Mercè Rodoreda
Mercè Rodoreda
La persecució dels escriptors catalans del segle XX, vist desde el punt de vista d'una jove escriptora.
Comença
El 23 de gener de 1939, Mercè Rodoreda inicià l’exili a causa de la pròxima desfeta del bàndol republicà de la Guerra Civil. Digué en una entrevista:
Següent
Podem veure la seva experiència en l'obra «Orleans, 3 quilòmetres», de l’any 1958.
Següent
Índex
Índex
PRIMERA ETAPA: Catalunya Nord i entrada a França
SEGONA ETAPA: La primera estada a París.
TERCERA ETAPA: La ràpida fugida dels nazis.
QUARTA ETAPA: Retorn a París i a la tranquil·litat.
CINQUENA ETAPA: La vida a Ginebra, Suïssa.
SISÈNA ETAPA: El retorn a Catalunya.
Quan sorgí l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, molts dels intel·lectuals varen anar de Barcelona cap a Girona, a través d’n bibliobús; un vehicle amb una ruta predeterminada amb l’objectiu d’apropar la cultura a les zones més rurals de la terra. Tot seguit passà pel Mas Perxés, situaa Agullana, i després de passar per Pertús va arribar a Catalunya Nord.
Primera etapa
Primera etapa
Catalunya Nord i entrada a França.
Després d’aquesta estada va arribar a Occitània, on es quedà en diverses vil·les. En les seves obres es poden apreciar diverses narracions relacionades amb l’anguniós sentiment d’escapar dels nazis i de la destrucció mortífera de la guerra.
+ informació
Quan sorgí l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, molts dels intel·lectuals varen anar de Barcelona cap a Girona, a través d’n bibliobús; un vehicle amb una ruta predeterminada amb l’objectiu d’apropar la cultura a les zones més rurals de la terra. Tot seguit passà pel Mas Perxés, situaa Agullana, i després de passar per Pertús va arribar a Catalunya Nord
Segona etapa
Segona etapa
La primera estada a París.
D’aquí en van sorgir bàndols contraposats que afirmaven que Francesc Trabal, cunyat d'Armand Obiols, per gelosia havia mantingut una relació amb Mercè a Barcelona. D’això ella va voler escriure un llibre titulat La novel·la de Roissy, però no ho va fer mai.
+ informació
Quan sorgí l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, molts dels intel·lectuals varen anar de Barcelona cap a Girona, a través d’n bibliobús; un vehicle amb una ruta predeterminada amb l’objectiu d’apropar la cultura a les zones més rurals de la terra. Tot seguit passà pel Mas Perxés, situaa Agullana, i després de passar per Pertús va arribar a Catalunya Nord
Tercera etapa
Tercera etapa
La ràpida fugida dels nazis.
Seguit de l’armistici del 22 de juny de 1940, per fi van poder passar pel riu i van arribar al poble de Llemotges. Allí el seu amant, Armand Obiols, fou destinat a fer treball forçat en una pedrera, i ella, treballà en una fàbrica cosint. Després d’un temps, Rodoreda va aconseguir destinar-lo a Bordeus, amb millors condicions de vida.
+ informació
“Una cosa terrible! Llavors, ens dirigírem a Orleans, pensant que podríem allà descansar un dia o dos, però quan arribàrem a les vistes d'Orleans... Orleans estava en flames, perquè acabaven de bombardejar-la. Fou llavors quan dormirem en una casa de camp que feia olor de carn feta malbé i a vi agre, perquè es veu que havia passat molta gent per aquella casa; i dormírem allà tota la nit veient des de les finestres Orleans cremant.”
Subtitle
Quan sorgí l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, molts dels intel·lectuals varen anar de Barcelona cap a Girona, a través d’n bibliobús; un vehicle amb una ruta predeterminada amb l’objectiu d’apropar la cultura a les zones més rurals de la terra. Tot seguit passà pel Mas Perxés, situaa Agullana, i després de passar per Pertús va arribar a Catalunya Nord
Quarta etapa
Quarta etapa
Retorn a París i a la tranquil·litat.
