Want to make creations as awesome as this one?

Transcript

TEMA 2: Eines per a acompanyar i inspirar la incorporació a l'agroecologia i a l'educació ambiental.

En el tema anterior...

En el tema 1 vam veure què significa parlar del Sistema Agroalimentari actual i quins son els seus impactes en la Salut, en el Medi Ambient i en les Desigualtats Socials. Hem vist que moltes de les coses que ens arriben hui en dia al plat ja no tenen els nutrients que necessitem, que en el seu camí de producció han contaminat terra, aigua i aire, i que han participat en reforçar desigualtats socials, ja siga en quant a drets laborals i econòmics, com al propi accés als aliments.

Com hem arribat a construir un sistema alimentari tan destructiu?

Quina relació té amb els ODS 2 i 12?

Què és la Sobirania Alimentària?

Què és la ecodependència i la interdependència?

Quines son les alternatives que tenim?

En aquest tema...

Per a aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible 2 (Fam zero) i 12 (Producció i consum sostenible), és necessari canviar el nostre sistema agroalimentari. Però primer hem de conéixer com hem arribat fins al sistema actual, ja que ens ajudarà a reconéixer les possibles alternatives.Tot això mitjançant propostes inspiradores que ens aporten mirades teòriques i pràctiques per a reformular el sistema agroalimentari cap a un model més sostenible tant per a la Salut de les persones, com dels nostres territoris i del planeta.

Adquirim els productes per a alimentar-nos i els ingerim.

Alguns aliments que s'adquireixen frescos, han de ser cuinats en les llars abans de ser consumits.

Els envasos i embolcalls dels aliments que no són reutilitzables arriben els contenidors per a ser tractats.

Per poder canviar el sistema agroalimentari actual hem d'entendre primer com hem arribat a construir eixe model. I per a això hem d'acostar-nos als fonaments conceptuals del sistema econòmic actual, que és en base al qual prenem la majoria de les nostres desicions polítiques i socials (i en moltes ocasions tambè les personals).

1. COM HEM ARRIBAT FINS AÇÍ?

Enllaç al curtmetratge Wake Up Call de The Gaia Foundation i dirigit per Steve Cutts

1.1. Introducció

1.2. Sistema capitalista

En el S.XVIII, mentre es va desenvolupant la Revolució Industrial en Anglaterra, alguns filòsofs i economistes com Adam Smith, comencen a sentar les bases ideològiques que acompanyaran al nou sistema de producció, distribució i intercanvi de béns en el món fins al moment actual: el sistema econòmic capitalista.Si bé no és l'únic que existeix al món, és aquell que regeix la lògica del sistema agrolimentari global, per tant anem a indagar en alguns dels seus fonaments o axiomes.

CARACTERÍSTIQUES DEL CAPITALISME:

  • CAPITAL COM A CENTRE I OBJECTIU

  • LLIBERTAT D'ASSOCIACIÓ I PREMSA

  • DEFENSA DE LA PROPIETAT PRIVADA

  • CLASSES SOCIOECONÒMIQUES

  • PROMOCIÓ DEL LLIURE MERCAT

  • INTERFERÈNCIES MÍNIMES DE L'ESTAT

  • PROMOCIÓ DE LA COMPETÈNCIA

  • LLIBERTAT DE TREBALL

  • LLEI D'OFERTA I DEMANDA

1) El present val més que el futur

3) Sense competitivitat ni consum no hi ha creixement

2) El creixement econòmic és il·limitat

4) Les classes socials

5) La reproducció de la vida és una externalitat del sistema econòmic

1.2. Axiomes del capitalisme

Per a la lògica econòmica el present té més valor que el futur, per tant moltes desicions que hem pres per solucionar problemes vigents no han tingut en compte les conseqüències que podien tindre a llarg plaç.

Esta idea ens ha portat a la cultura del consumisme, al comprar per comprar, o per omplir buits emocionals, o per les noves necessitats creades, que sense ser bàsiques, ens han fet creure que eren imprescindibles. Una cultura on la competència econòmica i el consum estan per damunt de l'ètica.

Per al sistema capitalista crèixer és l'unic camí per al desenvolupament, però este axioma no considera que els recursos naturals i humans dels quals s'alimenta l'economia sí tenen límits. Això és el que ens ha portat a la sobreexplotació desmesurada.

