Timeline Diagrama VI

Els fets de...

L'Edat Moderna

1440

1469

Principis de l'any

1400

Inicis de l'Humanisme

Invenció de l'Impremta

Casament Reis Catòlics i inici de la monarquía autoritària

1500

1521

1534

1517

Reforma religiosa de Martí Luter

Reforma Anglicana

Germanies

(Carles I)

1540

1550

1543

1555

Inici construcció de la murada renaixentista de Palma

Teoria heliocèntrica

Atac pirata a Pollença

1560/1600

1598-1666

1561

1613

1621

1692

1782

Darrer auto de fe als 200 xuetes de Mallorca

Atac pirata a Sóller

(Felip IV)

Desviament torrent de Sa Riera

Canamunt i Canavall

(Felip III)

(Felip II)

(Carles II)

Durant els segles XV i XVI, molts jueus de la Corona d'Aragó es van veure obligats a convertir-se al cristianisme per evitar l'expulsió o la mort. A Mallorca, els descendents d'aquests conversos eren coneguts com a xuetes. Malgrat la seva conversió, continuaven sent objecte de discriminació i persecució per part de la societat cristiana i, sobretot, de la Inquisició. Entre 1678 i 1691, la Inquisició va intensificar la seva persecució contra els xuetes de Mallorca, acusant-los de practicar el judaisme en secret. Moltes famílies xuetes van ser arrestades i torturades per extreure confessions.

Aquest auto de fe és conegut per ser l'últim gran acte de la Inquisició contra els xuetes de Mallorca. Va tenir lloc a la plaça del Mercat de Palma, on es van reunir milers de persones per presenciar el judici públic i les execucions. Entre els executats, tres figures destacades van ser cremades vives a la foguera: Rafel Valls, Caterina Tarongí i Rafel Benet Tarongí. Aquestes execucions van ser especialment cruentes i van deixar una empremta duradora en la memòria col·lectiva dels xuetes.

A principis del segle XVI, València i Mallorca patien una crisi econòmica deguda a la disminució del comerç i la pressió fiscal. Les desigualtats socials i la corrupció de la noblesa incrementaven el descontentament de les classes baixes i mitjanes.

Johannes Gutenberg va desenvolupar un sistema d'impressió que feia servir tipus mòbils metàl·lics, la qual cosa permetia reutilitzar els caràcters individuals i reorganitzar-los per a cada pàgina nova.

La teoria heliocèntrica és un model astronòmic que situa el Sol al centre de l'univers, amb la Terra i els altres planetes orbitant al seu voltant. Desenvolupada per Nicolau Copèrnic al segle XVI, aquesta teoria va ser revolucionària perquè contradia el model geocèntric dominant, que situava la Terra al centre de l'univers.

Luter sostenia que la salvació s'assolia únicament a través de la fe en Jesucrist, no mitjançant obres o indulgències. Afirmava que la Bíblia és l'única font d'autoritat religiosa, rebutjant la tradició i les decisions del Papa com a igual de vàlides. Luter creia que tots els cristians tenen accés directe a Déu sense necessitat d'intermediaris com els sacerdots.

La construcció de la muralla renaixentista de Palma de Mallorca, també coneguda com la muralla de Felip II, va començar el 1555. Aquest projecte va ser encarregat per Felip II d'Espanya com a part d'un esforç per modernitzar les defenses de la ciutat contra possibles atacs, especialment dels pirates berberiscos i altres enemics del Mediterrani. La muralla va ser dissenyada per l'enginyer italià Giovanni Battista Calvi, conegut com Joan Baptista Calvi en català, i representa un hito en l'enginyeria militar renaixentista a Mallorca.

L'humanisme com a moviment cultural i filosòfic va sorgir a Itàlia al segle XIV, especialment a la ciutat de Florència. Alguns estudiosos consideren que l'inici de l'humanisme es pot situar l'any 1341, quan Francesco Petrarca (conegut com a Petrarca) va ser coronat poeta llorejat a Roma. Tot i això, l'humanisme com a corrent intel·lectual es va anar desenvolupant al llarg dels segles XIV i XV.