L’any 1947, als Jocs Florals de la Llengua, celebrat a Londres, va guanyar la seva primera flor natural amb sis sonets. L’any 1951, va tenir una certa inspiració per l’art, interessada com ara Picasso, Klee i Miró. Dos anys més tard, el 1953, es va traslladar a Ginebra.
+ informació
Quan sorgí l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, molts dels intel·lectuals varen anar de Barcelona cap a Girona, a través d’n bibliobús; un vehicle amb una ruta predeterminada amb l’objectiu d’apropar la cultura a les zones més rurals de la terra. Tot seguit passà pel Mas Perxés, situaa Agullana, i després de passar per Pertús va arribar a Catalunya Nord
Cinquena etapa
Cinquena etapa
La vida a Ginebra, Suïssa.
L’any 1956, guanyà el Premi d’Assaig Joan Maragall amb Tres Sonets. El 1958, es recullen els vint-i-dos contes, que un any abans havia rebut el Premi Joan Maragall. Molts d’aquests contes ja havien estat publicats a Mèxic durant el seu exili a França. més informació
+ informació
Quan sorgí l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, molts dels intel·lectuals varen anar de Barcelona cap a Girona, a través d’n bibliobús; un vehicle amb una ruta predeterminada amb l’objectiu d’apropar la cultura a les zones més rurals de la terra. Tot seguit passà pel Mas Perxés, situaa Agullana, i després de passar per Pertús va arribar a Catalunya Nord
La perla del llac, va ser un títol d’una novel·la potencial de l’autora que va quedar incompleta. En el 1958, presentà Una mica d’història al Premi Joanot Martorell, però que no el va aconseguir guanyar. L’any 1959, començà a escriure la novel·la més coneguda Colometa, encara que el 1962, va ser publicada La plaça del Diamant, per un grup de novel·listes. El 1961, va tornar a intentar a guanyar el Premi Joanot Martorell amb l’obra La mort i la primavera, que va ser Josep Maria Espinàs el guanyador.
Quan sorgí l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, molts dels intel·lectuals varen anar de Barcelona cap a Girona, a través d’n bibliobús; un vehicle amb una ruta predeterminada amb l’objectiu d’apropar la cultura a les zones més rurals de la terra. Tot seguit passà pel Mas Perxés, situaa Agullana, i després de passar per Pertús va arribar a Catalunya Nord
L’any 1966, va morir la seva mare i tres anys més el seu oncle-marit, fruit de la mort, va tenir diversos problemes d’herència. El mateix any va ser publicat El carrer de les Camèlies que aquest rebé el Premi Sant Jordi. Un any després, començà a escriure Mirall Trencat, que al cap d’un temps es va convertir en una de les seves grans obres. A partir del 1970, les seves obres van començar a ser traduïdes en diversos idiomes com el castellà.
Quan sorgí l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, molts dels intel·lectuals varen anar de Barcelona cap a Girona, a través d’n bibliobús; un vehicle amb una ruta predeterminada amb l’objectiu d’apropar la cultura a les zones més rurals de la terra. Tot seguit passà pel Mas Perxés, situaa Agullana, i després de passar per Pertús va arribar a Catalunya Nord
Sisèna etapa
Sisèna etapa
El retorn a Catalunya
Acaba de completar la feina d’escriptura de Mirall trencat, que ja havia començat anys enrere a Ginebra, i també Viatges a uns quants pobles dins de Viatges i flors i la novel·la Quanta, quanta guerra… més informació
+ informació
Quan sorgí l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, molts dels intel·lectuals varen anar de Barcelona cap a Girona, a través d’n bibliobús; un vehicle amb una ruta predeterminada amb l’objectiu d’apropar la cultura a les zones més rurals de la terra. Tot seguit passà pel Mas Perxés, situaa Agullana, i després de passar per Pertús va arribar a Catalunya Nord
En aquest mateix any, se li atorgà per la seva trajectòria literària en la literatura catalana el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, consagrant-se així com escriptora. Mercè es va comprar un terreny l’any 1977 on es va construir una caseta al costat de l’actual; va abandonar la casa de Manrubia, segons alguns, per la necessitat de Rodoreda de seguir una vida en soledat pròpia del seu caràcter.
