Psychology Presentation

EL TEATRE EN VALENCIÀ

LAURA DOMÉNECH ROMERO

Index

1. EL TEATRE DE POSTGUERRA

2. LES NOVES TENDÈNCIES

3. L' ASSAIG DE POSTGUERRA

4. LITERATURA VALENCIANA

5. LITERATURA VALENCIANA DE LA POSTGUERRA

6. LITERATURA ACTUAL VALENCIANA

7. OBRES I AUTORS DESTACATS DE LA LITERATURA VALENCIANA

8. TEATRES HISTÒRICS DE VALÈNCIA

9. BIBLIOGRAFIA

01

EL TEATRE DE POSTGUERRA

FRANQUISME (1939-1970)

Al País Valencia, la renovació passà molt desapercebuda, ja que el sainet tradicional i popular estava molt arrelat i el públic no combregava amb les novetats més modernes escrites en valencià. Tot i això, la renovació del teatre en la nostra llengua i a les nostres terres fou possible gràcies a les institucions existents (Lo Rat Penat, l’Ateneu Mercantil) i als autors que treballaren per modernitzar l’escena valenciana.

Autors destacats del període: Martí Domínguez, Manuel Molins, Joan Alfons Gil Albors.

El fet més important és l’aparició en l’ambient universitari d’un moviment teatral que s’oposa al teatre comercial sense pretensions de l’època. Es tracta del teatre independent.

A partir del 1965, el govern franquista es veu obligat a obrir-se a Europa i la nostra situació cultural comença a reviscolar. Els anys 70 (i sobretot a partir de la mort del Dictador, el 1975) serà l’època de la consolidació de les editorials i la gran promoció de la llengua i literatura en la nostra llengua. El teatre independent s’oposava obertament al règim polític del moment i demanaven 3 coses:la professionalització del teatre, la lluita social i política i la innovació dels gèneres. Encara que en un principi aquesta nova forma de teatre va sofrir moltes limitacions administratives i polítiques, va aconseguir crear un públic nou i renovar el panorama teatral.

EN LA ACTUALITAT

+ info

02

LES NOVES TENDÈNCIES

LES NOVES TENDÈNCIES DE POSTGUERRA

DÈCADA DELS 60

Dècada dels 40

SEGLE XXI

ANYS 50

DES DE 1975 FINS A FI DE SEGLE

03

L'ASSAIG DE POSTGUERRA

CARACTERÍSTIQUES

La guerra civil espanyola tingué conseqüencies negatives per a la producció narrativa i poètica en la nostra llengua. Amb l' assaig va passar el mateix, les condicions de la postguerra, amb la supressió de les llibertats civils i la imposició de la censura impediren la llibertat d' expressió, i per tant, el desenvolupament de la literatura d' idees. A partir dels anys 50 s' hi observà un canviproduït per la relaxació de la censura.

+ info

L'assaig des de la postguerra fins hui

En acabar la Guerra Civil es reprimix la mentalitat liberal que havia prevalgut durant la República. El nacionalsindicalismo, la ideologia dominant, ocupa ara la vida cultural del país. Alguns escriptors arriben a les files franquistes després d'haver experimentat una atracció més o menys profunda per les avantguardes, el feixisme italià i la Falange, moviment que proclama el sentiment nacionalista i patriòtic, l'exaltació del treball, la revaloració del paisatge espanyol, l'orgull de la tradició, la justificació de la violència i la lluita oberta contra comunistes i jueus. També hi ha escriptors que en defensa dels ideals falangistes escriuen els seus assajos de joventut .Hi ha un grup d'escriptors d'articles periodístics que exalten les virtuts de la nova manera de pensar sobreïx la labor d'alguns poetes i novel·listes Malgrat tot, després de la febra bèl·lica, molts escriptors evolucionen cap a postures més liberals i, en alguns casos concrets, arriben a enfrontar-se al nou règim.

