Dialectes del Català

Dialectesdel Català

Mapa dialectes

Bloc de català oriental

Bloc de català occidental

Nord-Occidental o lleidetà

Meridional o valencià

Central

Rossellonès

Alguerès

Baleàric

- Articulació de la e àtona inicial com a a: antendre (entendre), ancendre (encendre)… - Caiguda de la -d- intervocàlica: aixà (aixada), mocaor (mocador), teulà (teulada)… - Possessius femenins amb u en comptes de v: meua, meues; teua, teues; seua, seues. - Tres localitzacions per als demostratius: este, eixe, aquell. - Forma única del numeral dos per al masculí i per al femení. - Formes verbals: jo cante (canto), poguera, jo aní (vaig anar), diguí, nàixer… - Combinacions pronominals específiques: li la donaré (la hi donaré), li’l portaré (l'hi portaré)… - Sensibilització de la -r i la -t finals: pensar, eixir, cent, sant… - Lèxic propi: prompte (aviat), xic (noi), bou (toro), llevar (treure alguna cosa), orellals (arracades), escurar (rentar els plats)…

- Iodització o ieisme en pronúncies com paia (palla), ceia (cella), ui (ull), vui (vull)... Aquest fenomen no és compartit en algunes comarques (Barcelonès, Baix Llobregat, Anoia…), tot i que el mantenen en alguns mots: uial (ullal), ceia (cella), vui (vull), assoleiat (assolellat)… - Alternança de l’article el/en: el Joan / en Joan. - Primera persona del present d'indicatiu pronunciada amb u final: canto (cant[u]), penso (pens[u]). - Absència de -ns en plurals (excepte en tarragoní): homes, joves, orfes… - Pèrdua del diftong (en algunes comarques) en pronúncies com aiga (aigua), llenga (llengua), paraiga (paraigua)… - Lèxic específic: mandra, cargol (també caragol), cartró…

- Neutralització de a/e àtones en a. - Substitució de r seguida d’altres consonants per l: jalmana (germana), malç (març)... - Confusió de -d- i -l- entre vocals en -r-: farrí (fadrí), perra (pedra), jarara (gelada), ururar (olorar), Naral (Nadal), burell (budell)… - Manca de palatalització final -ll, -ny: gal (gall), col (coll), janul (genoll), fil (fill), jun (juny), astan (estany)… - Articles lo, la, amb diferències en alguns gèneres: la gel, la dolor, la sabor… - Lèxic propi: calça (mitja), forqueta (forquilla), morro (llavi)…

- Tancament de la e en i: ginoll (genoll), siroll (soroll); articulació de la e àtona inicial com a a: antendre (entendre), ancendre (encendre)… - Diftongació de la o- àtona inicial: auliva (oliva), aufegar (ofegar)… - Ús d’articles determinats masculins lo i los: lo pare, lo Joan, los regals… - Forma única del numeral dos per al masculí i per al femení. - Formes verbals: (que) jo canto, (que) tu cantos (subjuntiu), creguessa... - Sufix -eiar: barreiar (barrejar), me'n vai a festeiar (me'n vaig a festejar). - Conversió de -ig en -i: roi (roig), pui (puig)… - Ús de la forma les per al masculí plural: les cavalls. - Demostratius: aguet, aguest (el tortosí fa este, esta...). - Lèxic propi: bajoca (mongeta), despús-demà (demà passat), mançana (poma)...

- Realització de vocal neutra tònica: ab[ə]ia, cad[ə]na… - Conversió dels diftongs gua i qua a go i co: llengo (llengua), aigo (aigua)... - Desaparició de la -a del grup -ia: famili (família), histori (història), graci (gràcia)… - Tonicitat dels pronoms àtons: dur-hó. - Iodització: veia (vella), fuia (fulla)… - Manca de desinència en la primera persona del present d’indicatiu: cant, pens… - Formes com: jo cantàs (cantés), noltros cantam… - Article salat: sa casa, s’al·lot… - Formes plenes dels pronoms: me, mos… - Lèxic propi: al·lot, capell (barret), granera (escombra), torcar (fregar), calces (mitges), ver (veritat)…

- Vocalisme tònic de cinc fonemes: vi, bé, va, cor, curt. - Supressió de la vocal neutra en la terminació -ia (com en el baleàric): prudenci (prudència), gabi (gàbia)... - Inexistència de mots esdrúixols: musica (música), botanica (botànica), parabola (paràbola)… - Tancament de o tònica en u: cançú (cançó), minyuna (minyona)… - Caiguda de la -d a genre (gendre), tenre (tendre), venre (vendre), divenres (divendres)… - Desinència -i en la 1a persona del present d'indicatiu: canti. - Construcció d’oracions negatives amb pas i sense l’adverbi no: ho sap pas (= no ho sap (pas)). - Ús de l’auxiliar ser/ésser per a alguns verbs intransitius: s’és tallat un dit (s'ha tallat un dit), som vingut (he vingut)… - Gal·licismes lèxics i sintàctics: roba (vestit), muleta (truita), presque (quasi), d'abord (en primer lloc)… - Lèxic propi: trefugir (neguitejar), oliu (olivera), pallago (noi), ca (gos), estela (estrella)… - Plurals dels mots aguts sense -n-: mà > mas (mans), camí > camís (camins)…