Parlem_C2

Parlem com parlem,però

parlem!

I com parlem?

beberetxos

escopinyes

revoltijo

poti-poti

en cuclillas

a la gatzoneta

escullera

rompeolas

Posem-nos a prova!

Veus algun barbarisme en les frases següents?

Com et va la búsqueda de feina?

Han aplaçat la cerimònia sense donar explicacions

Van desarrollar el projecte amb moltes ganes.

Aquest enchufe fa mal contacte.

És un poble fronterís amb població dels dos països.

Cal insertar imatges noves a l’informe de presentació.

Va passar pel  jusgat a declarar com a testimoni.

És paradògic que una guerra dugui a la pau.

Han prorrogat el plaç per al lliurament.

L'informe vol reflexar totes les sensibilitats.

No vam calcular bé el tamany del moble.

Tot i que és a l'umbral de la vellesa, és una persona molt activa.

Què són els barbarismes? Segons el diccionari normatiu DIEC2, un barbarisme és una “forma lèxica d’origen estranger que no es considera assimilada a la llengua pròpia”. És a dir, una paraula que hem agafat directament d’una altra llengua (sense canviar-la) i que no està acceptada, o que l’hem agafat d’una altra llengua i l’hem “catalanitzat” d’alguna manera, però tampoc està acceptada.

Per què diem tants barbarismes en català? En societats en què conviuen estretament dues llengües, com és el cas del català i el castellà, és habitual l’ús de barbarismes per interferència lingüística.

Aquí trobaràs un llistat dels barbarismes més freqüents

Pensem-hi...

Esteu d'acord que cada dia introduïm més anglicismes al nostre dia a dia? Passa el mateix amb altres llengües? Creieu que els personatges de Plats bruts parlen un català acceptable? Penseu que les llengües, igual que la societat, evolucionen i canvien de manera natural? Com penseu que hauria de ser el català oral? Viu, espontani...

A continuació, llegeix aquesta entrevista a Pau Vidal i fes-ne una ressenya en què tractis el complex d'inseguretat de parlar malament el català (d'unes 300 paraules).

Pau Vidal: “Els catalans vivim angoixats, acollonits, traumatitzats per la llengua”

Et pots inspirar amb algunes d'aquestes premisses: -"La correcció és una guia necessària per als registres formals però en les situacions comunicatives quotidianes el que ens ha de guiar és

l'adequació.

També et pot servir aquest text per valorar el concepte d'adequació.

Dissabte passat vam mirar unes pel·lis a casa. Després, en Jordi va dir que tenia ganes d’anar a fer un glop, d’anar a fer una mica el burro. Jo, l’endemà havia de fitxar, però vaig pensar que era millor no posar-m’hi de cul, perquè sempre diu que prefereixo no sortir del cau i planxar l’orella, i no m’agrada aquesta fama. Li vaig dir que no em volia gastar una pasta i em va dir que no patís, que primer aniríem a un bareto barat, que tenien les birres a només tres euros. Li vaig dir que no colava, que ja n’estava fins als collons de les seves històries, que avui en dia qualsevol parida costava com a mínim deu pavos, i ell em va dir que no fos tan ranci, que semblava una Maria jubilada. Total, que al final em vaig enrotllar i vaig dir-li: “Va, nem a petar-ho tot!”. Tres hores després vam acabar en un local de barris pijos ple de guiris torracollons. Totes les ties anaven a la seva, autistes totals. I tot i que ens ho vam currar de valent ni un trist número de mòbil. Hi havia unes paies que t’hi cagues, però res.. Com sempre, vam acabar halant-nos el kebab llardós del bar tronat de la cantonada. I al cap de dues hores, a fitxar, sense haver remullat el nap. Hòstia...

Text adaptat (2007)