04

Literatura valenciana

LA LITERATURA VALENCIANA

Antecedents previs al Segle d'Or valencià

Principals figures literàries:

El Segle d'Or Valencià

Joanot Martorell

AUSIÀS MARCH

Renaixença i moviments posteriors

Isabel de Villena

05

Literatura valenciana de la Postguerra

LITERATURA VALENCIANA DE POSTGUERRA

La Guerra Civil (1936-1939) dejó las iniciativas políticas y culturales en un estado de memoria borrosa. La posguerra inmediata se caracterizó por la muerte, la miseria, el hambre, el exilio, el miedo, las prohibiciones y la represión. El cierre de fronteras durante la Segunda Guerra Mundial (1939-1945) y el bloqueo internacional afectaron la vida cotidiana y cultural. El proceso de castellanización suprimió organizaciones culturales y transformó instituciones.

+ info

ETAPES DE LA LITERATURA DE POSTGUERRA

Al final de la dècada 50, escriptors censurats als 60 van tornar a escriure sobre la guerra civil. Joves autodidactes buscaven equilibri ideològic i normalització del llenguatge.

La derrota de l'Eix en la Segona Guerra Mundial va permetre una liberalització en la cultura. Es van establir contactes entre intel·lectuals, sorgint revistes culturals i premis literaris.

Fins a 1944, la literatura era clandestina, amb reunions d'intel·lectuals en cases privades per a promoure cultura. Van sorgir llibres, revistes i col·laboracions poètiques en eixe ambient.

1939-1946

1955-1970

1946-1955

+info

+info

+info

06

LA LITERATURA ACTUAL VALENCIANA

Estat actual i perspectives futures

Hui dia, la literatura valenciana continua sent vital i rellevant, amb autors que continuen explorant noves formes i temes. La llengua valenciana gaudix d'un estatus oficial i continua sent un vehicle per a l'expressió cultural i literària, prometent un futur brillant per a les noves generacions d'escriptors valencians.En la literatura contemporània valenciana, figures com Vicent Andrés Estellés han continuat explorant i aprofundint en les tradicions literàries valencianes, sovint incorporant crítiques socials i polítiques en les seues obres.La literatura valenciana seguix molt vigent i és sens dubte una part molt important del patrimoni cultural d'este país.

07

obres i autors destacats de la literatura valenciana

Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda

Joan Sales

Joanot Martorell

Ausiàs March

obres i autors destacats de la literatura valenciana

Ramon Llull

Pere Calders

Salvador Espriu

Quim Monzó

08

TEATRES HISTÒRICS DE VALÈNCIA

En 1586, l'Hospital General va rebre el privilegi real d'explotar les actuacions teatrals de València, en el Corral de la Plaça de l'Olivera (actual carrer Comèdies, d'ací el nom), edifici tan conegut en aquells dies que fins i tot ho cita Cervantes en El Quixot. En 1725 va ser ampliat pel Pare Tosca, canviant-se de nom a «Casa de les Comèdies», fins que Felip IV va prohibir les comèdies en 1650 pel seu influent caràcter crític contra el sistema, sent demolit. En 1761 es van tornar a autoritzar, rehabilitant-se per a això el gran magatzem municipal de blat anomenat la Botiga de la Balda, situat al carrer Salvador, però va ser clausurat en 1779 per tindre estructura de fusta, per a evitar una tragèdia com la del gran incendi del Teatre de Saragossa.

EL TEATRE PRINCIPAL

La construcció del Teatre Principal va començar en 1806 basada en el disseny de 1774 de l'arquitecte italià Filippo Fontana, amb modificacions dels arquitectes Salvador Escrig i Cristóbal Sales. A causa de la Guerra de la Independència, es van realitzar retallades en el pressupost, eliminant parts del disseny original. En 1832, el teatre va obrir en condicions precàries. Posteriorment, es va restaurar el disseny original afegint un tercer pis en 1845 i renovant l'interior en estil rococó. La façana es va completar en 1854 en estil neoclàssic. En el segle XIX, el Teatre Principal era el centre d'entreteniment preferit a València, oferint teatre, concerts, òpera, sarsueles i balls de màscares de carnestoltes. No obstant això, amb el temps, el teatre va anar perdent públic degut a l'obertura de nous teatres a la ciutat, com el Teatre (de la) Princesa, que es va tancar en 1989 i va desaparéixer després d'un incendi en 2009.