El sistema capitalista parteix d'una realitat: hi ha grups humans amb riqueses i capacitat d'inversió, i grups humans empobrits amb necessitat de recursos econòmics i que poden acceptar pitjors condicions. El capitalisme necessita la Desigualtat Social per a existir, i l'alimenta.

És a dir, tota l'energia i el temps de sostindre i reproduir i cuidar la vida no han sigut contemplats per la contabilitat econòmica. Durant molt de temps s'han considerat béns gratuïts, pels quals no s'ha de pagar ni tampoc s'ha de compensar econòmicament si es danya. Això explica en gran part que els productes industrials puguen ser tan barats, a pesar del gran impacte que tenen.

En Resum...

L'assentament del sistema econòmic capitalista ha suposat la priorització del guany econòmic per davant de la sostenibilitat de la vida i de la dignitat humana i s'ha convertit no només en un sistema de gestió i intercanvi de béns, sino en cultura, en una lógica comú global en el nostre dia a dia.

El dret a l'alimentació sorgeix després de la Segona Guerra Mundial, es reconeix a 1948 en l'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans (Assemblea General de les Nacions Unides) i en l'article 11 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, FAO, 2010).

L'alimentació és un dret humà, tota persona ha de tindre accés físic i econòmic, a aliments que li asseguren una dieta sana i nutritiva.

1.3. Revolució verda

La Revolució Verda també va portar amb si l'ús de fertilitzants, pesticides, herbicides, organismes genèticament modificats (OMG), etc. Això també va suposar la pèrduda de poder de la societat llauradora sobre els seus cultius. A més a més, es va perdre biodiversitat i moltes varietats locals per la homogeneïtzació dels cultius. L'ús d'agroquímics ha reduït el coneixement tradicional de gestió agrícola, i per tant la resiliència en el camp, a més d'haver empobrit els sóls, contaminat aigües i produït noves malalties.

En els anys quaranta del segle passat, es creia que el problema de la fam era l'escassa producció d'aliments i, per a solucionar-lo, es va dur a terme a meitat del segle XX la Revolució Verda, que és bàsicament l'augment de la productivitat mitjançant el desenvolupament tecnològic en la indústria agrícola.

La Revolució verda va ser un avanç tecnològic i científic que va aconseguir augmentar la producció satisfactòriament, no obstant això, l'èxit obtingut va tindre efectes adversos a nivell social i econòmic, i sobre el medi ambient i la salut humana. Hem augmentat la producció d'aliments, però la fam al món continua creixent i ara s'acosta als mil milions de persones. Tot això pel fet que aquesta revolució es va basar en els principis del sistema econòmic capitalista i no va tindre en compte realment ni a les persones ni al medi ambient.

De fet, la revolució verda ha convertit a l'actual sistema alimentari en uno dels principals conseqüències del canvi climàtic, dels canvis en l'ús del sòl, de l'esgotament dels recursos d'aigua dolça i de la contaminació dels ecosistemes aquàtics i terrestres per l'aportació excessiva de nitrogen i fòsfor.

La primera persona que es va enfrontar a la Revolució Verda i va donar inici al moviment ecologista va ser Rachel Carson.

Enllaç al vídeo de Rachel Carson | La dona que va iniciar l'ecologisme contemporani. Realizat per la Universitat Miguel Hernández de Elx

'Produïm un 60% més dels aliments que necessitem, però cada dia 40.000 persones moren de fam. Al voltant de 795 milions de persones en el món no tenen suficients aliments per a portar una vida saludable i activa. Això és quasi una de cada nou persones en la terra. S'estima que 8.500 xiquets moren al dia a causa de la desnutrició severa.' Justícia Alimentària 'Mentrestant, 42 milions de xiquets tenen sobrepés', segons l'«Informe Mundial de Nutrició» d'Acció Contra la Fam i SavetheChildren.

En total, segons xifres del Fons de l'ONU per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), es perden 1300 milions de tones de menjar produït per al consum humà, un terç del total. Aquest desaprofitament ocorre en tots els processos de producció, cultiu, processament, distribució i consum. És a dir, tant les persones que treballen al camp, com les companyies, els restaurants, així com les persones consumidores, tenen responsabilitat en la quantitat exorbitant de menjar que es perd. Es produeixen aliments més que suficients.

