de setembre de 1867-Nova York, 27 de desembre de 1944).Va ser una de les primeres compositores de la història dels Estats Units d'Amèrica.

Context

Obres

Biografia

Vídeo

Influències

SIMFONIA GAÉLICA OP.32, Si menor AMY BEACH

• Va ser composta entre 1894 i 1896.

• Es va estrenar el 30 d'octubre de 1896 interpretada per l'Orquestra de Boston.

• Durant la vida de Beach es va interpretar, entre altres ciutats, a Chicago, Philadelphia, Detroit, Hamburg i Leipzig.

SIMFONIA GAÉLICA OP.32 AMY BEACH

• Està orquestada per a parells de flautes, oboès, doblegats per corn anglès, clarinets i fagots, quatre trompes, dues trompetes, tres trombons, tuba, timbals, percussió i la corda habitual.

SIMFONIA GAÉLICA OP.32 AMY BEACH

• Dvorak havia despertat el nacionalisme en la música el 1893, quan va venir a New York per dirigir el Conservatori.

• Beach després d'escoltar la famosa Simfonia del Nou Món, va pensar a utilitzar temes folklòrics a la seva pròpia obra. Sent els seus avantpassats de les Illes Britàniques, va triar quatre temes populars irlandesos per a la seva simfonia.

SIMFONIA GAÉLICA OP.32 AMY BEACH

• El primer moviment alegro con fuoco, utilitza com a tema principal una cançó de la pròpia Beach, “Dark is the night” Op.11 Nº1, que narra un turbulent viatge pel mar.

• Construït en forma sonata posseeix una instrumentació ombrívola evocant al títol de la cançó.

SIMFONIA GAÉLICA OP.32 AMY BEACH

• Comença amb el so del vent seguit per la presentació dels dos temes.

• L'estil és el clàssic germànic de Brahms amb cert influx de Dvorak.

• L'exposició acaba amb un tema de giga irlandesa.
• Continua amb el desenvolupament dels temes, als quals porta a una secció apassionada.
• La corresponent recapitulació i la coda conclouen el moviment.

SIMFONIA GAÉLICA OP.32 AMY BEACH

• El segon moviment alla siciliana, alegre vivace correspondria al scherzo.
• En comptes d'una dansa viva ens trobem amb una dolça siciliana, una lírica cançó irlandesa.
• El trio que realment fa la funció de scherzo crea un efectiu contrast amb el seu moviment perpetu, construït en forma de variació del tema anterior. El triangle apareix donant brillants decoracions al trio.
• Després es repeteix la delicada siciliana.

SIMFONIA GAÉLICA OP.32 AMY BEACH

• El tercer moviment és lent amb molta espressione que utilitza dues melodies folklòriques irlandeses.

- La primera “Pasthee Fuen” és somiadora, - la segona “Cja an bealac a Seacayd rj”, ofereix el degut contrast amb la primera.

• A partir d'aquesta base, la compositora crea les seves variacions. Representa segons la seva autora els laments, romanços i somnis del poble irlandès.

SIMFONIA GAÉLICA OP.32 AMY BEACH

• El quart moviment, un allegro di molto, ens presenta un tema amb ritme de marxa triomfal, provinent del tema principal del primer moviment.

• El segon tema, de caràcter líric apassionat, està confiat als violoncels amb trucades de les trompes, en l'estil característic de les melodies irlandeses.

• Beach diu que vol representar el poble cèltic amb la seva tenaç vida diària, les seves passions i batalles.

AUDIOS SOBRE AMY BEACH

• De Missisipi a Nueva York: dos compositores norteamericanas

• Música y significado: Sinfonia Gaelíca

• Música a la carta: El Moldava y Amy Beach

• Vistas al mar: Amy Beach, Debussy y Lekeu

• Noches en los jardines: Una granja en el sur

• Crecendo: Amy Beach: Carnaval para niños I

• Crecendo: Amy Beach: Carnaval para niños II

• Cuaderno de notas: Amy Beach

• Sinfonia de la mañana: Amy Beach

• Amy Beach, la primera compositora nord-americana a tenir èxit en formes orquestrals més grans La Simfonia gaèlica de Beach de 1896 es va basar en material temàtic irlandès com a font i model. La música de cambra de Beach inclou una sonata i diverses altres peces per a violí i piano, un quintet amb piano, un trio amb piano i altres obresEntre les seves obres destaca especialment el Concert per a piano i orquestra op. 45, una composició de pes, escrita magistralment. La seva temàtica, apassionada i tan ben modelada amb la part orquestral, la converteixen en un concert molt vàlid.Dues obres més de qualitat són la suite per a piano Children's Carnival op. 25, i la Romanza per a violí i piano op. 23, que va escriure al seu dia per a la gran violinista nord-americana Maud Powell. És una peça única. Molt sentida.

Amy Beach és l'única dona que és part dels Boston Six, un grup de músics de finals de segle XIX i principis del segle XX amb base a Boston, i el llegat del qual en el desenvolupament de la música clàssica nord-americana es distingeix del dels seus ancestres europeus.

En una època en què es pensava que la dona no posseïa la capacitat natural de compondre obres de rellevància, en un temps en què l'escenari musical dels Estats Units estava dominat per la música d'Alemanya i per músics alemanys, Arthur P. Schmidt, editor de música, va ser qui va donar visibilitat a l'obra de Beach. De les més de 300 composicions de Beach, Schmidt en va publicar més de 200.

La bellesa de la seva melodia fa reconèixer a la seva obra el talent d'una dona molt especial, enormement influïda pels compositors del Romanticisme, com Brahms, però capaç de compondre des d'un llenguatge harmònic molt més modern, com ho van fer Debussy i Ravel o Eric Satie. Modulacions cromàtiques, impressionisme en les cadències i motius, delicadesa intervàlica.Amy Beach, pionera del simfonisme, la dona que no es va rendir davant l'oposició del món i va ser capaç d'estimar la música i crear-la tenint en contra tota una època.

Amy Beach (1867-1944) va náixer a West Henniker, New Hampshire, al nord dels Estats Units, el 5 de setembre de 1867.

Amy Marcy Cheney, el seu nom de soltera, va ser musicalment molt precoç. El 1875 la família Cheney es va traslladar a Boston i allí va estudiar piano, harmonia i contrapunt. Desafiant la seva família i la societat de l'època, que diferenciava clarament els deures i les obligacions dels dos sexes, va voler dedicar-se completament a la música. Als seus 16 anys va debutar com a pianista amb la Boston Symphony Orchestra.

El 1885 es casa amb un famós metge de Boston, Henry Beach, 25 anys més gran que ella. L'elevada posició social que ocupava la nova família li va impedir continuar actuant. El seu marit va reemplaçar els seus pares com a figura autoritària, representant clarament l'esperit masclista. Malgrat tot va poder continuar component, aprenent orquestració i composició de manera autodidacta. Va llegir el tractat d'orquestració de Berlioz i altres llibres sobre la teoria de la fuga.