TEATRES HOSTÒRICS

teATRE DE LA MARINA

TEATRE RUZAFA

TEATRE APOLO

TEATRE TRÍVOLI

teATRELIRIC

TEATRe olYmpia

EL GRAN TEATRE

TEATRE TALÍA

teatre València-Cinema

València continua oferint una oferta variada tant a les seues sales històriques on actuació rere actuació es reivindica el gènere combinat amb altres representacions artístiques, connectant a l'espectador amb un món de sentiments i sensacions a través de la posada en escena desenvolupada en edificis que alhora embellixen i doten de caràcter i ànima a la nostra ciutat.

09

BIBLIOGRAFIA

BIBLIOGRAFIA

• https://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia-12239618.html
• https://www.studocu.com/es/t/colegio-santa-maria/valencia-ii/rodolf-sirera-i-el-teatre/91471746
• https://prezi.com/p/druyndepyo5z/lassaig-de-postguerra/
• http://www.rinconcastellano.com/cont/ensayo_cont.html#
• https://www.uv.es/uvweb/master-investigacion-lenguas-literaturas/es/master-universitario-investigacion-lenguas-literaturas/10-obras-importantes-literatura-valenciano-catalana-1285881618488/GasetaRecerca.html?id=1285953032092
• https://evalenacademia.es/literatura-valenciana/

DÈCADA DELS 40

Després de la guerra, este gènere es convertix en un dels principals mitjans d'evasió. Serà, per tant , de línia escapista en allunyar-se de la crua realitat espanyola, o difusor dels nous valors del règim de Franco. Continuarà tenint molt èxit la comèdia burgesa continuadora de la comèdia benaventina. I també seguirà el teatre d'humor tractant de trencar les formes tradicionals de l'humor en innovar amb un teatre basat en l'absurd.

DES DE 1975 FINS A FI DE SEGLE

Després d'una etapa en la qual amb la desaparició de la censura s'intenta portar a escena tot allò que havia sigut prohibit de dècades anteriors s'assentarà un teatre caracteritzat principalment per autors consagrats format per autors d'etapes anteriors. En esta època es podria fer un teatre en llibertat, però el públic no assimila els canvis, abandona els teatres i rebutja els muntatges avantguardistes.Apareixeran nous autors escrivint obres on s'aprecien aspectes negatius de la nova societat com la droga o la delinqüència, i en les quals es reflexiona sobre aspectes del propi teatre.

TEATRE OLIMPIA

Teatre Olympia, erigit en 1914 i únic al costat del Principal que ha funcionat ininterrompudament fins als nostres dies, sent en este cas de titularitat privada, explotat hui pels fills d'Enrique Fayos.

TEATRE RUZAFA

El Teatre Ruzafa (1868-1973), a la cantonada del passeig del mateix nom amb Colón, especialitzat en revista i al comandament de la família Culla.

SEGLE XXI

En general, es produïx un retrocés en este gènere per part del públic, que troba noves formes de diversió a través de televisió i internet. Els teatres continuen reposant obres d'etapes anteriors amb la incursió d'altres noves. Però el més destacat del nou segle és l'obertura a nous modes escènics com el teatre al carrer, que vol acostar la cultura al públic que no freqüenta els teatres convencionals; les sales alternatives, on s'escenifiquen obres més avantguardistes i desconegudes; el microteatre, representacions de curta duració (uns 15 minuts) que es desenvolupen en espais reduïts i, el musical a l'estil de Brodway.

TEATRE DE LA MARINA

El Teatre de la Marina (anteriorment de les Delícies) (1856-1959), emplaçat en el Cabanyal, quan este barri era una població independent de 10.000 habitants, assistint també com a públic els estiuejants burgesos

TEATRE APOLO

El Teatre Apolo (1876-1969), en Joan d'Àustria, derrocat per a fer Galeries Preuats, primer espai que va projectar cinema, el 10 de setembre de 1896.