Com pot ser?

META 12.3: Reduir a la meitat la pèrdua i desaprofitament d'aliments per a 2030.

1.4. Gestió de la producció

De tota la cadena alimentària és a les cases on es produeixen la majoria de desaprofitaments: 1.325,9 milions de quilos de menjar a l'any acaben en el fem de les llars espanyoles. Segons el desglossament del Ministeri la xifra equival a 25,5 milions de quilos de menjar malgastats a la setmana. En les llars, el desaprofitament alimentari aconsegueix el 42% del total; en la fase de fabricació el 39%; en la restauració el 14% i en la distribució el 5%.

El desaprofitament alimentari causa entre el 8% i el 10% del total dels gasos d'efecte d'hivernacle del món.

Total d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle

ESPANYA ÉS EL MAJOR IMPORTADOR DE MELONS D'EUROPA I, al mateix temps, EL SEGON MAJOR EXPORTADOR A NIVELL MUNDIAL.

Segons José Esquinas-Alcázar, Doctor Enginyer Agrònom per la Universitat Politècnica de Madrid, a Espanya l'aliment mitjà recorre 2.500 quilòmetres abans d'arribar a les nostres boques. El que ens porta a reclamar que hem de produir més a nivell local, acostant la producció al consum.

Vols saber l'impacte que té per a la societat senegalesa la venda i compra de meló del Senegal a Espanya?

META 2.4: Per a 2030, assegurar la sostenibilitat dels sistemes de producció d'aliments i aplicar pràctiques agrícoles resilients que augmenten la productivitat i la producció, contribuïsquen al manteniment dels ecosistemes, enfortisquen la capacitat d'adaptació al canvi climàtic, els fenòmens meteorològics extrems, les sequeres, les inundacions i altres desastres, i milloren progressivament la qualitat del sòl i la terra

Segons l'informe de 2023 de les Nacions Unides:

- Per a aconseguir la fam zero en 2030, és imprescindible una acció coordinada urgent i unes solucions polítiques que aborden les desigualtats arrelades, transformen els sistemes alimentaris, invertisquen en pràctiques agrícoles sostenibles i reduïsquen i mitiguen l'impacte dels conflictes i de la pandèmia en la nutrició i en la seguretat alimentària mundials.

- El consum i la producció responsables han de formar part integral de la recuperació després de la pandèmia i dels plans d'acceleració dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. És crucial implementar polítiques que donen suport a un canvi cap a pràctiques sostenibles i desvinculen el creixement econòmic de l'ús dels recursos.

Canviar el sistema agroalimentari actual mitjançant el consum responsable és fonamental per a crear un món amb Fam Zero i aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible, especialment l'ODS 2 (Fam Zero) i l'ODS 12 (Producció Responsable).

1.5. Necessitat de canvi

Encara que moltes persones tenen la creença que la ciutadania no té el poder de canviar l'actual sistema econòmic, això no és cert. Les persones decidim el nostre model de producció mitjançant el consum. Per això, si canviem cap a un model de consum responsable podrem canviar el model de producció capitalista i generar un model sostenible que cuide a les persones i la natura. En aquest punt anem a parlar de tres corrents de pensaments i moviments socials que ens poden ajudar, mitjançant l'ús de l'hort escolar, a caminar cap a un sistema agroalimentari més saludable i sostenible.

2. Camins per al canvi

La sobirania alimentària és el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten: a tenir dret i accés a la terra, als recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana i saludable, a protegir i a regular la producció i el comerç agrícola interior amb l'objectiu d'aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària.

3.1. Sobirania alimentària

L'any 1996 a Roma, en el marc de la Cimera Mundial de l'Alimentació de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), apareix el concepte de sobirania alimentària de la mà del moviment internacional camperol Via Campesina i diversos investigadors.

La sobirania alimentària és la veu de les persones que conformen el camp davant la impotència d'un sistema econòmic que es va apropiant de la producció, transformació i distribució dels aliments sota les seues lògiques capitalistes. És a dir, en base a les desigualtats socials, a una competitivitat en la que només guanyen els que tenen més poder, i a les "desicions" financeres del mercat de valors, segons l'oferta i la demanda.