L'atac pirata a Pollença va tenir lloc el 20 de maig de 1550, quan una flota de pirates berberiscos liderada per Dragut va desembarcar a la badia de Pollença, a l'illa de Mallorca. En aquest cas, els pirates van desembarcar a la badia, van saquejar la ciutat de Pollença i van capturar unes 1.000 persones, que van ser portades com a esclaus. Aquest atac va posar de manifest la vulnerabilitat de les poblacions costaneres davant dels pirates i va motivar les autoritats locals i la corona espanyola a reforçar les defenses i organitzar flotes per combatre la pirateria al Mediterrani.

A trenc d'alba de l'11 de maig de 1561, una flota d'uns 23 vaixells otomans, liderats pel corsari Dragut (Turgut Reis), es va acostar a la costa de Sóller, a la costa nord-oest de Mallorca. Els pirates van desembarcar a la platja de Sóller. Els pirates van avançar ràpidament cap a l'interior, dirigint-se a la vall de Sóller. Van saquejar cases, van cremar edificis i van prendre presoners. El seu objectiu principal era obtenir botí i captives que poguessin vendre com a esclaus.

El Canamunt estava format principalment per membres de la noblesa i l'aristocràcia de Palma. El nom "Canamunt" prové del fet que aquesta facció controlava la part alta de la ciutat, al voltant del barri de la Seu i la Catedral de Mallorca.

El Canavall estava composta majoritàriament per mercaders, artesans i altres sectors de la població que no pertanyien a l'aristocràcia. El nom "Canavall" sorgeix perquè aquests grups tenien el seu poder en la part baixa de la ciutat, prop de l'actual barri de Sant Nicolau.

Els conflictes entre Canamunt i Canavall van ser una extensió de les tensions socials, econòmiques i polítiques de l'època. La rivalitat va començar al voltant de 1598 i es va intensificar en els anys següents.

Enric VIII i el seu govern volien consolidar el poder del monarca sobre l'Església i accedir als seus rics recursos i terres. Trencar amb Roma permetia a Enric confiscar les propietats de l'Església i reduir la influència estrangera en assumptes anglesos. Encara que menys prominent en els primers anys, les idees reformistes que circulaven per Europa també van influir en la Reforma Anglicana. Moviments com el luteranisme i el calvinisme qüestionaven l'autoritat papal i promovien reformes doctrinals i litúrgiques.

El torrent de la Riera era un curs d'aigua que passava pel centre de Palma, causant freqüents inundacions durant les pluges torrencials. Aquestes inundacions provocaven greus danys a les infraestructures i a les propietats, a més de posar en perill la vida dels ciutadans. El projecte es va dur a terme entre 1613 i 1618, durant el regnat de Felip III. L'obra va consistir a desviar el curs del torrent cap a l'oest, fora del nucli urbà de Palma. Això es va aconseguir mitjançant la construcció d'un nou cau artificial per redirigir les aigües. L'execució del desviament va requerir una considerable habilitat tècnica i recursos. Es va excavar un nou cau per al torrent i es van aixecar infraestructures per encauçar l'aigua lluny del centre de la ciutat.

Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó es van casar el 19 d'octubre de 1469 al Palau de los Vivero a Valladolid. Aquest matrimoni va ser crucial perquè va unir dos poderosos regnes cristians sota una sola dinastia, encara que ambdós regnes van mantenir les seves pròpies institucions, lleis i sistemes de govern. Els Reis Catòlics van començar a centralitzar el poder a les seves mans, reduint la influència de la noblesa i enfortint l'autoritat reial. Van reformar i professionalitzar el Consell Reial, convertint-lo en una institució clau per a l'administració del regne.