DÈCADA DELS 60

Continua tenint vigència el teatre comercial burgés de dècades anteriors. També es continuarà amb la línia de protesta i denúncia de tall experimental i realista. Naixeran noves obres criticant el conservadorisme burgés de l'època, reflectiren els problemes d'escassetat vinculats a l'atur o l'emigració, i s'ajuntaran elements de l'avantguardisme i del teatre absurd.Tots els nous canvis provocaran un efecte de catarsi en els espectadors per a commoure i produir reaccions. Sorgixen els grups de teatre independent, l'activitat del qual es desenvolupa al marge dels circuits culturals establits.

TEATRE LIRIC

El Teatre Líric (abans Trianon Palace) (1914-1948), situat en el passeig Ruzafa escaira Convent Santa Clara, un dels primers projectes de l'arquitecte Javier Goerlich, amb l'ajuda artística del pintor José Benlliure fill, després d'encàrrec del seu promotor, Manuel Porres, el gendre del qual Emilio Pechuán prendria el relleu del negoci reconvenit al cinematogràfic.

Sergi Belbel

Carles Alberola

Rodolf Sirera

Autors destacats del període

EL TRÍVOLI

El Tívoli (1877-1892), en l'encreuament de Ruzafa amb Germanies, en el nou barri de l'Eixample també anomenat Districte del Teatre per la ràpida abundància d'esta mena d'immobles, com el Pizarro (1891-1910) i l'Eslava (1908-1959), obra de l'arquitecte José Manuel Cortina, autor de la Casa del Drac en Jorge Juan, en estil eclèctic vessant neo-mudèjar.

Les característiques generals d’aquest teatre són diverses. En primer lloc, la peça teatral s’entén com un muntatge col·lectiu. En segon lloc, incorpora noves tècniques (el mim, els gestos, la festa al carrer, la participació del públic, i fins i tot, els elements multimèdia) i se li lleva importància al clàssic guió en favor de la improvisació. Pel que fa a l’escenografia, l’espai escènic tendirà al minimalisme o a l’abstracció i, sobretot, abadona dels edificis teatrals tradicionals per instal·lar-se en qualsevol indret, al servei del públic més popular. Així podem esmentar companyies com Els Joglars, que fou el primer d’aquests grups, El Tricicle, Els Comediants o Xarxa Teatre. Tot i això, també cal destacar autors individuals que han triomfat al marge d’aquest teatre grupal.

ANYS 50

En esta dècada continuen omplint els teatres les obres i autors de la dècada anterior, no obstant això, comença a aparéixer un tipus de teatre de tall social de caràcter crític que ha d'eludir els problemes de la censura. Obres marcades per temes humans (soledat, llibertat, hipocresia…) des d'un punt de vista existencial o social.També va haver-hi un teatre soterrat, que va xocar amb la censura del moment fins al punt de no poder representar-se

Teatre València-Cinema

El Teatre València-Cinema (1920-1991), construït en els baixos de l'antiga hospedería del XIX del carrer Quart, segons disseny de l'arquitecte Joaquín Rieta Síster.

EL TEATRE TALÍA

El Teatre Talía (1927), de l'arquitecte Javier Goerlich, en ple rendiment amb 580 localitats.

EL GRAN TEATRE

El Gran Teatre (més endavant Cinema Rex) (1923-1993), en Marqués de Sotelo, propietat del comte Trénor, segons disseny de l'arquitecte Almenar

L'assaig es un genere literari de definició. Es tracta d'una literatura d' idees, es a dir, d' un gènere en què l'autor exposa, de manera lliure i no especialitzada, les seues idees sobre un tema qualsevol d'interés general amb voluntat de creació literaria. L'assaig pot adoptar formes molt diverses: desde un article de opinió que apareix en un diari, revista, etc o fins al diari personal, el diari fingit o l'aforisme, la seua minima expressió

CARACTERÍSTIQUES DE L'ASSAIG

• Es una prosa d'idees i sol tenir una estructura argumentativa.
• Els textos estan escrits en primera persona i presenten una gran subjectivitat. De vegades apareixen possibles referencies als lectors.
• Apareixen molts elements modalitzadors que ens deixen veure l'opinió de l'autor sobre el tema que esta tractant.
• Utilitzen referencies i citacions d'altres autors o obres.
• Utilitzen recursos expressius de caracter literari, especialment la ironia, la comparació, la interrogació retorica, etc.