Vols saber més sobre la sobirania alimentària?

Recuperar Sobirania Alimentària requereix fer un canvi en els hàbits de consum i començar a comprar productes: frescos, de proximitat, de temporada, agroecológics i amb preus justos.

Implica tambè preocupar-se per qui hi ha darrere d'eixos productes, posar en valor la labor de la societat llauradora que alimenta el món, i dels territoris rurals. Intercanviar receptes i pràctiques agroecològiques, escoltar a les persones majors i recuperar coneixements tradicionals.

La proposta de la Sobirania Alimentaria

RECUPERAR EL PODER SOBRE LA NOSTRA ALIMENTACIÓ

L'ecofeminisme, si bé sorgeix de moviments de dones, és una resposta per a tots i totes davant les crisis ambientals i socials que estem vivint i que es van intensificant en el temps.És una mirada cap a un món més just i sostenible i que ens recorda dos qüestions bàsiques: que som éssers Ecodependents i Interdependents. És a dir, la supervivència humana no és possible sense l'existència d'altres espècies vives i dels béns naturals, ni de la socialització amb altres persones.

3.2. Ecofeminisme

Per a poder canviar el sistema agroalimentari actual és necessari adoptar una visió del món que considera que els éssers humans som alhora éssers socials i biològics.És important denunciar els excessos i errors del model de desenvolupament occidental, de la tecnociència i de l'economia convencional. També és necessari proposar pautes i nous camins que permetran repensar la producció, el treball o el dret, de manera que tots aquests àmbits es reorienten a satisfer les necessitats de les persones en condicions d'equitat i ajustant-se als límits físics del planeta.El moviment ecofeminista ens diu que hem de ser conscients que som éssers ecodependents i interdependents. Ecodependents perquè tots els recursos i béns que utilitzem per a totes les nostres activitats, ixen de la natura; i interdependents, perquè és impossible pensar la vida d'un ésser humà sense l'ajuda d'un altre ésser humà.

Vols saber més sobre la crisi actual de les cures en el capitalisme global? Ací tens un enllaç a l'entrevista que realitza Solidaritat Internacional d'Andalusia a Yayo Herrero.

2. 2. 1. Què pdem fer per a posar la vida en el centre?

A l'hora de prendre una decisió personal: és millor comprar la verdura directament a un agricultor o agricultora xicotet/a que cuida la terra o comprar-la a una gran superfície que embolica en plàstics els seus productes? És millor comprar roba que haja sigut produïda per xicotets fabricants locals que respecten els drets de les persones treballadores o comprar-la a una multinacional que produeix en altres països contractant mà d'obra semiesclava i contaminant les aigües amb els seus residus? A l'hora d' organitzar una empresa: Si volem emprendre un negoci, pensem en què produirem i amb quins valors; pensem en les treballadores i els treballadors, proposem-los horaris que els permeten tindre cura del seu entorn familiar. A l’hora d'actuar com a docents: Quina pedagogia emprem? Quins projectes reeixits posem com a exemple? Si impartim una formació relacionada amb l'assignatura de Ciències Socials, podem posar exemples d'empreses que respecten la natura i els drets laborals, i que a més tenen en compte les cures. També, quan convidem algú extern perquè faça una formació, podem demanar que relacione el seu discurs amb la sobirania alimentària, amb el comerç just o amb els ecofeminismes. Si som part de la direcció del centre: Quin tipus de projectes educatius impulsem? Fem una visita a una fàbrica de refrescos ensucrats o a una agricultora ecològica? En definitiva, la vida humana i no humana ha d'estar en el centre. Només així aconse- guirem assolir pensaments i pràctiques més sostenibles i saludables.

2.3. Economia Social i Solidària

El concepte d'Economia Social i Solidària (ESS) sorgeix a mitjan segle passat com una solució contra la desigualtat que el sistema genera i proposa unes pràctiques alternatives al sistema econòmic actual mitjançant l'aplicació de valors universals, com l'equitat, la justícia, la fraternitat econòmica, la solidaritat social, el compromís amb l'entorn i la democràcia directa. Per a l’ESS aquests són els valors que han de regir la societat i les relacions entre les persones.

Una historia sobre la Economía Social y Solidaria, por Desafiando la Crisis. Economistas Sin Fronteras.