Finalment, Mercè Rodoreda morí el 13 d'abril de l'any 1983, deixant darrere seu un llegat com cap altre. Essent una de les figures catalanes més importants del segle XX.
Torna a l'inici
El retorn a París va ser el setembre de 1946, en el moment en què Mercè i Armand Obiols, es traslladen a la casa de Rafael Tesis. A principi del 1947, va deixar la feina de cosidora, per treballar un altre cop de col·laboradora de la Revista de Catalunya. Va estar uns anys sense poder escriure per problemes de salut, juntament amb una reaparició d’una paràlisi al braç dret.
L’any 1972, passa l’estiu a El Senyal de Romanyà de la Selva, propietat d’una amiga, Carme Manrubia, amb qui va viure sis anys fins que construí la seva pròpia casa a Romanyà. La seva amistat s’inicia al Comissariat de propaganda durant la Guerra Civil espanyola, però es distanciaren amb el seu exili en països diferents.
Quan sorgí l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, molts dels intel·lectuals varen anar de Barcelona cap a Girona, a través d’un bibliobús; un vehicle amb una ruta predeterminada amb l’objectiu d’apropar la cultura a les zones més rurals de la terra.Tot seguit passà pel Mas Perxés, situat a Agullana, i després de passar per Pertús va arribar a Catalunya Nord.
“S'acabà la guerra, i vam haver de sortir d'Espanya. Jo, no per res, perquè jo no havia fet mai política, però el fet d'haver escrit en català, i per haver col·laborat en revistes, diguem-ne d'esquerres, etcètera, etcètera.I aconsellada per la meva mare, car me'n vaig anar pensant que al pas de tres, quatre o cinc mesos tornaria a casa meva, però després es va anar eternitzant.”
Els nazis, al voltant de la dècada del 1940, s’aproparen a la capital francesa. Aquest esdeveniment va causar la migració de molts escriptors perseguits cap a Orleans, a través d’Artenay. L’objectiu era travessar el riu Loira, que els permetria arribar a la zona no ocupada francesa, però al arribar, se la trobaren bombardejada. Aquest sentiment es veu reflectit en la següent entrevista:
Info
La Segona Guerra Mundial va fer canviar el bon ambient d’estabilitat que es flirtava pel castell. Com a consegüent, alguns van fugir cap a països hispanoamericans mentre que d’altres van preferir residir a França, això últim fou la decisió presa per Mercè i Obiols. Finalment, es traslladen a la casa Vila Rosset.
Rodoreda va arribar a França a finals de febrer i a principi d’abril es traslladà al castell de Roissy-en-Brie, localitat propera a la capital, que oferia refugiar a escriptors. Envoltada d’intel·lectuals van sorgir diverses relacions amoroses, una d’elles fou amb Joan Prat i Esteve, també conegut com a Armand Obiols, home casat amb un fill.
Fou allí, a Bordeus, on Mercè va començar a interessar-se per l’estudi de l’anglès. Definim la seva relació amb Obiols durant aquesta etapa, a distància.
L’any 1954, es traslladen a un apartament del barri burgès a Ginebra.‘’Visc en un estudi molt bonic, damunt d'un parc, amb una casa de set pisos al davant. Per un costat un tros de llac, i per l'altre, el Salève. Vista des de la meva terrassa, és una muntanya bastant lletja, perquè té molts trossos pelats i sembla que estigui malalta. Quan el dia és clar, veig l'acabament del Mont Blanc’’.