L A L i t e r a t u r a e n l' e x i l i

Van abandonar el país en 1939 van ser capaços de mantindre llaços estrets i cívics i, al mateix temps, mantindre i preservar la llengua i la cultura valenciana, i mantindre la llengua i la cultura valenciana: fins als anys 50, l'obra dels exiliats era molt important.Revistes culturals i polítiques, conferències, commemoracions, llibres, etc., van servir d'homenatge, així com a les activitats que no van poder dur-se a terme en la península.A més, les divergències polítiques, que, al principi, s'havien frustrat a favor dels principis ètics com a resultat d'una pèrdua compartida, s'accentuaven perquè, per descomptat, els exiliats tenien la necessitat de reagrupar-se sota les seues banderes polítiques inicials. En resum, la diàspora, motivada per qüestions polítiques i polítiques, es va convertir, en els anys de temps, en una immigració i, per tant, dels anys 50, en la literatura valenciana de l'exili, va ser, en essència, un testimoniatge.

eixir

Fins a 1944, la literatura era clandestina, amb intel·lectuals organitzant-se en cases particulars o grups. Estes reunions incloïen lectures, conferències i edicions d'obres. El sistema d'edició complicat va estimular l'aparició de llibres i revistes clandestines. La clandestinitat de la literatura s'acabe trencant.

La derrota de les forces de l'Eix al final de la Segona Guerra Mundial va permetre una lleugera liberalització en l'atmosfera cultural. Es van establir contactes entre intel·lectuals, la literatura va eixir lentament del clandestí, algunes editorials van reprendre la seua activitat, es van crear premis literaris i es va revitalitzar el teatre. Van sorgir revistes culturals en les universitats, on van col·laborar autors consolidats i joves que van impulsar la publicació. Malgrat les dificultats, estes iniciatives van promoure la vida universitària amb noves propostes, com en les Facultats d'Arts i Dret, respectivament, i de l'Escola Industrial.

A partir de finals de la dècada de 1950, alguns escriptors que es van veure afectats per la censura de la dècada de 1960 van començar a reprendre el seu treball i a abordar temes de la guerra civil espanyola en la seua literatura. Mentrestant, escriptors més joves, sense una tradició literària establida, van haver de ser autodidactes i buscar un equilibri entre la ideologia marxista i cristiana en els seus treballs. El seu objectiu principal era normalitzar el llenguatge i promoure una entesa entre diferents ideologies.

«Llibre de meravelles» de Ramon Llull: És una mescla de filosofia i narrativa religiosa.

«Tirant lo Blanch» de Joanot Martorell: És un text seminal en la literatura de cavalleries que va influir en la narrativa europea.

«Poesies» d'Ausiàs March: Són profundes meditacions sobre l'amor i l'espiritualitat.

«La plaça del Diamant» de Mercè Rodoreda: És un retrat commovedor de la postguerra

«Incerta glòria» de Joan Sales: ´És una reflexió sobre la Guerra Civil, lliure de partidismes.

«Mirall trencat» de Mercè Rodoreda: És una saga familiar ambientada durant la Guerra Civil Espanyola.

«Cròniques de la veritat oculta» de Pere Calders: Són relats que combinen humor i fantasia.

«El perquè de tot plegat» de Quim Monzó: És una col·lecció de contes que exploren les ironies de la vida quotidiana.

«La pell de brau» de Salvador Espriu: És una crítica poètica a l'Espanya de la postguerra.

La literatura a València comença a destacar durant l'Edat mitjana, especialment amb la consolidació del Regne de València durant l'ocupació musulmana.Durant este període, la influència de la cultura àrab va ser palpable, destacant la introducció del paper a Xàtiva, una fita que revolucionaria la difusió del coneixement. Este fet va fer que València tinguera un desenvolupament en les lletres més primerenc que en altres parts de la península.El segle XV marca un període d'esplendor amb el desenvolupament del Segle d'Or Valencià, caracteritzat per una rica producció literària en el propi idioma valencià.