La Fageda, la empresa social de yogures que da trabajo a personas con trastorno mental

La Xarxa d’Horts de Centres Educatius del País Valencià és una xarxa formada per més de 260 centres educatius, entitats que treballen l’agroecologia escolar i professionals de l’agricultura i l’educació ambiental.La Xarxa és un punt de trobada on posar en comú experiències entorn de l’hort escolar, oferir i compartir eines per a curricularizar l’hort, oferir recursos agronòmics per a facilitar al professorat dels centres educatius el maneig d’aquest espai considerant-lo una aula a l’aire lliure on posar en pràctica una educació activa i participativa en contacte amb la natura.

3. EINES PER A ACOMPANAR.

3.1. Xarxa d’Horts de Centres Educatius del País Valencià

I si creem una cooperativa agroecològica?: aprenentatge col·laboratiu basat en reptes (FP) és una guia que ha creat l’ONGD Justícia Alimentària. És una exemplificació curricular que desenvolupa la metodologia d’aprenentatge col.laboratiu basat en reptes (ACBR) i que s’adreça al Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Producció Agroecològica.Encara que aquesta guia va dirigida principalment al cicle e producció agroecològic, són molts els centres educatius de primària, secundària i cicles formatius que disposen d'hort i han creat cooperatives agroecològiques com a projecte de centre o com a projecte dins d'una assignatura. Muntar una cooperativa entorn a un hort escolar ens permetrà treballar l'alimentació saludable i sostenible des d'un enfocament de sobirania alimentària, ecodependència, interdependència i ESS.

3.2. Guia: I si creem una cooperativa agroecològica?

CERAI, junt a la fundació Daniel i Nina Carasso, ha creat la plataforma digital RURALITUD amb la finalitat d'impulsar l'emprenedoria agrícola sostenible. Orientada a afavorir un relleu generacional i una incorporació de joves al sector agrari. La web ofereix guies pràctiques, recursos de consulta i exemples d'iniciatives inspiradores que ja estan en marxa a Espanya, representant una mostra significativa de Sistemes Alimentaris Territorializats (SAT).Encara que la pàgina web RURALITUD està dirigida principalment a aquelles persones que vulguen incorporar-se en el sector agrari, també pot servir d'eina a les quals treballen per a fomentar l'agricultura agroecològica i els sistemes alimentaris territorializats. Ací entra especialment el professorat del cicle formatiu de Producció Agroecològica, però també d'altres cicles i nivells educatius.

3.3. Plataforma digital Ruralitud

L'hort escolar és una eina molt interessant i potent per a treballar la igualtat de gènere de manera pràctica, on a partir de les vivències adquirides, l'alumnat assimilarà i comprendrà millor les temàtiques i conceptes treballats.Des de CERAI, amb el projecte Una Llavor a l’Escola, hem realitzat un conjunt de Biografies Ecofeministes Inspiradores, on obrim una finestra per a treballar en l'espai de l'hort i en les aules referents femenins on tant xiquetes com xiquets tinguen un imaginari ric en exemples de figures on inspirar-se per a crear el seu futur. I amb l’objectiu de posar a les vostres mans eines per a observar, reflexionar i construir un món més just per a totes i tots.

3.4. Biografies ecofeministes

Les matèries que treballen l'emprenedoria i la formació laboral en secundària i cicles formatius, d'una banda, han d’aportar una formació econòmica i financera i, per un altre, una visió que anime a buscar oportunitats i idees que contribuïsquen a satisfer les necessitats detectades en l'entorn, desenvolupant estratègies per a portar eixes idees a l'acció. D'aquesta manera, es genera valor per als altres, s'innova i es contribueix a millorar el benestar personal, social i cultural.Això és el que planteja el currículum acadèmic però en la realitat ens trobem que en moltes ocasions en aquestes assignatures no es dona l'economia i l’emprenedoria des d'una perspectiva social i sostenible. Per això, us deixem un document que recull diferents eines relacionades amb la creació d'empreses però des de la visió de l'Economia Social i Solidària.