L'EXILI DE MERCÈ RODOREDA
Jana Gaspà Bargalló
Created on May 28, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Akihabara Agenda
View
Akihabara Content Repository
View
Internal Guidelines for Artificial Intelligence Use
View
Sorting Cards
View
Correct Concepts
View
Interactive Scoreboard
View
Choice Board Flipcards
Explore all templates
Transcript
Mercè Rodoreda
Mercè Rodoreda
La persecució dels escriptors catalans del segle XX, vist desde el punt de vista d'una jove escriptora.
Comença
El 23 de gener de 1939, Mercè Rodoreda inicià l’exili a causa de la pròxima desfeta del bàndol republicà de la Guerra Civil. Digué en una entrevista:
Següent
Podem veure la seva experiència en l'obra «Orleans, 3 quilòmetres», de l’any 1958.
Següent
Índex
Índex
PRIMERA ETAPA: Catalunya Nord i entrada a França
SEGONA ETAPA: La primera estada a París.
TERCERA ETAPA: La ràpida fugida dels nazis.
QUARTA ETAPA: Retorn a París i a la tranquil·litat.
CINQUENA ETAPA: La vida a Ginebra, Suïssa.
SISÈNA ETAPA: El retorn a Catalunya.
Quan sorgí l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, molts dels intel·lectuals varen anar de Barcelona cap a Girona, a través d’n bibliobús; un vehicle amb una ruta predeterminada amb l’objectiu d’apropar la cultura a les zones més rurals de la terra. Tot seguit passà pel Mas Perxés, situaa Agullana, i després de passar per Pertús va arribar a Catalunya Nord.
Primera etapa
Primera etapa
Catalunya Nord i entrada a França.
Després d’aquesta estada va arribar a Occitània, on es quedà en diverses vil·les. En les seves obres es poden apreciar diverses narracions relacionades amb l’anguniós sentiment d’escapar dels nazis i de la destrucció mortífera de la guerra.
+ informació
Quan sorgí l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, molts dels intel·lectuals varen anar de Barcelona cap a Girona, a través d’n bibliobús; un vehicle amb una ruta predeterminada amb l’objectiu d’apropar la cultura a les zones més rurals de la terra. Tot seguit passà pel Mas Perxés, situaa Agullana, i després de passar per Pertús va arribar a Catalunya Nord
Segona etapa
Segona etapa
La primera estada a París.
D’aquí en van sorgir bàndols contraposats que afirmaven que Francesc Trabal, cunyat d'Armand Obiols, per gelosia havia mantingut una relació amb Mercè a Barcelona. D’això ella va voler escriure un llibre titulat La novel·la de Roissy, però no ho va fer mai.
+ informació
Quan sorgí l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, molts dels intel·lectuals varen anar de Barcelona cap a Girona, a través d’n bibliobús; un vehicle amb una ruta predeterminada amb l’objectiu d’apropar la cultura a les zones més rurals de la terra. Tot seguit passà pel Mas Perxés, situaa Agullana, i després de passar per Pertús va arribar a Catalunya Nord
Tercera etapa
Tercera etapa
La ràpida fugida dels nazis.
Seguit de l’armistici del 22 de juny de 1940, per fi van poder passar pel riu i van arribar al poble de Llemotges. Allí el seu amant, Armand Obiols, fou destinat a fer treball forçat en una pedrera, i ella, treballà en una fàbrica cosint. Després d’un temps, Rodoreda va aconseguir destinar-lo a Bordeus, amb millors condicions de vida.
+ informació
“Una cosa terrible! Llavors, ens dirigírem a Orleans, pensant que podríem allà descansar un dia o dos, però quan arribàrem a les vistes d'Orleans... Orleans estava en flames, perquè acabaven de bombardejar-la. Fou llavors quan dormirem en una casa de camp que feia olor de carn feta malbé i a vi agre, perquè es veu que havia passat molta gent per aquella casa; i dormírem allà tota la nit veient des de les finestres Orleans cremant.”