El Segle d'Or Valencià correspon a un període històric en el qual la ciutat de València i el seu regne van aconseguir una notable esplendor en totes les facetes del desenvolupament i progrés, la qual cosa va influir en què l'idioma valencià tinguera la seua època més brillant.Esta florida cultural, especialment prominent durant els segles XIV i XV, va convertir a València en un referent econòmic i cultural dins de la Corona d'Aragó i més enllà de les seues fronteres.L'arribada de la impremta a València en el segle XV va transformar la difusió del coneixement i la literatura. València es va convertir en un centre editorial significatiu a Espanya, contribuint a la proliferació de textos en valencià i facilitant l'accés a la literatura a un públic més ampli.

Factors econòmics

El Segle d'Or Valencià no va ser un fenomen aïllat sinó el resultat d'una sèrie de circumstàncies polítiques i socials que van afavorir el desenvolupament intel·lectual i cultural.València, després de la seua conquesta en 1238 per Jaume I el Conqueridor, es va consolidar com un important centre mercantil gràcies al seu port i la seua ubicació estratègica al Mediterrani.L'autonomia relativa de la ciutat i la seua universitat fundada en 1499 van ser crucials per al desenvolupament d'un ambient vibrant en les arts i les lletres.

Ascens cultural i polític

El comerç florent, especialment amb Itàlia i altres ports del Mediterrani, no sols va enriquir econòmicament la ciutat, sinó que també va facilitar l'intercanvi cultural i l'accés als corrents humanístics i renaixentistes d'Europa.Este enriquiment va permetre a la noblesa i, sobretot, a la burgesia valenciana patrocinar les arts i la literatura, la qual cosa va propiciar una era de gran producció literària en llengua valenciana.

La Renaixença, un renaixement cultural i literari que va començar en el segle XIX, va reivindicar la llengua i la cultura valenciana enfront de la creixent centralització espanyola.Figures com Teodor Llorente i Constantí Llombart van ser fonamentals en este moviment, utilitzant la literatura per a enfortir i reivindicar la identitat i la llengua valenciana.Este període també va servir com a pont cap a la modernitat, obrint passe a autors contemporanis que explorarien temàtiques socials i polítiques més profundes.

Ausiàs March (1397-1459) és un dels poetes més destacats del Segle d'Or Valencià. Les seues obres, centrades en temes com l'amor, la moral i l'espiritualitat, són considerades pioneres en l'ús del valencià com a llengua literària d'alta expressió.La seua poesia, profundament introspectiva i filosòfica, va influir en generacions posteriors tant a Espanya com a Europa.Poesies, de March, són reflexions sobre la naturalesa humana, l'amor diví i terrenal, i la moralitat. Els seus versos són coneguts per la seua complexitat i profunditat, i per l'ús d'un valencià refinat i depurat, que va elevar l'estatus de l'idioma.Cant Espiritual, és una obra poètica que reflectix la transició cap a noves formes i contingut en la literatura valenciana, marcant un precedent en la poesia lírica. El to més personal d'esta obra contrasta amb els escrits generals sobre l'amor cortés.

Sor Isabel de Villena va ser una escriptora i monja valenciana del segle XV, destacada per les seues obres literàries de gran qualitat i profunditat. La seua prosa refinada i la seua capacitat per a transmetre emocions han deixat una petjada inesborrable en la literatura valenciana.Si bé només s'ha conservat una de les seues obres, Vita Christi, és comuna la menció a esta poetessa pels escriptors de l'època, la qual cosa demostra que la seua obra era respectada, i un dels pilars del Segle d'Or valencià.

Joanot Martorell (1413-1468) és un altre pilar de la literatura valenciana, conegut principalment per la seua obra «Tirant lo Blanch«.Esta novel·la, que combina la narrativa cavalleresca amb una crítica realista de la societat del seu temps, és considerada una de les primeres novel·les modernes de la literatura europea.Publicada en 1490, esta obra narra les aventures de Tirant, un cavaller que viatja per Europa i el Mediterrani enfrontant-se a múltiples desafiaments, tant en batalles com en corts amoroses.La novel·la destaca per la seua detallada descripció de la vida cavalleresca i la seua crítica a la moralitat de l'època, oferint una visió més humanista i menys idealitzada que les seues contemporànies.La seua influència va arribar fins a Miguel de Cervantes, qui la va elogiar en la seua obra «El Quixot de la Manxa».