Video Espacio

El moviment dels cossos celestes

El moviment dels cossos celestes es refereix al desplaçament i la interacció dels objectes en l'espai exterior, com ara planetes, estrelles, asteroides, cometes i altres cossos celestes. Aquest moviment es regeix per les lleis de la física, especialment la llei de la gravitació universal de Newton. Els cossos celestes es mouen en òrbites al voltant d'altres cossos més grans a causa de l'atracció gravitatòria entre ells. A més, els cossos celestes també poden girar sobre el seu propi eix, la qual cosa dóna lloc a la successió de dies i nits. La combinació d'aquests moviments de rotació i translació dóna lloc a fenòmens com les estacions de l'any, les fases de la Lluna i els eclipsos.

Les lleis del moviment dels cossos celestes es basen principalment en les lleis de la física, especialment en la llei de la gravitació universal de Newton. Aquestes lleis estableixen que: 1. La primera llei de Kepler: Els planetes es mouen en òrbites el·líptiques al voltant del Sol, amb el Sol ocupant un dels focus de l'el·lipse. 2. La segona llei de Kepler: La línia que connecta un planeta amb el Sol barreja àrees iguals en temps iguals, la qual cosa implica que els planetes es mouen més ràpidament quan estan més propers al Sol i més lentament quan estan més lluny. 3. La tercera llei de Kepler: El quadrat del període orbital d'un planeta és proporcional al cub del seu eix major de l'òrbita el·líptica. .

La gravetat; la forca que mou el asteres

La gravetat és la força que manté els asteroides i altres cossos celestes en moviment en l'espai. Aquesta força d'atracció actua entre dos objectes amb massa i és responsable de mantenir els asteroides en òrbita al voltant d'altres cossos més grans, com ara planetes o estrelles. En el cas dels asteroides, la gravetat del Sol és la força principal que influeix en el seu moviment, mantenint-los en òrbita al seu voltant.

El pes d'un cos es la forca de atraccio gravitatoria que sexerceix sobre ell. El valor del pes depen de la massa i de la gravetat de lloc on es trobe,g .

P=m x g

L'univers

Instruments per a observar l`univers

Es el conjunto de todo lo que existe, incluyendo la materia, l'energia, l'espai i el temps.

Prismatics i telescopis, Telescopis gegants, Radiotelescopis, Telescopis espacials

El sistema solar

El sistema esta format per

Satellits

Asteroides

Planetes

Planetes nans

Cometes

Els moviments de traslacio i rotacio

Moviment de traslacio

Moviment de rotacio

Es el gir d`un astre sobre si mateix, al volant d´un eix imaginari i sempre en el mateix sentit.

Es el gir d`un astre al volant d´un altre seguint una orbita en un pla.

Els eclipsis

Les marees

Una eclipsi te lloc quea hi ha dos astres en linia amb el Sol. El que hi ha al mig projecta una ombra sobre l´altre.

Les marees son el moviment periodic de pujada i baixada del nivell del mar.

la carrega electrica i la forca electrica

Llei de Coulomb

Segons la manera com es componen respecte a les carregues electriques, pot haver-hi dos tipus de materials

La llei de Coulomb descriu la interacció entre càrregues elèctriques: la força és proporcional al producte de les càrregues i inversament proporcional al quadrat de la distància.

Conductors. Son materials que permeten el moviment dels electrons amb facilitat, com els metalls.

Aillants. Son materials que no permeten el moviment dels electrons, con el plastic, la tela o el vidre.

Fenomens i aplicacions de la forca electrica

Si un material aillant adquireix carrega electrica i la mante, es dio que te electriccitat estatica

El magetisme

Les aurores polars

La forca i els imants

Un imant es un objecte capac d`atraure metalls com el ferro, el cobalt, el niquel o aliatges d´aquests metalls.

Durant els dies d´hivern, a les regions mes proximes als pols es poden observar llums de colors en el cel en forma d´arcs, espirals o cortines.

La bruixola i el magnetisme terrestre

Una brixola es una agulla imantada que gr lliurement, fins que un dels extrems apunta al nord geografic.

Relacio entre electricitat i magentisme

Un imant pot generar un corrent electric

Un corrent electric es comporta com un imant

L`any 1831, Michael Faraday va dur a terme una serie de experimencies que li van permetre produir un corrent electric per mitja de imants

El fisic danes Hans Christian Osted va dur a terme l´ani 1819 un experiment molt senzill:va collocar una agulla imantada prop d'u cable per on circulava un corrent electric i observa que l' agulla es va desviar

Les forces nuclears

Forca nuclear forta

Fa que els protons i els neutrons es mantinguen units dins del nucli atomic

Forca nuclear fable

Es la responsable d´algunes desitengrqacions radioactives