Subtitle
Quan sorgí l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, molts dels intel·lectuals varen anar de Barcelona cap a Girona, a través d’n bibliobús; un vehicle amb una ruta predeterminada amb l’objectiu d’apropar la cultura a les zones més rurals de la terra. Tot seguit passà pel Mas Perxés, situaa Agullana, i després de passar per Pertús va arribar a Catalunya Nord
Quarta etapa
Quarta etapa
Retorn a París i a la tranquil·litat.
L’any 1947, als Jocs Florals de la Llengua, celebrat a Londres, va guanyar la seva primera flor natural amb sis sonets. L’any 1951, va tenir una certa inspiració per l’art, interessada com ara Picasso, Klee i Miró. Dos anys més tard, el 1953, es va traslladar a Ginebra.
+ informació
Quan sorgí l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, molts dels intel·lectuals varen anar de Barcelona cap a Girona, a través d’n bibliobús; un vehicle amb una ruta predeterminada amb l’objectiu d’apropar la cultura a les zones més rurals de la terra. Tot seguit passà pel Mas Perxés, situaa Agullana, i després de passar per Pertús va arribar a Catalunya Nord
Cinquena etapa
Cinquena etapa
La vida a Ginebra, Suïssa.
L’any 1956, guanyà el Premi d’Assaig Joan Maragall amb Tres Sonets. El 1958, es recullen els vint-i-dos contes, que un any abans havia rebut el Premi Joan Maragall. Molts d’aquests contes ja havien estat publicats a Mèxic durant el seu exili a França. més informació
+ informació
Quan sorgí l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, molts dels intel·lectuals varen anar de Barcelona cap a Girona, a través d’n bibliobús; un vehicle amb una ruta predeterminada amb l’objectiu d’apropar la cultura a les zones més rurals de la terra. Tot seguit passà pel Mas Perxés, situaa Agullana, i després de passar per Pertús va arribar a Catalunya Nord
La perla del llac, va ser un títol d’una novel·la potencial de l’autora que va quedar incompleta. En el 1958, presentà Una mica d’història al Premi Joanot Martorell, però que no el va aconseguir guanyar. L’any 1959, començà a escriure la novel·la més coneguda Colometa, encara que el 1962, va ser publicada La plaça del Diamant, per un grup de novel·listes. El 1961, va tornar a intentar a guanyar el Premi Joanot Martorell amb l’obra La mort i la primavera, que va ser Josep Maria Espinàs el guanyador.
Quan sorgí l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, molts dels intel·lectuals varen anar de Barcelona cap a Girona, a través d’n bibliobús; un vehicle amb una ruta predeterminada amb l’objectiu d’apropar la cultura a les zones més rurals de la terra. Tot seguit passà pel Mas Perxés, situaa Agullana, i després de passar per Pertús va arribar a Catalunya Nord
L’any 1966, va morir la seva mare i tres anys més el seu oncle-marit, fruit de la mort, va tenir diversos problemes d’herència. El mateix any va ser publicat El carrer de les Camèlies que aquest rebé el Premi Sant Jordi. Un any després, començà a escriure Mirall Trencat, que al cap d’un temps es va convertir en una de les seves grans obres. A partir del 1970, les seves obres van començar a ser traduïdes en diversos idiomes com el castellà.
Quan sorgí l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, molts dels intel·lectuals varen anar de Barcelona cap a Girona, a través d’n bibliobús; un vehicle amb una ruta predeterminada amb l’objectiu d’apropar la cultura a les zones més rurals de la terra. Tot seguit passà pel Mas Perxés, situaa Agullana, i després de passar per Pertús va arribar a Catalunya Nord
Sisèna etapa
Sisèna etapa
El retorn a Catalunya
Acaba de completar la feina d’escriptura de Mirall trencat, que ja havia començat anys enrere a Ginebra, i també Viatges a uns quants pobles dins de Viatges i flors i la novel·la Quanta, quanta guerra… més informació
+ informació
Quan sorgí l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, molts dels intel·lectuals varen anar de Barcelona cap a Girona, a través d’n bibliobús; un vehicle amb una ruta predeterminada amb l’objectiu d’apropar la cultura a les zones més rurals de la terra. Tot seguit passà pel Mas Perxés, situaa Agullana, i després de passar per Pertús va arribar a Catalunya Nord
En aquest mateix any, se li atorgà per la seva trajectòria literària en la literatura catalana el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, consagrant-se així com escriptora. Mercè es va comprar un terreny l’any 1977 on es va construir una caseta al costat de l’actual; va abandonar la casa de Manrubia, segons alguns, per la necessitat de Rodoreda de seguir una vida en soledat pròpia del seu caràcter.