3.5. Eines per a l'impuls de sistemes alimentaris territorializats

4. INICIATIVES INSPIRADORES.

Des dels anys 2000, els horts escolars a Espanya han crescut gràcies al suport institucional i les col·laboracions comunitàries, convertint-se en eines clau per a l'educació pràctica i sostenible. Aquests horts s'alineen amb la Llei Educativa LOMLOE, però requereixen suport agronòmic per a la seva implementació i manteniment.El projecte "Una llavor a l'escola" de CERAI ha treballat amb alumnes de cicles agraris i d'educació ambiental per formar-los en la creació i manteniment d'horts escolars, considerant-ho una possible sortida laboral futura. Les activitats principals inclouen:- Millora dels espais d'hort escolar (jardineres, sistemes de reg, foment de la biodiversitat).- Formació en temes transversals (ecofeminisme, alimentació saludable, varietats d'hortalisses).- Funcionament de l'hort agroecològic i preparació de sessions didàctiques (sistemes de plantació, gestió d'activitats amb alumnes, tallers d’art i fauna útil).

4. INICIATIVES INSPIRADORES.

4.1. L’experiència del IES Gilabert de Centelles i el CEIP Jaume I de Nules

Es va realitzar un curs de formació per a estudiants de Producció Agroecològica i d'Educació i Control Ambiental de l'IES La Garrigosa de Meliana. L'objectiu era preparar a futurs agricultors/es i educadors/es ambientals per ajudar en la creació i manteniment d'horts escolars, promovent una educació ecosocial que connecte els centres educatius amb el territori. Aquesta formació busca dotar els estudiants dels recursos necessaris per contribuir activament als horts escolars.

4. INICIATIVES INSPIRADORES.

4.1. L’experiència del IES Gilabert de Centelles i el CEIP Jaume I de Nules

Visita del CEIP Mediterrani a les instal·lacions dels horts de l'IES la Garrigosa de Meliana i taller d'eines de l'hort ecològic.

4.2. L’experiència del IES Gilabert de Centelles i el CEIP Jaume I de Nules

La formació es va dur a terme amb l'alumnat dels cicles de Producció Agroecològica, Educació i Control Ambiental, i PF Bàsica de Jardineria i composició Floral de l'IES Gilabert de Centelles, utilitzant l'Aprenentatge Basat en la Participació (ABP). Els estudiants van treballar en grups per dissenyar espais d'horts escolars didàctics. Van aprendre a aprofitar els recursos dels horts escolars. Es van tractar temes com l'alimentació, cultius de temporada i varietats hortícoles locals. També van aprendre a impartir sessions a alumnat de primària i a exposar aliments per destacar la biodiversitat. Posteriorment, van redissenyar l'hort del CEIP Jaume I de Nules, instal·lar el reg per degoteig, plantar l'hort amb els alumnes i fer activitats sobre cultius, plantes comestibles i la importància dels insectes.

4.3. L’experiència de l'IES Riu Túria de Quart de Poblet i el CEIP Félix Rodríguez de la Fuente de Manises

Amb l'alumnat del cicle d'FP Bàsica de l'IES Riu Túria de Quart de Poblet realitzem la instauració d'una espiral d'aromàtiques, reproducció vegetal de plantes aromàtiques per a reforçar la biodiversitat i restaurar la tanca perimetral de l'hort escolar, per esqueixos, tallers sobre fauna útil i un hotel d’insectes com a refugi dels insectes que controlen les possibles plagues de l’hort... en l'hort escolar del CEIP Félix Rodríguez de la Fuente de Manises.

L'alimentació sostenible genera un ús eficient dels recursos i redueix l'impacte ambiental al llarg de la cadena alimentària. Contribueix a reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle (GEI) causants de la crisi climàtica. Optimitza la utilització d'aigua, energia, agroquímics de síntesis, etc. Evita la degradació dels recursos hídrics i la seua sobreexplotació (com la contaminació per nitrats o l'esgotament dels aqüífers). Afavoreix la conservació dels ecosistemes, la biodiversitat i el sòl fèrtil, dels quals depenem totalment per a viure en el nostre planeta. Redueix la generació de residus i desaprofitaments. Contribueix a la sobirania alimentària i nutricional de les generacions presents i futures. Dona suport a l'economia local, la seguretat alimentària i l'accés a l'alimentació als més vulnerables. I tot això es pot ensenyar des de l'hort escolar inclusiu.

4. CONCLUSIONS

I tot això es pot ensenyar des de l'hort escolar inclusiu.

Gràcies!