Finalment, Mercè Rodoreda morí el 13 d'abril de l'any 1983, deixant darrere seu un llegat com cap altre. Essent una de les figures catalanes més importants del segle XX.
Torna a l'inici
El retorn a París va ser el setembre de 1946, en el moment en què Mercè i Armand Obiols, es traslladen a la casa de Rafael Tesis. A principi del 1947, va deixar la feina de cosidora, per treballar un altre cop de col·laboradora de la Revista de Catalunya. Va estar uns anys sense poder escriure per problemes de salut, juntament amb una reaparició d’una paràlisi al braç dret.
L’any 1972, passa l’estiu a El Senyal de Romanyà de la Selva, propietat d’una amiga, Carme Manrubia, amb qui va viure sis anys fins que construí la seva pròpia casa a Romanyà. La seva amistat s’inicia al Comissariat de propaganda durant la Guerra Civil espanyola, però es distanciaren amb el seu exili en països diferents.
Quan sorgí l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, molts dels intel·lectuals varen anar de Barcelona cap a Girona, a través d’un bibliobús; un vehicle amb una ruta predeterminada amb l’objectiu d’apropar la cultura a les zones més rurals de la terra.Tot seguit passà pel Mas Perxés, situat a Agullana, i després de passar per Pertús va arribar a Catalunya Nord.
“S'acabà la guerra, i vam haver de sortir d'Espanya. Jo, no per res, perquè jo no havia fet mai política, però el fet d'haver escrit en català, i per haver col·laborat en revistes, diguem-ne d'esquerres, etcètera, etcètera.I aconsellada per la meva mare, car me'n vaig anar pensant que al pas de tres, quatre o cinc mesos tornaria a casa meva, però després es va anar eternitzant.”
Els nazis, al voltant de la dècada del 1940, s’aproparen a la capital francesa. Aquest esdeveniment va causar la migració de molts escriptors perseguits cap a Orleans, a través d’Artenay. L’objectiu era travessar el riu Loira, que els permetria arribar a la zona no ocupada francesa, però al arribar, se la trobaren bombardejada. Aquest sentiment es veu reflectit en la següent entrevista:
Info
La Segona Guerra Mundial va fer canviar el bon ambient d’estabilitat que es flirtava pel castell. Com a consegüent, alguns van fugir cap a països hispanoamericans mentre que d’altres van preferir residir a França, això últim fou la decisió presa per Mercè i Obiols. Finalment, es traslladen a la casa Vila Rosset.
Rodoreda va arribar a França a finals de febrer i a principi d’abril es traslladà al castell de Roissy-en-Brie, localitat propera a la capital, que oferia refugiar a escriptors. Envoltada d’intel·lectuals van sorgir diverses relacions amoroses, una d’elles fou amb Joan Prat i Esteve, també conegut com a Armand Obiols, home casat amb un fill.
Fou allí, a Bordeus, on Mercè va començar a interessar-se per l’estudi de l’anglès. Definim la seva relació amb Obiols durant aquesta etapa, a distància.
L’any 1954, es traslladen a un apartament del barri burgès a Ginebra.‘’Visc en un estudi molt bonic, damunt d'un parc, amb una casa de set pisos al davant. Per un costat un tros de llac, i per l'altre, el Salève. Vista des de la meva terrassa, és una muntanya bastant lletja, perquè té molts trossos pelats i sembla que estigui malalta. Quan el dia és clar, veig l'acabament del Mont Blanc’’.